Altiplà de Giza (Egipte). Autor: Eugen Junyent
Altiplà de Giza (Egipte). Autor: Eugen Junyent

William Flinders Petrie és un nom escrit en lletres daurades a la història de l’arqueologia. Considerat un dels pares de l’arqueologia moderna i l’egiptologia, va treballar sobretot al país africà i va ocupar la primera càtedra d’egiptologia del món. A la universitat de Londres. De petit, no pogué anar a l’escola per raons de salut. Els seus pares el formaren a casa. El fet que el pare fos enginyer i la mare apassionada de la història sembla que van encaminar William. De seguida s’interessà per les matemàtiques i les mesures, la cartografia i la història.

La seva activitat va començar al darrer quart del segle XIX, quan no hi havia protocols establerts, ni mètode ni manuals. Calia obrir camí en molts àmbits. Com mesurar i datar restes i estructures seria bàsic per endegar la tasca arqueològica amb un mínim de rigor.

Aquestes habilitats es combinen al seu primer llibre, publicat el 1877 quan tenia 24 anys. A Metrologia inductiva, William expressa la necessitat de dur a terme mesuracions acurades, com feia temps que ja duia a la pràctica a esglésies, monuments prehistòrics, castells…

Bateig a l’Àfrica

El 1880 foguejà el seu model de treball a Egipte. Va dedicar dos anys a mesurar els monuments de l’altiplà de Giza. Com a resultat, el 1883 va publicar Les piràmides i els temples de Giza, on evidencia el rigor del seu treball i mostra tant les mesures preses com els estris emprats.

El terme fantarqueologia fa referència a l’arqueologia basada en la fantasia, tot combinant elements d’Astronomia, religió, història i arqueologia sense cap base científica.

Amb aquesta publicació va rebatre teories inventades que fins al moment es prenien com a certes de la mà de Charles Piazzi Smyth. Aquest, defensava que els arquitectes de la gran piràmide havien estat guiats per Déu. I per explicar-ho, havia inventat una relació numèrica entre l’alçada de la piràmide i la distància al sol… Piazzi, que era astrònom, havia desenvolupat la seva teoria a distància. S’havien posat les bases per abandonar la fantarqueologia i començava a caminar la ciència arqueològica.

Visió global

Una de les novetats introduïdes per Flinders fou un tractament global de l’arqueologia i el patrimoni. En les més de 40 intervencions que faria a Egipte, va utilitzar el dibuix i la fotografia, i catalogà les troballes. Pagava bé als seus treballadors i, per evitar la temptació de desviar les troballes a col·leccionistes, aquests cobraven en proporció a les peces trobades.

William Flinders Petrie (Font: wikimedia)
William Flinders Petrie (Font: wikimedia)

En la seva excavació a Amarna, la capital d’Akhenaton, excavà el palau però també habitatges. Flinders abandonava així també la tradició de centrar les expedicions només els elements relacionats amb el poder i els faraons.

Un altre aspecte a destacar és la importància que donava a la conservació del patrimoni. S’adonà que aquest es perdia inexorablement. S’aprofitaven els materials per construir nous edificis, els turistes graven els seus noms a les peces, el natró s’usava com adob i es donaven excavacions únicament a la recerca d’inscripcions i objectes per a col·leccionistes.

La conservació esdevenia una referència en la seva tasca i per provar de posar-hi fi a aquesta situació, Flinders recopilà molta informació. Segons el mètode que ell encetava, calia enregistrar-o tot, des dels aspectes més insignificants que fins al moment havien estat obviats, com la ceràmica. I el que és més important encara, sentia del deure de fer públiques les seves investigacions, lluny de la gelosia de no donar informació a la resta d’arqueòlegs.

Excèntric

Flinders mantingué contactes amb personatges com Howard Carter o Lawrence d’Arabia. Carter expressaria més tard que el contacte amb Flinders i el seu mètode de treball l’havien ajudat molt. Carter, però, no sabia que no era del gust de Petri, que considerava que se centrava massa en aspectes artístics. D’altra banda, Lawerce el descrigué com un personatge d’idees i de costums fèrries, que sempre volia tenir raó.

Petrie fou un personatge amb llums i ombres. Pel que fa al dia a dia, el mètode que imposava era dur. Feia a peu els més de deu quilòmetres fins al jaciment, i tocava un xiulet a la sortida del sol, per començar la feina. Menjava poc i frugal, vestia senzill i duia sandàlies sense mitjons, alhora que demanava una actitud igualment espartana als seus col·laboradors. Alguns d’ells, arribaren a fugir per menjar fora del jaciment. Aspectes com aquest li donaren fama d’excèntric i fins i tot tirànic.

Els retrats d’Al-Fayum

El 1888 es va traslladar a l’oasi d’Al-Fayum per excavar una piràmide. Però allà localitza un cementiri d’època romana. Aquest jaciment tindria molt de ressò. Els cossos, momificats, presentaven una placa de fusta davant del rostre. En aquest suport, s’hi havia pintat els retrats dels difunts. Són els anomenats retrats d’Al-Fayum, un cas únic fins ara, i un exemple excepcional de pintura antiga, conservat gràcies a les condicions extremes d’Egipte. Podem marcar aquest descobriment com un dels majors assoliments de Petrie sobre el terreny.

Un dels retrats de la necròpolis romana d'Al-Fayum (Egipte). Font: wikimedia.
Un dels retrats de la necròpolis romana d’Al-Fayum (Egipte). Font: wikimedia.

El mètode de datació de Flinders

Petri veia en la ceràmica una font inestimable de dades. D’un sol fragment, en podia treure informació sobre cronologia, comerç, tècnica l’elaboració, etc. A partir d’aquesta constatació, creà un mètode de datació basat precisament en la ceràmica que va revolucionar l’estudi arqueològic.

Aquest nou protocol de datació, requerí un ingent treball previ de catalogació segons formes, estil, l’estrat on apareixia, etc. Sempre de ceràmica de l’Egipte predinàstic.

El mètode de Flinders proposava la datació dels diferents estrats d’un jaciment a partir del material ceràmic que contenien. Aquest fet marcà un punt d’inflexió en la tasca arqueològica. Ara bé, com a pas previ, va caldre classificar i catalogar la ceràmica. D’aquesta manera, esdevenia una referència vital en les excavacions.

Aquest mètode de datació seqüencial no dona cronologies absolutes, sinó que permet saber quins estrats són anteriors o posteriors. Per conèixer una data concreta, caldria esperar a l’aparició de mètodes com el Carboni 14 o la termoluminescència.

Figura clau de l’eugenèsia

D’entre les principals ombres sobre Petrie hi ha el seu suport a les teories de l’eugenèsia. Com que és un camp que es vol considerar fora de la seva activitat arqueològica, sovint és obviat a les seves biografies actuals.

Petrie tenia una relació estreta amb Francis Galton i Karl Pearson, els fundadors de l’eugenèsia. Compartien idees i materials que influïren les seves teories sobre races, civilització i cultura. De fet, els estudis d’aquests van tenir com a base restes humanes que els proveí Petrie de l’Àfrica. Sense ell, no haurien pogut elaborar les anàlisis estadístiques. Galton també li encarregà de fotografiar i enregistrar diferents tipus racials, que des d’Anglaterra estant els era impossible de documentar.

Un dels principals treballs de Petri per Galton, doncs, fou una sèrie de 190 fotografies de diverses races d’Egipte. Aquesta informació s’afegia als milers d’esquelets i cranis enviats al laboratori des de Gizeh, Abydos, Naqada o Ballas.

Tota aquesta informació conformà una base de dades vital per a poder fer comparacions racials basades en la biomètrica amb l’objecte de validar les seves teories de superioritat racial, tot projectant-les cap al passat.

El 1883, Galton definia l’eugenèsia com allò “de bones propietats, dotat hereditàriament de nobles qualitats.” Segon ell, l’eugenèsia era la ciència de la millora de les qualitats. S’hi arribava a partir de la consciència de totes les influències que tendien, ni que fos remotament, a la prevalença de les races més adequades per sobre de les que ho eren menys.

La donació del cap

Petrie va morir a causa de la malària el 1942 a Jerusalem, on vivia des del 1926. En aquell moment, va començar la darrera història sobre l’arqueòleg. Pocs dies abans de la seva mort, Petrie va decidir donar el seu cervell al reial Col·legi de Cirurgia d’Anglaterra. Estava convençut que, donada la seva capacitat de càlcul i la seva extraordinària memòria, de segur que seria estudiat. Per tant, el cap va ser separat del cos, que s’enterrà al cementiri protestant del Mont Sió.

Donades la situació bèl·lica del moment, el trasllat de la testa no va ser immediat. De moment, el cap fou desat en un flascó al soterrani de la universitat. Janice Taverne, filla d’un patòleg del Servei Colonial britànic a l’Àfrica, donà nova informació el 2014 a la BBC. En una carta, explicava que el seu pare havia estat director dels serveis mèdics de Palestina el 1944. Ell contava que sota un dels escriptoris, hi havia una caixa amb un cap. Preguntant qui havia estat l’amo del cap, li havien respost que “un home anomenat Flinders Petrie”. El 1945, Janice i la seva família havien deixat Jerusalem, i la pista de la capsa.

Tomba de Flinders Petrie a Jerusalem. Font: Wikimedia
Tomba de Flinders Petrie a Jerusalem. Font: Wikimedia

Un cop ja al Reial Col·legi, sembla que l’etiqueta informativa es va perdre, cosa que va donar lloc a dubtes sobre la identificació del cap. Un cop resolt aquest entrebanc, actualment es troba custodiat al Col·legi, tot i que no es mostra. I ningú l’ha estudiat mai.

Llegendes… i art.

El cap va esdevenir objecte de conversa dins els cercles arqueològics. Fins que no arribà al College, es van generar diverses llegendes i històries, totes negades pel mateix Museu Petrie.

Es va dir que el cap havia estat perdut durant anys, i que, de fet, ningú sabia com havia arribat a Londres. Fins i tot s’havia dit que els bombardejos alemanys l’havia malmès. Prou improbable, tenint en compte que el cap estava a Jerusalem.

Una de les històries, potser la més famosa, conta que fou la seva mateixa esposa Hilda qui l’havia portat en acabar la guerra, dins una capsa de barrets. Tot i que segons un documental de la BBC, també havia circulat el rumor que havia fet el viatge en una maleta. Fins i tot saber qui havia vist o no el cap també generà una línia de xafardera.

Les llegendes al voltant del cap de Flinders van tenir el sector distret durant un temps i en ple segle XXI, ha repercutit en altres àmbits. El 2013, l’artista israeliana Michal Baror, que com l’arqueòleg, viu a cavall entre Londres i Israel, el va portar al terreny de l’art. Baror Creà una obra titulada “Heads of Colour”, una exposició inspirada en l’arqueòleg britànic i la seva tasca. La mostra inclou fotos i diversos caps de terracota. L’artista hi afegí també els estris emprats per a mesurar-ne els trets facials i del crani segons els mètodes del mateix Petrie. Una mena d’actualització, i potser d’homenatge, de les fotografies i calaveres encarregades per Galton. La mostra es tanca amb una imatge de l’estat actual del cap de Petris, en negatiu.


Més informació:

The Man who Discovered Egypt – 3 February 2021 – 3/2/2021 – Wednesday – BBC Four

Documentary about English Egyptologist Flinders Petrie, the pioneer of systematic methodology in archaeology. Ancient Egypt was vandalised by tomb raiders and treasure hunters until this Victorian adventurer took them on.

Article anteriorArqueologia a les ones, podcast
Proper articleLa història del Colosseu és la de Roma
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg i delienant. Veig en la fotografia un camp de gran interès patrimonial, i també estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.