Rússia -tot i estar implicada a la guerra en el seu propi Front Oriental - també va enviar tropes a França a petició del govern de París. 
Rússia -tot i estar implicada a la guerra en el seu propi Front Oriental - també va enviar tropes a França a petició del govern de París. Foto: Wikimedia Commons

Durant la Primera Guerra Mundial, combatents de moltes nacions van lluitar i morir al Front Occidental (França i Bèlgica). Qui més qui menys ha sentit parlar de les batalles de Verdun o el Somme on els francesos a la primera i els britànics a la segona es van enfrontar a les tropes alemanyes. El cinema, la literatura o les històries nacionals dels diferents països afectats han perpetuat la memòria d’aquelles cruentes batalles. Tot i això, a part de les tres potències principals implicades en aquell teatre de guerra, hi hagué combatents de moltes altres nacionalitats.

Al Front Occidental hi trobem -a més de soldats de les colònies i dominis francesos i britànics (canadencs, indis, senegalesos o algerians, per exemple) – estatunidencs, portuguesos, txecs, polonesos (sota comandament francès) i voluntaris de tot arreu (entre ells, catalans dins la Legió Estrangera francesa). Fins i tot durant poc temps abans del final de la guerra (novembre de 1918) hi havia un contingent siamès. L’actual Tailàndia havia declarat la guerra als Imperis Centrals el 1917. Aquests combatents vinguts des del sud-est asiàtic són els grans oblidats del Front Occidental.

L’Aliança franco-russa

A principis de la dècada de 1890 la República francesa i l’Imperi rus eren dos estats que a primer cop d’ull no tenien gaires coses en comú: França era una República hereva – sobre el paper almenys – de la memòria de la Revolució de 1789 i amb un sistema de partits ben establert. Rússia, en canvi, era una  autocràcia dirigida pel tsar Alexandre III i amb un sistema sociopolític que tot just havia abolit la servitud trenta anys abans. Era difícil trobar dos estats europeus amb més diferències. Tot i això, les necessitats geopolítiques van fer que els dos països acabessin aliant-se.

Rússia mantenia fins a la dècada de 1880 una aliança amb l’Imperi alemany i l’Imperi austro-hongarès, l’Aliança dels Tres Emperadors. Les diferències entre Sant Petersburg i Viena a causa del control dels Balcans havien fet veure a Rússia que aquests pactes amb les potències germàniques no acabarien anant enlloc. França, pel seu costat, tot just es recuperava de les ferides de la Guerra franco-prussiana (1870-71) i requeria una política exterior vigorosa per fer front al que ells anomenavenl’amenaça alemanya. Aquesta confluència va fer que França i Rússia s’aproximessin.

França no només mantenia una rivalitat amb Alemanya. Fins i tot va tenir incidents amb el Regne Unit a l’Àfrica. El 1898 gairebé esclata un conflicte entre París i Londres a causa de la topada a Fashoda (Sudan) d’una expedició francesa amb tropes britàniques que els van acusar d’invasió. La guerra es va poder evitar i ja el 1907 el Regne Unit es va incorporar a l’aliança franco-russa. Havia nascut la Triple Entesa, un dels bàndols de la Primera Guerra Mundial.

L’aliança entre París i Sant Petersburg ja s’havia insinuat al públic mitjançant esdeveniments multitudinaris, com la visita de la flota francesa a Kronstadt el 1891 i la de la flota russa a Toló el 1893. Finalment, el gener de 1894 es va ratificar el pacte i Rússia i França van acordar ajuda mútua en cas que un dels dos països fos atacat per un tercer.

Soldats russos enviats cap a França i els Balcans

A finals de 1915 en plena Primera Guerra Mundial França demanà a Rússia si podia enviar homes a lluitar al Front Occidental i als Balcans. L’exèrcit francès – tot i l’ajut inestimable de l’Imperi britànic – es veia mancat de més soldats i per això va fer aquesta petició a Sant Petersburg. Rússia ja estava lluitant des del Bàltic fins al Caucas contra els Imperis Centrals, però el govern de Nicolau II va autoritzar l’enviament d’efectius en ajut de París. Uns 44.000 soldats repartits entre 4 brigades d’uns 10.000 homes cadascuna van ser enviats a França i al Front de Macedònia, als Balcans.

Les tropes russes van fer un llarguíssim viatge amb el ferrocarril transsiberià des de Moscou i després en vaixell des del port de Dalian (a la Xina) fins a Marsella.Havien sortit el febrer de 1916 i van arribar a França el 20 d’abril. Des d’allà foren enviats al camp de Mailly, a la Xampanya, molt a prop del front. Al mateix temps, dues brigades russes van ser enviades a Tessalònica (Grècia). A Macedònia ja hi havia francesos, britànics, serbis i italians lluitant contra tropes búlgares, austro-hongareses, otomanes i alemanyes. Uns 20.000 russos es van incorporar als efectius aliats als Balcans.

El comandament francès estava inquiet. La possibilitat de motins russos era molt alta i es va decidir enviar a la rereguarda, lluny del front, a uns 16.000 russos en un campament militar situat al centre de França, a La Courtine (el Llemosí). Foto: Wikimedia Commons
El comandament francès estava inquiet. La possibilitat de motins russos era molt alta i es va decidir enviar a la rereguarda, lluny del front, a uns 16.000 russos en un campament militar situat al centre de França, a La Courtine (el Llemosí). Foto: Wikimedia Commons

La revolució arriba a les trinxeres

Les tropes del Cos Expedicionari Rus foren molt ben rebudes pels francesos, tant pels militars com pels civils. Qualsevol ajut era benvingut en una França que es dessagnava a les trinxeres. Els combatents russos van mantenir els colors i les graduacions dels seus uniformes, però van ser equipats amb el casc Adrian francès. La vida i lluita a les trinxeres semblava agermanar els combatents de diferents nacions. El cas era que el cansament d’una guerra estancada en un front gairebé immòbil a la Xampanya començava a manifestar-se.

El març de 1917 arribaren notícies al front: Nicolau II havia abdicat i a Rússia s’havia proclamat un Govern Provisional. Aquest fet, com no podia ser de cap altra manera, va alterar els ànims de les tropes russes a França. Els oficials simplement van jurar fidelitat al nou govern rus. En canvi, no pocs soldats van començar a parlar de revolució i de millores de condicions. Les notícies que arribaven des de Sant Petersburg parlaven de tot un canvi de paradigma social i polític.

Una part dels soldats francesos també es van amotinar el maig de 1917. La causa fou el fracàs de l’ofensiva del Chemin des Dames, que va acabar en desastre. Les tropes del general Nivelle es van negar a combatre més i van aixecar els seus fusells al revés en senyal de protesta. L’encarregat de la repressió fou el llavors encara general Pétain, futur líder de la França de Vichy. Es van sentenciar gairebé 3.000 consells de guerra i més de 600 penes de mort, de les quals se’n van aplicar només 49 per la magnitud que hagués pogut tenir en tot el país.

Motí a La Courtine i dispersió del Cos Expedicionari Rus

No tots els russos confinats al camp de La Courtine eren partidaris de la revolució. Es tractava, però, d’una mesura preventiva que pocs es van agafar bé. Això va fer que la facció més revolucionària dels soldats anés agafant força i les seves opinions fossin més estridents. El juliol de 1917 es va començar a crear un soviet (consell) de soldats al camp, tot seguint el que estava passant a Rússia. Reclamaven tornar a Rússia per participar en la revolució. Els revoltats es van fer amos del camp i van expulsar als comandants i soldats lleials encara als comandaments francesos.

Els membres del soviet de La Courtine comptaven amb la simpatia de la població local. Com que els homes en edat militar estaven al front, els russos ajudaven en les tasques agrícoles de la zona i això era molt ben vist pels habitants del voltant del camp. Les autoritats, però, ho veien d’una altra manera i a finals d’agost van encerclar el camp amb tropes franceses i amb russos lleials.

La dispersió

El 16 de setembre de 1917 s’ordenà obrir foc contra el camp. Durant tres dies els soviets resistiren, però finalment s’acabaren rendint. En total, es van comptar 10 morts, tot i que la xifra segurament fou superior.

El motí de La Courtine posà fi a un Cos Expedicionari Rus autònom. Els amotinats (uns 9.000 soldats) foren enviats a camps de treball a Algèria. D’altres, els encara lleials als governs rus i francès, es van allistar  a l’exèrcit francès oficialment a través de la Legió Estrangera, formant una mena de Legió Russa paral·lela. Molts es quedaren a França per sempre. La gran majoria de russos (inclosos els que havien lluitat als Balcans) foren retornats al seu país entre 1918 i 1920, quan França va enviar vaixells al Mar Negre per participar en la Guerra Civil russa al costat dels blancs. En aquestes expedicions, hi van anar també gran part dels amotinats que havien estat condemnats als camps de treball del nord d’Àfrica.


Més informació

Les Brigades Russes en France-Michka16-18 – Archives et mémoire

1916-1918 Quatre Brigades Russes Spéciales d’Infanterie constituent le Corps Expéditionnaire Russe en France. L’Alliance Franco-Russe conduit la Russie à env…

Article anteriorLa immigració als Estats Units, l’illa d’Ellis
Vaig estudiar Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona i Història a la Universitat de Girona, així com Llengua Russa a les Universitats de Sant Petersburg i Moscou. Gran apassionat de la Cultura i Història russes, he fet de traductor i intèrpret en vàries ocasions. Actualment em dedico al món del Turisme.