Grecs a l’exèrcit persa

Els mercenaris grecs a les ordres del Gran Rei

0
46

Les guerres mèdiques, tres enfrontaments que durant quaranta-tres anys van encarar grecs i perses, van marcar l’antiguitat i les relacions entre Europa i Àsia. El 498 aC i amb ajut de la flota atenenca, les polis gregues de la costa egea d’Anatòlia s’havien aixecat contra la dominació persa. Com a resposta, aquest endegaren una expedició de càstig de gran abast. Dàrius, el rei de reis, anorreava les polis revoltades i endegava la conquesta de la Grècia continental.

Sobretot a partir d’aquests fets, Pèrsia esdevingué, a ulls dels hel·lènics, la barbàrie, i els autors clàssics reblaren aquesta visió.

En realitat, aquest concepte envers els perses no quadra amb el fet que tropes gregues lluitessin a les files de l’exèrcit persa en més d’una batalla. Les ocasions en què trobem grecs a l’exèrcit persa foren nombroses i les finalitats, diverses. Des de cercar la col·laboració persa per afeblir polis rivals, fins a actuacions mercenàries amb un objectiu purament pecuniari.

Al segle V aC, s’havia creat una lliga hel·lènica per fer front comú davant la invasió persa, però algunes ciutats i regions no veien els perses com una amenaça. Algunes polis n’eren aliades, d’altres, directament súbdites mentre que casos com Argos, preferiren restar neutrals.

Un espartà contra Leònides.

Durant la segona guerra Mèdica i fent camí a l’estret de les Termòpiles el 480 aC, l’exèrcit persa comptava amb l’ajut de soldats grecs, i també d’un noble espartà. Demarat havia fugit de la ciutat de la Lacònia el 491 aC quan fou privat del tron per decisió dels èfors després d’una consulta a l’oracle de Delphos. Es refugià a Pèrsia, on fou ben acollit. Segons Heròdot, el grec assessorà el rei Xerxes, successor de Dàrius, sobre les tàctiques de la falange grega i l’alertà sobre la seva eficàcia en combat.

Relleu que representa els Immortals perses (Persepolis, Iran). Autor: Eugeni Junyent
Relleu que representa els Immortals perses (Persèpolis, Iran). Autor: Eugeni Junyent

La traïció d’Efialtes.

La resistència dels 300 espartans a les Termòpiles, acompanyats per 700 tespis que no acostumen a esmentar-se, plantejava un greu problema als perses. La capacitat militar del Gran Rei quedava molt limitada en les condicions de l’estret, i l’exèrcit podia quedar aturat durant força temps.

Un altre grec, en aquest cas un pastor, va ajudar els perses a canvi, és clar, de diners. Aquest fou Efialtes, que mostrà als Immortals un sender que, a través de la serralada del Cal·lídrom, menava a la rereguarda grega.

Els immortals eren les tropes d’elit de l’exèrcit persa. Heròdot els anomena així perquè, quan un dels soldats queia en combat, era immediatament substituït, de manera que podia semblar, que no morien mai. Sempre es mantenia estable el nombre de 10000 guerrers.

La traïció d’Efialtes, combinada amb la sorprenent inacció dels sentinelles que guardaven el sender, va accelerar la victòria persa. La resistència de Leònides havia durat tres dies.

Pèrsia, aliada d’Esparta.

Un cop acabades les guerres mèdiques el 449 aC i eliminada l’amenaça persa, passaren pocs anys fins que la guerra tornà a ressonar a l’Hèl·lade. El 431 aC, esclatava un nou conflicte, aquest com entre grecs. Atenes i Esparta, es disputaven l’hegemonia al territori grec. Atenes havia format la Lliga de Delos, una aliança de polis que defensaven els seus interessos davant Esparta i els seus aliats.

Aviat, però, intervingué un actor no grec. La mateixa Pèrsia, l’enemic històric dels grecs, donà suport a la polis de la Lacònia i finançà la construcció de la flota espartana. La raó d’aquesta maniobra, a primer cop d’ull sorprenent, rau en l’interès persa en la desestabilització del món grec. Era important que cap de les polis fos prou forta per ella mateixa. Alhora, la potència naval atenenca sempre era un perill pels perses en la mar que els separava.

Grecs a Cunaxa.

La batalla de Cunaxa enfrontà el 401 aC dos aspirants al tron persa, Cir el jove amb el seu germà Artaxerxes II, que ostentava la corona. Entre les tropes de Cir hi havia Falí, un grec de l’illa de Zakyntos. La seva relació amb els perses venia d’anys, ja que havia estat col·laborador de Tissafermes. Aquest havia estat el governador de satrapia de Lídia abans que ho fos Cir el Jove i havia signat acords amb Esparta.

Quan Cir esdevingué governador de Lídia, Tissafafermes mantingué la satrapia de la veïna Caria i els conflictes d’interessos va desembocar amb tibantors entre ells.

Aquesta mala relació féu que Tissafermes esdevingués un dels quatre generals del rei Artaxerxes a Cunaxa, enfrontat així amb el contingent de Cir. Dirigí la cavalleria reial i l’ala esquerra de l’exèrcit. Fou en aquest context que la col·laboració de Falí fou molt valuosa, sobretot, pel que fa a l’enfrontament amb els mercenaris grecs de Cir.

Xenofont el descriu com un expert tàctic i en el comandament de la infanteria pesada. També conta amb detall com Falí va acompanyar els heralds perses enviats per Artaxerxes a contactar amb els grecs. Els exposà que eren considerats com a propietat del rei, i els proposà, sense èxit, el lliurament de les armes.

Els Deu Mil.

El cas més conegut de mercenaris grecs a l’exèrcit persa fou el contingent de deu mil grecs contractats el 401 aC per Cir el Jove. Cir va morir a la batalla de Cunaxa, i els grecs van quedar a la seva sort al centre de Pèrsia. D’aquesta manera, es feia real l’advertiment que els havia fet Falí sobre el perill de trobar-se en territori del rei.

L’epopeia de la tornada a territori grec fou descrita per un dels seus mateixos protagonistes a l’Anàbasi. Xenofont relata com durant dos anys, els grecs escaparen de la persecució de l’exèrcit d’Artaxerxes travessant l’actual Armènia. Finalment, assoliren la primera ciutat grega a les costes del Pont Euxí -la mar Negra-. “Només” els quedaven uns 5.200 estadis –uns mil quilòmetres- per arribar a casa.

Conó d’Anaflistos.

Jaciment de Salamina (Xipre). Autor: Eugeni Junyent
Jaciment de Salamina (Xipre). Autor: Eugeni Junyent

Durant la guerra del Peloponès, l’atenenc Conó havia lluitat al costat d’Esparta que, al cap i a la fi, guanyà la guerra. A causa d’això, s’exilià a la ciutat xipriota de Salamina, sota la protecció del rei persa Artaxerxes II.

En poc temps, el paper de Conó virà 180 graus. El mateix rei el nomenà almirall de la flota persa. Junt amb Farnabazos, el cap de l’exèrcit, endegaren un programa de construcció naval dirigit a frenar l’expansió del que, pocs anys abans, havia estat el seu exèrcit, l’espartà.

Alhora, Conó assessorava Farnabazos. La seva condició de grec era un clar actiu per provar d’apropar altres polis a la causa persa. En aquest aspecte, el rodí Timòcrates ja havia atret força polis contràries a Esparta.

El 395 aC, Conó dirigí la flota persa que l’agost d’aquell any va destrossar la flota lacedemònia prop de l’illa de Cnidos. Després d’aquesta derrota, Esparta seria apartada definitivament dels enclavaments grecs a la costa Anatòlia.

El mateix sàtrapa Farnabazos, al cap d’uns anys, rebé ajut grec, en aquest cas atenenc, en la campanya persa sobre Egipte. En aquest cas, hi enviaren, el 377 aC, Ifícrates el Vell al capdavant de vint mil soldats. Aquest contingent, però no fou gens útil als objectius perses, ja que la demora en els preparatius i desacords amb el sàtrapa van fer que es retiressin sense entrar en combat.

Memnó. Un grec contra Alexandre.

En l‘avenç d’Alexandre cap a l’Orient també hi trobem grecs a l’exèrcit persa lluitant contra el macedoni. Aquest foren relativament nombrosos. Ja a la batalla del Grànic l’any 334 aC, els mercenaris grecs que van sobreviure al xoc es varen rendir davant Alexandre. Aquest els va considerar com a traïdors i els envià com a esclaus a les mines de Macedònia.

Un dels generals de l’exèrcit persa al Grànic també era grec, originari de l’illa de Rodes. El general Memnó i el seu germà Mentor mantenien relació amb el món persa. El seu cunyat era un sàtrapa que s’havia enfrontat al rei Artaxerxes III i per aquesta raó, el 354 aC havien hagut de refugiar-se a la cort macedònia de Filip II, on conegué un jove Alexandre.

Relleu d'Artaxerxes III a la seva tomba de Persèpolis (Iran). Autor: Eugeni Junyent
Relleu d’Artaxerxes III a la seva tomba de Persèpolis (Iran). Autor: Eugeni Junyent

L’exili durà uns anys, fins que tornà a Pèrsia el 342 aC. Només vuit anys més tard, Memnó i dos sàtrapes feien front a Alexandre al Grànic. La victòria macedònia comportà que, aquesta vegada, la família del rodi es refugiés a la cort de Dàrius III.

Donada la fidelitat al rei persa, Memnó fou nomenat cap de les forces de la zona occidental. Com a tal, tornà a enfrontar-se amb l’exèrcit macedoni a Halicarnàs, però, donada la impossibilitat de resistir a l’ocupant, fugí a l’illa de Kos per, des d’allà, endegar accions contra el territori grec. Atacà les illes de Quíos i Lesbos, properes a Anatòlia, fins que morí en aquesta darrera.

Memnó, Coló, els Deu Mil, Falí, Efialtes i altres són evidències de què el veïnatge dels mons grec i persa no era pas estanc, sinó molt més permeable del que pot semblar a l’ombra de noms com Marató, les Termòpiles, Salamina, Issos o Gaugamela.


Més informació:

Some Observations on the Persian Wars. 2. The Campaign of Xerxes1 | The Journal of Hellenic Studies | Cambridge Core

viii. 77; cf. 76, where Cynosura appears to be taken from the oracle, as Grote saw, and Munichia is mentioned for the sake of the temple of Artemis there, (cf. Stein ad loc). Κέος is quite unknown, but might conceivably be a corruption of Κέον and so transferred from a narrative of the Euboean operations.

Persian Influence on Greek Culture

The ancient Persian and Greek cultures did not exist in isolation. There was cross-fertilization. The present article describes several aspects of Persia’s influence on Greece. The first part of this article is not to read, but to look at: We see the extensive Achaemenid Empire (pink), stretching from the Indus in the east to the Mediterranean Sea in the west.

The Hellenic League against Persia on JSTOR

Journal Information Historia is an international, peer-reviewed journal focusing on Greek and Roman antiquity. Original articles feature research on Greek and Hellenistic history, the Roman Republic and Empire as well as late antiquity. It covers all aspects of political, economic, religious and social life and deals with legal, archaeological, numismatic and epigraphical questions.

Persian Wars

The Persian Wars refers to the conflict between Greece and Persia in the 5th century BCE which involved two invasions by the latter in 490 and 480 BCE. Several of the most famous and significant battles in history were fought during the Wars, these were at Marathon, Thermopylae, Salamis, and Plataea, all of which would become legendary.