Avui en dia, l’única fita que recorda l’antic barri jueu de la ciutat de Bucarest és la intersecció del carrer Anton Pann i el bulevard Unirii. El 21 de gener de 1941, al número 24, hi havia la seu de la comunitat jueva a Bucarest. Arxiu: https://www.inshr-ew.ro Fotografia en blanc i negre: Dan Vartanian, fotografie Calea Dudești, 1979 (https://www.flickr.com/photos/danvartanian/202894961/in/album-72157594191815554/); Matatias Carp, Cartea Neagră, vol. 1.

El 2004 la Comissió Internacional per a l’Estudi de l’Holocaust a Romania, presidida per Elie Wiesel sota el mandat de l’aleshores president de Romania, Ion Iliescu, va establir responsabilitats per la tragèdia dels jueus a Romania i els seus territoris. Fou el primer govern que va reconèixer oficialment els crims de la Segona Guerra Mundial contra la població jueva de Romania.

El reconeixement d’un crim

George Voicu: “si el nazisme no és tan dolent com el comunisme, l’Holocaust no mereix el lloc especial que se li acorda a la memòria”.

L’Estat romanès, sobretot en l’època comunista, va negar durant dècades la seva participació en les matances i fins i tot que s’haguessin produït dins del seu territori i fins a 2004 no va commemorar per primera vegada oficialment l’Holocaust. El tardà reconeixement no va venir acompanyat d’una petició oficial de perdó, com si han fet altres països com la veïna Hongria, que el 1994 va reconèixer la seva responsabilitat en l’assassinat de més de 450.000 jueus hongaresos.

El 2005, es va crear a iniciativa del govern de Bucarest, l’Institut Nacional per a l’Estudi de l’Holocaust a Romania Elie Wiesel. Tenia com a objecte d’activitat la identificació, arxiu, investigació i publicació de documents. A més de la resolució de problemes científics relacionats amb l’Holocaust, l’elaboració i implementació de programes educatius o culturals sobre aquest fenomen històric.

La Comissió Internacional per a l’Estudi de l’Holocaust a Romania va concloure, juntament amb la majoria dels investigadors, que les autoritats romaneses són les principals responsables tant de la planificació com de la implementació de l’Holocaust en territori romanès.

L’Institut Nacional per a l’Estudi de l’Holocaust a Romania “Elie Wiesel” posava a disposició del públic en general interessat en el tema, així com dels historiadors o investigadors del camp de la Segona Guerra Mundial, un arxiu documental amb més d’1,5 milions de pàgines microfilmades procedents d’arxius públics d’institucions estatals. Implicat en la preparació i realització de destrucció de jueus a Romania, aixi com també del poble rom, els gitanos romanesos. L’institut organitzava programes de formació per a professors preuniversitaris amb temes sobre l’Holocaust, la xenofòbia, la discriminació, el nacionalisme exloent i l’antisemitisme. També donaven suport a projectes d’història oral per preservar la memòria de qui va patir o presenciar els fets.

Dades empíriques i consultables lliurement

Captura de la pàgina principal: <Ro Holocaust>. Inclou un potent motor de cerca per a la selecció d’any i també de regió de les atrocitats comeses durant la Segona Guerra Mundial contra població civil a Romania (1941-1944). Crèdits: roholocaust.com

Podem posar a disposició dels interessats els volums que l’Institut ha publicat al llarg del temps, més precisament volums de documents procedents dels arxius de l’exèrcit alemany i romanès. Tenim projectes d’investigació sobre el Pogrom a Bucarest (gener de 1941), el de Iaşi (juny de 1941) o sobre el sistema de treball obligatori al qual estava sotmesa la població jueva en aquell moment. Un altre projecte molt important de l’Institut va ser el programa d’investigació arqueològica mitjançant el qual es va comprovar i identificar, el novembre del 2010, l’existència d’una fossa comuna a 15 km de la ciutat de Iaşi. Així, diverses desenes de víctimes van trobar les seves tombes set dècades després de l’assassinat.

Dades contra l’oblit i contra la manipulació historiogràfica: el treball de la fundació Elie Wiesel

Segons Alexandru Florian, director de la fundació Elie Wiesel, els resultats de l’enquesta realitzada pel Grupul de Studii Socio-Comportamentale Avangarde, l’any 2020, mostraven un preocupant 72% dels romanesos que encara culpaven els (alemanys) nazis de l’Holocaust a Romania. L’any 2015, la República de Romania va aprovar una tímida llei que condemnava amb fins a tres anys de presó als teòrics, propagadors i promotors del negacionisme de l’Holocaust.

L’Institut Nacional per a l’Estudi de l’Holocaust a Romania Elie Wiesel va ser creat per la Decisió del Govern romanès núm. 902, de 4 d’agost de 2005.

L’objecte de l’activitat és la identificació, recopilació, arxiu, investigació i publicació de documents relacionats amb l’Holocaust, en la resolució de problemes científics, així com el desenvolupament i implementació de programes educatius sobre aquest fenomen històric. Per assolir l’objecte d’activitat, l’Institut té les atribucions principals següents:

  1. Duu a terme projectes de recerca, educació i cultura, al país i a l’estranger, sobre la base de contractes, per aprofundir en el coneixement del fenomen de l’Holocaust.

  2. Compra o rep com a donació qualsevol testimoni, publicació o document relatiu o relacionat amb l’Holocaust.

  3. Identifica, porta al país i conserva els documents relatius a l’Holocaust a Romania, en original o en còpia, en qualsevol suport, difosos a diferents països del món.

  4. Constitueix un arxiu que conté publicacions, llibres, col·leccions de revistes, diaris, manifestos i altres documents relacionats amb l’Holocaust a Romania, que també recopila eines de treball en la matèria.

  5. Llança projectes d’història oral, per tal de salvar la memòria històrica de l’Holocaust.

  6. Organitza esdeveniments científics dedicats a l’Holocaust i contribueix a la representació de la investigació nacional en aquest camp en reunions científiques internacionals.

  7. Finança l’edició, impressió i publicació de memòries, llibres, estudis, articles, correspondència, memòries fotogràfiques i de vídeo, col·leccions de documents, àlbums fotogràfics relacionats amb l’Holocaust.

  8. Organitza i dóna suport a la implementació d’accions científiques, social-culturals i educatives sobre l’Holocaust, basades en el projecte.

  9. És un punt de referència i comunicació amb els supervivents de l’Holocaust.

  10. Contribueix mitjançant la seva experiència a la preservació del patrimoni espiritual de les comunitats de Romania afectades durant l’Holocaust.

  11. Inicia, mitjançant la Secretaria General del Govern, i aprova els projectes d’actes normatius en el seu camp d’activitat.

  12. Inicia accions culturals, científiques, educatives i legals per protegir la memòria de les víctimes de l’Holocaust.

  13. Coordina les activitats per crear un museu d’història jueva a Romania.

L’estat legionari Nacional (1940-1941) i el conducator Ion Antonescu

Entre el 6 de setembre de 1940 i el 21 de gener de 1941, el règim polític a Romania es va anomenar Estat Legionari Nacional. Va ser un govern amb Ion Antonescu com a líder de l’estat i del règim, tal com recull el Reial decret núm. 3151 / 14.09.1940.

El decret també preveia el fet que Horia Sima és el líder del Moviment Legionari, arribant així, mitjançant un acte estatal, a designar el que avui anomenem líder del partit.

Aquest acte representa la base legal per a la construcció del règim polític del partit-estat des de l’art. 2 sempre que el moviment legionari fos l’únic actor polític de l’estat.

Les bases de l’Estat nacional legionari es van establir mitjançant el Reial decret núm. 3072 / 06.09.1940, que establia els vectors de poder a l’estat. Ion Ant és nomenat president del Consell de Ministres amb plens poders, mentre que el rei només tenia 6 prerrogatives reials i “tots els altres poders són exercits pel president del Consell de Ministres”.

29 de juny de 1941, carrer I.C. Brătianu, Iași: grup de jueus arrestats per soldats romanesos. USHMM / SRI / CNSAS
29 de juny de 1941, carrer I.C. Brătianu, Iași: grup de jueus arrestats per soldats romanesos. USHMM / SRI / CNSAS

Més enllà de la transició cap a la consolidació d’un règim totalitari, l’Estat Nacional Legionari tenia un component polític antisemita assumit. Llavors va començar l’Holocaust a Romania mitjançant la construcció d’un marc legal i institucional per a l’exclusió dels jueus de la societat. També va ser el període en què va començar la persecució organitzada de l’estat contra els jueus. Hi ha centenars o fins i tot milers de documents i testimonis sobre robatoris organitzats i violència física a tot el país.

El desembre de 1940 es va produir el Decret llei núm. 3984 pel qual els jueus eren exclosos del servei militar. Havien de pagar una taxa per la quantitat de servei militar no realitzat i ser objecte de treballs obligatoris sota jurisdicció militar. Les quantitats pagades pels jueus oscil·laven entre els 3000 i els 7000 lei / any més un percentatge que variava entre el 20 i el 30% dels impostos que devien a l’Estat. Un reglament de juliol de 1941 comporta diversos afegits: les obligacions imposades pel decret del 4 de desembre de 1940 s’apliquen “en complir els 18 anys i cessen tan aviat com s’han complert els 50 anys” – Reglament sobre el decret Llei núm. 3984 sobre l’estatus militar dels jueus.

Al maig de 1940, Alemanya i Romania van signar un pacte petrolier, augmentant la quota d’Alemanya en les exportacions de petroli de Romania fins al 44%.

El límit d’edat només funcionava en teoria, molts documents d’arxiu demostraven que les autoritats romaneses utilitzaven fins i tot joves de 15, 16 o 17 anys en treballs obligatoris. Durant gairebé 4 anys, aquesta va ser la llei que va constituir la base del règim laboral obligatori al qual estaven sotmesos els jueus de Romania. Podien ser enviats a treballar dins dels llocs de residència o on van ser evacuats, o en centres de treball externs, on les condicions laborals i d’allotjament eren extremadament difícils. Les condicions en què els jueus empleats en destacaments estrangers eren obligats a viure eren de vegades tan crítiques que fins i tot els oficials de l’exèrcit van exigir que fossin substituïts perquè la seva condició ja no els permetia continuar la seva feina.

Un extermini sense precedents

Entre 1941 i 1944, Romania va ser l’encarregada d’exterminar aproximadament 300.000 jueus, donant-li la sinistra distinció de situar-se en segon lloc només a Alemanya pel que fa al nombre de jueus assassinats durant la Segona Guerra Mundial. El mariscal Ion Antonescu, dictador militar de Romania de 1940-1944, va defensar una política de neteja ètnica per purificar la nació romanesa no menys radical que la mateixa ideologia racial de Hitler.

A diferència de la majoria dels antics aliats de Hitler, que a la pràctica eren només satèl·lits alemanys, Romania va ser capaç de mantenir la seva independència i llibertat d’acció no només mitjançant la cooperació militar amb Hitler contra la Unió Soviètica, sinó també mitjançant l’ús de les seves vastes reserves de petroli, de la qual depenia l’esforç bèl·lic d’Alemanya, així es va aprofitar econòmicament.

Transnistria va ser el centre de la campanya d’extermini d’Antonescu; aproximadament 150.000 dels jueus ucraïnesos i romanesos supervivents de Bessaràbia i la Bucovina del Nord van ser deportats a aquest territori entre els rius Bug i Dniester.

És impossible entendre aquesta aparent contradicció en la política jueva de Romania si no es té en compte el caràcter del seu líder, el mariscal Ion Antonescu, que va presidir una dictadura militar al país del 1940 al 1944. Antonescu va ser un soldat professional amb una llarga carrera a l’Exèrcit romanès. Va servir amb distinció durant la Primera Guerra Mundial i ràpidament va passar a les files, exercint de cap de gabinet de l’exèrcit entre 1933-34 i ministre de guerra del 1937-38.

Tot i que el rei Carol II el va obligar a l’internament intern l’estiu de 1940 per les seves crítiques a la secessió de Carol de Besaràbia i Bucovina del Nord a la Unió Soviètica i Transsilvània a Hongria, Antonescu va ser retirat al càrrec al setembre després que el rei s’enfrontés a les protestes nacionalistes massives. Acordant formar un nou govern només després de rebre poders dictatorials, Antonescu va destituir ràpidament Carol II i el va substituir per un menor, Mikai I. Suprimint una revolta dels legionaris de la Guàrdia de Ferro patrocinats pels nazis4 el gener de 1941, Antonescu es va aliar Romania amb l’Alemanya nazi, signant el Pacte Tripartit i el Pacte Antinternacional, amb l’esperança de restaurar les pèrdues territorials de Romania de 1940 mitjançant la col·laboració amb Hitler.


Bibliografia de referència:

  • Ancel, Jean. “The German-Romanian Relationship and the Final Solution.” Holocaust and Genocide Studies 19, no.2 (2005): 252-275.

  • Brustein, William I., and Ryan D. King. “Balkan Anti-Semitism: The Cases of Bulgaria and Romania before the Holocaust.” East European Politics and Societies 18, no. 3 (2004): 430-454.

  • Carmelly, Felicia. Shattered! 50 Years of Silence: History and the Voices of the Tragedy in Romania and Transnistria. Scarborough: Abbeyfield Publishers, 1997.

  • Dear, I.C.B. and M.R.D. Foot, eds. The Oxford Companion to World War II. Oxford: Oxford University Press, 2001.

  • Deletant, Dennis. Hitler’s Forgotten Ally: Ion Antonescu and his Regime, Romania 1940-44. New York: Palgrave Macmillan, 2006.

  • Harward, Grant. “Purifying the Ranks: Ethnic and Minority Policy in the Romanian Armed Forces during the Second World War.” Studies in Ethnicity and Nationalism 13, no. 2 (2013): 158-178.

  • Hayward, Joel S. A. Stopped at Stalingrad: The Luftwaffe and Hitler’s Defeat in the East, 1942-1943. Lawrence: University Press of Kansas, 1998.

  • Hollander, Ethan. “The Final Solution in Bulgaria and Romania: A Comparative Perspective.” East European Politics & Societies 22, no. 2 (2008): 203-248.

  • “Holocaust Encyclopaedia, Romania.” United States Holocaust Memorial Museum. 20 June 2014, http://www.ushmm.org/wlc/en/article.php?ModuleId=10005472.

  • Ioanid, Radu. “The Holocaust in Romania: The Iasi Pogrom of June 1941.” Contemporary European History 2, no. 2 (1993): 119-148.

  • Ioanid, Radu. “The Sacralised Politics of the Romanian Iron Guard”.Totalitarian Movements and Political Religion5, no. 3 (2004): 419-453.

  • Solonari, Vladimir. “An Important New Document on the Romanian Policy of Ethnic Cleansing during World War II.” Holocaust and Genocide Studies 21, no. 2 (2007): 268-297.

  • Solonari, Vladimir. “Model Province”: Explaining the Holocaust of Bessarabian and Bukovinian Jewry.” Nationalities Papers 34, no. 4 (2006): 471-500.

  • Wiesel, Elie. Final Report. International Commission on the Holocaust in Romania. Romania, 2004.


Més informació:

INSTITUTUL NAȚIONAL PENTRU STUDIEREA
HOLOCAUSTULUI DIN ROMÂNIA “ELIE WIESEL”

HOLOCAUSTUL ÎN ROMÂNIA

Directorul Institutului „Elie Wiesel”: Nimeni nu poate să garanteze că antisemitismul din România nu poate să devină manifest

Nimeni nu poate să garanteze că antisemitismul din România nu poate să devină manifest, a declarat, marţi, directorul Institutului „Elie Wiesel”, Alexandru Florian, în cadrul unui eveniment de comemorare a pogromului de la Bucureşti, ce a avut loc între 21 şi 23 ianuarie 1941, relatează Agerpres.

De ce era nevoie de o lege antilegionari? Alexandru Florian, directorul Institutului „Elie Wiesel”, la Adevărul Live, de la 11.00

Alexandru Florian, directorul general al Institutului National pentru Studierea Holocaustului din România „Elie Wiesel”, explică, la Adeăvul Live, de la 11.00, ce presupune Legea 217/2015 care incriminează cultul persoanelor vinovate de legionarism, fascism, rasism, xenofobie, precum şi promovarea unor simboluri, concepţii, doctrine fasciste, legionare, rasiste sau xenofobe.

Holocaust Public Memory in Postcommunist Romania

The book offers excellent direct and indirect comparisons between Romania and other countries in the region in terms of remembrance of local involvement in the Holocaust, competitive narratives between the Holocaust and communism, rehabilitation of interwar anti-Semites, legal frameworks dealing with veneration of war criminals, the “prison saints” phenomenon, and intellectual debates on the legitimacy of communist trials.

Holocaust Public Memory in Postcommunist Romania. Ed. Alexandru Florian. Studies in Antisemitism. Bloomington: Indiana University Press, 2018. xxxvi, 291 pp. Appendix. Notes. Bibliography. Index. Tables. $36.00, paper. | Slavic Review | Cambridge Core

An abstract is not available for this content so a preview has been provided. Please use the Get access link above for information on how to access this content. Copyright Copyright © Association for Slavic, East European, and Eurasian Studies 2020 Get access to the full version of this content by using one of the access options below.

“100 de ani în 100 de zile”. 1941: Are loc Holocaustul în România. Mărturii ale supraviețuitorilor

➥Urmareste Stirile PRO TV integral pe PRO TV Plus – https://protvplus.ro/portal/page/stirile-pro-tv/➥Aboneaza-te la canalul nostru de YouTube – http://bit.ly…

Holocaust Public Memory in Postcommunist Romania

How is the Holocaust remembered in Romania since the fall of communism? Alexandru Florian and an international group of contributors unveil how and why Romania,…

Romania to open first national Holocaust museum | DW | 08.10.2019

Romania had long swept under the rug its role in the Holocaust. The museum is meant to educate and raise questions about the country’s role in the deaths of Jews and Roma during the time it was allied with Nazi Germany.

Trobada una fossa comuna de jueus assassinats durant l’Holocaust a Romania

Una fossa comuna en la qual es creu que hi pot haver desenes de jueus assassinats per l’Exèrcit romanès, aliat dels nazis durant la segona guerra mundial (1939-1945), ha sigut descoberta al nord-oest del país, segons han informat fonts de la investigació.La fossa comuna antiga es troba en una zona boscosa coneguda…

 

Article anteriorLa Setmana Sagnant de la Comuna de París
Proper articleFlavi Josep i el cercle de la mort
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Creador del bloc d’història local "Històries Manresanes" i premi al millor bloc cultural als Premis Bloc Catalunya 2011. Creador juntament amb Cèsar Sánchez del portal "Històries d'Europa" l'any 2013.