Propaganda electoral a les eleccions del Reichtag del 31 de juliol de 1932, en una seu a Berlín. | Fotografia: Wikipedia Commons (Bundesarchiv)
Propaganda electoral a les eleccions del Reichtag del 31 de juliol de 1932, en una seu a Berlín. | Fotografia: Wikipedia Commons (Bundesarchiv)

La primera mostra de la polarització social van ser les eleccions del 1930, amb una pujada del NSDAP i del KDP. Tot i aquest ascens de les forces més allunyades de l’ideari de Weimar, el 10 d’abril de 1932 Paul Von Hindenburg (amb el suport dels socialdemòcrates) sortí escollit Reichspräsident a la segona volta de les eleccions presidencials, superant Adolf Hitler (NDSAP) (qui havia obtingut la nacionalitat alemanya aquell mateix any) i Ernst Thälmann del KPD.

La Sturmabteilung (Secció Tempesta, o SA) funcionava com el braç paramilitar del Partit Nazi. Va exercir un paper clau en l’ascens d’Adolf Hitler al poder en els anys 1930 i 1933, els anys de plom de la crisi econòmica. Les seves principals tasques eren proporcionar protecció a les reunions i assemblees nazis. També la interrupció dels mítings de partits polítics d’oposició (especialment comunistes i socialdemòcrates) o la intimidació dels ciutadans jueus, així com dels ciutadans que consideraven impurs, com prostitutes i homosexuals.

Agitació, propaganda i violència

El 12 de setembre de 1931 uns 1.000 membres de les SA generaren avalots a la popular avinguda de Kurfürstendamm de Berlín. Van colpejar els jueus que sortien de la sinagoga i d’altres persones que també transitaven cridant consignes com “Mor, jueu!” i “Mateu els jueus a pals!”. Els fets coincidien amb la nit de l’any nou hebreu. El descobriment que les SA preparaven un cop d’Estat en cas d’un aixecament comunista al país, va portar al canceller Heinrich Grüning a prohibir l’ús d’uniformes polítics. Més tard va prohibir les mateixes tropes d’assalt dels nazis, les SA. El 13 abril 1932 la policia tancava els albergs i bars de les SA i confiscava els estendards i els camions de l’organització. Fins i tot el cotxe amb xòfer del líder de Berlín Joseph Goebbels fou confiscat per la policia.

La República de Weimar no disposava d’una força policial amb plenes competències interestatals. El govern de Berlin havia de movilitzar l’exèrcit i les policies estatals per combatre el crim. La delinqüència canviava de lander amb tota la facilitat del món.

El canceller Brüning es regia mitjançant el decret presidencial d’emergència (Notverordnung) prescindint del Reichstag, del consens entre forces polítiques i consolidant la democràcia a cop de decret llei. Amb el temps, la seva posició va resultar del tot insostenible i va dimitir a mitjans de 1932, substituït per Franz von Papen que tenia altres plans per acabar amb Hitler.

Mentrestant, el personal policial patia les retallades pressupostàries derivades de la crisi econòmica. Començava a actuar d’apagafocs en les batalles campals entre comunistes i nazis. La delinqüència organitzada i el crim augmentava de forma alarmant. Es van desenvolupar i van aparèixer bandes criminals involucrades en la prostitució, les drogues, el préstec amb interès, el joc il·legal, la pornografia i els robatoris. Aquestes bandes estaven ben organitzades. Sovint operaven a través de les fronteres estatals, cosa que frustrava les investigacions policials.

Les dificultats de coordinació policial

L’estat alemany de Weimar no disposava d’una força policial nacional o amb competències interestatals. Cada estat de la federació alemanya tenia les seves pròpies forces policials i es regia per les seves pròpies polítiques. Per tant, havia d’espavilar-se com pogués. L’absència de coordinació policial entre els estats dificultava les investigacions penals per atrapar als delinqüents i criminals.  

A Berlín i altres ciutats la lluita política a principis dels anys trenta es disputava al carrer. En alguns barris berlinesos com Köpenick, Moabit o Wedding, no era molt prudent portar la camisa bruna de les SA. Els militants nacionalsocialistes s’enfrontaven a organitzacions d’esquerra reagrupades en el Front Roig que aglutinaven el KPD, l’SPD i a altres organitzacions comunistes i socialdemòcrates més petites: amenaces, atacs a militants, barricades, incendis i assalts a sales de reunions dels partits rivals eren escenes que es repetien massa sovint. Tot això passava sense que la policia republicana pogués fer res, més enllà de dissoldre els assistents a cop de porra muntant a cavall. Fins i tot l’exèrcit havia de mobilitzar-se per aturar aquestes batalles i restablir l’ordre en els casos més greus.

Berlin, Aufmarsch der SA in Spandau
1932 Berlin. SA-Propagandamarsch in Spandau. Wikipedia Commons (Bundesarchiv)

L’estiu calent de 1932: Zusammenstöße

El govern de Von Papen es va constituit el dia 2 de juny. El 4 de juliol es va dissodre el Reichstag, per convocar unes noves eleccions pel 31 d’aquell mes. Una de les seves primeres mesures va ser aprovada el 16 de juny i consistia a aixecar la prohibició que pesava sobre les SA. Els seus conflictes i baralles continuades al carrer amb els seus rivals polítics, conegudes com a Zusammenstöße, l’havien portat directament a la prohibició.

Malgrat això, les SA s’havien saltat la prohibició i seguien les seves pràctiques intimidatòries i mafioses camuflant-se amb vestimenta civil. Deixant llur uniforme planxat i rentat a casa. L’aixecament de la prohibició de les SA era el símbol més simple i directe del nou estat reclamat per l’extrema dreta i àmpliament consentit des de les bases socials de les classes mitjanes i conservadores. L’estiu de 1932 l’estat estava en descomposició: els grups paramilitars campaven pels carrers i places i se succeïen les manifestacions i contramanifestacions.

Records del passat

L’extrema dreta actuava sovint amb total impunitat, i les baralles entre nazis de les SA i els comunistes, eren autèntiques guerres urbanes. Tres anys abans, aquestes dues mateixes faccions antagòniques havien estat les protagonistes dels fets que més tard es van conèixer com el “maig sagnant” de Berlín, amb un macabre balanç final de 30 morts, 200 ferits i 1.200 detencions.

El dia 27 de juny, el comte i diplomàtic d’origen anglès Harry Graf Kessler escrivia al seu diari que les batalles entre els moviments i partits radicals d’Alemanya eren un retorn a les guerres de religió del passat i assegurava que el resultat final seria aspre i conduiria el país cap a una escalada de terror on els compromisos quedarien exclosos. Seguint la política d’apaivagament amb el Partit Nazi, el govern de Franz von Papen havia aixecat la prohibició que impedia a les SA celebrar, organitzar i assistir a qualsevol acte públic. Aquest aixecament es va interpretar com una provocació per part de les forces d’esquerra del nou govern i va escalfar encara més els ànims.

El diumenge Sagnat d’Altona: Hamburg camp de batalla d’una guerra civil?

El procés de reinstauració de les tropes d’assalt del NSDAP va conduir directament al que es coneix com el Diumenge Sagnant d’Altona (Altonaer Blutsonntag), el 17 de juliol. El nom és definit per un enfrontament violent entre la SA i el KPD que va deixar un trist registre de 18 persones mortes i 44 ferits. El diumenge dia 17, les SA van organitzar una desfilada de 7.000 homes a Altona, un districte d’Hamburg de majoria comunista. Una mostra d’orgull nacionalista en una zona “roja” on es desencadena l’efecte esperat pels nazis: acció-reacció, és a dir, violentar la resposta comunista a les provocacions nazis i posar-los al mateix nivell que les tropes de xoc de Hitler. Les tropes d’assalt nazis asseguren que complien la seva promesa de trencar cranis i destruir la maleïda república jueva.

El diumenge dia 17 de juliol de 1932, les SA van organitzar una desfilada de 7.000 homes a Altona, un districte d’Hamburg de majoria comunista. Una provocació sense miraments, que posava l’estat alemany en màxima tensió. Dues setmanes més tard, el dia 31, es van celebrar eleccions al Reichstag on els nazis aconseguirien el 37.27 % dels vots. Esdevenien la primera força política del país.

Tres dies més tard, amb els mitjans del país parlant dels tràgics successos d’Altona, es produïa un cop d’estat contra l’estat de Prússia, anomenat el Preussen Schlag, que tenia jurisdicció del 75% del territori alemany. Franz von Papen s’autoanomenà, per decret llei, comissari del Reich a Prússia i deposà el govern de coalició presidit pel socialdemòcrata Otto Braun. D’aquesta forma queia l’últim gran govern socialdemòcrata alemany de Weimar.

El mes d’agost, el president Hindenburg, malgrat que detesta Hitler aquell “cap bohemi” com el descriuria més tard, li ofereix la vicecancelleria. Però aquest, indignat pel tracte amarg que li dispensa el Reichspräisdent, exigí la cancelleria del Reich. Hitler volia el poder, “tot o res” afirmava, embravit per l’èxit electoral no s’aturaria davant res ni ningú.

31 de juliol de 1932. Eleccions al Reichstag, resultat per circumscripcions. Font: https://www.wahlen-in-deutschland.de/awrtw.htm

Assassinats, crits i corredisses

La nit del 9 al 10 d’agost un escamot de les SA mataren el militant comunista Konrad Pietrzuch a Potempa, l’Alta Silèsia. Dies més tard, el 22 d’agost cinc d’ells van ser condemnats a mort. Hitler en un error tàctic que li costaria popularitat, envià un telegrama de suport als condemnats. El 2 de setembre els altres membres de les SA que havien participat en la batussa van ser indultats, Von Papen no es va atrevir a desafiar Hitler, corria el risc de portar el país cap a una guerra civil.

El 12 de setembre en una sessió del Reichstag, inicialment programada per fer front a la recuperació de l’economia, els comunistes proposen un canvi d’última hora en l’ordre del dia per sotmetre el govern a una moció de confiança. Perquè la proposta prosperés es necessitava que cap altra formació posés objeccions. Cap representant del Partit Nacional Popular Alemany que liderava Alfred Hugenberg (DNVP) s’oposà, i els nazis aprofitaren l’oportunitat per unir-se a la moció de censura que recomanaven els seus enemics antagònics per tal de debilitar el govern de von Papen. Davant la impossibilitat de la formació d’un nou govern, von Papen optaria per dissoldre el Reichstag i convocaria una nova jornada electoral pel dia 6 de novembre de 1932.


Més informació:

No Title

No Description

Wahlen in Deutschland – Resultate und Zusammensetzung der Parlamente seit 1867

Neueste Aktualisierungen 28.09.2021 Die Ergebnisse der Wahl zum Abgeordnetenhaus von Berlin am 26.09.2021. 27.09.2021 Die Ergebnisse der Wahl zum Bundestag am 26.09.2021. 27.09.2021 Die Ergebnisse der Wahl zum Landtag von Mecklenburg-Vorpommern am 26.09.2021. 16.09.2021 Die Zusammensetzung des Bundesrats seit dem Regierungsantritt der CDU-SPD-FDP-Koalition in Sachsen-Anhalt.

Wer war schuld am “Altonaer Blutsonntag”?

“Denen in Klein Moskau werden wir es schon zeigen”, lautet die Parole der Männer von Hitlers SA und SS. 7.000 Nazis aus ganz Norddeutschland marschieren am 17. Juli 1932 durch Altona. Die Machtdemonstration der Braunen im roten Altona endet in einer schrecklichen Schießerei. 18 Menschen sterben an diesem Tag, der als “Blutsonntag” in Hamburgs Geschichte eingeht.

Zerstörung der Demokratie 1930 – 1932 | bpb

Der Börsensturz am “Schwarzen Freitag” im Oktober 1929 traf Deutschland nach den USA besonders schwer. Massenarbeitslosigkeit und Armut führten zur politischen Radikalisierung der Bevölkerung. Eine dichte Folge von Regierungskrisen schwächten die Republik noch weiter – und trieb den Nationalsozialisten Wahlstimmen zu.

Der “Preußenschlag” – Geschichte kompakt

Der Autor Dieser Beitrag wurde am 22.10.2019 verfasst von Fabio Schwabe, Mettmann. Die aktuelle Version stammt vom 22.02.2021. Fabio Schwabe ist Gymnasiallehrer der Fachrichtung Geschichte und Gründer von Geschichte kompakt

Street politics in Hamburg, 1932-3

The Nazi seizure of power took place at many levels: at the top Hitler (with industry and finance capital in the background) outmanoeuvred the Weimar politicians; lower down, his Brownshirts, under the leadership of the former army captain, Ernst Rohm, and the propagandist Joseph Goebbels (the man who ‘won over’ ‘red’ Berlin in the Reichstag elections of September 1930) set about conquering the streets.

Gerade auf LeMO gesehen: LeMO Das lebendige Museum Online

Das Online-Portal zur deutschen Geschichte vom 19. Jahrhundert bis heute. Epochendarstellung mit Sammlungsobjekten, Foto-, Audio- und Filmdokumenten, Biografien, Chroniken, Zeitzeugen.


Llegir el primer capítol:

Capítol 1: L’ou de la serp.

Article anteriorLa primavera de Praga el 1968
Proper articleBall de bastons a Pompeia
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Creador del bloc d’història local "Històries Manresanes" i premi al millor bloc cultural als Premis Bloc Catalunya 2011. Creador juntament amb Cèsar Sánchez del portal "Històries d'Europa" l'any 2013.