Cementiri nord-americà a Coleville-sur-Mer (Normandía). Autor: Eugeni Junyent
Cementiri nord-americà a Coleville-sur-Mer (Normandía). Autor: Eugeni Junyent

Les pel·lícules, novel·les i altre folklore al voltant de la Segona Guerra Mundial, especialment Hollywood, han donat lloc inevitablement a mites. Aquests han estat magnificats desmesuradament, alhora que s’han anat deixant de banda aquells relats més incòmodes. Un d’ells, les violacions massives perpetrades pels aliats en entrar a Alemanya o els bombardeigs de Dresden entre el 13 i 15 de febrer del 1945 o de Nuremberg unes setmanes abans. El desembarcament de Normandia va ser una altra massacre de població civil.

Les baixes del dia D

L’episodi que ha generat més literatura ha estat, sens dubte, l’anomenat Dia D. L’operació Overlord fou indubtablement un moment de gran importància i esdevingué la clau per donar la volta definitivament al conflicte. Mentre bona part de l’exèrcit alemany sucumbia a l’Est davant l’exèrcit roig, l’obertura d’un nou front a Normandia esdevingué el toc de gràcia. Fou una operació extremadament complexa, va haver-hi encerts i errors, amb nombroses baixes a un bàndol i l’altre.

Precisament el nombre de baixes, inclou una informació gens positiva pels aliats. Més enllà dels milers de soldats morts, desenes de milers de víctimes civils per acció dels aliats han estat obviats decennis.

El cementiri de Colleville-sur-Mer acull amb tota solemnitat 9.300 caiguts nord-americans, i 21.000 de combatents alemanys reposen a La Cambe. Però els civils francesos víctimes del desembarcament van restar intencionadament exclosos. Hi ha constància d’aproximadament 20.000 morts i molts més ferits durant les operacions relacionades amb el desembarcament, la immensa majoria, per “foc amic”.

Cementiri alemany a La Cambe (Normandía). Autor: Eugeni Junyent
Cementiri alemany a La Cambe (Normandia). Autor: Eugeni Junyent

Bombardejos…

El 1944 fou, amb diferència, el període que concentrà més atacs, més baixes militars i és clar, més baixes civils. No en va, es desenvolupava la preparació de la invasió a França.

Els bombardejos relacionats amb la invasió respongueren majoritàriament a dues fases. Entre el gener i el 5 de juny, s’emmarcaren en operacions preparatòries del desembarcament. Calia eliminar les comunicacions alemanyes a les ciutats normandes, tot i que de fet, la presència de tropes als nuclis urbans era minsa, i es trobaven majoritàriament fora d’aquests.

Sota el nom de Transportation plan, els aliats tenien per missió la intercepció del sistema ferroviari, cosa que impediria l’arribada ràpida de tropes alemanyes al capdavant. Els objectius eren les vies, ponts, túnels i estacions tant a França com, en menor mesura, també a Bèlgica. Aquesta operació es desenvolupava paral·lelament a l’operació Point Blank, que tenia per objecte eliminar l’acció de l’aviació alemanya.

Un cop la força expedicionària posà el peu a les platges, la força aèria havia d’eliminar la possibilitat de resposta alemanya. Això es concretà en atacs a les ubicacions de les peces d’artilleria i antiaèries, estacions de radar, punts de llançament de projectils V1 i V2, etc.

… sobre la població civil

Un cop la Luftwaffe pràcticament desaparegué del cel francès, el domini del cel per part dels aliats era total. Aquesta circumstància seria aprofitada per una banda, per llençar milers de paracaigudistes la nit del dia 5 de juny, per preparar el terreny. I també per endegar accions de bombardeig per immobilitzar les forces alemanyes. Aquestes operacions, però tingueren allò que en George W Bush batejà a inicis del segle XXI com “danys col·laterals”. Dit d’una altra manera, pífies o pitjor encara, directament sacrifici de milers d’habitants de la zona.

Estan documentats casos com l’atac a Caen del 9 de juliol1, a petició del Mariscal britànic Bernard Montgomery, com a pas previ per a la conquesta de la ciutat. Aquesta sola operació, duta a terme per 450 bombarders, suposà el llançament de 2.500 tones d’explosius sobre la ciutat. Caen sofrí una enorme destrucció, però les defenses alemanyes no foren massa afectades, ja que els pilots llençaren les bombes lluny de la línia de front per evitar afectar les mateixes tropes. La població civil no va rebre tantes consideracions.

Ciutats arrasades

Vista de la ciutat de Vire després dels bonbardeigs del 6 de juny de 1944 (font: wikimedia)
Vista de la ciutat de Vire després dels bombardeigs del 6 de juny de 1944 (font: wikimedia)

L’acció dels bombarders aliats no es van limitar ni molt menys a la línia de la costa, sobretot a mesura que avançaven les operacions. Els bombardejos aliats destruïren el 77% de Saint Lô, el 75% de Caen, el 79% de Falaise, el 82% de Le Havre o el 96% de Tilly-la-Campagne, per posar alguns casos2.

El 5 de juny es donaren unes 1.000 baixes, mentre que només el 6 de juny es comptaren més de 2.200 morts civils. Aquell dia i el següent, la població de Vire comptà 400 ciutadans morts, i Lisieux, força lluny del front, fins a 700.

Amb l’avenç aliat, Caen va patir 3.000 morts entre els seus habitants entre el dia D i mitjans de juliol, i Le Havre, ja a la primera setmana de setembre, més de 5.000 baixes civils.3

Recuperar la memòria

Des de fa uns anys, el gran patiment de la població normanda, així com la memòria de les víctimes, han pres protagonisme. Iniciativa de diversos municipis, el maig de 2016 s’inaugurà el Memorial de la població civil en guerra a la població de Falaise, una de les més castigades pels aliats.

Aquest centre pren com a model el memorial de Caen, creat el 1988, però és dedicat exclusivament a la població civil durant la guerra i instal·lat precisament en una mansió destruïda pels bombardejos de l’estiu del 1944. L’existència d’aquest memorial ve a fer justícia a la història de les víctimes. Feia només dos anys que el president François Hollande havia fet el primer homenatge oficial a les víctimes civils, just setanta anys després del “Jour J”.

Anteriorment, a finals dels anys vuitanta es creava, entorn de la universitat de Caen, un base de dades de les víctimes civils. Aquest projecte, lligat també al memorial de Caen, tenia per objecte la investigació de les víctimes civils. Precisament, l’acció d’aquest projecte permet de posar números objectius sobre la taula de la història. L’èxit militar aliat es va fonamentar, també, en un menyspreu absolut per la sort dels civils.


Notes:

  1. William M. Hammond, Normandy, The U.S. Army Campaigns of WW2, U.S. Center of Military History, pàg. 36
  2. Jean-Claude Valla, La France sous les bombes américaines 1942–1945, Librairie nationale, París 2001.
  3. Henri Amouroux, La Grande histoire des Français sous l’Occupation, volume 8.Roger Céré and Charles Rousseau, Chronologie du conflit mondial, SEFI, Paris 1945, pàg. 253.
Article anteriorArmes de la Segona Guerra Mundial (i II)
Proper articleEl Teló d’Acer búlgar, la frontera oblidada de la Guerra Freda
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg, delienant i tècnic informàtic, veig en la fotografia un camp de gran interès tant patrimonial com estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.