Reproducció contemporània del text de Res Gestae Divi Augusti a l'entrada del museu de l'Ara Pacis (Roma). Autor: eugeni Junyent (odisseu.cat)
Reproducció contemporània del text de Res Gestae Divi Augusti a l'entrada del museu de l'Ara Pacis (Roma). Autor: eugeni Junyent (odisseu.cat)

Presentar August és sobrer. Quaranta-un anys de regnat van posar les bases, sòlides, de l’imperi. La imatge que tenim d’August és la d’un home jove amb indumentària militar i el braç dret alçat. El rostre, fi i delicat, no presenta cap emoció.
Aquesta representació en marbre, que estaria policromada, va ser trobada el 1863 a la vil·la de Prima Porta. Situada als voltants de Roma, era propietat de la seva esposa Lívia, que hi residí després de la mort d’August. Aquesta estàtua d’August de Prima Porta no era original, sinó una còpia d’una peça de bronze del 19 aC.

Aquesta peça ressorgí al segle XX. El feixisme italià, encegat amb l’antiga Roma, n’havia adoptat els símbols. Com a part d’aquest «tornar als orígens» de l’Imperi, el govern de Mussolini va regalar algunes reproduccions en bronze a diferents ciutats relacionades amb August. No cal dir que la dictadura de Franco en va rebre una, lliurada el 1934 pel comte Ciano, gendre del dictador. Des de llavors, concretament dos anys més tard, August observa Tàrraco. Curiosament, no el situaren dins la ciutat, si no fora les muralles, al passeig arqueològic.

August de Prima Porta, estàtua de Cèsar August al Museu Chiaramonti, Ciutat del Vaticà, Roma. Fotografia: Wikipedia
August de Prima Porta, estàtua de Cèsar August al Museu Chiaramonti, Ciutat del Vaticà, Roma. Fotografia: Wikipedia

Com era realment August?

Contràriament al que aquesta i altres representacions mostren, August no era un Adonis. De fet, sembla que era una persona amb força limitacions físiques.

El seu nom de naixement era Gai Octavi, que canvià per Gai Julius Caesar Octavianus un cop fou adoptat per Juli Cèsar. L’any 27 aC, quan accedí al poder, va canviar de nou el nom per Augustus, el reverenciat. Segons relata ell mateix, aquest canvi fou un premi atorgat pel senat.

Diversos episodis de la seva vida fan evident que el reverenciat era més aviat de salut feble. El 25-26 aC, va passar una temporada a Tàrraco perquè va emmalaltir durant les guerres càntabres. (1) en la seva estada a la ciutat, Cassi Dió conta que va prendre banys que el van ajudar a recuperar-se.

Suetoni també relata aquest episodi, i concreta que la greu afectació es localitzava al fetge. Els honors rebuts pel metge que el va guarir donen una idea de l’abast de la malaltia. Antonius Musa va rebre en reconeixement l’honor de tenir una estàtua al costat de la d’Esculapi, a part d’altres ofrenes.

Segurament per protecció al sol, August tenia la prudència de viatjar de nit. Això alentia força els trajectes i quan era possible, els feia per mar.

El mateix Suetoni mostra August com un home malaltís. A la seva obra «La vida dels dotze Cèsars», parla que patia una malaltia persistent que no concreta. El cas és que segurament per això, August es cuidava molt. Prenia banys d’aigua calenta i també de sofre pel reumatisme assegut en una cadira de fusta creada especialment per a aquesta finalitat. A l’hivern es protegia amb una samarreta, fins a quatre túniques, i una toga. Duia el pit i les cuixes protegits amb llana. Com que també s’havia de protegir del sol, fins i tot a l’hivern, era habitual que portés sempre un barret d’ala ampla, també a casa.

El Diví

Com encaixa tot això en el mite d’August? Dots de govern a part, que evidentment eren excepcionals, el fet que una persona fràgil com August hagi estat vist com un gran general, un pare de la pàtria equiparat a un déu, fou fruit de la propaganda. I també de l’habilitat de delegar la direcció de l’exèrcit al seu amic i general Agripa.

August s’inventà una martingala per apropar-se al panteó de les divinitats romanes. La figura de Juli Cèsar fou convertida en divina. Automàticament, com que Cèsar l’havia «afillat», ell es convertia en fill d’una divinitat, «fill del Diví Juli». Un cop va adoptar el nom d’August, el seu nom «oficial» passà a res «Imperator Caesar Divi filius Augustus». Es barrejava descaradament el poder amb el culte. I, tot i que ningú se’l creia, igual que no es creien els déus del panteó, tothom complia i respectava.

Res Gestae Divi Augusti

Un dels altres elements de la propaganda augusta fou un text que es reproduí en diferents indrets de l’Imperi. El relat, de caràcter autobiogràfic i escrit en primera persona, porta per títol Res gestae divi Augusti. Vindria a ser «Les gestes de la vida del diví August», per si hi havia algun dubte de la seva filiació.

Redactat un any abans de la mort de l’emperador, el text va ser lliurat a les vestals. Juntament amb Res Gestae, van rebre també el seu testament, les instruccions de com es desenvoluparia el funeral i un estat de les finances imperials.

Fins ara, s’han localitzat reproduccions del Res Gestae en indrets com Sardes, Apol·lònia o Antioquia de Pisidia.

A la seva mort, el text fou instal·lat en làmines de bronze a l’entrada del mausoleu. El seu successor, Tiberi, el va reproduir i aviat es multiplicaren les còpies arreu de l’Imperi, reproduïdes en una colla de temples dedicats a August.

A falta dels bronzes originals de Roma, la còpia en més bon estat fou localitzada a Turquia. En ser un territori de l’orient de l’imperi, en aquest cas el text fou gravat en llatí i grec sobre els murs del temple d’Ancira (actual Ankara). La vida d’un déu era reproduïda als murs del seu temple.

Reproducció actual de l'August de Prima Porta. Festival Tarraco Viva del 2017 (Tarragona, Catalunya). Autor: Eugeni Junyent (odisseu.cat)
Reproducció actual de l’August de Prima Porta. Festival Tarraco Viva del 2017 (Tarragona, Catalunya). Autor: Eugeni Junyent (odisseu.cat)

Els fets descrits

August va escriure les seves memòries passats els setanta anys. El contingut arrenca després de la batalla d’Actium. En trenta-cinc capítols, conta les «gestes» que hauria protagonitzat, així com tot el seguit de càrrecs que ocupà fins a arribar a la cúspide del poder.

En l’àmbit formal, tot el text és redactat en primera persona, cosa interpretada com una personalització del poder i l’acció política. Són unes memòries. Més que gestes, el text presenta una relació de gestions i assoliments que August s’apunta com a mèrits.

Tot el text presenta maquillatge republicà. Ja a la primera frase, esmenta la seva tasca en defensa de la República, quan encara era cònsol. Curiós, venint del primer emperador, la primera persona que va concentrar tot el poder de l’Imperi a les seves mans. En un cinisme polític que ha creat escola, no es cansa d’esmentar que els nomenaments que va rebre foren fruit de «peticions» del Senat. Fins i tot el fet que la seva figura fos inviolable i ostentés vitalíciament la Tribunícia Potestat fou, segons les Gestae, votat pel Senat. Això s’afegeix a una llista d’honors. Senadors i sacerdots celebraven vots per la seva figura cada quatre anys i es consagrà l’Ara Pacis també en honor seu. Les representacions d’August s’escampaven fins a 80 ciutats arreu de l’estrenat Imperi.

Al contrari de Cèsar, designat pel Senat Dictador perpetu, August destaca haver rebutjat aquesta proposta, oferta també pel Senat i el poble romà. Tampoc havia acceptat el càrrec de Pontífex Maximus, segons ell, altre cop ofert pel poble.

Capital de la seva butxaca

August no perd ocasió de deixar clar que fa fer front, en part de la seva butxaca, a despeses en benefici dels ciutadans. Descriu fins a sis donatius a la plebs en moments d’escassetat, i quatre ajuts de capital propi a l’erari públic. A això s’hi afegeixen els jocs de gladiadors pagats per August, fins a vuit.

D’entre les principals construccions sota el seu llarg mandat, destaca l’edifici del Senat, i adjacent a ell, el Calcídic, i també el temple d’Apol·lo. Va fer restaurar el Capitoli i el teatre de Pompeu, així com diversos aqüeductes arreu. Va concloure el fòrum Julià i la Basílica entre el temple dels Castors i el temple de Saturn. I en terrenys privats hi ordenà construir el temple de Martis Ultoris i el fòrum d’August.

Vol destacar que tot i el seu paper en la restauració del teatre de Pompeu, no hi va fer posar cap inscripció al seu nom. Tot un detall.

Conquestes

Tot aquest seguit de càrrecs i honors venien acompanyats d’èxits militars, materialitzats no tant per l’emperador com per l’acció d’Agripa.

L'Ara Pacis, altar construït en honor a la dea de la Pau després de les campanyes d'August a Hispània i la Gàl·lia (Roma, Itàlia). Autor: Eugeni Junyent (Odisseu.cat)
L’Ara Pacis, altar construït en honor a la dea de la Pau després de les campanyes d’August a Hispània i la Gàl·lia (Roma, Itàlia). Autor: Eugeni Junyent (Odisseu.cat)

D’ençà que tot Itàlia «li va demanar» combatre a Àccium contra Pompeu, el llistat de territoris conquerits on acabà establint colònies és llarg. Esmenta des dels Alps, la Gàl·lia i Hispània fins a la Pannònia o Egipte i Cirene. Més enllà del llistat dels territoris conquerits, August destaca la seva actitud de perdó cap als derrotats i també s’apunta l’expulsió dels pirates del mar.

La recuperació de les insignes perdudes anteriorment per legions derrotades és un episodi especialment important. Perdre-les havia significat un gran deshonor, una desgràcia per l’imperi. No en va, sovint les representacions d’August presenten, al pit de la cuirassa, l’escena dels parts retornant les insígnies de les set legions dirigides per Marc Licini Cras i derrotades al 53 aC a la batalla de Carrae, prop d’Antioquia, en un episodi que havia commocionat Roma.

Pare de la pàtria

Al final del text, al capítol XXV, la inscripció diu que el Senat, l’ordre eqüestre i la totalitat del poble romà van nomenar August Pare de la Pàtria. És el punt culminant del relat, que ha presentat tots els mèrits per esdevenir el pare de l’imperi malgrat que es vulgui donar la imatge que tots els passos foren regits pel Senat.

De fet, els darrers capítols narren com durant el sisè i setè consolat, Octavi havia transferit el control a l’estat dels poders que li havien estat conferits pel Senat. Un Senat que, segons el capítol XIII, havia estat depurat pel mateix August. Després d’això, reconeix que, tot i teòricament no tenir més poder a la resta de magistrats, era superior a tots en autoritas.

A Res Gestae, August presenta les seves memòries, falsament, com un retorn cap a la República mitjançant un text que és interessant precisament pel que no diu. També és destacable que un dels fets reflectits al capítol XXII sigui la realització d’un cens de la població. Una gestió administrativa elevada a la categoria de gesta, fet que denota la importància de l’administració de l’estat establerta per August.

Article anteriorLa història del Colosseu és la de Roma
Proper articleCarpe diem i memento mori no són el mateix
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg i delienant. Veig en la fotografia un camp de gran interès patrimonial, i també estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.