Inici Projecte Històries d’Europa

Projecte Històries d’Europa

Al web divulgatiu d’Històries d’Europa difonem en llengua catalana el coneixement del nostre continent de forma fàcil i entretinguda. Partim de la idea que per saber on anem, hem de conèixer d’on venim. La història és imprescindible per comprendre el món en què vivim, per això el bloc està fet, però sobretot, pensat en la nostra llengua. Una de les mancances de la nostra cultura és que no tenim eines per interpretar el nostre entorn en la nostra llengua, i de rebot, la llengua que se’ns imposa ens limita aquest coneixement europeu.

Per fer comentaris, llegir alguns articles, classificar-te en els jocs de test i veure la pàgina de col·laboracions, cal estar registrat. Properament, amb el mateix registre es podrà accedir als cursos.

El nostre web impulsa el projecte de l’Associació Històries d’Europa, que té la finalitat de promocionar la divulgació de la història.

El projecte va començar com un complement a un llibre que estàvem escrivint. Per donar sortida a tot allò paral·lel que consideràvem no principal pel llibre. Finalment, el llibre, una Història d’Alemanya, està escrit, però inèdit, perquè encara no ha sortit l’editorial que es llenci a publicar-ho. I el web ha seguit endavant, esperem que per molt de temps, davant la bona acollida.

Les històries que expliquem estan redactades de forma planera, intentant lligar-les amb temes actuals. Intentem projectar una idea d’Europa més enllà dels tòpics. Donem preferència a la història social i utilitzem alguns fets concrets per explicar d’altres més generals.

El web Històries d’Europa és un projecte sota llicència Creative Commons que permet la difusió, sense modificar, dels nostres articles, sempre i quan s’identifiqui la font. Per això agrairem que si difoneu algun article, que inclogueu un enllaç a la nostra pàgina. I si ens ho dieu que ho heu fet, fins i tot us farem publicitat a les xarxes socials! Estem per la difusió lliure de continguts a la xarxa.

L’opinió l’expresem a l’apartat Actualitat, l’estil i la tendència d’Històries d’Europa s’expressa en els articles signats per historiesdeuropa. Aquests són els articles publicats indistintament per Cèsar Sànchez i Jordi Bonvehí. Els nostres col·laboradors tenen completa llibertat per escriure sobre el que vulguin, sempre que respectin les pautes d’estil i qualitat que fem arribar a tothom qui ho sol·licita.

Endreçament dels articles

Els articles estan endreçats seguint tres criteris: de forma cronològica, geogràfica i per temes. Aquesta organització té només una voluntat de simplificar la cerca d’articles sobre un tema concret. I no implica cap posicionament ideològic. Cronològicament seguim la pauta clàssica de la divisió de la història en:

  • Antiga, des de l’inici de la civilització fins la caiguda del ‘imperi romà al segle V.
  • Medieval, des de la caiguda de Roma, fins la presa de Constantinoble pels turcs el 1453.
  • Moderna, des d’aquesta data fins la Revolució Francesa al 1789.
  • Contemporània, des de la revolució fins el final de la Segona Guerra Mundial.
  • Actual, des del final de la Segona Guerra Mundial fins l’actualitat.

Aquesta cronologia només té una voluntat orientativa, s’ha de ser conscient de què té moltes mancances. De cap manera té una voluntat universalista, sinó limitada al continent europeu i amb finalitat divulgativa.

Geogràficament s’ha triat inicialment l’endreçament per estats. Aquesta decisió, que va ser llargament debatuda, no ens complau perquè és anacrònic històricament parlant, però es va imposar inicialment per dos motius: manca d’un volum important d’articles, i intenció divulgadora. La fragmentació que hagués representat parlar de territoris històrics, hagués fet que es multipliquessin els menús, i que quedessin molts espais buits. I parlar d’alguns territoris històrics, la majoria, hauria limitat molt el potencial públic capaç de situar-los en el mapa. A la llarga, amb més articles, hi ha previst modificar aquest esquema per un de territoris més natural i homogeni culturalment i històrica, o configurats pels autèntics territoris administratius. És per això que no apareix Catalunya, sinó els Països Catalans, o que apareix el País Basc, ambdós conceptes fàcilment identificables per a un lector catalanoparlant. En futur es parlarà d’Occitània, Saxònia, Prússia o Bohèmia, entre altres.