Casa sagrada de Dodona (Epir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Casa sagrada de Dodona (Epir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Quan el 1832, el britànic C. Lincoln identificà les restes ubicades a l’est de mont Tomaros amb Dodona, estava localitzant un indret sagrat. El centre neuràlgic de l’Epir.

Dodona, l’oracle més antic de l’Hèl·lade, gaudia d’una reputació especial. Els inicis del culte es remuntarien al tercer mil·lenni aC, quan s’hi veneraria una divinitat femenina, possiblement Gaia, relacionada amb la fertilitat. L’oracle apareix esmentat a la Ilíada en boca d’Aquil·les. Aquest, en el curs d’una oració, relaciona l’indret amb els pelasgs, indígenes mítics. No obstant això, el mite de la fundació de l’oracle sorgeix de l’obra d’Heròdot. Conta que els fenicis haurien segrestat dues sacerdotesses de la ciutat egípcia de Tebes. Una d’elles hauria estat venuda a Líbia, en concret al santuari egipci de Siwa i l’altra, a Dodona on hauria fundat el culte a Zeus. Una altra variant deia que dos coloms negres haurien escapat també de Tebes. Un hauria arribat a l’oasi de Siwa i l’altre a Dodona. Allà, en posar-se sobre un roure hauria donat instruccions als habitants, amb paraules humanes, d’erigir-hi un oracle a Zeus. El mateix autor identificava aquests coloms amb una al·legoria de les sacerdotesses. De fet, el mot que les definia, plèiades, en grec significa “els coloms”.

Entre els primers esments a Dodona cal afegir-hi també l’Odissea, ja que Odisseu s’hi adreça durant el seu llarg retorn a Ítaca.

Dodona, centre de l’Epir

L’Epir era una regió poc poblada a l’extrem nord-oest de Grècia, més enllà de la Tessàlia i allunyada de les grans polis. Els epirotes s’organitzaven en més d’una desena de tribus, i vivien en habitatges dispersos o en petits assentaments. Això no va canviar fins a l’arribada al poder dels reis de la tribu dels molossos, a qui Tucídides descriu com a bàrbars, a mitjans del segle IV aC. Cinquanta anys més tard, Filip II de Macedònia va prendre el control de l’Epir i per tant, de Dodona.

No és estranya la visió de Tucídides dóna dels molossos. De fet, els epirotes, amb prou feines eren considerats grecs per part de les polis, donada la seva llunyania de les principals polis.

El moment àlgid d’aquest període molós fou el regnat del rei Pirros a inicis del segle III aC. Aquest va intentar consolidar el seu poder mitjançant un intens programa de construcció i culte. Això repercutí en una fase constructiva important a Dodona, durant la qual aparegueren pràcticament tots els edificis de rellevància. El santuari començà a rebre considerables aportacions i regals de polis i cercles de poder, cosa que el situà com a centre polític de l’Epir.

Olímpia, la muller de Felip i mare d’Alexandre el Gran, hauria tingut una estreta relació amb l’oracle.

No hi ha constància del culte a Zeus fins al segle VIII aC, tot i que possiblement hauria començat abans. Des d’aquell moment, passaria a ser el culte principal, sense deixar d’adorar Dione.

El roure sagrat

Molt abans de l’aparició dels primers edificis, el Phegos o roure sagrat, ja esmentat a la tradició literària antiga, era el centre del santuari. Es considerava que la divinitat residia a les seves branques, i les prediccions es duien a terme a l’aire lliure. Un autor del segle III dC, Flavi Filostrat, descriu l’indret cobert de fum resultant de sacrificis, i amb cintes penjant del roure sagrat.

Un dels ploms de Dodona, amb el text oracular (Font: wikimedia)
Un dels ploms de Dodona, amb el text oracular (Font: wikimedia)

Inicialment, els sacerdots pronunciaven els oracles segons el so de les fulles de l’arbre sagrat en moure’s. També tenien en compte el vol i el cant dels ocells que hi feien niu. Tant el xiuxiueig de les fulles com el vol dels ocells se circumscrivien a l’àmbit del cel, un medi fàcilment identificable amb el mateix Zeus.

Al segle VIII aC, el roure seria envoltat per un cercle de calders, situats sobre trípodes un al costat de l’altra. A partir d’aquest moment, els oracles s’originaven a partir del so que, produït en colpejar alguna d’aquestes peces, es transmetia als calders adjacents.

Durant el segle VI i V aC, el protocol canvià. Les preguntes a l’oracle passaren a fer-se per escrit, concretament gravades en làmines de plom. La resposta, però, acostumava a ser oral, tot i que a vegades, era gravada a l’altra cara de la mateixa làmina on hi havia la pregunta.

El roure actual fou plantat al mateix lloc on s’hi aixecava el roure sagrat de l’antiguitat.

Selloi i Peleiades

A voltant de les prediccions hi havia els selloi o sacerdots i les peleiades. Es considera que els selloi corresponien a una època més antiga, ja que son esmentats per Homer. L’autor de la Ilíada conta que dormien a terra i no es rentaven els peus, sempre en contacte amb la Terra. Per la seva banda, les sacerdotesses, tres dones d’edat avançada, serien les encarregades del culte a Dione.

Malgrat que no hi ha una uniformitat en les diferents fonts, sembla que selloi i peleiades haurien coincidit exercint el culte, durant almenys el segle V i part del IV aC. Als darrers segles d’activitat, l’únic personal actiu al santuari foren les peleiades.

Tot i que no sabem amb certesa la raó de l’entrada de les peleiades a Dodona, una possible explicació és l’augment de les peregrinacions d’arreu de l’Hèl·lade durant el període arcaic, que hauria requerit més personal..

Segons alguns autors, durant el període en què coincidiren, els sacerdots executaven tasques més senzilles. Contràriament, les sacerdotesses duien a terme accions més complexes com ara la interpretació de l’oracle. Aquestes, suposadament en un estat d’intoxicació, eren les principals responsables de fer prediccions a partir del vol dels coloms. També era sota la supervisió de les sacerdotesses, que es treien les tauletes de plom d’una olla. Les respostes podrien tenir un alt grau d’aleatorietat

La casa sagrada

Malgrat ser un dels llocs més sagrats de Grècia des d’antic, fins a inicis del segle IV aC no es construí un primer temple. Era un edifici amb pronaos al costat del roure, amb un espai adjacent per als exvots. Era la casa sagrada o Hiera Oikia, on residien la parella de divinitats.

A la segona meitat del segle es construí un mur que envoltava el temple i també l’arbre sagrat. El mur fou substituït per una estructura més alta a inicis del segle III aC, amb una porxada dòrica en tres dels costats. Fou en aquest espai on Pirrus oferí els escuts capturats als romans després de la victòria a Heraclea el 280 aC.

… I això fou així fins al 219 aC, quan el santuari sofrí una primera destrucció per part dels etolis sota comandament del general Dorímac. A causa d’aquest fet, es varen destruir ofrenes, exvots, i la mateixa casa sagrada. A aquesta acció li seguí una reconstrucció immediata.

La conquesta romana de la zona va tenir com a resultat una nova destrucció del santuari el 167 aC, que posteriorment, patí també saquejos dels tracis durant la Primera Guerra Mitridàtica el 86 aC. No fou fins a l’arribada d’August que aquest mostrà interès a reconstruir-lo. L’arribada, però, del cristianisme al segle IV dC, posà fi definitivament a la seva funció.

Estrabó, a finals del s.I aC informa que el santuari havia desaparegut gairebé completament. Així i tot, l’oracle va continuar. Adrià va visitar el lloc el 132 dC, i l’emperador Julià va consultar l’oracle el 362 dC abans de la campanya contra els perses. No en va, Julià havia abjurat del cristianisme, fet que li valgué el malnom de “l’apòstata”.

El festival Naia

Teatre de Dodona (Epir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Teatre de Dodona (Epir, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Com el cas d’altres oracles, a Dodona s’hi construïren un teatre per a 17.000 espectadors i un estadi, on es durien a terme activitats lligades a l’àmbit religiós. Aquestes es concentraven al festival Naia, organitzat a partir del segle IV aC en honor de Zeus Naios i que tingué una durada de sis segles. Aquest festival, que no està clar si era anual o cada quatre anys, era l’escenari per a obres de teatre, i també activitats atlètiques. Entre aquestes, la lluita i el pancraci, curses de cavalls al festival Naia.

La constatació de la celebració dels jocs ha estat causada per troballes dins i fora de Dodona. Així, a Messènia s’hi localitzaren inscripcions referents a la victòria de dos dels seus ciutadans.

La política dels oracles.

El traspàs de protagonisme de Dodona cap a Delfos vingué donat, bàsicament, per motius geogràfics. L’Epir, a la costa oest del Peloponès, estava molt lluny de les principals polis. No obstant això, seguí essent un dels principals oracles de l’antiguitat.

La consulta als oracles era un pas obligat previ a projectes de certa importància. No es duien a terme empreses contra les recomanacions, i s’empraven les paraules oraculars com a garantia de campanyes militars, nomenaments de càrrecs, etc. D’altra banda, era conegut que Delfos, i d’altres oracles, veien amb “bons ulls” alguns dels sectors de poder, a qui acostumaven a afavorir en les prediccions. Casualment, acostumaven a ser les polis o faccions que contribuïen més en aportacions. Les divinitats, mitjançant l’oracle, donava una cobertura poc discutible a les empreses que s’endegarien.

Per tant, l’acció d’altres oracles era important per fer de contrapès. Així, només a Grècia hi ha constància d’oracles a Lebadeia, Abai i Oropos, Klaros, Didyma i Patara a Àsia Menor i l’oracle d’Amon a l’oasi egipci de Siwa.

Informació arqueològica

Dodona ha estat objecte d’intervencions arqueològiques des de l’any 1875. Entre les múltiples troballes, s’hi poden destacar elements com ceràmica micènica. Aquests materials confirmen la relació amb el Peloponès ja al segle XIII aC, així com amb altres àrees del centre del continent.

Hi ha constància que el teatre fou construït en quatre fases, cosa que pot indicar ampliacions a causa d’un augment en l’assistència al festival.

El fet que les troballes estiguin totalment desconnectades d’estructures d’enterrament, inexistents, indica la possibilitat que es tracti d’exvots i per tant, relacionats amb el culte i no amb un assentament. Les restes de caràcter votiu tenien origen d’arreu del món grec, incloses les polis de la Magna Grècia, tant al sud de la península Itàlica com de l’Àsia Menor.

Un altre tipus de troballes que indiquen la naturalesa de Dodona com espai de culte són una colla de figures votives de bronze que representen guerrers. Han estat identificades com Zeus Keraunios, datades del darrer terç del segle VI aC.

Plini el Jove parla de l’existència d’un curs d’aigua sota el roure sagrat. El so de l’aigua hauria estat utilitzat també per a les prediccions. Arqueològicament i geològicament, però, no hi ha cap evidència de la seva presència.

Les excavacions han aportat també exemples de les tauletes de plom amb inscripcions. Testimonis de primera mà de les consultes a l’oracle. En una d’elles, del segle VI aC, un home anomenat Agathon, fill d’Efefil, va consagrar la tauleta a Zeus en el seu propi nom i el de la seva família. Desconeixem però la resposta donada per les sacerdotesses.


Més informació:

Quin és l’oracle, ¿quines són les seves funcions i el paper del temple?

En el discurs humà modern, els judicis són considerats la revelació i la veritat immutable, sovint referit com un oracle. El terme és molt antiga i es remunta a les antigues creences. Al animisme es pensava que els déus li diuen a la seva voluntat a través de les susurrantes fulles de l’arbre sagrat, el vol de les aus, ascendeix el fum forma de donacions.

Article anteriorL’origen de l’Oktoberfest
Proper articleLa Rebel·lió irlandesa de 1641
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg, delienant i tècnic informàtic, veig en la fotografia un camp de gran interès tant patrimonial com estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.