El 2015 es va fer pública l'aparició a l'actual Babiera de restes de simis. El 2019 es va determinar que eren d'una nova espècie, el
El 2015 es va fer pública l'aparició a l'actual Babiera de restes de simis. El 2019 es va determinar que eren d'una nova espècie, el "Danuvius guggenmosi". Se'l va datar de fa uns 11 milions d'anys. Es va afegir al debat sobre el bipedisme, perquè disposava de les dues adaptacions, per anar pels arbres i peus plans per caminar. Es creu que en origen hi hauria hagut una espècie amb les dues característiques a partir de la qual posteriorment se separarien els homos (amb més capacitat per caminar) dels arborícoles. La foto és d'un bonobo, que tenen una morfologia quasi idèntica a la que hauria tingut el "Danuvius guggenmosi". Foto: Wikimedia Commons

El procés per arribar a ser bípedes va ser transcendental en l’evolució de les espècies homínides. El fet d’alliberar les mans, va ser cabdal per desenvolupar més el cervell. També va canviar la forma de transport i de realitzar la majoria de les tasques de supervivència. Per tant, determinar a partir de quan un simi va posar-se dret sobre dues potes, era una fita important per a la prehistòria. Actualment, l’arqueologia considera que aquest fet transcendental per a l’evolució humana va passar fa uns 3,9 milions d’anys. I el protagonista va ser Australpithecus afarensis. Però, com es va determinar aquest bipedisme?

Fa 3.600 milions d'anys era al Paleoarqueà. Un període on van parèixer els primers baceris. Encara faltaven 2.000 milions d'anys perque`apareguessin les primeres cel·lules completes, i no diguem per a l'aparició d'animals terrestres. Compte amb el que es llegeix! Captura del digital "La Voz de Galícia"
Fa 3.600 milions d’anys era al Paleoarqueà. Un període on van aparèixer els primers bacteris. Encara faltaven 2.000 milions d’anys perquè apareguessin les primeres cèl·lules completes, i ja no diguem per a l’aparició d’animals terrestres. Compte amb el que es llegeix! Captura del digital “La Voz de Galícia”

Las empremtes de Laetoli

L’any 1976 a Laetoli, a prop d’Olduvai, Tanzània, Mary Leakey tenia el seu campament muntat. Era a la tarda, i tres membres de l’equip es divertien amb una batalla, llançant-se bonyigues de merda d’elefant. Un d’ells, Handrew Hill, paleontòleg del Museu Nacional de Kènia, completament submergit en la batalla de bonyigues, va ajupir-se per arreplegar prou material per a fer una bona pilota-projectil. I sembla que en aquest moment es va adonar que el terra d’on estava aplegant la merda, deixava al descobert un munt d’empremtes.

L’endemà, amb Leakey, van comprovar que no només hi havia empremtes d’una vintena d’animals, sinó que també n’hi havia d’homínids! L’any següent Leakey va fer públic el gran descobriment i les excavacions començarien el 1978. Vint-i-cinc metres de passes d’un individu que caminava evidentment dret fa 3,6 milions d’anys, deixant ben marcada l’empremta del dit gros del peu. La datació era possible pel mateix miracle que va fer que es conservessin les empremtes.

Un dels volcans de la zona va escopir cendra. Aquesta va refredar-se gràcies a la pluja, immediatament algú va passar per sobre quan era tou. En condicions normals, el rastre hauria desaparegut, però una altra capa de cendra i un nou refredament, van proporcionar cobertura per a milions d’anys. Aquesta és la principal prova del Bipedisme.

Va ser Raymond Dart el 1925 el primer a identificar aquest gènere amb les restes d'un infant trobat a Sud-àfrica. D'aquí el seu nom, Australopithecus,, o "home del sud". Mapa: Wikimedia Commons
Va ser Raymond Dart el 1925 el primer a identificar aquest gènere amb les restes d’un infant trobat a Sud-àfrica. D’aquí el seu nom, Australopithecus,, o “home del sud”. Les resistències a tractat-lo com un homínid a Europa van durar fins a la dècada dels cinquanta. Mapa: Wikimedia Commons

El maluc de Lucy

Lucy és el nom d’un esquelet, femella, molt complet d‘Australopithecus afarensis trobat el 1974 i data de fa 3,3 milions d’anys. Es va trobar a Etiòpia. Es considera la primera espècie d’homínid que va caminar dreta. Cosa que se sap per la posició del seu maluc. Altres evolucions d’aquest homínid va ser l’augment de la relació encèfal-cos, disposar de dents molars més grans i l’arcada dental en forma de ve baixa. Es creu que es va adaptar al clima de l’est d’Àfrica del miocè, el qual tendia a la desforestació. Les restes més antigues són de fa quatre milions d’anys.

Hi ha quatre espècies dins del gènere Australopithecus. Dues de gràcils, afarensis i africanus. I dues de més rebustes, robustus i boisei. La més antiga és l’espècie de Lucy, establert a l’est de l’Àfrica, al voltant de les actuals Etiòpia i Tanzània. Les passes de Laetoli les va fer un Austrapopithecus afarensis.

El maluc d’Ardi

El 2005 es va trobar a pocs quilòmetres d’on s’havia trobat a Lucy restes d’una altra espècie, l’Ardipithecus ramidus. Aquesta espècie, determinada a partir de mandíbules durant els anys noranta, va agafar fort impuls a partir del 2009, quan més troballes d’un esquelet quasi sencer van apuntar la possibilitat que caminessin drets. Això seria quasi un milió d’anys abans de Lucy. L’esquelet es va batejar com a “Ardi”, nom de catàleg ARA-VP-6/500. Aquesta espècie estava encara adaptada als climes humits i boscosos anteriors al canvi climàtic al qual es van adaptar els afarensis.

La pelvis del subjecte, una femella, indica que caminava dreta, però tenia un impediment. El dit gros del peu era encara oposat a la resta, com els de la nostra mà. Això vol dir que estava adaptat per anar pels arbres, encara. Conclusió, podria caminar distàncies curtes amb l’exterior del peu, com si fos un borratxo, però principalment aniria pels arbres, malgrat tenir l’esquena recta.

Còpia reduïda de la icònica "El camí cap a l'Homo Sapiens", comunament coneguda com "La marxa del progrés". Va ser creada el 1965 per Rudolph Zallinger per al volum Early Man. Ara bé, té un gran error que s'ha estès: el de fer creure que l'evolució va ser lineal, unidireccional, previsible i que suposadament s'hauria anat transformant en "versions millors". Això és mentida. Les evolucions, com el bipedisme, responen a una adaptació que al seu torn és conseqüència de l'atzar. El més usual és l'extinció, quan el medi canvia. En realitat, es tractava de fer entendre que evolució no és equivalent a progrés, com erròniament es creu. Foto: Wikimedia Commons
Còpia reduïda de la icònica imatge “El camí cap a l’Homo Sapiens”, comunament coneguda com “La marxa del progrés”. Va ser creada el 1965 per Rudolph Zallinger per al volum Early Man. Ara bé, té un gran error que s’ha estès: el de fer creure que l’evolució va ser lineal, unidireccional, previsible i que suposadament s’hauria anat transformant en “versions millors”. Això és mentida. Les evolucions, com el bipedisme, responen a una adaptació que al seu torn és conseqüència de l’atzar. El més usual és l’extinció, quan el medi canvia. En realitat, es tractava de fer entendre que “evolució” no és equivalent a “progrés”, com erròniament es creu. Foto: Wikimedia Commons

Relativització

Amb la quantitat de restes trobades, i una forquilla cronològica de milions danys, determinar encara quan exactament una espècie d’homínid va caminar dreta, és exasperantment complicat. Existeix un acord científic, evidentment, d’acord amb les proves trobades. Repetim, Australopithecus afarensis fa aproximadament 3,9 milions d’anys. Ara bé, quantes espècies podrien haver existit i desaparegut en un marge de dos milions d’anys que encara no s’han descobert?

D’altra banda, moltes preguntes encara són obertes. Per exemple, com determinar si eren bípedes tot el temps o només a estones? És més, què vol dir “caminar dret”? Acceptaríem com a tal un homínid que caminés com Fraga Iribarne balancejant-se de banda a banda? Caminar amb les cames flexionades val? Més encara, com es determinen les espècies, sense poder saber si podia haver-hi encreuament genètic? Doncs, només morfològicament. És a dir, si es trobés d’aquí dos milions d’anys les restes de Danny deVito, i al seu costat les de Lebron James, seguríssim que serien catalogades com de dues espècies del tot diferenciades. A la fi, omplir aquest període històric de l’hominització, la prehistòria, amb les restes òssies conegudes fins al moment, seria com trobar un botó d’una camisa i intentar reconstruir amb ell la història de la humanitat dels últims mil anys.

Quan es va començar a caminar del tot dret?

Evidentment, Laetoli, Lucy i Aldi, van ser unes grans descobertes. Amb tot, la discussió sobre si el bipedisme era complet o no, seguia, a causa de la manca de més dades. Al cap i a la fi, només eren unes poques empremtes d’un sol individu i un parell de malucs. Posteriorment, es va descobrir a Laetoli empremtes de fins a tres individus.

Finalment, el 2009 es van descobrir a Kènia petjades d’Homo ergaster (antecedent de l’Homo erectus) datades en fa, “tan sols”, 1,5 milions d’anys. Les petjades disposaven no només d’un dit gros extremadament marcat, sinó del pont ben marcat, i no només insinuat com a Laetoli. A més, els dits petits eren ja del tot paral·lels i junts. Aquestes empremtes aportaven noves proves, i sobretot un marc evolutiu de les empremtes que es podien comparar amb els de Laetoli. L’Homo ergaster ja disposava de cames més llargues que els braços, i tenia el peu com l’home actual.

Sembla, per tant, que les empremtes de Laetoli no serien segons la comparació volumètrica completament com l’home modern en transferència a pes i morfologia. I les de Kènia, sí. Fins aquí l’estat de la qüestió, el dia d’avui. Triar que es considera “caminar”, ja seria una altra història…

Article anteriorEstabliment de la República Popular de la Xina
Proper articlePrimer setge de Viena de 1529
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).