Especialistes japonesos investigant al lloc de l'atemptat de Mukden que va causar la invasió. Costa de veure cap efecte. Foto: Wikimedia Commons
Especialistes japonesos investigant al lloc de l'atemptat de Mukden que va causar la invasió. Costa de veure cap efecte. Foto: Wikimedia Commons

El 18 de setembre de 1931 es va produir l’anomenat incident de Mukden. L’exèrcit japonès a Manxúria va utilitzar aquest afer de pretext per a envair tota Manxúria. Va produir-se una explosió al llarg del ferrocarril, segurament de falsa bandera, pretext que els japonesos van fer servir per ocupar la ciutat de Mukden. Mukden és el nom en manxú de l’actual Shenyang. En tan sols tres mesos controlorarien tota Manxúria. Aquests fets provocarien l’aïllament internacional del Japó i es considera un antecedent cabdal en el camí cap a l’esclat de la Segona Guerra Mundial.

L'extensa regió en conflicte. Sobretot la petita Península de va ser objecte de les cessions per part de la Xina a diferents potències des de finals del segle XIX. Finalment se la quedarien els japonesos, fins després de la Segona Guerra Mundial. Foto: Wikimedia Commons
L’extensa regió en conflicte. Sobretot la petita Península de Liaodong va ser objecte de les cessions per part de la Xina a diferents potències des de finals del segle XIX. Finalment, se la quedarien els japonesos, fins després de la Segona Guerra Mundial. Foto: Wikimedia Commons

La regió de Manxúria

La ciutat de Mukden es troba just per sobre de la península de Corea, que llavors era una colònia japonesa. Manxúria ja havia estat motiu per a la guerra Russojaponesa que va finalitzar el 1905. Al llarg de principis del segle XX, els japonesos havien mantingut drets especials a Manxúria, considerant la regió una zona d’influència. Un exemple era el cap de Kwantung (ubicat al sud de la Península de Liaodong, per sobre de Corea, amb capital a Dalian i que tanca l’accés per mar a Pequín). El Japó l’havia adquirit el 1895 a l’imperi Oing, després de la Primera guerra sino-japonesa.

Aquesta zona de la Península incloïa l’estratègica ciutat portuària de Port Arthur. Però una aliança d’alemanys i francesos va donar suport a la Xina per aturar la influència del Japó i recuperar aquesta ciutat el 23 d’abril de 1895. La Xina, posteriorment, l’arrendaria als russos el 1898. Com a resultat de la victòria japonesa en la guerra Russojaponesa, el 1905 la base naval tornaria al Japó, la qual va continuar la construcció de les infraestructures que havien començat els russos. Especialment el tren cap a Manxúria. 

Amb aquests antecedents, el 1919 els xinesos es queixaven de les concessions del Tractat de Versalles cap als japonesos, havent estat ells partidaris dels aliats. Els aliats van concedir avantatges comercials i territorials als japonesos, per exemple a Manxúria, com abans havien tingut els alemanys. Aquesta situació va ser percebuda com d’humiliació i va fer augmentar el nacionalisme xinès. Especialment, després de les protestes del 4 de maig de 1919, la situació era inestable per als japonesos. La unificació de la Xina sota el Partit Nacionalista Xinès, el Kuomintang de Chiang Kai-shek, posava en perill novament la seva àrea d’influència sobre Corea.

La influència pel control de les comunicacions va ser bàsica en aquest conflicte. Els russos van implementar la connexió fins a Vladivostok. Per contra, el Japó va reemplaçar aquesta influència russa després de la guerra russojaponesa tot impulsant la línia des de Manxucuo el 1906 fins a Port Arthur (Ryojun, en japonès). Tropes japoneses entrant a Mukden, foto: Wikimedia Commons
La influència pel control de les comunicacions va ser bàsica en aquest conflicte. Els russos van implementar la connexió fins a Vladivostok. Per contra, el Japó va reemplaçar aquesta influència russa després de la guerra russojaponesa tot impulsant la línia des de Manxucuo el 1906 fins a Port Arthur (Ryojun, en japonès). Tropes japoneses entrant a Mukden, foto: Wikimedia Commons

L’incident de Mukden i la política al Japó

A més a més d’aquesta pressió xinesa, l’amenaça russa sobre el nord no cessava. Però en realitat, aquests moviments tenien relació directa en l’enfrontament dels militars japonesos amb el seu govern. El 18 de setembre de 1931 una part del ferrocarril que construïa una empresa japonesa va ser dinamitat. Amb tota probabilitat, l’exèrcit japonès estacionat a Kwantung, va ser qui va efectuar la voladura de Mukden, amb la intenció dels militars de desestabilitzar el seu propi govern civil.

La circulació de trens ni tan sols es va veure afectada. Amb tot, l’incident els va servir com a excusa per a atacar la ciutat de Mukden (ara Shenyang), sense ni tan sols informar el seu govern, i ocupar en tan sols tres mesos tota Manxúria.  Tot aquest moviment es va efectuar segurament sense l’aprovació del govern civil del Japó. El gabinet de Wakatsuki va caure el desembre de 1931 i una successió de primers ministres i assassinats es van precipitar al Japó. Al final, el govern japonès va acceptar la política de fets consumats dels militars, acontentant-se amb l’establiment d’una administració japonesa que es va materialitzar en la creació de l’estat titella de Manxukuo el febrer de 1932.

Els militars japonesos ja feia temps que planejaven diferents formes de cop d’estat. Els militars establers lluny de les illes japoneses, al continent, van arribar a creure’s intocables. Especialment a partir de l’atemptat contra Zhang Zuolin, el senyor de la guerra governant de Manxúria. El seu assassinat es va dur a terme precisament amb una bomba a la línia fèrria, a prop de Mukden. Va ser dut a terme pels japonesos el juny de 1928. El govern es va veure impotent a l’hora d’imposar sancions i obrir investigacions, i per això no va haver-hi repercussions. El govern civil japonès no podia imposar les seves instruccions als militars. Zhang Zuolin era un dels caps locals militars de la zona de Manxúria, que durant la dècada dels vint es va dedicar a provocar als russos. Un dels seus principals objectius era precisament el ferrocarril.

Museu commemoratiu sobre l’incident de Mudken. Foto: Wikimedia Commons

Cap a l’esclat de la Segona Guerra Mundial

Formalment, l’últim emperador manxú de la Xina, Pu Yi, va ser declarat primer regent i després entronitzat com a emperador el 1934 a Manxúria. Ara bé, el control real requeia en l’exèrcit de Kwantung. Absolutament totes les posicions clau de Manxukuo eren ocupades per japonesos, amb l’ajut superficial de col·laboracionistes xinesos.

A l’hivern i la primavera de 1932, la marina japonesa va provocar novament un altre incident, aquest cop a Xangai, amb la finalitat de posar fi al boicot a les mercaderies japoneses. Tanmateix, la Xina central era encara un mos massa gran per a un Japó embolicat en conflictes interns. A més, el conflicte era una patata calenta per a l’acabada d’estrenar Societat de Nacions. La Societat de Nacions va nomenar un comitè encapçalat per Lord Lytton, el qual va recomanar l’octubre de 1932 la retirada de les tropes japoneses, reconèixer l’ascendent xinès de Manxúria i concedir un alt grau d’autonomia a Manxúria. La Societat de Nacions va acceptar aquestes recomanacions tot demanant als estats membres que neguessin el reconeixement al nou estat titella de Manxucuo.

Quan es va aprovar aquesta mesura, la delegació japonesa, encapçalada per Matsuoka Yosuke, va sortir de la cambra de la Societat de Nacions al març de 1933 i ja no hi tornaria. El juliol de 1937 va esclatar la Segona Guerra sino-japonesa. Aquesta guerra és la que es considera un inici anticipat de la Segona Guerra Mundial. De fet, va acabar el 9 de setembre de 1945, una setmana després de la rendició formal del Japó. El punt de partida va ser un nou incident, el del Pont de Marco Polo. Els dos primers anys, van ser un conflicte entre la República de la Xina i el Japó, però aviat s’emmarcaria en el conflicte mundial.


Article anteriorL’etiqueta “Sacre Imperi Romanogermànic”
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).