Stalin era un membre actiu de l'oposició tsarista, per això va ser detingut. La imatge de la seva fitxa policial. Era freqüent la pràctica policial de generar disputes entre els opositors fent que sospitessin de ser col·laboracionistes. Foto: Wikimedia Commons
Stalin era un membre actiu de l'oposició tsarista, per això va ser detingut. La imatge de la seva fitxa policial. Era freqüent la pràctica policial de generar disputes entre els opositors fent que sospitessin de ser col·laboracionistes. Foto: Domini públic Wikimedia Commons

lósif Stalin, l’home que va dirigir la Unió Soviètica durant 30 anys amb mà de ferro. Que va passar a la història per l’onada de terror que va desencadenar abans i després de la Segona Guerra Mundial. Hauria estat un informador de l’Okhrana, la temible policia secreta tsarista? Podia ser un argument per a una excel·lent novel·la històrica i un best-seller mundial. Però, en realitat, es tracta d’una demostració més de com és de fàcil és muntar una pseudohistòria conspiranoica sempre que hi hagi gent predisposada a creure-se-la acríticament. En aquest cas, tot es basa en un controvertit document, que no sembla una falsificació, però sí que és fals.

La carta d'Eremin va ser publicada per primer cop el 1956 a un article del trànsfug soviètic Alexander Orlov per a la revista Life anomenat "El sensacional secret de les purgues de Stalin". Segons Orlov Stalin va purgar el mariscal Tukhachevsky i altres membres de l'exèrcit, perquè haurien descobert alguns d'aquests documents. bolxevicFoto: de Seekallknowledge - Obra pròpia, CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons
La carta d’Eremin va ser publicada per primer cop el 1956 a un article del trànsfuga soviètic Alexander Orlov per a la revista Life anomenat “El sensacional secret de les purgues de Stalin”. Segons Orlov Stalin va purgar el mariscal Tukhachevsky i altres membres de l’exèrcit, perquè haurien descobert alguns d’aquests documents. Foto: de Seekallknowledge – Obra pròpia, CC BY-SA 4.0, Wikimedia Commons

Una carta que reapareix i desapareix

El professor Iuri Jechinov va trobar l’any 1997, a l’arxiu de la Fundació Tolstoi de Nova York, el document que, suposadament, provava la col·laboració de Stalin amb la policia tsarista entre els anys 1906 i 1912. Era la carta, coneguda com la Carta Yeriomin o Carta Eremin per la signatura d’aquest oficial. Anava dirigida del cap de policia Yeriomin a Aleksei Zhelezniakov, cap de l’Okhrana a Yeniséi (Sibèria). S’hi assegurava que:

“Iósif Visarionóvich Zhugashvili-Stalin, que ha estat exiliat a la regió de Turuján, va ser detingut el 1906 i va proporcionar informacions importants al cap de la gendarmeria de Tbilisi. El 1908, el cap de l’Okhrana a Bakú, capital de l’Azerbaidjan, va rebre de Stalin certa informació, i després de l’arribada de Stalin a Sant Petersburg, es va convertir allà en agent del departament regional. El treball de Stalin era correcte, però ocasional”.

La interpretació del que diu Yeriomin en aquesta única font, era la prova principal de Jechinov. La carta, datada a l’estiu de 1913, autenticava la teoria amb diversos testimonis. Stalin, alies Koba, hauria deixat de col·laborar amb l’Okhrana quan va ser elegit com a membre pel Comitè Central del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, que més tard aglutinaria als bolxevics, durant el congrés del partit celebrat a Praga el 1912. La detenció de 1906 no figura en la seva biografia oficial, el que per a Jechinov és una prova més (ús de la prova indemostrable) del fet que el dictador es va muntar una biografia a la seva mida (vaja, si fa no fa com tothom).

Iosif Vissarionovich Dzhugashvili (1878-1953). Fotografia: Wikipedia Commons de domini públic

Altres versions conspiranoiques

Les suposades revelacions no ajudaven a dilucidar altres teories conspiranoiques. Com la que, en realitat, Stalin hauria fet valer les seves relacions amb la policia secreta del tsar per eliminar als seus rivals interns del partit. Aquesta versió té com a suport el fet que els caps opositors al tsarisme no eren un moviment monolític. Més aviat es disputaven el lideratge dels grups d’esquerra amb tots els mètodes que tinguessin a l’abast. Altres historiadors i investigadors havien interpretat que en realitat Stalin era realment un infiltrat bolxevic dins la policia secreta o fins i tot un agent doble.

Anys més tard, amb la Unió Soviètica en funcionament amb Stalin, molts policies -així com antics militars tsaristes- van treballar a la policia secreta, la NKVD (predecessora del KGB). Van fer servir mètodes molt semblants als de l’època de la monarquia russa. Precisament, alguns historiadors creuen que Stalin va treure profit dels sanguinaris sistemes de repressió tsarista quan, cap als anys 30, va emprendre les purgues dels caps del Partit Comunista que el van portar al poder després de la mort de Lenin.

Esdeveniments circumstancials elevats a fets

El febrer de l’any 1913 Stalin va ser arrestat de nou. Va rebre un exili sospitosament lleuger, comparat amb les deportacions a Sibèria que havia patit. Era suficient això com a prova de què Stalin era un agent de la policia secreta del tsar, l’Okhrana? Stalin havia estat el cap de grups que feia atracaments per aconseguir finançament per a l’oposició tsarista.

El sensacionalisme històric de la duplicitat de Stalin mostrava un malentès naïf de la vida subterrània: els revolucionaris estaven plens d’espies de l’Okhrana. Però molts eren agents dobles o fins i tot triples, alguns van arribar a cobrar d’altres països com França o Alemanya. Ara bé, Stalin estava disposat a trair els col·legues que s’hi oposaven, tot i que, tal com va admetre l’Okhrana en els seus informes, continuava sent un marxista fanàtic, i això és el que importava. Stalin no compartiria mai els seus èxits amb ningú.

Jechinov va creure que havia descobert la sopa d’all amb aquesta carta, però en realitat la trama i les especulacions ja portaven cua feia temps.

Desmuntant la paranoia: les investigacions de Montefiore

El mateix Trotski, gran enemic del règim estalinista, sempre va negar aquestes teories conspiranoiques. L’investigador Simon Sebag Montefiore va dedicar-hi un capítol del seu llibre Young Stalin. Les conclusions de Montefiore eren:

“El cas contra Stalin és realment un cas feble”. […] “Stalin era flexible i amoral. El seu complex messiànic el va portar a creure que qualsevol que se li oposés era un enemic de la causa… però no hi ha prova que traís a qualsevol camarada o que fos jutjat per un tribunal del Partit”.

Els contactes de Stalin amb la policia secreta no són tan sospitosos com semblen, segons Montefiore. Quan va visitar Tbilisi per a una breu conferència dels bolxevics el novembre de 1909, se sap, irònicament per Fikus, un agent de l’Ohkrana infiltrat en els bolxevics, que:

“A causa dels esforços de Koba-Josef Djugashvili, procedent de Bakú- la conferència va decidir disposar que els membres del Partit haurien d’infiltrar-se en diferents institucions de l’estat rus” per reunir el màxim d’informació d’intel·ligència per al Partit.

Montefiore, en referència al fet que aparegués algun document decisiu en els arxius provincials de l’Ohkrana, ho creia difícil. Segons ell, el més probable és que la coneguda com a Carta Yeriomin, que constituïa el nucli principal als llibres de teories conspiratòries dels anticomunistes, era una fabricació per acusar a Stalin de traïdor per intentar debilitar la seva figura política dins el món comunista.

El general Alexancer Orlov en una foto dels anys 30 per a un passaport fals. Foto Wikimedia Commons de domini public
El general Alexancer Orlov en una foto dels anys 30 per a un passaport fals. Fotografia: Wikimedia Commons de domini públic

Qui va fer la carta?

No se sap. Se suposa que pot ser autèntica, és a dir, va ser feta pels personatges i en el moment i lloc que es relata, però que en realitat era un muntatge policial. Una informació falsa. El que en parlà primer va ser Aleksandr Orlov, membre del NKVD. Va ser comissionat a la Gerra Civil espanyola i en acabar aquesta va marxar directament cap a Amèrica sospitant (sospites més que fonamentades) que hagués acabat purgat com tants d’altres companys seus.

La majoria d’historiadors dubten de la veracitat de les seves afirmacions. Era costum de la mateixa Okhrana tsarista donar proves de col·laboració falses de revolucionaris per enemistar-los entre ells. I d’aquesta manera fer-los passar per traïdors a ulls dels seus camarades. El més probable és que podria haver passat amb Stalin i després ser aprofitat als anys cinquanta.

Com va anar creixent la bola de neu

Un altre tema és que Orlov deia que Stalin havia purgat a la cúpula militar el 1937 perquè alguns sabien que Stalin hauria col·laborat amb l’Okhrana. L’anomenat cas Tukhachevsky. Això no sembla prou sòlid. En el cas de la purga militar, a la paranoia de Stalin amb tothom qui el rodejava se li suma una possible maquinació dels serveis secrets nazis de Heydrich per fer creure a Stalin que els seus militars li preparaven una traïció. Hi ha força consens amb això. És força versemblant.

El periodista rus d’origen jueu, especialitzat en temes de la Revolució Russa, Isaac Don Levine, que havia fugit als Estats Units el 1911, va dir que la carta li havia arribat a les seves mans el 1947. Afirmava que no li havia donat credibilitat. Ara bé, després de la publicació a Life de l’article d’Orlov va aprofitar per fer el que fan els qui viuen de l’especulació: fer-se preguntes. I d’aquesta forma, sense afirmar ni negar, dient que “la majoria de documents anticomunistes eren falsos”, però “i si era autèntica aquesta”, es va anar construint el mite.

Quan es va publicar una referència a la carta a la revista Life després de la mort de Stalin, Khrushchev i el Politburó van ordenar al cap del KGB, el general Serov, que portés a terme una anàlisi sobre la seva veracitat. Sense resultats. El 1997 “casualment” va aparèixer un altre cop la carta, trobada per Jechinov. Però les investigacions d’arxiu de Montefiore l’any 2007 van concloure que la carta havia estat un groller intent més per desacreditar Stalin.


Més informació:

Aquest llibre de Brackman és un dels principals que defensa la teoria que Stalin era un agent tsarista. L’únic que aconsegueix demostrar és que Stalin era un egòlatra paranoide. Que conspirava contra tothom que no li seguia la veta. I que els moviments socialistes previs a la revolució estaven infiltrats per tot arreu de secretes. Per tant, Stalin, com tots, en algun moment o altre tindrien relació amb algun d’ells.

The Secret File of Joseph Stalin

This account of Stalin’s life begins with his early years, the family breakup caused by the suspicion that the boy was the result of an adulterous affair, the abuse by his father and the growth of the traumatized boy into criminal, spy, and finally one of the 20th century’s political monsters.

Article de l’especialista Isaac Don Levine que embolicava la trama. El que sigui per vendre diaris.

LIFE

LIFE Magazine is the treasured photographic magazine that chronicled the 20th Century. It now lives on at LIFE.com, the largest, most amazing collection of professional photography on the internet. Users can browse, search and view photos of today’s people and events. They have free access to share, print and post images for personal use.

De George F. Kennan, ideòleg de la Doctrina Trumman i pare de la teoria de la voluntat expansionista de l’URSS que va portar a la Guerra Freda. La demonització del comunisme als Estats Units va ajudar a difondre teories que desacreditessin els principals líders soviètics.

The Historiography of the Early Political Career of Stalin on JSTOR

The Historiography of the Early Political Career of Stalin The Proceedings journal contains papers that have been read before the members of the American Philosophical Society at meetings held in April and November. The papers sometimes are given as part of a topical symposium.

Article anteriorArkaim, arqueologia i pseudociència als Urals
Proper articleDe David a Cannae. Ús militar de la fona
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Creador del bloc d’història local "Històries Manresanes" i premi al millor bloc cultural als Premis Bloc Catalunya 2011. Creador juntament amb Cèsar Sánchez del portal "Històries d'Europa" l'any 2013.