On descansa Alexandre?

0
Alexandre de Macedònia o Alexandre el Gran morí a l’edat de 33 anys a Babilònia l’any 323 aC. La seva vida fou model a...
Hoplites espartants

Esparta (I). Peus de ferro

0
A la pel·lícula 300 hi ha moments en què podríem definir els espartans, com a mínim, de fatxendes. Qui l’hagi vist recordarà com, davant...

Nebra i els Estels d’or

0
Aquests dies ens trobem de ple en el solstici d’estiu, és el dia més llarg de l’any i el moment en què el Sol...
Aquarii fent una cadena humana al Festival Tarraco Viva, 2013 (Thaleia Grup de Reconstrucció Històrica)

Vigiles, el primer cos de bombers

0
Neró no va cremar Roma el 68 dC. Culpar-lo ha estat una de les grans postveritats històriques que han quallat amb el pas dels...
Cranis enclavats (Ullastret, Baix Empordà). (font:odisseu.cat)

Ritus i caps clavats

0
Les creences són un element aglutinador en qualsevol agrupació humana, i la seva gestió esdevé en la majoria dels casos, una eina de control...
Detall del fresc de la Villa dels Misteris de Pompeia (Campània, Itlàlia). Font. pompeiisites.org

Misteri als murs de la Campània

0
Als afores de Pompeia, a uns centenars de metres en direcció al Vesuvi sortint per la porta Herculanea, hi ha un element de visita...
Peça d'or de la tomba 43 de la necròpolis de Varna (Bulgària)

Varna, l’origen passa per Bulgària

0
Varna es troba a la vora de la Mar negra. És una ciutat important, acull el port més gran del país i un dels...
El colós de Rodes, una de les 7 meravelles del món antic, imaginat per Martin Heemskerck, al s.XVI. Els inventors grecs van crear ginys molt avançats en hidràulica i pneumàtica, i fins i tot autòmats, antecedents de la robòtica. Lamentablement, no han quedat gaires rastres, i no sabem com d'espesa era la seva aplicació a nivell social. Imatge: Wikimedia Commons

La robòtica a l’antiga Grècia

0
Potser un dels aspectes injustament menys coneguts de l’antiga Grècia és el grau de desenvolupament tècnic assolit per estudiosos brillants com Heró d’Alexandria, Filó...
Detall de les metopes del Partenó.

Lord Byron, Jacques Cousteau i els marbres del Partenó

0
El temple de Posidó A l’extrem de l’Àtica, 80 quilòmetres al sud d’Atenes, hi ha una de les postes de sol més famoses de Grècia....
Detall de l'act de Titus (Roma, Itàlia) (font:odisseu.cat)

La Menorà a Roma

0
Un arc de marbre blanc No és cap secret que un dels indrets de major densitat arqueològica d’Europa és Roma. I a Roma, l’avinguda dels...