Des dels primers temps de la història de la humanitat l'intercanvi de béns i idees entre gent de diferents cultures ha estat determinant per a l'esdevenir històric. L'intercanvi en el paleolític i el neolític va ser important, però el seu impacte es veia limitat per la petita grandària dels grups implicats. Venècia. Foto: Wikimedia Commons
Des dels primers temps de la història de la humanitat l'intercanvi de béns i idees entre gent de diferents cultures ha estat determinant per a l'esdevenir històric. L'intercanvi en el paleolític i el neolític va ser important, però el seu impacte es veia limitat per la petita grandària dels grups implicats. Venècia. Foto: Wikimedia Commons

El terme “ruta de la seda” no va sorgir en període medieval, sinó molt de temps després, entrat ja el segle XIX. El primer a emprar aquest terme va ser el geògraf Ferdinand Freiherr von Richthofen, qui el va introduir en 1877 en la seva obra Velles i noves aproximacions a la Ruta de la Seda. Encara que van ser centenars les caravanes que van viatjar per la Ruta de la Seda, només unes quantes persones van aconseguir recórrer-la tota. Una d’elles va ser Marco Polo.

La major part d'aquests camins s'unien en Pèrsia, lloc d'on arribaven a l'edat mitjana les sedes, que serviran per conservar les relíquies dels homes més sants de la cristiandat. El transport animal era el més habitual a la ruta. Era molt comú l'ús d'animals en la ruta, especialment el camell i l'elefant. Els antics del desert de Sàhara ja havien importat animals domesticats d'Àsia entre el 7500 aC i el 4000 aC.
La major part d’aquests camins s’unien en Pèrsia, lloc d’on arribaven a l’edat mitjana les sedes, que serviran per conservar les relíquies dels homes més sants de la cristiandat. El transport animal era el més habitual a la ruta. Era molt comú l’ús d’animals en la ruta, especialment el camell i l’elefant. Els antics del desert de Sàhara ja havien importat animals domesticats d’Àsia entre el 7500 aC i el 4000 aC. Foto: Venècia (Sonia Sanz, toctoc)

La ruta més famosa

La Ruta de la Seda es va fer famosa per la mercaderia més prestigiosa i apreciada: la seda. L’elaboració era un secret ben guardat pels xinesos i desconegut per bona part dels europeus. Ja era estimada en temps de Roma (l’imperi romà s’estenia fins a les fronteres amb Pàrtia, on es comerciava amb aquesta tela).

En realitat, malgrat el nom, les mercaderies que circulaven per l’anomenada Ruta de la seda eren moltes (a més de tecnologies, idees i religions). Joies, com diamants de Gioconda i altres parts de l’actual Índia, robins de Birmània i jade de la Xina. A més, també teles de llana o de lli, ambre, ivori, laca, espècies, porcellana, vidre, materials manufacturats, coral, perles, etc.

Marco Polo i el llibre de les meravelles

Marco Polo va néixer l’any 1254 a Venècia. Va fer un llarg viatge pel continent asiàtic amb el seu pare i el seu oncle en 1271. A l’arribar a la Xina, l’emperador Kublai Kan li va encarregar diverses missions en les diferents províncies del seu imperi. En 1295 va tornar per fi a Venècia, on va morir l’any 1324.

El venecià Marco Polo l’any 1271 va partir conjuntament amb el seu pare i el seu oncle, vells mercaders de la ciutat. En aquests anys, Venècia era una poderosa república que competia pel comerç a la Mediterrània.

Marco Polo es va trobar, suposadament, amb caníbals i adoradors salvatges d’animals. Personatges estrafolaris i bestials dels quals va haver de defensar-se amb grans forts de fusta. Almenys això explica a El llibre de les meravelles del món, obra mítica en la qual va descriure 24 anys de viatges i descobriments en territoris llunyans i nebulosos.

La ruta començava a Òstia (port de Roma), Civitavecchia o Venècia, per arribar a Alexandria o a Istanbul. Anava al llarg de la Mediterrània per a després, en caravanes, recórrer Àsia Menor i arribar a les ciutats que són la porta d’entrada a Àsia Central, com són Bukhara i Samarcanda (actual Uzbekistan). Per acabar a l’enigmàtica i sorprenent Xi’an. Era una ruta que englobava moltes sengles: la Ruta del Desert, que travessava el Taklamakan; la Ruta de l’Estepa, a l’Àsia Central i, finalment, la Ruta dels Nòmades, que partia de Mongòlia i arribava fins a Pèrsia i Anatòlia.

Tot i que el sobirà mongol Gengis Kan, fundador de l'imperi terrestre contigu més extens de la història, mai va tenir contacte amb els europeus, els seus fills, néts i altres descendents van conèixer i van mantenir relacions amb els occidentals. Aquestes relacions van començar de manera poc propícia, després de la invasió de gran part de Rússia a finals de la dècada de 1230 i les victòries de Liegnitz i el riu Sajó en 1241. Foto: Wikimedia Commons
Tot i que el sobirà mongol Gengis Kan, fundador de l’imperi terrestre contigu més extens de la història, mai va tenir contacte amb els europeus, els seus fills, néts i altres descendents van conèixer i van mantenir relacions amb els occidentals. Aquestes relacions van començar de manera poc propícia, després de la invasió de gran part de Rússia a finals de la dècada de 1230 i les victòries de Liegnitz i el riu Sajó en 1241. Foto: Wikimedia Commons

El viatge cap a la Xina dels grans emperadors

Marco Polo va partir l’any 1271, amb la benedicció del papa Gregori X (1210-1276), acompanyats únicament de dos capellans dels cent promesos (i que a sobre van tornar-se’n al poc de marxar a causa de la duresa del trajecte). Va visitar: Palestina, Armènia, les regions de l’actual Geòrgia, el mar Caspi, el Golf Pèrsic, Pèrsia i l’Afganistan fins a arribar a la Xina quatre anys després. Tota la Ruta de la Seda i travessats rius, muntanyes, boscos, deserts i la serralada del Pamir, que els va obrir les portes de l’imperi de Kublai Kan, qui els va rebre en el seu palau d’estiu conegut com a Xanadú -en el que seria l’actual província de Mongòlia Interior-.

Aquesta llarga i àrdua travessia va fer que Marco Polo despertés el seu esperit aventurer i es delectés amb cadascun dels paisatges, de les gents, dels pobles i de les desconegudes meravelles amb què s’anava trobant. La seva extraordinària memòria sobre cadascun d’aquests llocs i cultures seria clau a l’hora de descriure amb tot luxe de detalls i exactituds les seves aventures a El llibre del milió, que va donar a conèixer a l’Europa medieval les terres de l’Àsia central i la Xina.

Les raons per al cessament d’aquestes campanyes mongols a Occident i l’abandonament de l’ocupació d’Hongria han estat objecte d’un intens debat. La mort del Gran Kan l’any 1241 i la necessitat dels líders de l’expedició de retornar per elegir un nou sobirà, l’escassetat de pastures a Occident per als cavalls mongols i el descens de l’abastament a Hongria com a resultat de la guerra, han estat algunes de les propostes que s’han plantejat. Qualsevol que fos la raó, el retrocés mongol va acabar amb les hostilitats entre els mongols i els europeus. Les subsegüents relacions van ser pacífiques i van permetre a les dues parts estudiar mútuament.

La Xina fascinant

El relat sobre la incommensurable Xina es corona amb la descripció a fons de diverses ciutats que van meravellar a Marco Polo. Les va qualificar de magnífiques, opulentes i portentoses. Quinsai, la moderna Hangzhou, l’antiga capital de la vençuda dinastia Song en mangi (nom que els mongols donaven a la Xina meridional), es va revelar al venecià com un lloc de meravella absoluta que no va dubtar a definir com «un paradís». En aquella època, la ciutat comptava amb més d’un milió d’habitants i les seves dimensions eren enormes.

Totes les quantitats es comptaven per milers: 12.000 ponts, 100.000 guàrdies, 4.000 banys públics, 30.000 soldats, banquets amb 10.000 comensals, palaus de 1.000 habitacions, 1.600 milers d’edificis, 50.000 persones a la plaça del mercat.

Tanta era l’admiració per aquest monstre urbanístic i la seva comarca que li és difícil expressar-la en paraules. També la ciutat de Zayton, cosmopolita i tolerant, situada a la Xina de sud-est, poblada per comerciants perses, àrabs, indis, mariners, emissaris, oficials, soldats, monjos i missioners budistes, taoistes, hindús, musulmans, jueus, cristians nestorians, maniqueus… provoca que Marco Polo la denomini el “port de les delícies”.

Vista de Bukhara (Uzbequistan), enclavament important a la Ruta de la Seda. Autor: Eugeni Junyent
En un dels seus viatges a les ordres del Gran Kan, Marco Polo va passar un temps a l’illa de Sumatra. Va descriure la seva gent com caníbals i adoradors d’animals. Per defensar-se d’«aquests homes pèrfids i bestials», Marco Polo i els seus homes van construir fins a cinc forts de fusta. Vista de Bukhara (Uzbekistan), enclavament important a la Ruta de la Seda. Autor: Eugeni Junyent

El llarg trajecte d’anada de Venècia a Pequín va durar tres anys (1271-1274) i, tot i que és a la Xina i durant els anys de servei a la cort del Gran Kan on Marco Polo viu pot observar les més grans meravelles, el camí no està exempt de problemes, rareses i curiositats que sorprenen, en alt grau, tant a Marco Polo com després als seus oients que augmentarien encara més l’èpica del seu viatge.

Cap a Bagdad

Deixant enrere el Pròxim Orient i endinsant-se en territoris ja sota el domini mongol, Marco Polo descobreix a Armènia la muntanya Ararat on es va posar l’arca de Noè després del diluvi universal, i en els territoris de l’alta Mesopotàmia (actual Iraq) explica els pous de quitrà, alguns en flames, sempre encesos, i que esdevenien autèntics fars en les nits del desert.

El 1258 els mongols van entrar a sang i foc a la ciutat de Bagdad. Però gràcies a la intercessió de Doquz Jatún, l'esposa del príncep mongol Hulagu i devota del nestorianisme, es va salvar, segons explica la tradició. El nestorianisme era un corrent cristià que s'havia difós per l'Àsia des de feia segles. Foto: Wikimedia Comons
El 1258 els mongols van entrar a sang i foc a la ciutat de Bagdad. Però gràcies a la intercessió de Doquz Jatún, l’esposa del príncep mongol Hulagu i devota del nestorianisme, es va salvar, segons explica la tradició. El nestorianisme era un corrent cristià que s’havia difós per l’Àsia des de feia segles. Foto: Wikimedia Commons

Abans d’entrar a Pèrsia, Marco Polo explicava el miracle obrat per un sabater cec i devotíssim de la ciutat de Bagdad. Aquest, gràcies a les seves constants pregàries, aconsegueix que Déu mogui una muntanya salvant així a la comunitat cristiana de les mans del malvat califa de torn. Es tracta d’una narrativa fantàstica, molt similar a les Mil i una nits, en el qual Marco Polo sembla explicar com es va salvar l’antiga comunitat cristiana de Bagdad l’any 1258.

L’etapa d’Iran i els reis mags

Però és el relat del seu pas per les estepes de l’Iran el que provoca veritable sorpresa i fins escàndol. En el que sembla un recurs per seguir excitant al públic cristià que escolta les aventures, el comerciant descriu la pàtria dels tres reis mags d’Orient de l’Evangeli, i ens parla de les seves tombes i dels cossos encara incorruptes de Gaspar, Melcior i Baltasar.

Avui en dia hi ha investigadors que dubten de la seva visita a la Xina, precisament per tot el que no explica. La historiadora nord-americana Frances Wood, per exemple, es pregunta per què Marco Polo no esmenta en absolut ni la Gran Muralla, ni l’escriptura ideogramàtica xinesa, ni el te, ni els escuradents de menjar o els peus embenats de les dones.

Aquesta notícia invalidaria la tradició de la conservació dels seus ossos en el famós i venerat Dreikönigsschrein, el reliquiari dels Tres Reis Mags de la catedral de Colònia, a Alemanya, amb el que esclata la polèmica sobre les relíquies, un suculent negoci que movia diners.

A continuació, Marco Polo passa a justificar l’origen del culte al foc que practicaven els habitants d’aquests paratges. Descriuria els tres reis mags de la tradició cristiana a mazdaistes o “adoradors de foc”. Avançant cap a Orient, es va creant un món on es barrejava la llegenda i la meravella.

El seu relat va adquirint més i més matisos irreals i fantasiosos. Al Khorasan persa, la llegenda de l’arbre sec o solitari que indicava la finalitat del món, però que Marco Polo aconsegueix superar, les paoroses traces de la destrucció sembrada per les hordes mongoles en l’Àsia Central, la travessia dels enormes deserts buits, inhòspits i perillosos del Taklamakan i el Gobi, omplen el llibre de risc, intriga i aventura.


Més informació:

Viajes famosos de Marco Polo / Marco Polo incredible Journeys [IGEO.TV]

Colabora con nosotros: http://igeo.tv/contribuye-al-proyecto/Igeo TV in english: watch this video, agency news and footage: http://www.youtube.com/channel/UC…

  • Viatges de Marco Polo. Versió catalana del segle XIV. Editorial Barcino, Barcelona, 1958.

  • La ruta de la seda: dioses, guerreros y mercaderes. La verdadera historia de Marco Polo. Luce Boulnois. Península, Barcelona, 2004.

  • Libro de las maravillas del mundo. Marco Polo. Cátedra, Madrid, 2007.

Marco Polo

Marco Polo was a Venetian explorer known for the book The Travels of Marco Polo, which describes his voyage to and experiences in Asia. Polo traveled extensively with his family, journeying from Europe to Asia from 1271 to 1295 and remaining in China for 17 of those years.

Travel History: Marco Polo, the World’s First Great Travel Writer? – Independent Travel Cats

The Italian Marco Polo is probably the world’s most famous traveler and one of the world’s first travel writers. The famous Venetian is believed to have left Venice at age 17 to embark on a 24-year journey through the Persian Gulf and Asia, spending much of this time in China in the court of the great Mongol emperor Kublai Khan.

Marco Polo (article) | Khan Academy

If you’re seeing this message, it means we’re having trouble loading external resources on our website.

The Travels of Marco Polo by Marco Polo: 9780307269133 | PenguinRandomHouse.com: Books

Now in a handsome and newly revised hardcover edition: the extraordinary travelogue that has enthralled readers for more than seven centuries. Marco Polo’s vivid descriptions of the splendid…

The Travels of Marco Polo

The Travels of Marco Polo [Marco Polo, Ronald Latham] on Amazon.com. *FREE* shipping on qualifying offers. The Travels of Marco Polo

Article anteriorEl tractat de Verdun de 843, partició de l’imperi
Proper articleArmes de la Segona Guerra Mundial: l’aviació
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Creador del bloc d’història local "Històries Manresanes" i premi al millor bloc cultural als Premis Bloc Catalunya 2011. Creador juntament amb Cèsar Sánchez del portal "Històries d'Europa" l'any 2013.