Les representacions solars de diverses deïtats al món romà eren freqüents. A la imatge, placa votiva que representa la deessa Salus amb el sol, al centre la lluna, i el déu Júpiter Dolichenus, una sincretització de Júpiter amb el déu Baal. Segona meitat del segle II al museu de les termes de Dioclecià. Foto: Wikimedia Commons
Les representacions solars de diverses deïtats al món romà eren freqüents. A la imatge, placa votiva que representa la deessa Salus amb el sol, al centre la lluna, i el déu Júpiter Dolichenus, una sincretització de Júpiter amb el déu Baal. Segona meitat del segle II al museu de les termes de Dioclecià. Foto: Wikimedia Commons

La tradició cristiana fa que se celebri el 25 de desembre com el dia en què suposadament va néixer Jesús. Aquesta data no té cap mena de fonament històric. És més, ni tan sols Jesús va néixer a l’any “zero”, d’entre altres molts motius, perquè el concepte de zero quan Dionís l’Exigu el va instaurar al segle VI era desconegut. Els cristians van començar a comptar per l’u. La tradició de Nadal té l’origen en festes romanes de final del solstici, el natalis solis invicti.

A mesura que el cristianisme va començar a implantar-se al món romà, a principis del segle IV, els líders de l'església van haver de lluitar amb la popular festa romana que commemorava "l'aniversari del sol invicte". Jesucrist representat com el déu solar Helios al segle III, amb el carro solar tirat per cavalls. Els rajos al voltant del cap s'acabarien transformant en l'aura. Foto: Wikimedia Commons
A mesura que el cristianisme va començar a implantar-se al món romà, a principis del segle IV, els líders de l’església van haver de lluitar amb la popular festa romana que commemorava “l’aniversari del sol invicte”. Jesucrist representat com el déu solar Hèlios al segle III, amb el carro solar tirat per cavalls. Els rajos al voltant del cap s’acabarien transformant en l’aura. És a sota de Sant Pere del Vaticà. Foto: Wikimedia Commons

El natalis solis invicti dels romans

Nadal es va originar com un substitut cristià de les celebracions, considerades després paganes per l’Església, del solstici d’hivern, les anomenades natalis solis invicti

Cada hivern, els romans honraven el déu Saturn, deïtat de l’agricultura, amb les Saturnals. Era una festa que inicialment durava un sol dia (“el dia del sol victoriós”). Però es van anar allargant els preparatius, de forma que a finals de la República (133-31 aC) començaven ja el 17 de desembre (tradició que en part recull Santa Llúcia). Normalment, les festes acabaven al que originalment era el dia de celebració stricto sensu, al voltant del 25 de desembre segons el calendari julià vigent.

Era una celebració del solstici d’hivern en honor a l’inici del nou cicle solar. Durant aquests dies estaven permeses certes llicències. Era època de felicitat i inversió de papers, on fins i tot els esclaus podien participar. Els familiars i amics s’intercanviaven regals (l’últim dia de les festes, figuretes de fang anomenades signillaria), s’oferien sacrificis al déu Saturn, i després es feien grans àpats populars. Aquests dies no es treballava, s’engalanaven les cases i es feien sortejos amb premis.

Al mateix temps, el mitraisme, molt popular a l’exèrcit romà, també celebrava alguns dels seus rituals més importants durant el solstici d’hivern. Per aquest motiu, l’emperador Aurelià va prioritzar el culte solar, amb la intenció de dotar d’una mateixa deïtat a tots els pobles de l’Imperi, l’occidental i l’oriental. Aurelià va fixar la data de celebració del sol invictus en el 25 de desembre l’any 274.

Per als primers cristians la festa més rellevant del calendari religiós era la Pasqua. Commemoració de la mort de Jesucrist i la seva resurrecció tres dies després. Per als cristians ortodoxos, que segueixen encara el calendari julià, segueix sent així.

La superposició de la festa

La Bíblia no indica quan va néixer Jesús. Es comenta, però, que els pastors treien els ramats a passejar (tradició reflectida als pessebres). Per tant, difícilment podia ser a l’hivern. Com que no s’esmenta a la Bíblia, no era una data primordial per al primer cristianisme. Climent d’Alexandria al segle II especulava amb diverses dates com el 20 maig, el 10 o el 6 de gener.

Va ser després que l’emperador romà Constantí I es convertís al cristianisme l’any 312, i de l’Edicte de Milà de l’any següent, que l’Església van fer esforços per apropiar-se de les festes del solstici d’hivern.

En racionalitzar la celebració de l’aniversari de Jesús amb les Saturnals de finals de desembre, l’església podia argumentar que, com que suposadament es va crear el món a l’equinocci de primavera (finals de març), Jesús també hauria estat concebut per Déu en aquesta data. Per tant, Jesús hauria nascut nou mesos després, al solstici d’hivern.

Des de quan se celebra Nadal com a naixement de Jesús?

El papa Juli I va triar el 25 de desembre de l’any 336 dC com la data en què es va celebrar Nadal per primera vegada. L’any abans de l’inici del seu pontificat. El registre més antic existent d’una celebració de Nadal es troba a l’anomenat “calendari de Filocalus” (pel nom que surt a la portada), o cronologia de l’any 354. Al dia 25 hi posa: “N·INVICTI·CM·XXX”. N (Natalis); es relaciona amb festivitat amb el sol “invicti” i s’estableixen CM (circenses missus) XXX (30). Un missus era una cursa de carros que equivalia a 7 voltes (spatia) al circ en sentit contrari a les busques del rellotge. És a dir, que s’establia unes curses de trenta carros per commemorar el naixement de Jesús. 

Al mateix calendari, apartat 8, el llistat de celebracions dels cònsols, surt la inscripció “Hoc cons. dominus Iesus Christus natus est VIII kal. Ian. d. Ven. luna xv” durant els mandats dels cònsuls Caesar i Aemilius Paullus. El que vol dir que “vuit dies abans de les calendes de gener”, és a dir, el 25 de desembre. Hi ha, però, contradiccions amb altres inscripcions i amb el calendari lunar (a una altra hi posa luna XIIII). A l’apartat 12 dels màrtirs afegeix el lloc de naixement: “VIII Kal Ian natus Christus in Betleem Iudeae“. Aquestes són les referències de la instauració oficial de la data de la nativitat, o Nadal, sobre la festivitat del sol al solstici d’estiu.

Nadal va sobreviure a la reforma, no sense ensurts. El tirà Oliwer Cromwell va prohibir aquesta celebració per considerar-la "romana" (papal). Durant l'ocupació d'Irlanda, enviava els seus soldats a requisar les menges típiques. Carles II, restaurada la monarquia, va restablir el festiu. Foto: Wikimedia Commons
Nadal va sobreviure a la reforma, no sense ensurts. El Parlament controlat pel tirà Oliwer Cromwell va prohibir el 1647 aquesta celebració per considerar-la “romana” (papal). Va esdevenir dia laboral i el mateix Parlament va donar exemple. Durant l’ocupació d’Irlanda, enviava els seus soldats a requisar les menges típiques. A Londres i altres ciutats estava prohibit cantar nadales. Els guarniments típics amb l’heura o el grèvol també van quedar proscrits. Carles II, restaurada la monarquia, va restablir el dia com a festiu. Foto: Wikimedia Commons

Afegitons posteriors a la festa de Nadal

A la celebració romana es van afegir més tard altres rituals de solstici d’hivern observats en diversos grups, considerats pagans a mesura que el cristianisme s’anava imposant arreu del continent. Com ara la il·luminació de l’arbre de Nadal i les decoracions amb fulles perennes de les tribus germàniques. La paraula Nadal va entrar a la llengua anglesa originalment com a Christes maesse, que significa “missa de Crist” o “festival de Crist” en anglès antic. En alemany Weihnachten, seria com “nit sagrada”.

Una festa popular medieval era la de Sant Nicolau de Mira (o Sinterklaas), un sant que es deia que visitava els nens amb regals i gominoles abans de Nadal. Aquesta tradició va evolucionar cap a la pràctica moderna de deixar regals als nens que es diu que els va portar el “Pare Noel”, un derivat del nom germànic per a Sant Nicolau.

Pel que fa a l’equivalent dels reis mags, ni eren mags, ni eren tres, ni hi havia cap de negre, ni se sap qui eren, ni tan sols si van existir. Els reis van ser utilitzats per al dia de l’Epifania, el 6 de gener, que havia estat la data del naixement de Jesús fins al papa Juli I. En un context de lluita pel poder entre l’Església i l’emperador, quedava molt bé uns reis adorant al nen... però aquesta és una altra història.

Article anteriorBall de bastons a Pompeia
Proper articleNotícies arqueològiques del 2021
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).