Sign in Join
  • Història per etapes
    • Història Actual
    • Història Antiga d’Europa
    • Història Contemporània
    • Història Medieval
    • Història Moderna d’Europa
    • Prehistòria
  • Història d’Europa
    • Europa
    • Europa Atlàntica
    • Europa Balcànica
    • Europa central
    • Europa de l’est
    • Europa del nord
    • Europa mediterrània
  • Història per temàtica
  • Projecte Històries d’Europa
    • Agenda
    • Accés d’usuaris
    • Política de privacitat
    • Divulgació i col·laboracions
    • Llibres
    • Publica i col·labora amb nosaltres
    • Alta/registre d’usuari/a
    • Sobre nosaltres
Sign in
Welcome!Log into your account
Oblidat la contrasenya?
Create an account
Sign up
Welcome!Registrar un compte
Una clau li serà enviada per correu electrònic a vostè.
Password recovery
Recuperar la teva contrasenya
Cerca
  • Sessió / unir-se
Sign in
Benvinguts! accedir al seu compte
Forgot your password? Get help
Create an account
Create an account
Welcome! Register for an account
Una clau li serà enviada per correu electrònic a vostè.
Password recovery
Recuperar la teva contrasenya
Una clau li serà enviada per correu electrònic a vostè.
històries de la història d\'Europa històries de la història d\'Europa Històries d'Europa
  • Història per etapes
    • TotsHistòria ActualHistòria Antiga d’EuropaHistòria ContemporàniaHistòria MedievalHistòria Moderna d’EuropaPrehistòria
      Vista general del Colosseu el 2022. En realitat, la forma del Colosseu és ovalada. Fa 188 metres de llarg en la part més ampla. La part on es veuen les bastides, originalment també eren per rebre públic dempeus i envoltava tot l'amfiteatre Foto: Cèsar Sànchez

      La història del Colosseu és la de Roma

      Altiplà de Giza (Egipte). Autor: Eugen Junyent

      El cap de William Flinders Petrie

      Petra to Romiou (Xipre) on , segons la llegenda, nasqué Afrodita. Autor: Eugeni Junyent

      Les ciutats-regne de Xipre

      L'any 1553, després de la Pau i Tractat de Passau, l'emperador Carles V estava esgotat pels conflictes religiosos. El 1545 havia començat el Concili de Trento, que imposaria severes normes catòliques, mentre que els intents de negociació a les reunions de la Dieta d'Augsburg no acabaven de posar pau. Després de l"Cuius regio, eius religio", el 1556 es va retirar al monestir de Yuste. Foto: Wikimedia Commons

      L’ascens de Prússia: de ducat a regne independent

  • Història d’Europa
    • TotsEuropaEuropa AtlànticaEuropa BalcànicaEuropa centralEuropa de l’estEuropa del nordEuropa mediterrània
      Altiplà de Giza (Egipte). Autor: Eugen Junyent

      El cap de William Flinders Petrie

      Il·lustració fantàstica de Sant Jordi i el drac, amb l'afegitó monàrquic de la princesa, que en aquest cas no sembla gaire preocupada per la presència de la bèstia. La recreació fantasiosa de la llegenda, amb el cavaller "amb l'espasa alçada" no és cap novetat, al contrari, s'insereix perfectament en la tradició que li va donar origen. Il·lustració cedida per l'artista Jordi Minguell per a Històries d'Europa

      Sant Jordi, el màrtir guerrer

      Petra to Romiou (Xipre) on , segons la llegenda, nasqué Afrodita. Autor: Eugeni Junyent

      Les ciutats-regne de Xipre

      L'any 1553, després de la Pau i Tractat de Passau, l'emperador Carles V estava esgotat pels conflictes religiosos. El 1545 havia començat el Concili de Trento, que imposaria severes normes catòliques, mentre que els intents de negociació a les reunions de la Dieta d'Augsburg no acabaven de posar pau. Després de l"Cuius regio, eius religio", el 1556 es va retirar al monestir de Yuste. Foto: Wikimedia Commons

      L’ascens de Prússia: de ducat a regne independent

  • Història per temàtica
    • La interpretació dels anells dels arbres ens dón informació sobre el clima del passat. (Font: wikimedia)

      Roma i el clima

      L'estàtua "Bavària" amb els seus impressionants 18 metres, és un mirador perfecte sobre la Theresienwiese, on fins a dia d'avui se celebra l'Oktoberfest. Hi ha un mirador al seu cap. Al darrera, hi ha el Ruhmeshalle. Ambdues obres van ser encarregades i pagades per Lluís I. L'estàtua és una al·legoria del poder de Baviera i s'emmarcava en la voluntat d'unificació alemanya de Lluís I posterir a les Guerres Naoleòniques. Foto de Martin Falbisoner a través de Wikimedia Commons.

      L’origen de l’Oktoberfest

      El canceller alemany, Joseph Wirth, al centre, conversant amb la delegació soviètica en la Conferència de Gènova de 1922. Aquesta trobada va portar a la signatura del Tractat de Rapallo entre  Alemanya i l'URSS. De dreta a esquerra: Adolf Joffe, ambaixador soviètic a Alemanya, Txitxerin, ministre d'exteriors de la Unió Soviètica i Leonid Krasin, ambaixador al Regne Unit. Aquest tractat significà una disminució en la pressió econòmica a Alemanya. Font: Wikipedia Commons/Bundesarchiv.

      Els pactes internacionals de Weimar

      Verdi va compondre l'òpera Aïda per celebrar la inauguració del canal de Suez el 1869. Tot i que l'obra s'estrenaria una mica més tard, a causa de la guerra franco-prussiana. Foto: Mr Snrub CC BY-SA 3.0 vis Wikimedia Commons

      La crisi del canal de Suez

      El Swinging London va marcar la joventut dels 60 al Regne Unit en la moda i la cultura. Els jvoes van viure en un món millor al dels seus pares, gràcies al creixement econòmic del qual es va beneficar la socialdemocràcia. Foto de Carnaby Street de Wikimedia Commons

      Els “trenta anys gloriosos” de la socialdemocràcia

  • Projecte Històries d’Europa
    • Agenda
    • Accés d’usuaris
    • Política de privacitat
    • Divulgació i col·laboracions
    • Llibres
    • Publica i col·labora amb nosaltres
    • Alta/registre d’usuari/a
    • Sobre nosaltres
Inici Història d'Europa

Història d'Europa

  • Europa
  • Europa Atlàntica
  • Europa Balcànica
  • Europa central
  • Europa de l'est
  • Europa del nord
  • Europa mediterrània

    Història d’Europa per zones i àmbits geogràfics.

    Més recent
    • Més recent
    • Entrades destacades
    • Més popular
    • 7 dies populars
    • Per puntuació de la crítica
    • Aleatori
    Altiplà de Giza (Egipte). Autor: Eugen Junyent

    El cap de William Flinders Petrie

    Eugeni Junyent - maig 6, 2022
    Il·lustració fantàstica de Sant Jordi i el drac, amb l'afegitó monàrquic de la princesa, que en aquest cas no sembla gaire preocupada per la presència de la bèstia. La recreació fantasiosa de la llegenda, amb el cavaller "amb l'espasa alçada" no és cap novetat, al contrari, s'insereix perfectament en la tradició que li va donar origen. Il·lustració cedida per l'artista Jordi Minguell per a Històries d'Europa

    Sant Jordi, el màrtir guerrer

    Cèsar Sànchez - abr. 23, 2022
    Petra to Romiou (Xipre) on , segons la llegenda, nasqué Afrodita. Autor: Eugeni Junyent

    Les ciutats-regne de Xipre

    Eugeni Junyent - abr. 17, 2022
    L'any 1553, després de la Pau i Tractat de Passau, l'emperador Carles V estava esgotat pels conflictes religiosos. El 1545 havia començat el Concili de Trento, que imposaria severes normes catòliques, mentre que els intents de negociació a les reunions de la Dieta d'Augsburg no acabaven de posar pau. Després de l"Cuius regio, eius religio", el 1556 es va retirar al monestir de Yuste. Foto: Wikimedia Commons

    L’ascens de Prússia: de ducat a regne independent

    Cèsar Sànchez - abr. 9, 2022
    L'Hetman d'Ucraïna Pavlò Skoropadski, amb vestit tradicional cosac, amb oficials del seu estat major. Foto: Wikimedia Commons

    Ucraïna entre Rússia i l’Imperi Alemany: el Segon Hetmanat

    Oriol Ribas - març 5, 2022
    Monument dedicat al qui consideren l'heroi nacional, Khmelnitski, a Kíev. Foto: Wikimedia Commons

    Hetmanat cosac, origen d’Ucraïna

    Cèsar Sànchez - febr. 26, 2022
    Peça de ceràmica sigillata i el seu motlle (La Graufesenque, Millau, França). Autor: Eugeni Juny

    La ceràmica sigil·lada, icona romana

    Eugeni Junyent - febr. 19, 2022
    La interpretació dels anells dels arbres ens dón informació sobre el clima del passat. (Font: wikimedia)

    Roma i el clima

    Eugeni Junyent - febr. 5, 2022 0
    Els espectacles, com a forma de desviar l'atenció de la població respecte d'altres problemes, és una crítica feta per Juvenal al segle IdC de plena actualitat. Representació de lluita de gladiadors a l'amfiteatre de Tarragona amb motiu del festival Tarraco Viva del 2011. Autor: Eugeni Junyent

    Sàtires i titulars

    Eugeni Junyent - gen. 22, 2022 0
    Dama de Baza (Museo Arqueológico Nacional, Madrid, Espanya). Font: Wikimedia.

    Notícies arqueològiques del 2021

    Eugeni Junyent - gen. 1, 2022 0
    Les representacions solars de diverses deïtats al món romà eren freqüents. A la imatge, placa votiva que representa la deessa Salus amb el sol, al centre la lluna, i el déu Júpiter Dolichenus, una sincretització de Júpiter amb el déu Baal. Segona meitat del segle II al museu de les termes de Dioclecià. Foto: Wikimedia Commons

    Jesús va néixer el dia de Nadal?

    Cèsar Sànchez - des. 25, 2021 0
    Escales d'accés a les grades superiors de l'amfiteatre de Pompeia (autor: Eugeni Junyent)

    Ball de bastons a Pompeia

    Eugeni Junyent - des. 18, 2021 0
    El gener de 1969 Jan Palach un jove estudiant de la Universitat Carolina de Praga s'incinerà  davant les escales del Museu Nacional a la plaça Wenceslau en protesta per la invasió soviètica arran de la Primavera de Praga. El seu funeral fou un dia de dol nacional, per Palach i per la democràcia perduda. Foto: Wikemedia Commons

    La primavera de Praga el 1968

    Martí Janer Torrens - des. 4, 2021 0
    Vista del golf d'Ambràcia, localització de la batalla d'Àccium. Autor: Eugeni Junyent

    Nicòpolis. La ciutat de la victòria.

    Eugeni Junyent - nov. 27, 2021 0
    Drakkar víking original. Font: wikimedia.

    La barrera de vaixells de Roskilde

    Eugeni Junyent - nov. 6, 2021 0

    Conseqüències del Manifest d’Octubre de 1905

    Cèsar Sànchez - oct. 30, 2021 0
    Propaganda anglesa durant la guerra. Representen irlandesos que maten nens i dones mentre els anglesos demanen clemència. Encarregat a Wenceslaus Hollar entre 1642 i 1646, servia per a justificar les matances d'irlandesos. Foto: Wikimedia Commons

    La Rebel·lió irlandesa de 1641

    Cèsar Sànchez - oct. 23, 2021 0
    123...28Pàgina 1 de 28

    Nova col·laboració

    MonMedieval

    Comentaris recents

    • David S en Un cordill dintre d’un sac: Transfăgărășan
    • Stasa Durdic en Nikola Tesla: el Prometeu del segle XX
    • Victor Roncea en Nikola Tesla: el Prometeu del segle XX
    • Stasa Durdic en Nikola Tesla: el Prometeu del segle XX

    Alemanya antiga Arqueologia Balcans Batalla Berlín bulgària Catalunya ciutat colonialisme comunisme dones economia Europa feixisme frança Grècia Guerra historia hitler Imperi Independència Israel italia Iugoslavia jueus Medieval mentida Mundial nazis nazisme palestina polonia Primera Prússia pseudohistòria república revolucio roma romania russia stalin test urss Àustria

    Si vols rebre informació de tot el que fem apunta't per rebre el nostre buetletí electrònic

    històries de la història d\'Europa
    SOBRE NOSALTRES
    Llicència de Creative Commons
    Històries d'Europa està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

    Article 5è aniversari
    Contacti'ns: info@historiesdeuropa.cat
    SEGUEIX-NOS
    • Inici
    • Projecte Històries d’Europa
      • Divulgació i col·laboracions
      • Agenda
      • Publica i col·labora amb nosaltres
    • Sobre nosaltres
    • Llibres
    • Cursos d’Història
      • Plataforma de cursos
    • Accés d’usuaris
      • Alta/registre d’usuari/a
      • Política de privacitat
    Usem cookies al nostre web per millorar la seva experiència. En prémer “Acceptar”o començar a navegar atorga el seu consentiment de totes les galetes.
    Cookie OpcionsACCEPTA
    Manage consent

    Privacy Overview

    Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies. Però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
    Necessàries
    Sempre activat
    Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquesta categoria només inclou galetes que garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web. Aquestes cookies no emmagatzemen cap informació personal.
    Non-necessary
    Totes les galetes que poden no ser especialment necessàries perquè el lloc web funcioni i s’utilitzen específicament per recopilar dades personals de l’usuari mitjançant analítiques, anuncis i altres continguts incrustats s’anomenen cookies no necessàries. És obligatori obtenir el consentiment de l’usuari abans d’executar aquestes cookies al vostre lloc web.
    DESA I ACCEPTA