Mao Zedong l'1 d'octubre de 1949 va proclamar la República Popular de la Xina a Pequín. L'Exèrcit Popular controlava la major part del territori. Foto: Wikimedia Commons
Mao Zedong l'1 d'octubre de 1949 va proclamar la República Popular de la Xina a Pequín. L'Exèrcit Popular controlava la major part del territori. Foto: Wikimedia Commons

El Partit Comunista Xinès (PCX) va ser fundat l’any 1921. Inicialment, va aliar-se amb el Partit Nacionalista, el Kuomintang (KMT), al poder. Però el 1927 l’exèrcit del KMT liderat per Chiang Kai-shek, va canviar la seva estratègia i va iniciar una campanya d’extermini contra els comunistes. Aquest va ser l’inici de la Guerra Civil Xinesa, que va tenir dues parts (1927-1937, 1945-1949). El Partit Comunista va crear llavors el seu propi exèrcit, l’Exèrcit Popular d’Alliberament.

En aquest moment es va produir la mitificada i commemorada Marxa Llarga, obligats a fugir per sobreviure en una retirada de milers de quilòmetres cap a l’interior de la Xina. Seria llavors que Mao Zedong va aconseguir liderar el partit. El 1937 va començar la segona guerra sinojaponesa, i aquí es va produir un fet curiós. Els dos exèrcits, el nacionalista del KML i el comunista del PCX es van aliar per lluitar junts contra el Japó. Després de la derrota del Japó en la Segona Guerra Mundial el 1945, els dos exèrcits van reiniciar la seva guerra civil, de la qual en sortiria guanyador el Partit Comunista Xinès l’any 1949.

Un yuan de la breu República Soviètica de Xina, amb l'efígie de Lenin. Durant la retirada (després anomenada Marxa Llarga) esl comunistes s'emportaren tot el pertanyent al seu estat, documents, moneda, gràcies a portadors civils, molts dels quals desertaren. Foto: Wikimedia Commons
Un yuan de la breu República Soviètica de Xina, amb l’efígie de Lenin. Durant la retirada (després anomenada Marxa Llarga) esl comunistes s’emportaren tot el pertanyent al seu estat, documents, moneda, gràcies a portadors civils, molts dels quals desertaren. Foto: Wikimedia Commons

La primera part de la guerra civil

El 1927 el govern nacionalista del Kuomintang fa un gir amb Chiang Kai-shek cap a l’extrema dreta. Reprimeix durament revoltes de camperols, sobretot a la zona de Canton. També persegueix els comunistes, els quals fracassen en els intents d’aixecar sublevacions a diverses ciutats. L’exèrcit del PCX va resistir fins a 1934 a l’anomenat Sòviet de Jiangxi, o República Soviètica de Xina, una zona ocupada pels comunistes considerada l’embrió del posterior estat que es formaria el 1949.

L’armistici entre comunistes i nacionalistes només va ser possible després del segrest del mateix Chiang Kai-shek. Van ser dos generals seus, d’origen manxú, qui el segrestaren i l’obligaren a signar-lo per a fer front a la invasió japonesa. Els fets de desembre de 1936 van ser coneguts com L’incident de Xi’an

El 1934, després de diversos intents infructuosos d’envair el Sòviet de Jiangxi, els nacionalistes, amb ajuda alemanya arribada després del conflicte de Manxúria, van canviar l’estratègia. Encerclaren amb un milió d’homes tota la zona comunista, amb la intenció d’ofegar-la. En acostar-se la possibilitat de desfeta, va ser quan els comunistes van decidir una retirada estratègica. Trencar els diversos setges fortificats, va costar la vida a més de la meitat dels qui van intentar sortir, fet que va comportar la caiguda per descrèdit dels principals líders i l’ascens de Mao.

Només uns vuit mil efectius, dels més de cent mil inicials, van sobreviure a la Marxa Llarga. Uns vint-i-cinc mil es va quedar a Jiangxi per cobrir la retirada, i van ser literalment massacrats. De la resta, una meitat va caure en intentar trencar els encerclaments, i la resta en l’any que va durar la marxa de sis mil quilòmetres perseguits pel Kuomintang. En el trajecte, no només s’enfrontaren als nacionalistes, sinó a altres ètnies hostils als xinesos.

La propaganda comunista de Mao va funcionar de meravella a l'hora de crear grans mites, com el de la Marxa Llarga. Un va ser el 29 de maig de 1935, durant la marxa. La batalla del pont de Luding. La presa pels comunistes d'aquest pont va ser venuda com a heroica, quan en realitat va ser una trista escaramussa contra uns pocs líders tribals locals. Foto: Wikimedia Commons
La propaganda comunista de Mao va funcionar de meravella a l’hora de crear grans mites, com el de la Marxa Llarga, que segons Mao havia estat de vint-i-sis mil quilòmetres (una mica més i es planta a Moscou). Un va ser el 29 de maig de 1935, durant la marxa. La batalla del pont de Luding. La presa pels comunistes d’aquest pont va ser venuda com a heroica. El règim va exaltar el sacrifici dels qui van prendre el pont. Quan en realitat va ser una trista escaramussa contra uns pocs líders tribals locals. Foto: Wikimedia Commons

La guerra civil després de la Segona Guerra Mundial

L’exèrcit nacionalista no va poder més que controlar les grans ciutats, amb l’ajuda nord-americana. No podia imposar les seves normes a tot el territori. El conflicte va escalar a partir de 1947. El 1949 va haver-hi una gran ofensiva comunista contra la Xina meridional amb la conquesta de Nankin i la proclamació de la República Popular.

Les restes del Kuomintang es va refugiar a Taiwan el 1950 amb Chiang Kai-shek. Allà encara s’autoproclamaven República de la Xina, amb capital a Taipei, sustentada per dos milions de refugiats, principalment funcionaris i membres del govern nacionalista. Amb ells, va marxar gran part de les reserves d’or i de la riquesa de la Xina.

De llavors ençà, el conflicte estava servit. Dues “xines” reclamaven la seva legitimitat. Els comunistes deien que la República de la Xina ja no existia. Van conquerir al Kuomintang l’illa de Hainan i el 1950 van envair també el Tibet. A Chiang Kai-shek li quedava només Taiwan, des d’on declarava la il·legitimitat del règim comunista. Fins a la seva mort el 1975, va governar Taiwan com un dictador i es va proclamar president d’una Xina continental que ja no existia i a la qual ja no tornaria.

Fort Zeelandia a Taiwan (Formosa) va ser un establiment colonial neerlandès construït a partir de 1624. Per l'illa hi van passar també els castellans, els francesos, els japonesos i des de 1912 sota domini centralista xinès, fins al 1949. Foto: Wikimedia Commons
Fort Zeelandia a Taiwan (Formosa) va ser un establiment colonial neerlandès construït a partir de 1624. Per l’illa hi van passar també els castellans, els francesos, els japonesos… Des de 1912 va quedar sota domini centralista xinès, fins al 1949. Foto: Wikimedia Commons

Les conseqüències de la guerra civil

L’èxit del Partit Comunista en la guerra civil va comportar la desaparició de les antigues classes dirigents urbanes i l’ascens dels camperols al poder. Aviat, aquest nou poder s’emmirallaria en la voluntat d’industrialitzar-se. La manca, però, d’experiència, va obligar la nova oligarquia xinesa a cercar suport en l’únic aliat possible, l’URSS. El 1945, l’encara coalició d’exèrcits, va arribar a un acord amb l’URSS per cedir-li Port Artur. En el marc de la guerra freda, l’hostilitat d’Occident contra la nova República Popular, es va aguditzar a causa de la guerra de Corea.  

L’objectiu o obsessió prioritària del sistema polític comunista era elevar la Xina a l’estatus de gran potència. L’any 1949, el president Mao va afirmar que el seu propòsit era crear una societat socialista i, finalment, el comunisme mundial.

L’any 1950 també seria clau per Acta d’amistat, aliança i ajuda mútua signat amb l’URSS. Es nacionalitzaven les empreses estrangeres i les indústries privades.

Durant el període 1950-1956 es va impulsar la reforma agrària. En el seu tram final, també la monetària (1955). El 1953, l’adopció del sistema de Plans quinquennals, com a l’URSS, tenia problemes per implantar-se a causa de la manca de personal tècnic qualificat. El 1954 es va aprovar la nova Constitució amb la idea de “centralisme democràtic”. Es va crear en Consell Central amb 56 membres que seria presidit pel cap del partit comunista, és a dir, per Mao Tse-tung.

La frenada dels més revolucionaris

El 1957 Mao va fer el Discurs de les cent flors. Aquell discurs va representar un gerro d’aigua freda per als qui aspiraven al salt cap a un sistema plenament comunista. També fracassava l’ofensiva contra Taiwan, per les pressions de l’URSS que volia evitar un nou conflicte obert amb els EUA. Finalment, el 1958 amb la creació de les comunes populars amb la lògica de “cada camperol és un soldat”, es va aconseguir augmentar la producció, sobretot d’acer, gràcies a l’ús d’alts forns molt rudimentaris.

Aquesta frenada del primer establiment de la nova República Popular, es va veure consolidada l’any 1959 amb la retirada del líder com a cap de l’estat, substituït per Liu Shaoqi. Mao encara seria cap del partit. L’any següent, l’URSS retiraria els seus tècnics frenant en sec la cursa nuclear xinesa, a causa de disputes ideològiques. Aquest trencament es faria visible arran de la crisi dels Míssils de Cuba l’any 1962, quan el Partit Comunista Xinès va acusar Kruschev de trair el marxisme-leninisme i a la revolució mundial. Començaria ara la Xina a aplicar el programa de la Carta dels vint-i-cinc punts” per acostar-se a altres partits comunistes d’Europa. Paradoxalment, per tant, gràcies al trencament amb l’URSS, s’acabaria facilitant un incipient intent d’acostament cap a Europa. Precisament allò que tant havien criticat de Moscou. Però aquesta és una altra història.


Article anteriorL’incident de Mukden a Manxúria
Proper articleQuan els homínids van començar a ser bípedes?
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).