Quadre de Reppin que representa l'alegria per l'aprovació del Manifest d'Octubre després de la fracassada revolució de 1905. Reppin va retratar al mateix tsar Nicolau II. Foto: Wikimedia Commons

La famosa Revolució d’Octubre de 1917 va ser precedida per una escalada de violència i radicalització política que feien entreveure una gran conflictivitat. La fracassada Revolució de gener de 1905, conduiria, malgrat tot, al Manifest d’Octubre de 1905. Aquest Manifest va ser conseqüència del descontentament social que havia esclatat espontàniament. El tsar Nicolau II va fer concessions, més per força que per grat, per intentar calmar la població. La principal notícia era la creació de la Duma. El parlament nacional rus. En la vigília de la seva obertura el 23 d’abril de 1906, es proclamaven també les Lleis Fonamentals, conegudes com a Constitució Russa.

El famós motí del cuirassat Potemkin de juny de 1905, immortalitzat per Eienstein, va ser en realitat un episodi més d'aquest descontentament. La propaganda soviètica, però, convertiria el fet en una "fita revolucionària". Fot del Potemkin de 1906: Wikimedia Commons
El famós motí del cuirassat Potemkin de juny de 1905, immortalitzat per Eisenstein, va ser, en realitat un episodi més d’aquest descontentament. La propaganda soviètica, però, convertiria el fet en una “fita revolucionària”. Foto del Potemkin de 1906: Wikimedia Commons

Descontent social

Arran de la fracassada Revolució de 1905, desorganitzada, sense líders visibles, sembla que espontània, Lenin va haver d’exiliar-se i ja no tornaria fins al 1917. A l’abril les diferències entre les tendències bolxevics i menxevics es van fer evidents al III Congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia celebrat a Londres. Poc després la divisió seria definitiva.

Tots aquests fets de 1905 van ser paral·lels al tram final de la derrota en la guerra russojaponesa certificada al maig, que havia trasbalsat la societat russa. Els canvis polítics dividiren l’opinió vers els tsars entre els qui trobaven escasses les reformes, i els qui pensaven que ja havien aconseguit el que es demanava.

La sagnant repressió, però, i la inoperativitat de les suposades reformes polítiques (començant pel trist espectacle a la Duma), acabaria per generar la Revolució Russa.

En realitat s'anomenava "El Manifest per a les millores de les condicions socials". Va ser proclamat el 17 d'octubre- dia 30 en el calendari gregorià, però es publicaria l'endemà 18. Foto: Wikimedia Commons
En realitat s’anomenava “El Manifest per a les millores de les condicions socials”. Va ser proclamat el 17 d’octubre- dia 30 en el calendari gregorià, però es publicaria l’endemà 18. Foto: Wikimedia Commons

La Duma, una institució de fireta

Les reformes, com la llibertat de premsa o la Duma, van anar acompanyades de repressió. L’exèrcit, l’Okhrana (la policia secreta tsarista) i grups d’assassins, van ser utilitzats per atacar grups polítics opositors, en general amb l’excusa de ser considerats revolucionaris. Pel que feia a la Duma, principal i més visible concessió als drets i les llibertats, només es van celebrar en quatre ocasions entre 1906 i 1914.

Les dues primeres van presentar una forta oposició al tsarisme, pel que es van dissoldre ràpidament. Els Kadets (Partit Democràtic rus- a l’esquerra dels anomenats “octubristes”) va exigir més reformes polítiques, el que aviat va traduir-se en enfrontaments amb el tsar. Volien una reforma agrària i l’alliberament dels presos polítics. El tsar s’hi va oposar en rodó. Així, la primera Duma va durar poc més de dos mesos. Va ser dissolta per haver aprovat una votació de reprovament contra el primer ministre Ivan Goremykin. Ivan Goremykin seria forçat a dimitir el juliol de 1906. Però tornaria cridat pel mateix tsar el 1914.

La segona Duma

La segona Duma es va obrir el febrer de 1907 i només va durar cinc mesos. Va certificar la inviabilitat de reformes des del sistema, expulsant els reformistes, que radicalitzaren les seves opcions polítiques. Molts Kadets havien participat en la redacció de la Crida de Vyborg, fet que va servir d’excusa per represaliar-los i treure’ls el vot a la Duma. El manifest criticava obertament el sistema, i feia una crida a negar-se a pagar impostos i a no anar a les lleves.

En conseqüència, els “octubristes”, més liberals (i que es conformaven amb el Manifest d’Octubre) van tenir més influència en la tercera i quarta dumes.

Piotr Stolypin, succesor d’Ivan Goremykin, va poder aprovar una reforma agrària moderada, de caràcter aristocràtic. Tenia intenció de modernitzar industrialment el país per competir amb l’occident europeu. Va ser qui va dissoldre la segona duma, i en limità el vot. Es va acostumar a governar a força de decrets (ukazes). Durant el seu període la pena de mort va ser vigent i profusament utilitzada per intentar esclafar el moviment socialista.

A l'abril de 1912  va tenir lloc els fets de la vaga de les mines d'or de Lena, a la Sibèria. Centenars de manifestants van ser assassinats per l'exèrcit i la policia. En aquest context, guanyava força la línia boltxevic de mantenir-se en la clandestinitat, contràriament a l'opció menxevic, partidària de la formació d'un partit de masses. Arran d'aquests fets es va crear el dairi Pravda. Els primers beneficis serien  enviats per a les víctimes de la massacre.
L’abril de 1912 va tenir lloc els fets de la vaga de les mines d’or de Lena, a la Sibèria. Centenars de manifestants van ser assassinats per l’exèrcit i la policia. En aquest context, guanyava força la línia bolxevic de mantenir-se en la clandestinitat, contràriament a l’opció menxevic, partidària de la formació d’un partit de masses. Arran d’aquests fets es va crear el diari Pravda. Els primers beneficis serien enviats per a les víctimes de la massacre. Foto: Wikimedia Commons

La tercera i quarta Duma

La tercera duma va durar de 1907 fins a mitjans de 1912. Va ser el període més dur d’Stolipin, qui va intentar trencar les comunitats agràries (mir) i establir pagesos independents, segons el model occidental. Stolipin va posar tristament de moda “la corbata d’Stolipin” (la soga). Centenars de persones van ser assassinades en judicis on l’exèrcit tenia mans lliures per fer i desfer. També va intentar dominar la Duma i posar-la al servir del tsar. Aparentment, això va reduir les tendències socialistes, però en realitat es mantenien en la clandestinitat i l’estranger. El setembre de 1911, Stolipin va ser assassinat a trets per l’anarquista Bogrov, un antic agent de policia.

El setembre de 1912 es van dur a terme eleccions. Aquest fet marcaria la quarta i última Duma. Els resultats van evidenciar la impossibilitat d’acord entre octubristes i socialistes, amb l’ascens dels nacionalistes. Era una cambra amb majoria de nobles partidaris del tsar. Aquesta duma va ser completament inactiva en temes socials. La política havia estat expulsada ja de la duma. Va ser novament dissolta per l’inici d’hostilitats el 1915 en el marc de la Primera Guerra Mundial.

El 22 de gener de 1905 es va produir el "Diumenge Sagnant" a Sant Petersburg. Els cosacs van carregar contra una manifestació pacífica que només volia lliurar un manifest al tsar per la millora de les condicions laborals. Foto: Wkimedia Commons
El 22 de gener de 1905 es va produir el “Diumenge Sagnant” a Sant Petersburg. Els cosacs van carregar contra una manifestació pacífica que només volia lliurar un manifest al tsar per la millora de les condicions laborals. El nombre de víctimes és encara incert, contant-se sobre el miler. Foto: Wkimedia Commons

Millores polítiques o maquillatge per continuar governant?

El 1905 l’exèrcit s’havia mantingut lleial al tsar i va ser utilitzat per aixafar l’oposició a les ciutats. Al desembre, es va mobilitzar l’exèrcit novament contra els treballadors que havien format soviets a Sant Petersburg i Moscou. La Unió del Poble Rus, partit d’extrema dreta i antijueu relacionat amb els Cent Negres, es va legitimar contra els grups revolucionaris. Tenia la potestat de detenir, condemnar i executar els que comessin “crims contra l’Estat”.

Mentre, al camp rus…

L’alliberament de les servituds a Rússia el 1861, havia deixat la feina a mitges i tothom descontent. Els pagaments de redempció (préstecs de l’estat) van ser abolits. Per contra, es va permetre als camperols comprar terres, però a través de Bancs, el que comportava endeutament privat.

Al final, el que passava era que els mirs (comunitats de pagesos) ja no podien impedir que individus particulars marxessin a comprar terres, de forma privada. I els mirs que no col·laboressin s’havien de dissoldre, i es feia per la força. Els camperols també “van rebre incentius” financers per traslladar-se a zones remotes de Sibèria. Va ser cert que la producció agrícola va augmentar, tot i segur sent insuficient. Aquest sistema estava pensat per guanyar suports al tsar entre nous pagesos propietaris que passarien a engruixir els Kadets.

També, en el marc de la industrialització, es creia que aquestes reformes expulsaria pagesos del camp i els portaria a les ciutats, on es necessitava mà d’obra barata. En conseqüència, la producció de ferro i acer va augmentar el doble a Rússia just abans de la Primera Guerra Mundial esdevenint el quart productor d’acer, carbó i ferro d’Europa.

El descontentament al camp seguia, i s’afegia les condicions miserables dels treballadors urbans. Continuava el terrorisme d’Estat, la repressió política, i la gana. Només faltava una segona guerra, encara amb el record de la russojaponessa, i el desastre de Tannenberg, per acabar-ho de rematar Però aquesta seria altra història


Més informació:

Cronologia de les revolucions russes: 1906-1913

1906 Gener * 9-10 de gener: Vladivostok experimenta un aixecament armat. * 11 de gener: Els rebels creen la República de Vladivostok. * 19 de gener: la república de Vladivostok és anul·lada per forces tsaristes.

Paul Miljukov and Negotiations for a Duma Ministry, 1906 on JSTOR

Publisher Information The Association for Slavic, East European, and Eurasian Studies (ASEEES), a nonprofit, non-political, scholarly society, is the leading private organization in the world dedicated to the advancement of knowledge about Central Asia, the Caucasus, Russia, and East-Central Europe in regional and global context.

Article anteriorLa Rebel·lió irlandesa de 1641
Proper articleLa barrera de vaixells de Roskilde
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).