La carta dels Tres Cantons o
La carta dels Tres Cantons o "Ewiger Bund der Drei Waldstätten" de 1291. Està considerada l'antecedent fundacional de Suïssa. Amb tot, sembla que les datacions i el document, podrien no ser autèntics i ser una mica posterior, de mitjans del segle XIV. Foto: Wikimedia Commons

El segle XV i l’inici del XVI va produir-se la consolidació del territori de l’actual Suïssa. Era l’època de la llegenda de Guillem Tell que el poeta romàntic Friedrich Schiller va dramatitzar amb les paraules: “Som un sol poble i volem actuar com a tals”. La base històrica va ser la signatura el 1291 del pacte “Unió eterna dels tres cantons del bosc”, per part de les ciutats d’Uri, Schwyz i Nidwalden. Van unir-se durant el regnat de Frederic II (el fill de Constança d’Aragó) per defensar els seus drets enfront de les constants divisions territorials entre Borgonya i l’Imperi, a les que se sumarien les ànsies centralistes posteriors dels Habsburg.

Representació romàntica de la llegenda del Jurament de Rütli. situat al 1307. Pintura de Johann Heinrich Füssli de 1780. La llegenda explicava la unió de les tres primers ciutats. Era un mite fundacional de Suïssa del segle XV, que durant segles va substituir el coneixement sobre el pacte de 1291. Foto: Wikimedia Commons
Representació romàntica de la llegenda del Jurament de Rütli. Situat al 1307, convertia en heoïca la lluita contra els Habsburg. Pintura de Johann Heinrich Füssli de 1780. La llegenda del segle XVI explicava la unió de les tres primers ciutats. Era un mite fundacional de Suïssa al Chronicon Helveticum,, que durant segles va substituir el coneixement històric sobre el pacte de 1291. Foto: Wikimedia Commons

Lloc clau per a  l’Imperi de pas pels Alps

A partir del segle XIII el pas a través dels Alps de Gotthardweg va afavorir la zona del llac Lucerna. Era un lloc de pas principal entre l’actual França i la península italiana. Les oligarquies locals eren fidels als Hohenstaufen. Per això, l’any 1231 l’emperador Enric VII va emetre la “Carta de llibertat d’Hagenau” per a la comunitat de la vall d’Uri. Aquesta carta assegurava als habitants d’Uri el fet d’estar directament sotmesos a l’Imperi. La carta reconeixia de facto a la comunitat de la vall, amb tots els seus nuclis, com a una organització amb entitat pròpia.

Els mateixos drets van ser concedits a Schwyz a la “Carta de llibertat de Faenza” per Friedrich II Hohenstaufen. Ambdues comunitats de la vall estaven, doncs, directament relacionades amb l’Imperi a través del Reichsfreiheit. Això els permetia disposar del seu propi estendard, segell i la seva pròpia lleva militar i cort.

Faltava el terme d’Unterwalden (també anomenat Nidwalden) que no disposava d’aquesta carta. Amb tot, a la pràctica, gaudien dels mateixos drets, ja que una gran part de la població eren servidors de cort dels monestirs. Aquests monestirs, al seu torn, també havien estat declarats independents de l’Imperi per l’emperador Frederic I Barba-roja l’any 1173, decisió ratificada per l’emperador Frederic II l’any 1213. Els habitants d’Unterwalden, per tant, van ser alliberats de l’accés d’un governant forà.

La carta dels federats d‘Uri, Schwyz i Unterwalden de 1291

La carta de 1291 es considera la independència formal, l’embrió de l’actual Suïssa. A partir d’aquest tractat, es van anar succeint les adhesions. El text conté dotze punts, els dos primers dels quals marquen la idea principal: un pacte militar defensiu. Inicialment, no semblava la intenció dels confederats de crear un Estat. Ara bé, el punt tres era una mica imprecís (volgudament?). S’afirma que tothom hauria d’estar subjecte al seu senyor. Sense especificar cap senyor, en un marc plenament feudal. Cal recórrer al context. La Unió i jurament de la carta va ser a principis d’agost de 1291.

La zona de l’actual Suïssa i els boscos de la Selva Negra va ser la zona central on es va establir la tribu dels alamans. Per tant, el territori de l’actual Suïssa esdevé un territori cultural particular des de l’alta edat mitjana

La mort del rei dels Habsburg Rodolf I el juliol de 1291 va desencadenar el desig d’independència, perquè la incertesa sobre les noves estructures de poder i les experiències del període interregne van provocar por i dubtes sobre l’Imperi. Amb tot, caldria tenir en compte que la carta del pacte de 1291 és molt poc probable fos redactada en el curt període de temps que va de la mort de Rodolf el 14 de juliol a la data del jurament dels confederats a l’agost.

Els tres primers aliats, en color, el 1315 envoltants de territoris dels Habsburg, en lila. Es va donar l'aliança al llac dels Quatres Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, conegut aquí com a llac Lucerna. Mapa Wikimedia Commons
Els tres primers aliats, en color, el 1315 envoltants de territoris dels Habsburg, en lila. Es va donar l’aliança al llac dels Quatres Cantons, en alemany Vierwaldstättersee, conegut aquí com a llac Lucerna. Mapa Wikimedia Commons

Des d’aquest punt de vista, les exigències que s’autoatorgaven els confederats, per exemple al punt quatre, anaven en aquest sentit. No acceptaven estrangers com a jutges de les valls, ni tan sols que compressin el càrrec amb diners.

El creixement de la Confederació

A partir d’aquesta primera unificació, el pacte es va anar ampliant. Van ser importants les aliances amb les ciutats imperials de Zuric des del 1351 i Berna, després de la Laupenkrieg (batalla de Laupen) de l’any 1339. Amb tot, no seria fins a l’any 1353 que Berna es va convertir en el vuitè estat confederat suís pronunciant el jurament.

Aquestes adhesions van contribuir notablement a la consolidació del poder polític i a l’expansió territorial dels confederats. Cal destacar que els mercenaris confederats, els suïssos, destacaven llavors com a bons militars. Els seus exèrcits eren cobejats i participaven en els conflictes internacionals, en favor d’un bàndol o altre, en funció dels seus interessos. Res a veure amb la contemporània política de neutralitat tan característica.

L’aliança dels tretze cantons (Dreizehn Orte)

Al segle XIV l’aliança es va ampliar a vuit cantons que estengueren els seus dominis fins a arribar als límits semblants als actuals pel nord. Durant el segle XV les guerres de Borgonya i les de Zuric van acabar de consolidar la unió amb els nous membres, els coneguts com “tretze llocs”. L’any 1481 van accedir-hi Friburg i Soleura. Les ciutats prèviament tan sols associades de Basilea i Schaffhausen també s’hi van unir l’any 1501 a la Confederació.

Finalment, Appenzell l’any 1513 va ser el número tretze. Amb el Tractat de Stanser de 1481 la confederació arribava a un pacte entre les zones més rurals i les ciutats, fet que va afavorir l’ingrés d’aquests nous confederats.

La Confederació dels tretze cantons (Dreizehn Orte) va conformar el que en la història de Suïssa s’anomena “l’Antiga Confederació Suïssa” que va durar fins al 1798.

Il·lustració del segle XV que representa la Batalla de Laupen. A la dreta els confederats, que porten la creu de la bandera actual, per la qual cosa es creu hi té l'origen en aquesta batalla. El triom de la ciutat de Berna i esl aliats confederats contra les tropes imperials i Borgonya. La victòria confederada va marcar una fita militar, per la fi definitiva del poder de la cavalleria pesada. Foto: Wikimedia Commons
Il·lustració del segle XV que representa la Batalla de Laupen. A la dreta els confederats, que porten la creu de la bandera actual, per la qual cosa es creu hi té l’origen en aquesta batalla. El triom de la ciutat de Berna i esl aliats confederats contra les tropes imperials i Borgonya. La victòria confederada va marcar una fita militar, per la fi definitiva del poder de la cavalleria pesada. Foto: Wikimedia Commons

La creació de l’Estat suís actual

La independència definitiva va arribar després de la victòria dels confederats a la batalla de Dornach, en el marc de la guerra suava el 1499, provocada pel famós “impost del cèntim” que els confederats es negaren a pagar. A la Pau de Basilea del mateix any l’emperador Maximilià I va reconèixer la independència dels confederats de facto. El reconeixement formal encara es faria esperar fins al 1648 a la Pau de Westfàlia.

Una primera unificació estatal, com en altres casos europeus, va produir-se durant la invasió napoleònica de 1798. Napoleó va transformar el conjunt de tretze cantons (que sumaven ja dinou ciutats), en la República Helvètica que duraria només cinc anys. Amb tot, l’Estat-nació liberal actual, com la resta d’estats, té l’origen al segle XIX. En aquest cas en la Constitució Federal de 1848.


Més informació

GRIN – Der Ewige Bund der Waldstätte 1291. Die Entstehung der Schweizer Eidgenossenschaft

Der Ewige Bund der Waldstätte 1291. Die Entstehung der Schweizer Eidgenossenschaft „Wir sind ein Volk und einig wollen wir handeln.” 1 Diese Worte lässt Friedrich Schiller in seinem Drama „Wilhelm Tell” die Schweizer sprechen, nachdem sie am Vierwaldstätter See den Rütlischwur geschworen haben.

Article anteriorOperació Bagration, trencament del Front Oriental
Proper articleTres papes alhora, el cisma d’occident
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).