L'estàtua
L'estàtua "Bavària", inaugurada el 1850, amb els seus impressionants 18 metres, és un mirador perfecte sobre la Theresienwiese, on fins a dia d'avui se celebra l'Oktoberfest. Hi ha un mirador al seu cap. Al darrera, hi ha el Ruhmeshalle. Ambdues obres van ser encarregades i pagades per Lluís I. L'estàtua és una al·legoria del poder de Baviera i s'emmarcava en la voluntat d'unificació alemanya de Lluís I posterir a les Guerres Naoleòniques. Foto de Martin Falbisoner a través de Wikimedia Commons.

L’origen de l’Oktobertfest, coneguda actualment com a “festa de la cervesa” de Munic, es troba en la celebració del casament del llavors príncep, futur rei, Lluís I de Baviera, amb al princesa Therese von Sachsen-Hildburghausen. La boda va ser el 12 d’octubre de 1810. La festa pròpiament dita, per això, seria el 17 d’octubre, impulsada pel comerciant i banquer, d’origen tirolès, Andreas Michael Dall’Armi. En realitat, la festa inicial va consistir en unes curses de cavalls. Aquestes primeres celebracions van realitzar-se a les portes de la muralla de la ciutat, camí de la península italiana, que a partir de llavors s’anomenaria Theresienwiese, actualment el parc on se celebra anualment el festival. La història de l’Oktoberfest és paral·lela a la de la societat bavaresa i alemanya.

Lluís I, el gran mecenes i repressor

Lluis I va ser l’avi de Lluis II, el famós mal anomenat “rei boig”. El qui va construir els castells de fantasia com el de Neuschwanstein

Lluís I no arribaria al tron fins al 1825. A qui li va tocar ballar amb el dur període napoleònic, amb força èxit, va ser al seu pare, Maximilià I Josep de Baviera. Aquesta família era una branca lateral dels Wittelsbach que també governaven al Palatinat, precisament fins al 1805. Maximilià havia estat el primer governant amb el títol de “rei de Baviera”, gràcies a una hàbil política d’aliances tant amb Napoleó, com amb el darrer emperador austríac.

A Lluís I li tocaria ballar amb les revolucions liberals del 1830 i 1848, tornant-se un intransigent reaccionari, fins al punt que va ser obligat a abdicar el 1848. Això sí, va ser un amant del món clàssic i de l’art. Va omplir Munic d’obres d’estil neoclàssic. La seva dèria el va portar a aconseguir instaurar el seu fill Otó com a rei de Grècia el 1832. Seguint la política matrimonial de Maximilià, Lluís va ser casat amb una princesa saxona.

Se suposava que era "la germana lletja", però sembla que Lluís s'hi va penjar de veritat, malgrat que li va posar les banyes de forma pública. Conegut va ser l'afer de Lluís amb l'actriu Lola Montez, la bellesa del moment a Europa. Teresa va respondre distanciant-se físicament del seu marit en actes públics per deixar-lo en evidència. Les constants anades de "picos pardos" de Lluís, que a més sostenia econòmicament les seves amants, (mentre Teresa era sotmesa a un ferri control), van fer augmentar encara més l'estima popular per "la princesa de l'Oktoberfest", mentre Lluís acabaria destituït. Foto: Wikimedia Commons
Se suposava que era “la germana lletja”, però sembla que Lluís s’hi va penjar de veritat, malgrat que li va posar les banyes de forma pública. Conegut va ser l’afer de Lluís amb l’actriu Lola Montez, la bellesa del moment a Europa. Teresa va respondre distanciant-se físicament del seu marit en actes públics per deixar-lo en evidència. Les constants anades de “picos pardos” de Lluís, que a més sostenia econòmicament les seves amants (mentre Teresa era sotmesa a un ferri control), van fer augmentar encara més l’estima popular per “la princesa de l’Oktoberfest”, mentre Lluís acabaria destituït. Foto: Wikimedia Commons

La princesa Therese von Sachsen-Hildburghausen

També coneguda com a Therese von Bayern, va ser una gran assessora del seu marit i del seu fill Otó. L’Oktoberfest va ser feta en honor seu, i, de fet, la plaça on es porta a terme duu el seu nom. “Theresienwiese” vol dir “Prat de la Teresa” en bavarès. Per això, els bavaresos anomenen a l’Oktoberfest amb l’abreviació Wies’n. 

La princesa Teresa era una de les candidates a esposa que havien sonat per a Napoleó, ansiós d’ennoblir-se costi el que costi. Els seus territoris havien estat part dels que conformaren l’estat satèl·lit napoleònic de la Confederació del Rin, després de la batalla d’Austerlitz (1805). Per tant, no podien aportar gran cosa, econòmicament parlant (més aviat estaven arruïnats). Políticament sí, per això. El desembre de 1809, Lluís era a cal Hildburghausen, mentre els seus pares eren convidats a París per Napoleó. Sembla que va ser decisió del mateix Lluís casar-se amb Teresa, creient que els seus pares estaven negociant per aconseguir-li una princesa francesa.

La visita dels reis de Baviera a París eren normals, perquè el fill d’adoptiu de Napoleó, Eugeni de Beauharnais s’havia casat l’any 1806, a Munic mateix, amb una filla seva, Augusta de Baviera. Per tant, les sospites de Lluís eren més que fundades. Ell ja havia vist com la seva germana va ser forçada a casar-se amb 17 anys, per un pacte amb Napoleó gràcies al qual l’1 de gener de 1806 Baviera esdevindria regne. En realitat, la boda entre Lluís i Teresa era “neutre” pel que feia a les relacions polítiques. Així, el febrer de 1810 es va tancar el compromís de la parella, que mantenien una acalorada relació epistolar. Amb tot, la boda final es faria esperar encara uns mesos, perquè calia resoldre serrells, com el fet que Teresa era protestant.

Pintura de 1823 de Heindrich Adam que representa l'Oktoberfest. La jove monarquia bavaresa volia congraciar-se amb el seu poble, més tenint en compte les anades i vingudes en els pactes i aliances. Es va instal·lar una primera carpa, on nens bavaresos feien regals a la reina Teresa. Foto: Wiimedia Common
Pintura de 1823 de Heindrich Adam que representa l’Oktoberfest. La jove monarquia bavaresa volia congraciar-se amb el seu poble, més tenint en compte les anades i vingudes en els pactes i aliances. Es va instal·lar una primera carpa, on nens bavaresos feien regals a la reina Teresa. Foto: Wiimedia Commons

Finalment, la boda el 12 d’octubre

Es va seguir el protocol. El juny de 1810 es va fer l’anunci oficial del casament i l’intercanvi de retrats, amb un regal de joies per a la princesa. Teresa no partiria fins a Munic fins quan faltaven pocs dies per a l’enllaç, el 6 d’octubre. La data va ser triada pel pare en honor al seu sant, Maximilian von Celeia. Els costos de la boda van representar un cost addicional per a la malaguanyada tresoreria de Saxònia-Hildburghausen que va ser complicat d’assumir. Fins a un any van trigar a poder fer-hi front.

La festa pel casament es va fer extensible a tota la població de Munic. Es va organitzar a l’engròs. Es va decorar arbres i es van posar llums als principals edificis i negocis amb pintures de la parella. Evidentment, els hostalers i altres negocis de la ciutat van córrer a puntar-se a la festa que es presentava com una oportunitat única de negoci. El banquer Andreas von Dall’Armi, considerat el fundador, va crear una “Baviera amb lleons” (una representació al·legòrica de Baviera molt tradicional) que adornava la façana de casa seva al Rindermarkt.

La Guàrdia Nacional, uns quants milers, van ser convidats a menjar a les fondes. Fins i tot els presoners van gaudir de celebració. Es van instal·lar bancs i taules a les places i es va servir milers de litres de cervesa i salsitxes per a la població, mentre músics amenitzaven la vetllada. La festassa va deixar un record inigualable.

L'Oktoberfest va tenir el seu pitjor dia el 26 de setembre de 1980. Un atemptat mai del tot aclarit, atribuït a grups d'extrema dreta, possiblement relacionats amb la xarxa Gladio, va assassinar 13 persones. Van haver més de 200 ferits, entre ells decenes de greus, moltes de les quals amb seqüeles permanents. Foto del detall de la columna en record de les víctimes instal·lat al lloc de l'atemptat el 2008, conjuntament amb un repositori de flors. Foto Wikimedia Commons
L’Oktoberfest va tenir el seu pitjor dia el 26 de setembre de 1980. Un atemptat mai del tot aclarit, atribuït a grups d’extrema dreta, possiblement relacionats amb la xarxa Gladio, va assassinar 13 persones. Va haver-hi més de 200 ferits, entre ells decenes de greus, moltes de les quals amb seqüeles permanents. Foto del detall de la columna en record de les víctimes instal·lat al lloc de l’atemptat el 2008, conjuntament amb un repositori de flors. Foto Wikimedia Commons

La formació de l’Oktoberfest 

L’Oktoberfest, proòpiament, va començar el dia 17 d’octubre de 1810. Originalment va consistir en una sèrie de curses de cavalls per part de la Guàrdia Nacional. Les curses es mantindrien fins a l’any 1960. L’any següent, vist l’èxit, es va decidir continuar la trobada en forma de mercat de novetats agrícoles. El 1812 va ser un any dur, per la desfeta total de l’exèrcit bavarès que acompanya a Napoleó en la seva campanya a Rússia. Van morir uns 30.000 bavaresos. El cop va fer girar els interessos de Maximilià que acabà formant part de la Sisena Coalició. En conseqüència, l’any 1813 va ser la primera de les 25 edicions en més de 200 anys, en la qual no hi hauria Oktoberfest.

El 1818 s’incorporaren les primeres atraccions a la fira. Durant tot el segle XIX que les atraccions i l’assistència no va parar de créixer, malgrat un parell d’epidèmies de còlera (la mateixa reina Teresa va morir el 26 d’octubre de 1854, quan es va haver de cancel·lar l’Oktoberfest a causa d’una epidèmia que va causar més de 3.000 morts a Munic) o la guerra contra Prússia (1866). Tranquil·litzada la situació, el 1881 va aparèixer l’altre element indispensable de la festa, a banda de la cervesa, el pollastre rostit. L’any següent arribaria el llum i les atraccions van fer un salt qualitatiu, allargant-se a la festa a la nit.

L’Oktobertfest va seguir el ritme dels esdeveniments històrics germànics. A començament de segle XX les convocatòries es feien esporàdicament, i com a complements d’altres festes de tardor. La inflació sobretot, i la carestia, van ser els motius de suspensió, a banda de les dues guerres mundials. Serà després de la Segona Guerra Mundial, a partir de 1949, quan la festa prendrà el format que avui tothom reconeix. El 1950 s’estrenà la tradició de l’obertura del primer barril de cervesa, l’O’zapft is! per part de l’alcalde. El primer va ser Thomas Wimmer, qui ostenta encara el dubtós rècord d’haver hagut de necessitar fins a 17 cops per obrir el barril. 


Més informació:

Documentació sobre l’Oktoberfest.

1810: Fürstenhochzeit und bürgerliche Repräsentation

Am Anfang stand eine Hochzeit. Am 12. Oktober 1810 heiratete der bayerische Kronprinz Ludwig, der spätere König Ludwig I. von Bayern (1786-1868, reg. 1825-1848), Therese von Sachsen-Hildburghausen (1792-1854). An die Hochzeit schlossen sich mehrtägige Feiern an, in deren Rahmen am 17. Oktober 1810 vor den Toren der Residenzstadt München ein Pferderennen stattfand.

On anar?

A casa seva se li va fer una festa de comiat a Teresa, que també se celebra com a un festival folklòric de la regió de Turíngia. El Theresienfest és anual i celebra a Hildburghausen des de principis dels anys noranta.

29. Theresienfest in Hildburghausen – 2. bis 6. Oktober 2019

Als der damalige Bürgermeister der Stadt Hildburghausen, Franz Kipper, anlässlich des Münchner Oktoberfestes 1990 die Verbindung zwischen der Landeshauptstadt des Freistaates Bayern, München, und der Kreisstadt Hildburghausen geknüpft hat, wurde eine Tradition wiederbelebt, die auf das Jahr 1810 verweist. Der Spross des Hildburghäuser Fürstenhauses, Prinzessin Therese , geboren am 8.

Web oficial de l’Oktoberfest:

Oktoberfest.de – Die offizielle Webseite zur Wiesn 2021

Die offizielle Webseite zum Oktoberfest 2021 in München. Alle Informationen, News, Termine, Bierzelte, Fahrgeschäfte, Preise, Anreise und Shop zur Wiesn 2021

Friedrich Rückert va escriure el poema de casament i de comiat A una núvia princesa.

Article anteriorEls pactes internacionals de Weimar
Proper articleLes fulles sagrades de Dodona
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).