Drakkar víking original. Font: wikimedia.
Drakkar víking original. Font: wikimedia.

Un element bàsic de la cultura vikinga fou el mar i, per tant, també el vaixell. El drakkar era normalment una nau lleugera, llarga i estreta, amb vela rectangular sostinguda per un pal central. Una fila de rems a cada costat entre escuts circulars i un cap mitològic elevat sobre la proa li donaven una fesomia característica. Sense ell, no és possible de concebre el poble viking.

Estel·la amb la representació d'un drakkar. Font: Wikimedia
Estel·la amb la representació d’un drakkar. Font: Wikimedia

A bord d’aquesta nau, els vikings crearen i expandiren el seu mite. Els va dur des d’Escandinàvia fins a terres llunyanes, fos per fer-hi incursions o per establir-hi colònies. Gràcies al drakkar, foren els primers europeus a trepitjar Amèrica, a la península de Labrador. Les Illes Britàniques, Islàndia, Groenlàndia i fins i tot la Mediterrània també veieren arribar els caps de drac entre els segles VII i X.

El coneixement sobre la tècnica constructiva d’aquests vaixells prové sobretot de textos com les sagues. La detallada informació que donen ha pogut ser constatada per la tasca arqueològica. També hi ha representacions gràfiques com el tapís de Bayeux o diversos solcs que mostren la morfologia dels vaixells vikings. La troballa de nombrosos drakkar en entorns privats d’oxigen ha permès estudiar en detall cada peça del casc.

La denominació d’aquest vaixell té els orígens en el terme islandès antic dreki, que tenia el significat de “drac”. S’anomenà així els vaixells precisament per la presència de caps d’éssers mitològics a la proa. Així, el cap de fusta de la proa acabà donant nom a tota la nau.

Drakkar a terra ferma

Les troballes han tingut lloc en diferents àmbits. Així, a inicis del segle XX es va localitzar un enterrament prop de la granja noruega d’Osenberg. L’element més cridaner d’aquest jaciment no són els cossos humans enterrats, òbviament personatges destacats, sinó l’aixovar que els acompanyava. Com a part principal de l’aixovar de reis i nobles, i com a continent d’aquest mateix, era habitual d’emprar un vaixell. Aquest, a vegades era cremat amb el difunt i la resta d’objectes al seu interior en un “darrer viatge”.

Els vaixells fúnebres que s’han conservat, com el d’Osenberg, han estat font d’una gran quantitat d’informació. Al contrari de les restes de vaixells resultants d’un enfonsament, sempre parcialment malmesos, aquestes peces havien estat conservades en perfecte estat per a la cerimònia d’enterrament.

Drakkars camp a través

El disseny dels drakkar els permetia ser molt ràpids sobre l’aigua. Podien arribar a uns 14 nusos, uns 25 quilòmetres per hora, cosa que els feia ideals per a les accions bèl·liques.

El seu poc calat i amplada, però, permetia també una maniobra poc corrent. Quan les circumstàncies ho requerien, els tripulants treien el vaixell de l’aigua i el transportaven per terra ferma. Aquest recurs no era una novetat. Havia estat utilitzat a l’antiguitat en indrets com Corint, on es construí un camí pavimentat per transportar-hi els vaixells per via terrestre. S’estalviaven així circumnavegar el Peloponès.

Troballa de Roskilde

El febrer de 1997 es localitzaren les restes del vaixell viking de major eslora trobat fins al moment. Tenia una llargada de 36 metres i hauria allotjat fins a 100 tripulants. La troballa tingué lloc a Dinamarca, a l’oest de Copenhaguen, en el curs d’unes obres a la ciutat de Roskilde.

Els treballs tenien per objecte la construcció d’una illa de museus, envoltada per un canal. Fou precisament en l’excavació d’aquest canal on aparegueren fins a 9 vaixells, que foren datats a finals de l’època dels vikings.

L’objecte de la construcció de l’illa de museus era precisament la construcció del museu dels vaixells vikings localitzats fins al moment. Sobretot, els cinc vaixells de Skuldelev.

Enfonsament gens casual

Roskilde, una de les ciutats més antigues de Dinamarca, era un enclavament important a l’època vikinga. Ja al segle X era seu de cort i bisbat, esdevenint una de les urbs més rellevants d’Escandinàvia.

Per protegir l’assentament, els vikings establiren un control del pas de vaixells al mateix Isefjord, accessible des de l’estret de Kategatt. Aquest sistema es basava en una barrera al punt més estret del fiord, davant el poble de Skuldelev, 20 quilòmetres al nord de la ciutat.

Construcció d'una de les rèpliques a Roskilde (Dinamarca). Font:: wikipedia
Construcció d’una de les rèpliques a Roskilde (Dinamarca). Font: Wikimedia

Precisament en aquest punt, els arqueòlegs hi localitzaren fins a cinc vaixells, que foren excavats el 1962. El seu estudi portà a una conclusió curiosa. Els vaixells havien estat enfonsats intencionadament, tot emplenant els cascs de les naus de pedres. Els ensorraments s’haurien produït al segle XI, en dos moments diferents, primer tres vaixells i posteriorment els altres dos. La disposició dels vaixells al fons del fiord tenia per objecte bloquejar el pas cap al sud i protegir Roskilde de possibles atacs.

Barca de pescadors noruega actual, construïda seguint la tècnica víkinga. (Illes Lofoten).
Barca de pescadors noruega actual, construïda seguint la tècnica vikinga. (Illes Lofoten). Autor: Eugeni Junyent.

Catàleg de vaixells

Els derelictes de l’estret de Skuldelev són, en ells mateixos, tot un catàleg de les diferents tipologies de vaixells construïts pels vikings. Entre les restes i a part d’un drakkar, també hi havia un knarr, una nau de transport de mercaderies a alta mar i una segona nau de càrrega més petita. La major de les naus feia 30 metres de llargada, i ha estat interpretat com un vaixell per a grans expedicions. Finalment, s’hi documentà també un vaixell de només 11 m de mànega, considerat una barcassa.

Arqueologia experimental

La curosa excavació dels vaixells de Skuldelev n’ha permès de saber amb detall la morfologia, que en revela la funcionalitat de cada nau. Així com la tècnica constructiva del casc i els materials emprats. Entre les fustes usades hi ha el pi, el roure, el vern o el bedoll.

Tot el coneixement resultant de l’acció dels arqueòlegs va donar lloc a un renaixement dels cinc vaixells. Ja que entre els anys 80 i el 2004 s’elaboraren reproduccions de totes cinc naus. Per aconseguir-ho, s’utilitzaren només reproduccions d’eines de l’època vikinga, i es feren servir els mateixos materials documentats. Per alguns dels vaixells es feren servir fusta de roures de fins a 200 anys. Les parts desaparegudes van ser elaborades a partir d’elements d’altres vaixells semblants.

Com a colofó, entre el 2007 i el 2008 es va dur a terme la navegació d’anada i tornada d’un dels vaixells entre Roskilde i Dublín. S’escollí la capital irlandesa perquè és on havia estat construït el vaixell original. L’objecte del trajecte era comprovar la velocitat i el comportament de la nau a mar oberta sotmesa a diverses condicions. També es volia experimentar l’organització de la tripulació per a assolir la millor navegabilitat i maniobrabilitat de la nau tant a rem com a vela.

A bord, mil anys després

La travessa, d’unes 1000 milles, s’inicià el dia 1 de juliol de 2007. Calia travessar el mar de Kategatt, vorejar el nord d’Escòcia i posar rumb a Dublín. Al capità Carsten Hvid i als 65 membres de la tripulació els esperaven set setmanes al mar. Els rems series usats bàsicament per a maniobres, mentre que la navegació a mar obert seria impulsada per la vela. És impensable la tracció a rem durant distàncies llargues. Per tant, la dependència dels vikings respecte del vent era absoluta.

Un cop al mar d’Irlanda, van haver de fer front a vents forts i a unes onades de fins a 5 metres. També van suportar episodis de més de 24 hores seguides de pluja dalt d’una nau sense cap mena de protecció.

La tecnologia del segle XXI, en aquest cas, estava present. La tripulació tenia vestits i barques salvavides a l’abast, i el drakkar era seguit per un vaixell de suport. Aquest, allotjà temporalment alguns dels tripulants, afectats d’hipotèrmies (al juliol!) i algunes ferides lleus. Així mateix, aquest mateix vaixell va fer el paper de remolcador en alguns moments. La sola necessitat d’aquesta assistència durant el trajecte fa palesa la duresa de la navegació fa deu segles, i les baixes que devien produir-se en els viatges a causa de les aigües del nord.

Aquest trajecte tancava un modèlic i ambiciós projecte d’arqueologia experimental. Amb ell, s’apropava el coneixement històric a la societat, un dels principals objectius de la ciència arqueològica.

Viking Voyage – BBC TimeWatch, 2008

In 2007 a crew of 65 brave men and women set sail on a journey from Roskilde back to Dublin in a 30m (100ft) Viking longship named “Havhingsten fra Glendalou…


Més informació:

Vikingeskibe og maritime håndværk

På Vikingeskibsmuseet kan I opleve autentiske vikingeskibe, historisk håndværk og en naturskøn museumshavn med smukke, nordiske træbåde. Museet ligger smukt ned til Roskilde Fjord og er et oplagt besøg for alle med bare lidt vikingeblod i årerne. Gå på opdagelse udstillinger om vikingerne og deres imponerende skibe, oplev bådebygning på bådeværftet og deltag i lærerige og sjove aktiviteter for børn og voksne.

The Viking ship museum in Roskilde (Vikingeskibsmuseet Roskilde)

The Viking ship museum in Roskilde (Vikingeskibsmuseet Roskilde) is located at the southern tip of the Roskilde Fjord, close to Copenhagen. In the large museum hall five Viking ships found 1962 at Skuldelev are displayed. The ships could be dated to have been built in 1030 – 1042 in Ireland, Norway and Denmark.

Article anteriorConseqüències del Manifest d’Octubre de 1905
Proper articleEl final de la República de Weimar
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg, delienant i tècnic informàtic, veig en la fotografia un camp de gran interès tant patrimonial com estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.