Per a molts serbis - sobretot el jovent - la sèrie ha estat un descobriment de com era la societat en la qual es van criar els seus avis i besavis abans de la Segona Guerra Mundial i l’època de Tito.
Per a molts serbis - sobretot el jovent - la sèrie ha estat un descobriment de com era la societat en la qual es van criar els seus avis i besavis abans de la Segona Guerra Mundial i l’època de Tito.

El 2017 Radiotelevisió de Sèrbia va començar a emetre al primer canal una sèrie que fins al cap d’un temps no es va donar a conèixer a l’exterior. La producció, titulada Senke nad Balkanom (Ombres sobre els Balcans) transcorre al Regne de Iugoslàvia dels anys vint i trenta. També es pot veure ara des de casa nostra.

La sèrie "Ombres sobre els Balcans" també es coneix fora del país balcànic amb el nom de "Black Sun" o "Sol Negro".
La sèrie “Ombres sobre els Balcans” també es coneix fora del país balcànic amb el nom de “Black Sun” o “Sol Negro”.

Basada remotament en altres produccions ambientades a la mateixa època com Peaky Blinders, la trama comença el 1928. Llavors el país encara s’anomenava Regne dels Serbis, Croats i Eslovens. No fou fins a l’octubre de 1929 que se li va canviar el nom per Regne de Iugoslàvia. Al llarg dels capítols, la sèrie – tot i l’argument fantasiós – retrata fidelment com era part d’aquella societat: els baixos fons de Belgrad, els insurgents macedonis, el tràfic d’opi o la comunitat russa blanca establerta al regne després de la Guerra Civil russa.

Ficció ambientada al Belgrad d’entreguerres

El fil argumental és la investigació per part de dos inspectors de la policia de Belgrad del robatori en una església russa de la capital sèrbia d’unes joies pertanyents a la família imperial russa i els posteriors assassinats que aniran perpetrant-se en relació amb aquest fet. Enmig de tot, agents soviètics, criminals, nacionalistes macedonis i croats, artistes bohemis i els membres d’una misteriosa societat secreta (basada en la Societat Thule de l’època prenazi) aniran deixant el seu rastre. La trama és totalment fictícia, com hem dit, però el retrat d’aquells anys és fidedigne.

La Iugoslàvia d’entreguerres s’ha tractat  poc en produccions televisives i pel·lícules, fins i tot en les dels països implicats.

El nom de la sèrie de “Sol Negre” fa referència al símbol fet servir per l’esoterisme nazi hereu de la Societat Thule. La podem trobar – subtitulada en castellà – a la plataforma Amazon Prime Video. Tot i que hi ha dues temporades i una tercera a punt d’estrenar, de moment a la citada plataforma només hi ha la primera.

Els russos blancs als Balcans

Un col·lectiu ben present a la sèrie són els cosacs. Als anys vint, uns 70.000 russos es van establir a Iugoslàvia fugint del comunisme. D’aquests, uns 35.000 eren militars, antics combatents de l’exèrcit blanc antibolxevic. El regne balcànic es va convertir en un refugi per a les tropes del baró Piotr Wrangel (1878-1928) i altres comandants tsaristes. A Iugoslàvia, els russos van crear una societat paral·lela amb estructures pròpies independents de l’estat que els acollia.

Els russos blancs comptaven amb associacions militars, grups culturals (premsa, teatres…), esglésies ortodoxes separades de la sèrbia, i permís per fer instrucció militar encaminada a recuperar el poder a Rússia en un futur pròxim. Aquest fet mai es produí, però fins ben bé entrats els anys trenta era vist com una possibilitat per a molts exiliats. El centre de la comunitat russa era a la ciutat sèrbia de Sremski Karlovci, a uns 80 quilòmetres de Belgrad.

Els russos blancs van fer també funcions paramilitars durant el seu exili als Balcans. Part de les seves tropes van ser utilitzades per Belgrad per al control de fronteres. Altres fins i tot es llogaven com a força mercenària per als països veïns. Així, el 1924, combatents russos de l’exèrcit del baró Wrangel van participar en el cop d’estat a Albània que va portar al poder a Ahmet Zogu, futur rei d’aquell país.

L’aliança entre els insurgents macedonis i els croats

Un altre col·lectiu que apareix a Ombres sobre els Balcans són els macedonis. Des de finals del segle XIX que a Macedònia havien sorgit grups revolucionaris. Primer dirigits contra els ocupants otomans i després – un cop es creà el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918) – contra el poder de Belgrad. El grup més important era la VMRO (sigles en macedoni de l’Organització Revolucionària Interior de Macedònia) creada el 1893. Darrere aquest grup hi havia els serveis secrets búlgars, interessats a annexionar-se aquella regió.

L’objectiu dels insurgents macedonis d’acabar amb Iugoslàvia coincidia amb el dels nacionalistes croats. Aquests mai es van sentir còmodes en un regne percebut com una mena de Gran Sèrbia i des dels anys vint que es van organitzar per aconseguir una Croàcia independent. De fet, el futur líder de la Croàcia titella del Tercer Reich durant la Segona Guerra Mundial, Ante Pavelić (1889-1959) havia exercit com a advocat de membres de la VMRO acusats de terrorisme a Macedònia. Pavelić, per cert, també apareix a la sèrie com a advocat d’un insurgent macedoni en espera de sentència de mort.

Van ser nacionalistes croats els qui van ajudar al membre de la VMRO Vlado Txernozemski a assassinar al rei Alexandre I de Iugoslàvia el 9 d’octubre de 1934 a Marsella. Els anomenats ustaše (insurgents) croats també feia temps que rebien ajuda de la Itàlia de Mussolini.

Jatagan mala, els baixos fons de Belgrad

Un lloc recurrent a tots els capítols d’Ombres sobre els Balcans és el barri de Jatagan mala. Aquell suburbi de Belgrad era el cau de criminals, terroristes, traficants d’opi i un niu de prostitució. El barri – sorgit a principis dels anys vint a causa de la creixent sobrepoblació a Belgrad – actualment ja no existeix. Igual que altres llocs similars (pensem per exemple en el Somorrostro o La Perona de Barcelona), aquell lloc s’enderrocà als anys seixanta coincidint amb el rentatge de cara fet per Tito a la capital Iugoslava. Avui en dia, Jatagan mala és un simple record.

El tràfic i la producció d’opi eren un element important de l’economia (submergida o no) del Regne de Iugoslàvia. Hi havia grans plantacions de cascall sobretot a la vall del riu Vardar, a Macedònia. Gran part de l’opi produït al país era exportat als Estats Units on era utilitzat per a fabricar morfina a la indústria farmacèutica. Una part molt rellevant, però, era venuda per traficants de tots els Balcans a diversos racons d’Europa per a ús “lúdic”. Això feia que no pas poca gent es dediqués al cultiu i venda d’aquest narcòtic.


Més informació:

Black Sun (TV Series 2017- ) – IMDb

Black Sun: Created by Dragan Bjelogrlic. With Andrija Kuzmanovic, Marija Bergam, Dragan Bjelogrlic, Jovana Stojiljkovic. A historical fiction drama and thriller set in the turbulent period of the late 1920s in the Balkans as a place where high politics, local interests, capital and crime all merge together.

Article anteriorRoma i el clima
Proper articleLa ceràmica sigil·lada, icona romana
Vaig estudiar Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona i Història a la Universitat de Girona, així com Llengua Russa a les Universitats de Sant Petersburg i Moscou. Gran apassionat de la Cultura i Història russes, he fet de traductor i intèrpret en vàries ocasions. Actualment em dedico al món del Turisme.