Claretat Mercader, destacava per la seva mirada. Presentada sovint com una fanàtica, va ser una dona lluitadora pels seus ideals. Foto: autor desconegut, agafada de: https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/caritat-mercader

Ramon Mercader és d’aquells catalans que han tingut un paper rellevant en la història: va ser l’espia enviat per la Unió Soviètica que va assassinar a Lev Trotski, el gran rival polític del dictador Joseph Stalin. Tot i que va ser ell l’autor material del crim, com és lògic, Mercader no va actuar sol aquell 20 d’agost de 1940 a Mèxic. L’espia comunista va rebre l’ajuda de Caritat del Río, la seva mare. Sorprèn que una mare arribi a ajudar a un fill a cometre aquestes accions, veritat? Doncs, en el cas de la Caritat no, sobretot després de l’agitada vida que havia tingut.

Caritat, nascuda com a Caridad del Río y Hernández, és la del mig. Foto de 1895 amb els seus germans. Foto: Wikimedia Commons
Caritat, nascuda com a Caridad del Río y Hernández, és la del mig. Foto de 1895 amb els seus germans. Foto: Wikimedia Commons

Criada entre cotons

La Caritat va néixer en el si d’una família acomodada instal·lada a l’illa de Cuba un 29 de març de 1892. El seu pare era militar i diplomàtic espanyol a, l’encara, colònia espanyola. Abans del Desastre del 98, de la independència de Cuba, la família de la Caritat va abandonar l’illa per anar a viure a Barcelona. La Caritat va rebre la millor de les educacions cursant els seus estudis en els diferents centres del Sagrat Cor de Jesús situats a Barcelona, París i Londres. L’any 1908, amb escassos disset anys, una Caritat ben educada i refinada es va casar amb Pau Mercader, fill d’una família industrial important de Catalunya. En casar-se, va prendre el cognom del seu espòs i serà coneguda com a “Caritat Mercader”.

Corre l’anècdota següent sobre la parella. Com que la Caritat es va casar just després d’acabar els seus estudis en una institució on només hi havia dones, la pobre jove no sabia res dels homes i les relacions sexuals. Es diu que, després d’una nit de bodes una mica desastre, Pau Mercader portava a la seva esposa a prostíbuls de Barcelona perquè “aprengués” observant darrere d’un espiell. Caritat mai li va perdonar això al seu marit

En els primers anys de matrimoni, la Caritat i en Pau van tenir cinc fills, entre ells, en Ramon. La família vivia molt bé fins que el 1921 el pare d’en Pau mor i hereta les empreses el seu germà gran qui les va portar a la ruïna, tot fugint a l’Argentina. En aquell moment, la vida de la Caritat es va començar a ensorrar.

Una vida que s’ensorra

Per començar, la família va haver de mudar-se de la casa que tenien a Sant Gervasi de Cassoles, l’actual barri de Sant Gervasi de Barcelona, a un pis proper a la Rambla. Per altra banda, el matrimoni va haver de posar-se a treballar: ell, de comptable; ella, de professora particular. Davant d’aquesta nova vida, i després del que havia patit, la Caritat va començar a entrar en contacte amb intel·lectuals i gent d’ideologia llibertària, sobretot de caràcter anarquista.

Per primer cop en molt de temps, la Caritat se sentia lliure i a gust. Es diu que va ajudar als anarquistes perquè atemptessin contra fàbriques dels Mercader mateix. La família, en veure el rumb que estava prenent la vida de la Caritat, que també s’havia tornat addicta a la morfina, van decidir portar-la a la casa d’estiu que tenia la família a Alacant per allunyar-la de les males influencies.

Un nou amor i teràpia

Durant aquest captiveri, un dia va caure al costat de la casa un pilot francès que va haver de fer un aterratge d’emergència. Es deia Louis Delrieu. Caritat es va enamorar d’aquest jove ben plantat i heroi de la Primera Guerra Mundial i tindrien un fill. Veient que la Caritat continuava sent una anarquista convençuda i ara adultera, els seus dos germans van decidir portar-la al manicomi La Nova Betlem de Sant Gervasi.

Durant els tres mesos en els quals va ser-hi, la Caritat va patir dures teràpies de xoc amb dutxes d’aigua freda i va estar sotmesa a medicació constant, tot amb l’únic objectiu de curar la seva “bogeria”. Per sort, els seus amics anarquistes la van trobar i la van alliberar d’aquell infern. Després d’aquesta experiència, la seva vida va acabar d’ensorrar-se del tot i va decidir trencar amb la seva família. En conseqüència, per extensió, trencava amb la classe social burgesa de la qual ella n’era filla. Tot seguit, la Caritat va agafar els seus fills i va fugir a França on va estar vivint amb Delrieu.

Per desgràcia, l’aviador la va abandonar i ella, desesperada, va intentar suïcidar-se. Davant d’aquesta situació, Pau Mercader va anar a França i es va endur a tres dels seus fills cap a Barcelona, deixant a la Caritat a França amb els seus fills Jordi i Ramon.

Per la lluita

Vivint a Tolosa, la Caritat regentava un petit bar i va conèixer a un comunista francès amb el qual es trasllada a París. Allà entra en contacte i forma part activament en el Partit Comunista de França a finals dels anys vint. També es creu que va ser en aquesta època quan va entrar en contacte amb el Partit Comunista de l’URSS i va ser captada per la NKVD com a espia. Després d’una vaga fallida i de ser detinguda per la policia francesa, la Caritat va ser expulsada de França.

Va tornar a Espanya el gener de 1936. Arribada a Barcelona, la Caritat es va posar en contacte amb el seu fill Ramon, militant comunista, i participa en la fundació del Partit Socialista Unificat Marxista (PSUC). Fins a l’esclat del cop d’estat del 18 de juliol, la Caritat havia actuat de manera activa en totes les iniciatives de les esquerres a Catalunya. Com la preparació de les Olimpíades Populars que havien de celebrar-se a Barcelona com a protesta a les Olimpíades que s’anaven a celebrar a l’Alemanya nazi aquell mateix any. Durant l’esclat del cop d’estat, Caritat Mercader va tenir un paper de lideratge a primera línia i va ser un dels caps visibles del moviment armat d’esquerres que va ajudar a evitar que triomfés el moviment insurreccional a la capital catalana.

Després dels fets del 18 i 19 de juliol, la Caritat va organitzar una columna de voluntaris per dirigir-se cap al Front d’Aragó, entre els quals es trobava el seu fill Ramon. Per desgràcia, durant el trajecte, va caure ferida de gravetat per un bombardeig enemic per part d’un avió que creien que era aliat. Va ser operada d’urgències i aconsegueixen salvar-la. Així i tot, va patir unes ferides que li causarien forts dolors la resta de la seva vida. Després d’aquest incident, la Caritat es va haver d’allunyar del front, però va continuar molt activa ajudant al bàndol republicà anant a Amèrica a comprar armes.

Leonid Eitingon, encarregat del terrorisme d'Estat per a Stalin. Va ser-hi al darrere de la desaparició d'Andreu Nin i de l'assassinat de Trotski. Se suposa que podria haver tingut un afer amb Caritat. Va viure fins al 1981 a l'URSS, però degradat. Va ser víctima de l'última purga d'Stalin i després també dels contraris a Stalin. Foto: Wikimedia Commons
Leonid Eitingon, encarregat del terrorisme d’Estat per a Stalin. Va ser-hi al darrere de la desaparició d’Andreu Nin i de l’assassinat de Trotski. Se suposa que podria haver tingut un afer amb Caritat. Va viure fins al 1981 a l’URSS, però degradat. Va ser víctima de l’última purga d’Stalin i després també dels contraris a Stalin. Foto: Wikimedia Commons

Una primera missió

Caritat Mercader va tornar a Espanya a principis de 1937. Després d’assabentar-se de la mort del seu fill Pau a Brunete, va anar al Front de Madrid a parlar amb el seu fill Ramon. Es creu que allà va ser on la mare va captar al fill com espia per a l’URSS. Amb els dos al servei de la Unió Soviètica, en Ramon i la Caritat es van posar al servei directe de Leonid Eitingon, oficial dels serveis secrets soviètics. Van ser entrenats durant dos anys fins que, el 1939, Eitingon els va encomanar la missió d’acabar amb el rival polític del líder soviètic Iossif Stalin, el polític Lev Trotski que es trobava exiliat a Mèxic.

El 20 d’agost de 1940, Ramon Mercader va entrar a casa de Trotsky. Allà el coneixien com la parella d’una treballadora i ningú va sospitar d’ell. Els dos homes es van tancar al despatx de Trotski amb l’excusa què el polític revisés un article d’en Mercader i, quan va poder, l’espia el va atacar per l’esquena amb un piolet, tot i que no el va matar a l’instant. Mentrestant, al carrer, la mare d’en Ramon i l’espia Eitington, l’esperaven en un cotxe. En sentir els crits i el rebombori a la casa de Trotski, van decidir fugir de l’escena del crim i van fugir als Estats Units i després cap a Moscou a principis de març de 1941.

A la Unió Soviètica la van rebre amb tots els honors: va rebre un pis en un dels carrers principals de Moscou, va viure amb totes les comoditats i sense haver de preocupar-se per res. En l’àmbit institucional, Caritat Mercader va rebre, en el Kremlin, la medalla de l’Orde de Lenin, la màxima distinció de l’URSS. L’estada de la Caritat a Moscou va coincidir amb la invasió alemanya de la Unió Soviètica aquell mateix any 1941. La nova heroïna soviètica va estar a càrrec d’un grup de voluntaris espanyols que no va entrar en combat.

Sentència contra Ramon Mercader a Mèxic el 1944. Gregorio Luri apunta que Caritat reclutés el seu fill per allunyar-lo del front i que no corregués la sort del germà Pau, mort en acció de combat unes setmanes abans. A les memòries del germà s'afirma que es va presentar voluntari. Foto: Wikimedia Commons
Sentència contra Ramon Mercader a Mèxic el 1944. Gregorio Luri apunta que Caritat hauria reclutat el seu fill per allunyar-lo del front i que no corregués la sort del germà Pau, mort en acció de combat unes setmanes abans. A les memòries del germà s’afirma que es va presentar voluntari. Foto: Wikimedia Commons

El retrobament amb el fill detingut

Tot i les comoditats de les quals gaudia a l’URSS, la Caritat mai es va oblidar del seu fill Ramon. Després de ser detingut per la policia mexicana, en Ramon va ser condemnat a vint anys de presó. Per la seva banda, la Caritat no va parar de demanar ajuda a les autoritats soviètiques, perquè alliberessin al seu fill. Finalment, el govern soviètic va acceptar la seva petició. El 1944 la Caritat va poder sortir de l’URSS via Turquia direcció a Mèxic. L’any 1945, mare i fill s’entrevisten, però aquesta conversa va fer que en Ramon hagués de quedar-se més temps tancat. Els motius encara són un misteri.

Després de veure el seu fill, la Caritat va marxar de Mèxic per instal·lar-se a París amb una pensió vitalícia que rep de l’URSS. Semblava que els dies d’aventures havien acabat, però no va ser així. La Caritat encara tenia el seu passaport cubà i va ser contractada per l’ambaixada cubana a París com a relacions públiques en el marc de la Revolució. Aquest càrrec el va tenir entre 1960 i 1966. Fins a la seva mort l’any 1975, a l’edat de vuitanta-dos anys, Caritat Mercader mai va dubtar ni del Comunisme ni de l’obra de Stalin. Va morir d’un càncer en els intestins.


Més informació

El paper dels catalans en l’asil i l’assassinat de trotski: Andreu Nin i Ramon Mercader

“Catalunya representa avui, incontestablement, la més forta posició de les forces defensives enfront de la reacció espanyola i el perill feixista. Si es perdés aquesta posició, la reacció hauria assolit una victòria decisiva i per molt temps. Amb una política justa, l’avantguarda proletària podria utilitzar aquest bastió defensiu com a punt de partida d’una nova ofensiva de la revolució espanyola.

Article anteriorNotes històriques sobre la bruixeria a Europa i Catalunya
Proper articleL’oracle dels difunts a l’Hades
Graduat en Història per la Universitat de Girona. Amant de la recerca i la difusió del coneixement sobre el passat. Publica articles i col·labora en projectes de temàtica històrica des del 2020.