Interrogatori a
Interrogatori a "Lluís l'Últim" per part de la Convenció Nacional el 26 de desembre de 1792. Foto Wikimedia Commons de domini públic

La Revolució Francesa va ser un procés molt complex, amb diverses fases, durant les quals el paper que havien de tenir els borbons va ser al centre del debat. La revolució va començar el 1789 amb la presa de la Bastilla el 14 de juliol. En una primera fase anomenada de L’Assemblea Nacional (1789-1792) es van aplicar els conceptes més filosòfics, amb la família reial com a espectadora.

Es van aprovar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (agost de 1789) o la Constitució i s’aplicà el liberalisme polític (1791). Però el 10 d’agost de 1792 la revolució va prendre un caire més radical, quan els sans-culottes van assaltar el palau de les Teuleries. Aquest període, conegut com de la Convenció, va ser la que proclamà la Primera República Francesa, el 21 de setembre de 1792. Lluís XVI va ser desposseït de qualsevol dret i seria jutjat entre el 10 i el

La Fuga de Varennes va ser organitzada en secret per fer sortir la família reial de les Tulleries. Però la bombolla mental en la qual vivien els borbons feia difícil l'organització. Volien un carruatge més gran (propi d'un rei),MAria Antonieta volia endur-se el seu estilista, i de la figida de la família es va passar a la d'un seguici que disfressats i tot va cridar l'atenci´ode la gent fins a ser reconeguts i detinguts. L'Assemblea, davant la fuga del rei, havia assumit les competències executives i de l'exèrcit. Gravat de la fugida de Wikimedia Commons
La Fuga de Varennes va ser organitzada en secret per fer sortir la família reial del palau de les Teuleries. Però la bombolla mental en la qual vivien els borbons feia difícil l’organització. Volien un carruatge més gran (propi d’un rei), Maria Antonieta volia endur-se la seva estilista, i de la fugida de la família es va passar a la d’un seguici que disfressats i tot va cridar l’atenció de la gent fins a ser reconeguts i detinguts. L’Assemblea, davant la fuga del rei, havia assumit les competències executives i de l’exèrcit. Gravat de la fugida de Wikimedia Commons

La fugida del rei

Durant la primera etapa revolucionària, el rei era obligat a signar decrets, com el de l’Assemblea, forçant un sistema de monarquia parlamentària. Malgrat l’aparent col·laboració reial, el descontentament popular contra el monarca augmentava pels rumors de suposades conxorxes internacionals, alimentades pels nobles que havien fugit als estats fronterers.

Aquest sentiment de traïció del rei va confirmar-se a ulls populars quan el 20 de juny de 1791 el rei va protagonitzar la Fuga de Varennes, sent detingut en aquesta població de Lorena, quasi a la frontera, i retornat a París ja com a presoner. Aquest fet va ser transcendental per l’enduriment de les diferències entre els revolucionaris partidaris de reformes monàrquiques i els abolicionistes totals de la monarquia. Girondins i jacobins (més radicals) s’enfrontaven, igual que l’Assemblea i la Comuna (el govern revolucionari de París), que intentava prendre el poder.

La massacre del Camp de Mart el 17 de juliol de 1791 va ser un exemple del malestar popular. Dos dies abans els cordeliers havien demanat la destitució del rei. L’Assemblea va ordenar el desallotjament de la plaça per l’exèrcit. Va haver-hi desenes de morts i centenars de ferits. Moderats i revolucionaris van separar-se encara més arran d’aquests fets.

En aquest ambient de tensió creixent el 3 de setembre es va aprovar la Constitució. El rei va accedir a canvi de conservar les aparences i fer veure que “havia estat segrestat”. A l’abril de l’any següent 1792 la insurrecció es mastegava a l’ambient, ni la declaració de guerra a Àustria aconseguiren desviar l’atenció. Al juliol va haver-hi una invasió austro-prussiana de França en el marc de la guerra de la Primera Coalició, per això l’11 de juliol de 1792 l’Assemblea Nacional declarà la “pàtria en perill”.

Els Cordeliers, els més antiborbons

La tensió era màxima, i la calor d’agost també. Quan es va saber que en realitat els borbons havien intentat fugir, el 3 d’agost el clam demanant el cessament de Lluís XVI, anomenat despectivament Lluís Capet (per ser els borbons una línia col·lateral d’aquests) era quasi unànime. No va ajudar la popularitat del rei el fet que fes ús del seu dret legal a vetar lleis de l’Assemblea per evitar condemnar a mort els nobles fugits o que els mossens juressin fidelitat a la nova república. Robespierre va cedir als més radicals, els del club dels cordoliers (més radicals encara que els jacobins), encapçalats per Danton.

Els dels cordeliers (anomenats així perquè tenien la seu al convent dels franciscans que tenien aquest malnom) ja s’havien oposat a la Constitució de l’any anterior. L’Assemblea va suspendre al rei de les seves funcions i convocà una Convenció amb eleccions de sufragi universal. Robespierre estava posant les bases per a justificar l’assumpció del poder, i per al que hauria de venir, l’estat del terror.

Recreació de la massacre de la guàrdia suïssa en l'assalt al palau de Teuleries el 10 d'agost. Foto: Wikimedia Commons
Recreació de la massacre de la guàrdia suïssa en l’assalt al palau de Teuleries el 10 d’agost. Foto: Wikimedia Commons

Radicalització de la revolució, la “Segona Revolució”

El 10 d’agost de 1792, els autoanomenats “patriotes” van exigir l’enderrocament de Lluís XVI i van assaltar el palau de les Teuleries. La guàrdia suïssa va contraatacar. L’enfrontament va acabar en massacre, les xifres varien entre 1.000 i 6.000 entre defensors i atacants.

La família reial va passar a estar reclosa a la presó del Temple. Només dos dies després de conformada la nova Convenció era proclamada la república el 21 de setembre de 1792. Sense cap atribució, el paper que havia de tenir l’exrei va passar a ser motiu de discussió entre els revolucionaris enfrontats. Robespierre defensava que l’havien de matar, i Danton que se l’havia de jutjar per a legitimar així el nou poder executiu.

Malgrat tot, encara una comissió de juristes va haver de determinar si es podia o no jutjar a un rei i en quins paràmetres. Finament es va decidir que havia estat deposat, per tant, el 3 de setembre es decidí jutjar el ciutadà Lluís Capet. El judici començaria una setmana després.

Làmina que recrea l'execució del borbó, el ciutadà Lluís Capet. Mostrant el seu cap al poble. Maria Antonieta també seria executada mesos després, a l'octubre. Foto: Wikimedia Commons
Làmina que recrea l’execució del borbó, el ciutadà Lluís Capet. Mostrant el seu cap al poble. Maria Antonieta també seria executada mesos després, a l’octubre. Foto: Wikimedia Commons

El judici

Les acusacions contra el monarca van ser fins a 44, cap d’elles eren considerar-se diví, voler perpetuar una institució feudal, o estar cobert de privilegis mentre la majoria de la gent moria de gana. Les acusacions eren de: contrarevolucionari, intent d’abandonar el país en temps de guerra, alta traïció, enviar l’exèrcit contra al seu poble o corrupció, entre altres. Això era així perquè el borbó havia passat a ser en l’etapa anterior responsable de l’executiu (atribucions que li va treure l’Assemblea) i rei “dels francesos”, no pas de França i Navarra.

El plat fort del judici va ser l’anomenat armari de ferro. Un armari secret trobat amb l’ajuda del seu constructor al palau de les Teuleries on s’amagava correspondència abundant del rei amb diversos conspiradors. Aquesta documentació provava la doble cara que havia mantingut sempre Lluís XVI. Evidentment, l’exmonarca va defensar-se amb el conegut “no saber res”, negant que la fos la seva signatura, ni el seu segell.

La sentència estava signada?

Que la convenció de diputats s’autoproclamés com a jutge i jurat alhora, mentre al carrer la gent cridava perquè fos executat, ja era prou eloqüent. Calia guardar les formes, i votarien els 749 diputats. Es decidí que el 15 de gener es votaria sobre la culpabilitat del ciutadà Lluís Capet dels càrrecs de conspiració. El resultat va ser 691 a favor. Tot i que les xifres ballen, perquè molts van emetre circumstàncies personals.

Que el tema era una patata calenta, ho demostra el fet que s’arribés a votar fins a 4 vegades diversos aspectes. Només hi havia unanimitat en què era culpable, 749 a favor i 13 abstencions. Però quina pena imposar? Portar el tema a referèndum no va ser aprovat per 424 vots en contra. Calia decidir. El resultat de la votació per la pena de mort va ser 387 a favor, 28 dels quals demanaven l’indult, i 334 en contra. Es va plantejar, llavors, l’indult i el seu possible desterrament als Estats Units, moció també refusada per 380 vots en contra, opció, però, que va rebre 310 vots a favor.

La reacció termidoriana va posar fi al període del terror amb la qual es posà fi a la monarquia dels borbons. La reacció antijacobinita portaria al a dissolució de la Convenció, sunbstituida pel Directori i l'aprovació d'una nova Constitució, la tercera, el 1795. Foto: Wikimedia Commons
La reacció termidoriana va posar fi al període del terror amb la qual es posà fi a la monarquia dels borbons. La reacció antijacobinita portaria a la dissolució de la Convenció, substituïda pel Directori i l’aprovació d’una nova Constitució, la tercera, el 1795. Foto: Wikimedia Commons

L’execució dels borbons

Per tant Lluís “l’últim” va ser informat el dia 20 de la condemna a mort i que seria executada en només 24 hores. El 21 de gener de 1973 va ser guillotinat a la plaça de la Concòrdia (antigament de la Revolució) i el seu cap rodolà cap al cistell. L’execució del monarca provocà una reacció de les monarquies europees que declararen la guerra a França, fet que va fer endurir els posicionaments interns. Les revoltes monàrquiques internes, que esperaven el suport exterior, van ser fortament reprimides.

Robespierre i l’ala més dura dels jacobins inauguraren el període anomenat de la Convenció muntanyesa, que el 1793 va aprovar una altra Constitució de caràcter molt més radical que l’anterior, proclamant la sobirania popular.

Aquest nou govern, ja sense el debat dels borbons, iniciaria l’anomenat Període del Terror, del 5 de setembre de 1793 al 28 de juliol de 1794, durant el qual desenes de milers de persones van ser passades per la guillotina. Inclòs Robespierre, la data de la seva execució marca el final d’aquest període del Terror. Però aquesta seria una altra història.


Més informació:

Àudio sobre la mort dels borbons.

Le sang des Bourbons : mort du roi et naissance de la République

Le 10 août 1792, les ” patriotes “, qui réclament la déchéance de Louis XVI, prennent d’assaut le château des Tuileries, pénètrent dans la cour, fraternisent avec une partie des défenseurs, mais les Suisses contre-attaquent. C’est le massacre : 413 morts du côté des assaillants, 1000 dans les rangs des défenseurs.