Escena de la pràctiva del keretizein en una base per a un curós del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Escena de la pràctiva del keretizein en una base per a un curós del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

La línia blava del metro d’Atenes duu al Keramikós o Ceràmic. És una àrea arqueològica molt especial, diferent de la majoria de jaciments de l’antiga Grècia. Aquest indret, actualment poc vistós, acollia el barri on vivien els terrissaires o kerameis. Evidentment, d’aquí li ve el nom. El barri, però, quedà fragmentat el 478 aC, quan Atenes fou envoltada per una muralla que el partí en dues parts. A partir d’aquell moment, només la part que quedava fora la muralla seguí essent espai d’enterrament, i esdevingué un dels cementiris més antics de la zona.

Muralla de Temístocles al Keramikón, on es trobà la base del curós amb la represetnació del keretixein (Atenes, Grècia). Autor: Eugen Junyent
Muralla de Temístocles al Keramikón, on es trobà la base del curós amb la representació del keretixein (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

La peça 3477

La peça núm. 3477 del Museu Arqueològic Nacional de la capital hel·lena prové precisament del Ceràmic. Més concretament, va ser trobada a la zona de la muralla construïda per ordre de Temístocles. És una base cúbica de marbre amb relleus a tres dels quatre costats. A la cara central, entre una escena on hi ha uns hoplites i una altra on apareixen carros, hi ha el relleu en el qual a primer cop d’ull, hi ha dues figures masculines a la part central. Cadascun d’ells duu un stick a les mans, en el que avui entendríem com el moment inicial d’un partit d’hoquei. Donat que l’hoquei és un esport molt present a Catalunya, cal contemplar la possibilitat que potser ens haurem precipitat, i aquesta interpretació de la 3477 potser no serà exacta.

Tornem, però, a l’escena del Ceràmic. Ambdós actors, nus, estan corbats sobre els bastons que es creuen a tocar del terra, just per sobre d’una petita pilota. Decididament, sembla hoquei…de finals del segle VI aC. Quatre personatges secundaris, dos a cada banda, miren l’escena, tots també amb un stick a la mà. De fet, la llegenda del mateix museu ho diu, que sembla que juguin a hoquei.

Les escultures del Keramikós.

Un lècit (esquerra) i una estela funerària de la mateixa forma (dreta?). Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Un lècit (esquerra) i una estela funerària de la mateixa forma (dreta?). Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

El jaciment ha donat nombroses escultures i relleus, actualment repartides entre el mateix museu del jaciment i el Nacional. La majoria són esteles que se situaven sobre la tomba, que representen el difunt, o bé situacions que li eren habituals o definitòries. També hi ha esteles, de pedra o marbre, que prenen la forma de grans recipients ceràmics, amb una escena gravada.

Aquestes acostumen a tenir forma de lekythos o lècid, una forma ceràmica emprada sobretot a l’àmbit funerari, de les que de se n’han trobat força exemples en aquesta zona. Alguns d’aquests elements actuaven com a cenotafis, és a dir, elements de caràcter funerari que no marquen necessàriament un enterrament, sinó que tenien una funció de recordar el difunt.

Curos del museu del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Curos del museu del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

La base per un curos

La peça de marbre que inclou les tres escenes esmentades ha estat identificada com una base per a una estàtua d’un curos, un home jove, que es trobaria sobre una tomba.

Hi ha altres exemples al mateix jaciment de bases com aquesta, també ornamentades amb escenes d’acció. Així, la peça 3476 és una base de característiques molt similars. En aquest cas, l’escena central torna a representar dos homes nus, en ple exercici de lluita. L’individu de la dreta de la imatge agafa amb les dues mans, l’avantbraç del contrincant. De nou, podem veure com dos personatges «secundaris» segueixen la lluita en segon terme, als dos extrems de l’escena.

Encara una altra imatge del 510 aC provinent d’una base mostra sis homes nus en posicions diverses en el que s’ha identificat com una escena en un gymnasium.

És força comú, doncs, trobar representacions d’activitat física al Keramikós. Com a complement podem esmentar també el relleu de la tomba d’Eupheros, datat al 420 aC. En aquesta estela, un personatge masculí sosté un estrígil a la mà esquerra.

L’estrígil era un estri en forma de cullera molt allargada i cobra emprat per, després de l’activitat física, netejar la pell dels atletes d’impureses, sorra, olis, etc.

El Keretizein

Plutarc, tres segles més tard que el marbrista tallés el relleu, parla d’un joc anomenat Keretizein. La denominació del joc provindria del mot keras, que dignifica banya, donada a forma corba de l’extrem dels bastons. Així doncs, es dona per fet que la bola seria moguda «a cops de banya», però no tenim gaire més informació més enllà de la peça de l’Arqueològic atenenc.

No sabem si els quatre personatges de segon terme feien equip amb dels jugadors del centre de l’acció. Si fos així, l’activitat es desenvoluparia en grup. Tampoc sabem si era un joc individual en el qual s’actuava per torns. En tot cas, sí que sembla evidenciar que la seva pràctica seria un moment d’un cert contacte social.

Tot i el gran desconeixement actual sobre el keretizein, la plàstica de la imatge és prou potent com per què les federacions d’hoquei l’hagin adoptat com una prova de la seva pràctica ja a la Grècia clàssica on, sembla, tot començà a Europa.

Estela d'un personatge amb un strigil a la mà del museu del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Estela d’un personatge amb un estrígil a la mà del museu del Keramikón (Atenes, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

La mateixa existència del peu que reprodueix l’escena indica que aquesta activitat tindria una certa entitat. Així i tot, no es troba esmentada en cap cas relacionada amb els Jocs, ja siguin els quatre panhel·lènics.

A partir de la informació que tenim a l’abast, no podem afirmar que es tracti d’una activitat de lleure. Tampoc en sabem les normes. L’entorn de la troballa i el fet que les sis figures de l’escena no portin roba -els atletes competien nus- pot indicar una naturalesa ritual de l’activitat, possiblement en l’entorn d’uns jocs funeraris.

Orígens més enllà de Grècia

No és, però, ni l’única representació d’aquesta mena d’hoquei antic, i tampoc la més antiga. Cal anar a un miler de quilòmetres al sud-est, o uns 5.000 estadis, segons les unitats de mesura gregues.

A la necròpolis egípcia de Beni-Hassan s’hi documentà una pintura molt més antiga, que el 2500 aC ja representava dos personatges enfrontats, pal a la mà. Les figures se situen a banda i banda d’un petit objecte circular, que podria ser una pilota, però també una anella.

També a la necròpolis egípcia trobem l’activitat física vinculada amb l’entorn funerari. La reproducció concretament a la tomba de Kheti, datada el 2050 aC no és l’únic testimoni destacat d’aquest indret identificat amb posteriors esports. A la tomba XV, desenes de dibuixos que cobreixen bona part del mur a banda i banda de l’accés, mostren dues figures masculines en diferents escenes de lluita.

Eurocentrisme

La representació de la peça 3477 és un nou exemple de l’eurocentrisme existent a la nostra historiografia. Un cop més, queda clar que no tot s’inventà ni aparegué a Grècia (ni a Europa). Sovint, dades provinents tant del Pròxim Orient com de l’obviada costa sud de la Mediterrània en desmenteixen les teories. En aquest cas, l’Àfrica, podrien haver estat els focus d’irradiació d’aquesta pràctica. Però de moment, la imatge de la peça seguirà il·lustrant una colla de recursos sobre l’origen de l’hoquei.


Per saber-ne més:

Kerameikos – Opening hours and location in Athens

The area is also famous because it houses the largest cemetery in Greece, used by the Romans during the sixth century AD. Themistocles built a city wall around Athens in 478 BC to protect the Agora , dividing the neighborhood of Kerameikos in two.

A visit to Kerameikos in Athens

Kerameikos (Υπότιτλοι στα Ελληνικά – Embedded subtitles in ENG )Kerameikos was the kerameis’ (potters’) quarter of the city. From kerameis derives the Engli…

Article anteriorFlavi Josep i el cercle de la mort
Proper articleEl gran aliat dels pseudohistoriadors: el presentisme històric
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg, delienant i tècnic informàtic, veig en la fotografia un camp de gran interès tant patrimonial com estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.