Vista del golf d'Ambràcia, localització de la batalla d'Àccium. Autor: Eugeni Junyent
Vista del golf d'Ambràcia, localització de la batalla d'Àccium. Autor: Eugeni Junyent

L’any 31 aC, Octavi donava el cop definitiu. Acabava la segona guerra civil i ell, sota el nom d’August, seria finalment el successor de Juli Cèsar, assassinat tretze anys abans.

Inicialment, la lluita pel poder havia enfrontat partidaris i assassins de Cèsar. Després del magnicidi del 44 aC, aquests havien provat d’arrossegar el poble mostrant-lo com un personatge absolutista, un rei, terme rebutjat a finals de la República.

La causa cal cercar-la en el fet que Cèsar havia estat proclamat dictator pel Senat, un títol contemplat excepcionalment només per a períodes d’extrem perill. A més, el nomenament de Cèsar no posava data final a la dictadura. Aquesta concentració sine die de poder a les seves mans havia aixecat una clara oposició. Els “revoltats” foren, però, derrotats per la unió de les forces de Marc Antoni i d’Octavi que el 42 aC posaren punt final a la seva maniobra a la batalla de Filipos. S’endegava llavors un govern a tres bandes entre Octavi, Marc Antoni i Lèpid, l’anomenat segon triumvirat.

Restes de l'altar commemoratiu de la batalla d'Àccium (antiga Nicòpolis, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Restes de l’altar commemoratiu de la batalla d’Àccium (antiga Nicòpolis, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Rivalitat entre Octavi i Marc Antoni

Dos d’aquests triumvirs, però, aviat acabaren enfrontats. Octavi i Marc Antoni tenien molt poder i volien l’hegemonia. Aprofitant la seva posició forta a Roma, el primer va anar segant l’herba sota els peus d’Antoni, que havia abandonat Roma per Egipte. Precisament l’aliança d’Antoni amb Cleòpatra fou clau perquè el Senat acabés declarant-lo no apte per al govern. I Roma va declarar la guerra a Cleòpatra el 31 aC. Començaven obertament les hostilitats.

La presència romana a Grècia es remuntava a mitjans del segle II aC. El 168 aC, l’Epir havia passat a formar part de la província romana de Macedònia.

La batalla d’Àccium tingué lloc a la sortida del golf d’Ambràcia, al sud de la regió grega de l’Epir. L’exèrcit d’Octavi s’apropava per mar i per terra des del nord per assetjar la flota i l’exèrcit d’Antoni, situat al sud del golf. Aquell 2 de setembre, 400 vaixells d’Octavi s’enfrontaren a 500 naus de Marc Antoni, que intentaren trencar el bloqueig sense èxit. Les naus d’Octavi, més maniobrables, posaren en seriós perill la nau del mateix Antoni. Aquest, en una maniobra que ha estat interpretada com a desesperada, salpà amb Cleòpatra cap a Egipte en el vaixell d’aquesta, abandonant el seu exèrcit que al cap d’uns dies, s’acabà lliurant a August.

El resultat d’Àccium marcà de forma determinant el futur de Roma i la Mediterrània. Alhora, modificà per sempre el món hel·lènic i posà fi al mosaic de petits regnes autònoms a la zona.

Restes de l'altar commemoratiu de la batalla d'Àccium (antiga Nicòpolis, Grècia). Al mur que hi ha en segon terme, s'hi haurien instal·lat els 36 esporons capturats als vaixells Antoni. Autor: Eugeni Junyent
Restes de l’altar commemoratiu de la batalla d’Àccium (antiga Nicòpolis, Grècia). Al mur que hi ha en segon terme, s’hi haurien instal·lat els 36 esporons capturats als vaixells Antoni. Autor: Eugeni Junyent

Començava una nova era. Juli Cèsar havia estat divinitzat i August i els emperadors successors, en morir, passarien a formar part del panteó romà. La república havia passat a la història.

Monument a la victòria

La victòria d’Octavi fou cabdal i aquest, per commemorar-la, ordenà la construcció d’un monument en un turó, just sobre un bosc sagrat.

Segons Cassi Dió, l’estructura s’aixecà a l’espai ocupat per la tenda d’Octavi dins el quarter durant la batalla. L’indret fou consagrat a Mart i a Neptú, divinitats de la guerra i del mar respectivament.

Des del monument, s’albira el teatre d’operacions d’Àccium. El golf d’Ambràcia a l’esquerra, i mar oberta a la dreta, amb la silueta de l’illa de Lefkada al fons.

L’estructura un dels grans primers monuments aixecats per August. Se’n coneix part de la decoració i sobretot, una gran inscripció sobre els carreus: PACE PARTA TERRA MARIQUE i CONSUL SEPTIMUM. Aquest text ha fet possible establir una datació entre gener del 29 i gener del 27 aC.

El monument tenia com a nucli un gran altar de 6 x 22 m. Estructurat en dues terrasses, a la banda sud estava adornat amb trenta-sis esperons de bronze de les proes dels vaixells capturats a Antoni. Els esperons apuntaven al golf d’Ambràcia.

Protocol fundacional

La fundació de noves ciutats fou una eina important en l’expansió de la Pax romana encetada per l’arribada al poder d’August. El concepte, feia referència a un suposat període de “pau” que s’allargaria fins al segle III dC.

Teatre de Nicòpolis (Èpir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Teatre de Nicòpolis (Èpir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

La creació de ciutats era un procediment totalment pautat i que s’anava repetint a mesura que es dominaven nous territoris. La fundació era un moment rellevant, i com tot fet destacat a la societat i política romana, requeria un ritual.

Abans de la fundació pròpiament dita, un àugur consultava els presagis. Si el resultat era positiu, al centre de la futura ciutat s’hi enterraven ofrenes als déus que havien donat el vistiplau a la seva creació. Era el que avui en diríem “posar la primera pedra”.

Finalment, l’àugur feia la cerimònia del pomerium, un solc ritual amb una arada seguint el que seria el perímetre de la ciutat. A l’interior de l’àrea delimitada per aquest solc, l’espai es considerava protegit per les divinitats. Els difunts haurien de ser enterrats fora del pomerium.

Fundació de Nicòpolis. La ciutat de la victòria.

El record de la victòria octaviana no va quedar només en un monument. Octavi ordenà construir una ciutat sencera amb un nom prou eloqüent, Nicòpolis. El nom de la ciutat, romana, era grec i originat a partir dels mots nike -o victòria- i polis -o ciutat-. Naixia, per tant, la ciutat de la victòria. Per omplir-la d’habitants, obligaren a l’abandonament de ciutats properes, com el cas de Kassope.

Fòrum de Kassope (Èpir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Fòrum de Kassope (Èpir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

La fundació de Nicòpolis commemorava la victòria d’Àccium. Però, tot i el simbolisme, la importància comercial de l’indret segur que no passà desaparcebut en decidir-ne la localització. Com ja ho havia estat Aktio en època grega, Nicòpolis heretaria el paper de nus de comunicació i comerç, tant marítim com per terra.

A les províncies orientals, tant Cèsar com August fundaren sobretot colònies, fos per raons defensives o per instal·lar-hi els veterans de les legions. No era estrany, però, que una fundació respongués també a raons honorífiques. Ja Alexandre havia fundat Alexandria Bucefala a l’actual Índia en record del seu cavall. I Nicòpolis no seria la darrera, ja que al 130 dC, l’emperador Adrià fundaria Antinoopolis en honor al seu amant Antinoos. El jove havia mort ofegat al Nil, i la nova ciutat se situava just a la vora del riu dels faraons.

… i uns jocs!

La particularitat de Nicòpolis comportà que fos objecte d’un ampli programa de promoció. August dominava la propaganda, i en aquest marc reconvertí els tradicionals jocs accis, celebrats al voltant del santuari d’Apol·lo Acci des del segle III aC. Els donà esplendor i els va incloure al circuit dels jocs panhel·lènics. D’aquesta manera, els guanyadors tindrien els mateixos honors que els vencedors dels jocs d’Olímpia. El premi era una corona.

Restes de l'estadi de Nicòpolis (Èpir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Restes de l’estadi de Nicòpolis (Èpir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Al peu del turó on s’hi aixecava el monument, ja al darrer quart del segle I aC s’hi construí un teatre i a tocar d’aquest, un circ per a 10.000 espectadors. Aquests edificis, juntament amb un Gymnasium i unes termes, eren el marc dels nous jocs. A l’estadi s’hi feien competicions de lluita, salts, llançament de disc i javelina, i també curses de carros.

Els jocs se celebraven l’aniversari de la batalla, el 2 de setembre, i duraven entre quatre i cinc dies. Durant els tres segles que se celebraren, hi assistien atletes de tota Grècia, i també músics d’arreu, ja que es creà una competició musical paral·lela.

El jaciment actual

Actualment, l’antiga Nicòpolis abasta una gran àrea, majoritàriament inexplorada pels arqueòlegs. Tot i això, encara es conserven alguns elements importants de l’antiga “polis” romana. Cal destacar les muralles, tot i que força posteriors al moment fundacional, ja que foren construïdes al segle V.

Les restes de l’època de la fundació són puntuals tot i que rellevants. A part del monument a August, al peu del turó encara hi ha les restes del teatre i del circ, el centre neuràlgic dels jocs.

El teatre, a hores d’ara en restauració, forma part d’una ruta arqueològica pels cinc teatres grecs de la regió de l’Èpir. Aquesta iniciativa que cerca activar el turisme arqueològic, contempla també els teatres de Gitana, Kassope, Ambràcia i Dodona. Aquest darrer forma part del llistat de patrimoni de la UNESCO.

Nuevo Museo Arqueológico de Nicópolis

El edificio del nuevo museo está ubicado en la entrada de la ciudad de Préveza.La colección del Museo se limita exclusivamente a los hallazgos del yacimiento…

Article anteriorL’age d’or i l’atac a Studio 28
Proper articleLa primavera de Praga el 1968
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg i delienant. Veig en la fotografia un camp de gran interès patrimonial, i també estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.