Vista general del Colosseu el 2022. En realitat, la forma del Colosseu és ovalada. Fa 188 metres de llarg en la part més ampla. La part on es veuen les bastides, originalment també eren per rebre públic dempeus i envoltava tot l'amfiteatre Foto: Cèsar Sànchez
Vista general del Colosseu el 2022. En realitat, la forma del Colosseu és ovalada. Fa 188 metres de llarg en la part més ampla. LA part on es veuen les bastides, originalment també eren per rebre públic dempeus i envoltava tot l'amfiteatre Foto: Cèsar Sànchez

El Colosseu, amb els seus cinquanta metres d’alçada, va ser una de les infraestructures més impressionants de Roma. Un cop acabat, presentava quatre nivells sobreposats amb columnes dòriques a la planta baixa, jòniques al primer pis i corinties al segon. Estava situat estratègicament entre tres dels set turons de Roma, el Palatí, el Celio i l’Esquilí. Originalment, l’espai exacte que ocupa el Colosseu havia estat l’estany artificial de la Domus Aurea, residència de l’emperador Neró. El va començar a construir l’emperador Vespasià, però es va acabar amb Titus l’any 80 en temps rècord. Segons es deia, per a la inauguració es van matar cinc mil animals en uns jocs que van durar cent dies. Amb tot, la zona de l’entramat de passadissos de sota l’arena encara trigaria uns anys a completar-se, sota Domicià. L’entrada dels ciutadans romans al Colosseu era gratuïta, al servei del “pa i circ”.

El Colosseu en un gravat de Giovanni Battista Piranesi de l'any 1757. Orificis de l'últim pis servies per col·locar els suports que sostenien la gran vela retràctil que cobria l'estadi. Foto: Wikimedia Commons
El Colosseu en un gravat de Giovanni Battista Piranesi de l’any 1757. Els orificis de l’últim pis servien per col·locar els suports que sostenien la gran vela retràctil que cobria l’estadi. Foto: Wikimedia Commons

Per què en diuen Colosseu?

És un nom popular. L’autèntic nom era Amfiteatre Flavi, per la breu dinastia Flàvia, la tercera conformada per Vespasià, Titus i Domicià. Prové de l’estàtua enorme (colossal) feta per Zenòdor que representava a Neró. Segurament de la mateixa alçada que l’amfiteatre, va ser a la zona almenys fins al segle X. A partir d’aquell moment, les cròniques de viatges deixen de parlar-ne, i per això se suposa que va desaparèixer durant un terratrèmol. Actualment, queden visibles les bases on se sustentava l’enorme estàtua.

Originalment, aquesta estàtua formava part de la Domus Aura, l’immens palau residencial que es va fer construir Neró. Estava més cap a direcció al fòrum. Posteriorment, l’estàtua va ser traslladada al costat del Colosseu amb un sistema de bastides. L’amfiteatre aniria ubicat on hi havia hagut l’estany artificial d’aquest palau, per això al començament s’aprofitava l’aigua que arribava per a fer naumàquies (simulacions de batalles navals). Neró va ser víctima d’una damntio memoriae. El seu palau, la domus aura, va ser soterrat del tot per Trajà. Com molts emperadors que s’enfrontaren al senat, Neró acabà malament. En tot cas, l’actual amfiteatre es va construir per substituir-ne un d’anterior, cremat en el gran incendi de l’any 64 dC.

Les entrades estaven numerades. Cada entrada conduïa a un dels cent seixanta vomitoria (boques) per on s'accedia a les grades. Les grades estaven en quatre pisos principals sostinguts per arcs cecs i voltes de canó. Foto: Cèsar Sànchez
Les entrades estaven numerades. Cada entrada conduïa a un dels cent seixanta vomitoria (boques) per on s’accedia a les grades. Les grades estaven en quatre pisos principals sostinguts per arcs cecs i voltes de canó. Foto: Cèsar Sànchez

L’arquitectura

Un amfiteatre és un teatre, però “doblat”. “Anfi” prové del grec antic i vol dir, això mateix, “doblat”. Seguint la tradició grega, els teatres es feien en mitja lluna, normalment aprofitant algun pendent. Els romans van millorar la construcció, creant les grades edificades. L’amfiteatre era com unir dues d’aquestes estructures, que no eren del tot semicirculars. L’amfiteatre de Roma, i tota la resta, són en realitat el·líptics.

A la façana del Colisseu hi havia 80 entrades. Quatre d’elles eren principals, una per a cada punt cardinal. L’est era per on entraven els gladiadors. L’oest la Principalis, per on entrava l’emperador a una llotja principal. També podien accedir-hi les vestals. Per a la seva construcció es van fer servir uns cent mil metres cúbics de pedra del travertí.

La distribució de les grades segons les classes socials. A baix de tot els "corona podii", després els "primum" i "secumdum", dalt el "secumdum summum"i finalment en bastides de fusta els "lignes", l'últim de l'últim de la societat romana. Els qui en cas d'incendi, com el que es va produir l'any 217, ho tenien difícil per poder sortir a temps. Foto: Cèsar Sànchez
La distribució de les grades segons les classes socials. A baix de tot els “corona podii”, on anaven senadors i autoritats. Després els “primum” i “secumdum”, cavallars i prohoms i el poble. Dalt el “secumdum summum”, la plebs. I finalment en bastides de fusta els “lignes”, l’últim de l’últim de la societat romana. Els qui en cas d’incendi, com el que es va produir l’any 217, ho tenien difícil per poder sortir a temps. Foto: Cèsar Sànchez

Un dia de jocs a l’amfiteatre

La capacitat de l’amfiteatre era d’uns cinquanta mil espectadors, que enllaunats podien arribar a seixanta-cinc mil. Una xifra espectacular per a l’època. Amb tot, tenint en compte el milió i mig de persones que vivien a Roma, podria semblar petit. Perquè tothom pogués anar als jocs, que eren gratuïts, quan s’organitzaven aquests podien durar dos i tres mesos.

No es feien jocs regularment. Eren un esdeveniment per commemorar fets especials, com conquestes. S’hi exhibia el botí obtingut, inclosos els presoners. Uns dels jocs més impressionats van ser els de Trajà per celebrar les victòries sobre els Dacis. Els jocs eren un conjunt d’espectacles per passar el dia. La gent feia barbacoes i tot per dinar a dins, a les grades, el que provocava sovint incendis.

Els tipus d’entreteniments eren les venatio o bestiarium, baralles d’animals, generalment al matí. Després es feien els damnatio naxii, execució de malfactors amb animals, que eren portats a l’amfiteatre per a saciar l’ànsia de sang del públic romà. Entre acte i acte, músics i altres artistes amenitzaven els espectadors.

Pel plat fort era a la tarda, quan els gladiadors accedien directament des del seu aquarterament, on dormien i estaven tancats, a través del Ludus Magnus. Un passadís que l’unia amb el Colosseu. Les munera atreien seguidors fervents, provocaven baralles i eren objecte d’una mena de fenomen fan semblant als actuals futbolistes. Si un gladiador guanyava tres cops els tornejos, obtenia la llibertat. L’altra forma que tenien d’anar sortint del seu captiveri era per a assistir a festes privades, o directament per acontentar senyores de la noblesa.

Restes de decoració de les edificacions religioses, ara desaparegudes. Un frec que representa Jerusalem, a sota a l'esquerra es veuen les tres creus. Foto: Cèsar Sànchez
Restes de decoració de les edificacions religioses, ara desaparegudes. Un frec que representa Jerusalem, a sota a l’esquerra es veuen les tres creus. Foto: Cèsar Sànchez

Com és que s’ha conservat?

Els últims espectacles amb gladiadors van ser l’any 438 i els últims jocs van celebrar-se l’any 523. L’espai es va abandonar, fins i tot fent-lo servir de cementiri. Temporalment, l’espai va ser utilitzat pel papa Esteve III al segle VIII com a lloc d’execució de càstigs com tallar llengües i treure ulls.

Els primers segles de l’època medieval, en què la ciutat va perdre moltíssima població, es van reconvertir espais en habitatges. Fins i tot es guardaven animals. Al segle XII, la família Frangipani va fortificar una part del Colosseu. Però entraren en conflicte amb la família Annibaldi pel control de la zona. Amb tot, l’any 1312 el Colosseu retornà a l’Església, amb la mala sort que l’any 1349 un fort terratrèmol va provocar la principal destrossa. Es va ensorrar bona part de les dues façanes exteriors, especialment de la zona sud i oest.

Una bomba durant la Segona Guerra Mundial va fer caure una de les parts que falta actualment del Colosseu.

A partir d’aquest enderroc i posteriorment, ja en època moderna les pedres i escultures, així com els revestiments, van ser utilitzades per a reconstruir cases i palaus de Roma. Majorment, el Colosseu va ser fet servir com a pedrera per a la construcció de Sant Pere del Vaticà. La idea era el de “purificar” un indret que es considerava símbol del paganisme.

La recuperació del Colosseu

Les reformes urbanístiques de Roma van generar molts plans per al Colosseu. L’any 1585, el papa Sixte V va planejar fer-hi una fàbrica de filatures. També va plantejar-se l’enderroc total. Per sort, l’alt cost de la reforma va fer que el projecte s’abandonés després de morir el papa. Aquesta poca estima, estava en línia amb altres monuments com les columnes de Trajà i de Marc Aureli, que es van fer servir com a pedestals per a les estàtues de Sant Pere i Sant Pau. Curiosament, el Colosseu va servir de model per als arquitectes del Renaixement.

L’any 1749 el papa Benedicte XIV va consagrar el Colosseu, aprofundint en el mite del martiri de cristians, però, paradoxalment, salvant el que quedava del monument. Seria a  finals d’aquest segle i començament del següent el de la redescoberta de l’espai. Al segle XIX es van realitzar de les primeres reconstruccions amb la intenció de recuperar la seva esplendor i consolidar alguns elements, com les grades, que amenaçaven ruïna, amb la construcció de contraforts el 1820.

Encara avui el Colosseu forma part del Via Crucis que es fa per a Setmana Santa i que acaba allà precisament.


Més informació

Gràcies a la Catherine, guia de Romaquí, per les explicacions, les quals són la base d’aquest article. Espero no haver comès gaires errors (estava atent). 

Evidentment, recomanem fer visita guiada al Colosseu, combinada amb la del Fòrum. I fer-ho amb una guia titulada, com ha estat el cas.

Parque Arqueológico del Coliseo web oficial

Bienvenido a la web oficial del Parque Arqueológico del Coliseo. Explora los monumentos y las áreas del Parque, descubre lo que ocurre y organiza tu visita

Article anteriorEl cap de William Flinders Petrie
Proper articleAugust, divinament malaltís
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).