Façana nord del Duomo de Siracusa (Sicília). Autor: Eugeni Junyent - Odisseu.cat
Façana nord del Duomo de Siracusa (Sicília). Autor: Eugeni Junyent - Odisseu.cat

Sicília és un indret d’una gran riquesa arqueològica. Com a part de la Magna Grècia que era, alguns dels millors exemples de temples grecs són allà, més que no pas a la mateixa Grècia.
Hi ha tres jaciments especialment destacables per poder admirar temples grecs a Sicília. Sagesta, Selinunte i Agrigento.En concret a Sagesta i Agrigento, l’estat de conservació dels temples és excepcional, gràcies també a les tasques de restauració. És prou simbòlic que el logotip de la Unesco, que simbolitza la portalada d’un temple, fos inspirat en un dels tres d’Agrigento. L’anomenat temple de la Concòrdia. Alguns dels temples conserven el basament i totes les columnes. Per sobre d’aquestes, l’entaulament amb triglifs i metopes i, sobre els costats curts, els frontons triangulars. No hi ha gaires ocasions de visitar estructures similars més enllà de l’Acròpolis atenenca i el parc arqueològic de Paestum. Són temples que veiem de fora estant. Les columnes es retallen davant el paisatge sicilià, entre camps d’oliveres o turons suaus. L’illa, però, amaga més sorpreses.

Siracusa

Fundada per Corint al segle VIII aC, Siracusa fou l’enclavament més important de l’illa a partir del segle VII aC. Siracusa fou un enclavament pròsper que alhora, havia fundat altres colònies. Tot canvià, però, el 263 aC. Amb motiu de la primera guerra púnica entre Roma i Cartago, la ciutat s’alià amb els Romans. La ciutat del Laci passaria a dominar la Mediterrània occidental i Sicília esdevenia província romana.

Detall d'un dels capitells de dòrics del segle V aC a l'interior del mur sud del Duomo de Siracusa (Sicília). Autor: Eugeni Junyent - odisseu.cat
Detall d’un dels capitells de dòrics del segle V aC a l’interior del mur sud del Duomo de Siracusa (Sicília). Autor: Eugeni Junyent – odisseu.cat

Una mostra actual de la rellevància de la ciutat és l’anomenada Neàpolis. En aquest jaciment arqueològic als afores de la ciutat moderna on es pot visitar el teatre més gran del món grec. Les seves grades, picades a la roca, tornen a acollir espectadors des del 2014 en un cicle anual cada mes de maig.

A part del teatre, a la Neàpolis hi ha restes de pedreres, necròpolis, coves artificials i l’altar més gran del món grec. Aquesta estructura, de 198 m de llarg i 23 d’ampla dedicada a Zeus, fou aixecada a mitjans del segle III aC per Hieró II, un dels tirans que governaren l’illa entre el segle V i III aC.

Una moneda, la tetradracma de Siracusa, fou la referència del sistema monetari de Sicília. Alhora, esdevingué el símbol de la riquesa i el poder de la ciutat als segles VI i sobretot, V aC. Aquestes peces, de 26 cm de diàmetre i 17 g de plata, eren fàcils de reconèixer. A l’anvers, hi apareixia un cap femení envoltat per quatre petits dofins. Era rostre d’Aretusa, una nimfa que encara avui, té una fontana amb el seu nom al centre històric siracusà.

Els temples de Siracusa

La concentració de temples i edificis de culte és una altra constatació del paper de Siracusa a l’antiguitat. Es coneix la presència de fins a sis temples a la zona. Una construcció del segle VI aC, d’ordre dòric i dedicat a Zeus Olímpic, encara és parcialment present prop de la desembocadura del riu Ciane. En resta part del basament i dues columnes.
Durant la construcció de la basílica de la Madonna delle Lacrime, a la zona moderna de la ciutat i prop de les catacumbes de Sant Giovanni, es descobrí un santuari del segle VI aC. Aquesta estructura podria estar relacionada amb un temple a Demèter, o amb un dedicat a Coré. Tots dos havien estat construïts per Geló a la zona de la Neàpolis, després que els cartaginesos els destruïssin.

Ortígia

L’illa d’Ortígia, actualment unida al continent per tres ponts, és l’origen de Siracusa. Habitada des del segle XIV aC, l’arribada dels grecs al segle VIII aC seguí un procés paral·lel al d’Empúries i altres colònies gregues. El primer assentament o palaiapolis -ciutat antiga- s’establia en una illa propera a la costa per posteriorment, fer el salt al continent. Allà, s’hi construí la neàpolis o ciutat nova.

Ortígia és l’espai amb més densitat de temples grecs, fins a quatre i dos d’ells encara visibles a hores d’ara. Estaven dedicats a Apol·lo, Atena, Artemisa i a Hera.

D’aquest darrer no en queda res. Estava situat a l’extrem sud d’Ortígia, a la ubicació de l’actual fortificació medieval que a partir del segle X controlava l’entrada al «porto grande».
Molt a prop dels ponts d’accés pel nord hi ha el temple d’Apol·lo, construït a mitjans del segle VI aC. D’ordre dòric, conserva tot el basament i pràcticament tot el mur i les columnes de la façana est i parcialment, les de la banda sud, on hi havia l’entrada.

Siracusa Tempio di Apollo

Video su base 3D prodotto da IBAM Itlab di Lecce con la consulenza archeologica di Fabio Caruso (ricercatore CNR IBAM).Voce Antonio Della Rocca.Musiche Alex …

A l’actual plaça del Duomo, a la cota més alta de l’illa, s’hi concentren els edificis més nobles de la ciutat. Hi ha la catedral, l’Ajuntament i l’església de Santa Lucia. I això ja era així al segle VI aC, quan la imatge arribant des del mar devia ser similar a la de l’Acròpolis atenenca, en aquest cas amb dos temples coronant l’illa.

El 1964, excavacions arqueològiques van evidenciar que un d’aquests temples es trobava sota l’ajuntament. Era un edifici jònic hexàstil de 55 m de llargada i 29 d’amplada bastit al darrer quart del segle VI aC, possiblement dedicat a Artemis. La façana comptava amb una doble filera de columnes. Per motius que no coneixem, aquest temple mai va ser acabat del tot.

Del temple d’Atena

La catedral siracusana s’aixecà, al segle XVI, sobre el tercer temple grec de l’illa. Més concretament, es va construir en el mateix temple. Als murs laterals de l’edifici encara hi ha, dretes, totes les columnes de l’estructura original del 480 aC, aixecada per Geló I i dedicada a Atena (Minerva pels romans). El motiu pel qual el tirà Geló feu aixecar el temple va ser la victòria davant els cartaginesos a Himera el mateix 480 aC. Aquest temple es construí sobre un d’anterior, de la primera meitat del segle VI aC.

Façana nord del Duomo de Siracusa. de color vermell, els elements del temple grec origina. (Sicília). Autor: Eugeni Junyent - Odisseu.cat
Façana nord del Duomo de Siracusa. De color vermell, els elements del temple grec origina. (Sicília). Autor: Eugeni Junyent – Odisseu.cat

El temple de Geló era hexàstil perípter d’ordre dòric, amb columnes de 8,7 m d’alçada i 1,9 m de diàmetre. A l’entrada, ubicada a l’est, hi havia un pronaos, una sala davant de la cel·la on hi havia la representació d’Atena. Dues columnes emmarcaven i limitaven l’entrada a aquesta sala

…Al Duomo barroc

Passaren gairebé mil anys. Arribà la imposició del cristianisme i com tant d’altres casos, el temple fou convertit en església. Era el 640 dC i poc després esdevindria una mesquita.

Interior del Duomo de Siracusa (Sicília). A l'esquerra, les columnes de la façana nord, a la dreta, l'antiga cel·la, actual nau central. Autor: Eugeni Junyent - odisseu.cat
Interior del Duomo de Siracusa (Sicília). A l’esquerra, les columnes de la façana nord, a la dreta, l’antiga cel·la, actual nau central. Autor: Eugeni Junyent – odisseu.cat

Els vaivens de les religions van tornar a cristianitzar l’església. Era el segle XI, i aquest fet comportà que l’entrada canviés de lloc. A partir d’aquell moment, l’accés es faria per ponent.

La catedral, del segle XVI-XVII, es va aixecar utilitzant els elements del segle V aC. Els murs de l’antiga cel·la passaren a delimitar la nau central i es va aixecar murs que tancaven els espais oberts entre les columnes. Es tancava tot el perímetre del temple, que passava a ser una estructura de tres naus.

Els fusts i els capitells sobresurten dels murs tant per la part interior com per l’exterior, en un cas únic de simbiosi arquitectònica entre el classicisme i el barroc.

El gener de 1693, un gran terratrèmol assolà el sud-est de Sicília. La catedral també en quedà afectada. La restauració s’endegà al segon quart del segle XVIII, i com a element principal, l’arquitecte Andrea Palma aixecà la façana. És un dels exemples de l’anomenat barroc sicilià, molt estès gràcies a la reconstrucció.

Encara el 1925, l’edifici patí una altra transformació. Es retiraren ornaments barrocs que faciliten la visió interior de les columnes gregues.

Un espai únic

Darrerament, la difusió arqueològica utilitza sovint la tecnologia 3D. Aquest recurs tecnològic, també emprat a Ortígia (enllaç) cerca la restitució d’estructures antigues a partir de la informació que tenim a l’abast. Hi ha també un altre objectiu. Fer entrar l’espectador al passat.

Interior del Duomo de Siracusa (Sicília). Dins l'antiga cel·la, actual nau central. Al fons, l'actual entrada amb les columnes dòriques que limitaven l'opisdromo. Autor: Eugeni Junyent - odisseu.cat
Interior del Duomo de Siracusa (Sicília). Dins l’antiga cel·la, actual nau central. Al fons, l’actual entrada amb les columnes dòriques que limitaven l’opisdromo. Autor: Eugeni Junyent – odisseu.cat

La visita al Duomo dona l’oportunitat única de moure’s per l’antiga cel·la, encara delimitada pels murs originals. El seguit d’obertures practicades posteriorment a les parets laterals permeten de veure els fusts de les columnes des del centre de l’edifici, una perspectiva impossible fa 2.500 anys.
A la banda interior de la façana barroca, la porta central s’obre entre dues columnes dòriques més. Aquestes delimitaven l’anomenat epistodomus, una sala contigua i separada de la cel·la per un mur que s’obria cap a l’est, a la façana posterior del temple, i estan encara al seu lloc original.
Les successives modificacions de l’edifici l’han convertit en l’escenari ideal per contemplar durant una estona un temple grec des de l’interior.
L’enorme diferència d’estils separats per dos mil·lennis fan de la catedral siracusana un cas únic. El fet que sigui fàcil de distingir els elements del segle V aC i posteriors, permeten que l’edifici es pugui veure diferent segons els vidres de les ulleres que ens posem. Podem estar per una estona dins un temple grec, i el fet que encara sigui un espai de culte fa que el puguem etiquetar com l’espai on tens podem apropar més (òbviament, guardant les distàncies) a l’ambient de fa dos mil·lennis i mig.

Siracusa PIAZZA DUOMO ITA

Video su base 3D prodotto da IBAM Itlab di Lecce con la consulenza archeologica di Fabio Caruso (ricercatore CNR IBAM).Voce Antonio Della Rocca.

Article anteriorCarpe diem i memento mori no són el mateix
Proper articleAparició de l’anglicanisme Enric VIII i Caterina d’Aragó
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg i delienant. Veig en la fotografia un camp de gran interès patrimonial, i també estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.