Vista del golf d'Ambràcia, localització de la batalla d'Àccium. Autor: Eugeni Junyent

Nicòpolis. La ciutat de la victòria.

0
L’any 31 aC, Octavi donava el cop definitiu. Acabava la segona guerra civil i ell, sota el nom d’August, seria finalment el successor de...
Drakkar víking original. Font: wikimedia.

La barrera de vaixells de Roskilde

0
Un element bàsic de la cultura vikinga fou el mar i, per tant, també el vaixell. El drakkar era normalment una nau lleugera, llarga...
Casa sagrada de Dodona (Epir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Les fulles sagrades de Dodona

0
Quan el 1832, el britànic C. Lincoln identificà les restes ubicades a l’est de mont Tomaros amb Dodona, estava localitzant un indret sagrat. El...
Estadi d'Olímpia, on Ciló guanyà el diaule el 640 aC. (autor: Eugeni Junyent)

El campió olímpic lapidat

0
Olímpia és un dels jaciments “top” de Grècia. Habitat ja al quart mil·lenni aC, tingué la seva esplendor en època clàssica. Al segle V...
L’estudi de la tomba per part d’en Carter va malmetre força el cos momificat, que fou dividit en fins a divuit trossos per a treure-la del sarcòfag... i sobretot, per extreure’n les gemmes. El primer tall va ser separar el cos en dues parts per la pelvis. El cap tampoc quedà al seu lloc, ja que el varen separar del tronc per treure la icònica màscara funerària. Tenint en compte tot això, sobta que "la maledicció del faraó" no arribés mai a caure sobre Carter. Foto: Wikimedia Commons

La falsa maledicció del faraó

0
La primera popularització de l’antic Egipte a Occident fou fruit de l’acció de l’exèrcit francès, sota comandament de Napoleó. El 1798, nou anys més...
Assaig al teatre romà de Palmira. Setembre 2010. (autor: Eugeni Junyent)

Les primeres imatges de Palmira

0
Un capvespre de setembre del 2010, el proscaenium del teatre romà de Palmira, totalment restaurat, acollia els assajos de les representacions que tindrien lloc...
Escena de la pràctiva del keretizein en una base per a un curós del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Els pals de ganxo del Keramikós

0
La línia blava del metro d'Atenes duu al Keramikós o Ceràmic. És una àrea arqueològica molt especial, diferent de la majoria de jaciments de...
Jerusalem al s.IdC. En primer terme, el Temple i just a la dreta, la Fortalesa Antònia. (font: wikimedia. Domini públic)

Flavi Josep i el cercle de la mort

0
A l'extrem Est del Fòrum republicà de Roma hi ha un arc de triomf marbre blanc. L'arc de Titus és el símbol de la...
Reproducció del David de Michelangelo, amb la fona a la mà. Piazza della signoria, Florència (autor: Eugeni Junyent)

De David a Cannae. Ús militar de la fona

0
Plini conta que la fona té origen a la zona de Síria o Fenícia i és que ja existia al Neolític. Sens dubte, el...
Vista aèria del poblat d'Arkaim el 2015. Fotograia aèria de Rafikova m CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons

Arkaim, arqueologia i pseudociència als Urals

0
El juny de 1987 un grup d’arqueòlegs soviètics van descobrir a la vall del riu Bolxaia Karaganka, al sud de la província de Txeliàbinsk...