El canceller alemany, Joseph Wirth, al centre, conversant amb la delegació soviètica en la Conferència de Gènova de 1922. Aquesta trobada va portar a la signatura del Tractat de Rapallo entre  Alemanya i l'URSS. De dreta a esquerra: Adolf Joffe, ambaixador soviètic a Alemanya, Txitxerin, ministre d'exteriors de la Unió Soviètica i Leonid Krasin, ambaixador al Regne Unit. Aquest tractat significà una disminució en la pressió econòmica a Alemanya. Font: Wikipedia Commons/Bundesarchiv.

Els pactes internacionals de Weimar

0
L’any 1923, l’ocupació franco-belga de la zona industrial del Ruhr i la caiguda del marc semblaven l’epitafi definitiu de la jove República de Weimar....
Estadi d'Olímpia, on Ciló guanyà el diaule el 640 aC. (autor: Eugeni Junyent)

El campió olímpic lapidat

0
Olímpia és un dels jaciments “top” de Grècia. Habitat ja al quart mil·lenni aC, tingué la seva esplendor en època clàssica. Al segle V...
Búnquers del Mur de l'Atlàntic a Kerbonn (Bretanya) (autor: Eugeni Junyent)

Armes de la Segona Guerra Mundial (i II)

0
La Gran Bretanya no hauria estat res sense una gran flota. Precisament el domini de la mar li donà un paper determinant entre les...
Escena de la pràctiva del keretizein en una base per a un curós del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Els pals de ganxo del Keramikós

0
La línia blava del metro d'Atenes duu al Keramikós o Ceràmic. És una àrea arqueològica molt especial, diferent de la majoria de jaciments de...
Jerusalem al s.IdC. En primer terme, el Temple i just a la dreta, la Fortalesa Antònia. (font: wikimedia. Domini públic)

Flavi Josep i el cercle de la mort

0
A l'extrem Est del Fòrum republicà de Roma hi ha un arc de triomf marbre blanc. L'arc de Titus és el símbol de la...
Voluntaris de la milícia el 16 de maig al voltant de la columna enderrocada de Vendôme. Un monument erigit per Napoleó Bonaparte, esculpit amb canons austríacs i russos fosos, coronat amb una estàtua del mateix Napoleó a l'estil d'un emperador romà. El seu simbolisme va ser interpretat com contrari als valors de la revolució i als valors internacionalistes. Per contra, la seva demolició va provocar indignació entre els versallesos, com s'anomenaven els defensors de l'ordre establert. El pintor Gustave Courbet, va ser responsabilitzat dels fets, va ser empresonat i condemnat a pagar les despeses de la seva reparació, el que va aconseguir arruïnar-lo. Poc després de la Comuna, la columna va ser restaurada tal com podem actualment contemplar-la. Foto: Wikimedia Commons, domini públic

La Setmana Sagnant de la Comuna de París

0
Eugène Pottier va escriure el poema La International el juny de 1871 quan encara fumejava París i les conseqüències de la dura repressió eren ben...
Estàtua en bronze de Leònides (Esparta, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Grecs a l’exèrcit persa

0
Les guerres mèdiques, tres enfrontaments que durant quaranta-tres anys van encarar grecs i perses, van marcar l'antiguitat i les relacions entre Europa i Àsia....
Des dels primers temps de la història de la humanitat l'intercanvi de béns i idees entre gent de diferents cultures ha estat determinant per a l'esdevenir històric. L'intercanvi en el paleolític i el neolític va ser important, però el seu impacte es veia limitat per la petita grandària dels grups implicats. Venècia. Foto: Wikimedia Commons

La ruta de Marco Polo i els mongols de Gengis Kan

0
El terme "ruta de la seda" no va sorgir en període medieval, sinó molt de temps després, entrat ja el segle XIX. El primer...
Mordechai Vanunu, l'espia nuclear d'Israel. Fotografia del 2017. Crèdits: https://theferret.scot/

Vanunu, l’espia que va fugir del desert

0
Mordechai Vanunu va néixer a la ciutat de Marràqueix l'any 1954 en el si d'una família jueva mezrahí. El seu pare era rabí. Als...
Detall d'un fresc del lupanar de Pompeia (Campània). Autor: Eugeni Junyent

Flora i les cortesanes romanes

0
Les pintures als murs dels carrers de les antigues ciutats de la Campània classifiquen les dones romanes bàsicament segons la seva classe social. O...