Vista aèria del poblat d'Arkaim el 2015. Fotograia aèria de Rafikova m CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons
Vista aèria del poblat d'Arkaim el 2015. Fotograia aèria de Rafikova m CC BY-SA 4.0 via Wikimedia Commons

El juny de 1987 un grup d’arqueòlegs soviètics van descobrir a la vall del riu Bolxaia Karaganka, al sud de la província de Txeliàbinsk (Urals Meridionals, Rússia), les restes d’uns murs que rodejaven el que semblava un antic nucli habitat. Els investigadors de la Universitat Estatal de Txeliàbinsk estaven catalogant restes arqueològiques de la zona abans que aquesta quedés submergida per la construcció d’una presa. El que havien trobat era un poblat circular d’uns 150 metres de diàmetre que contenia restes d’habitatges, pous i peces de ceràmica. Tenint en compte la datació d’altres jaciments propers, es va estimar que el lloc fou habitat als segles XVII-XVI aC.

La descoberta del jaciment d’Arkaim (anomenat així per un turó proper) va fer que la presa finalment no es construís. Les súpliques dels arqueòlegs van poder aturar el projecte i Arkaim es va salvar. Tot i l’evident interès arqueològic – o a causa d’aquest – l’indret es va convertir ben aviat en un santuari per a sanadors, sectaris i ultranacionalistes de tota mena.

Recreació del poblat d’Arkaim on s’esmenta la teoria de Zoroastra. Infografia de Jvtrplzz en domini públic a Wimimedia Commons

La Cultura de Sintaixta i els pobles indoeuropeus

El jaciment d’Arkaim pertany a la Cultura de Sintaixta (II mil·lenni aC), l’existència de la qual es remunta a l’edat del bronze. Aquesta cultura s’havia estès per una part important del sud de l’actual Rússia i nord del Kazakhstan i es considera el bressol del carro de guerra tirat per cavalls

Hi ha un consens general en el fet que els pobles de Sintaixta eren parlants de protoindoiranià, una variant de les llengües indoeuropees. Aquestes provenen de l’antic protoindoeuropeu parlat a les estepes del sud de Rússia al IV mil·lenni aC. El protoindoeuropeu acabaria donant lloc a la majoria de llengües d’Europa i a gran part de les d’Àsia, com el persa o l’hindi. Fins a l’Edat Moderna es parlaven llengües indoeuropees en un espai que anava des d’Irlanda fins al Ganges, però actualment – a causa de les colonitzacions europees- es parlen a tots els continents.

Tot i que la teoria de l’origen indoeuropeu a les estepes del nord de les mars Negra i Càspia  és la més acceptada, alguns investigadors proposen una llar original indoeuropea a altres llocs com Anatòlia. D’altra banda, durant el segle XIX i fins a mitjans del XX, molts estudiosos proposaven un origen nòrdic. Aquest fet va ser àmpliament utilitzat pels nazis, que presentaven als germànics com a hereus únics dels “aris”. Tota la resta de pobles indoeuropeus serien segons ells versions “adulterades” dels germànics.

La zona on es va descobrir Arkaim es coneix amb el nom de “terra de les ciutats”, ja que el jaciment no és l’únic que segueix el patró de ser un lloc habitat permanentment. Es calcula que Arkaim podia haver tingut uns 2.000 habitants. Encara que s’haguessin excavat anys abans altres nuclis de població, només Arkaim va cridar l’atenció general. I és que el moment era l’idoni.

La caiguda de l’URSS i l’auge pseudocientífic

El descobriment d’Arkaim va coincidir amb els últims anys de l’URSS. En aquell marasme polític, molta gent se sentia descentrada i mancada de referents nacionals o morals i es va produir un gran auge de pseudoespiritualitat i ultranacionalisme a parts iguals. Sanadors, mèdiums o Hare Krixnas van viure el seu minut d’or. Els ufòlegs i parapsicòlegs sortien a tots els mitjans. Al mateix temps, els ultranacionalistes es van donar a conèixer a Rússia. 

Arkaim, salvada de la inundació d’una presa que mai es construí, es va convertir en un lloc de peregrinació per a tota mena d’il·luminats. El fet que els seus antics habitants fossin antics pobles indoiranians que després van emigrar cap al sud no va passar desapercebut tant a sectaris com a ultradretans. El lloc era vist com el bressol espiritual de tota la saviesa hindú. Es va arribar a dir que el lloc fou on havia nascut el profeta persa Zoroastre (Zaratustra). En aquest sentit, s’arribà a l’extrem de penjar un cartell que, parafrasejant matusserament a Nietzsche, afirmava que “aquí nasqué Zaratustra”. També es promocionava com a “centre espiritual en comunió amb la Natura”.

Segons algunes teories la Sintaixta podria derivar de la cultura de la ceràmica cordada i aquesta de la cultua iamna que pertant a les cultures d’enterrament en foses. Foto Wikimèdia Commons

El paratge d’Arkaim per tant, va viure (i continua vivint, tot i que el lloc ara ja està convenientment museïtzat i interpretat) una allau de gent New Age cercant espiritualitat de rebaixa, sanació espiritual o contacte amb la Mare Terra, fet comú amb altres indrets com Stonehenge a Anglaterra o Tiwanacu a Bolívia. Tot i no aconseguir el renom mundial d’aquests, a Rússia sí que és molt popular entre aquest tipus de públic.

Arkaim no només es va utilitzar des de sectors marginals com el New Age o el nacionalisme. Institucionalment, sobretot després de l’arribada al poder de Putin, el lloc es va convertir en una mena de “santuari nacional rus”. El mateix Putin va visitar el jaciment el maig de 2005, interessant-se per la història del lloc.

Arkaim com a justificació de l’expansió russa

Amb la caiguda de l’URSS el nacionalisme rus va agafar una gran embranzida. Tot i que la majoria de referents se cercaven en el passat tsarista, alguns grups van anar més enrera. Arkaim estava allà per satisfer les seves ànsies. La localització del jaciment al sud dels Urals prop de la frontera amb el nou estat de Kazakhstan es considerava un motiu per justificar la presència russa a la zona.

Les terres properes a Arkaim estaven habitades abans de la conquesta russa del segle XVIII per pobles túrquics com els kazakhs o els baixkirs. La descoberta d’Arkaim – poblat construït per antics pobles d’arrel indoeuropea (anteriors a l’expansió túrquica) –es va utilitzar políticament per afirmar que els eslaus (com a poble indoeuropeu) tenien tot el dret d’estar presents en aquella regió. Al Kazakhstan aquest va ser un debat ben viu, donada la gran presència de russos al nord del país. Aquests s’havien establert allà a partir del s. XVIII, però amb Arkaim pretenien reivindicar uns drets més antics, obviant que els pobladors d’Arkaim no tenien cap relació amb el poble rus més enllà de la semblança idiomàtica que uneix les llengües indoeuropees.

Avui en dia Arkaim sembla haver recuperat el seu interès real, basat en l’arqueologia i el passat dels pobles de l’estepa. Tot i això, buscadors d’energies vàries o pseudohistoriadors que intenten justificar una suposada grandesa russa amb mil·lennis d’antiguitat segueixen freqüentant el lloc.


Més informació:

  • Shnirelman, Victor. (1999). Passions about Arkaim: Russian Nationalism, the Aryans, and the Politics of Archaeology. Inner Asia. 1. 267-282. 10.1163/146481799793648040.

Главная страница | Заповедник “Аркаим”

Летний туристический сезон заповедника “Аркаим” продолжается с 1 мая по 30 сентября. С октября по апрель включительно заповедник работает в зимнем режиме. Музей работает круглогодично. Аркаим – укрепленное поселение бронзового века. Возраст поселения составляет 4 тысячи лет, поселок был создан по заранее продуманному плану, с четкой градостроительной идеей, сложной архитектурой и фортификацией.

Article anteriorEl regne d’Alt Clud a Dumbarton
Proper articleStalin i la prova falsa de la Carta d’Eremin
Vaig estudiar Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona i Història a la Universitat de Girona, així com Llengua Russa a les Universitats de Sant Petersburg i Moscou. Gran apassionat de la Cultura i Història russes, he fet de traductor i intèrpret en vàries ocasions. Actualment em dedico al món del Turisme.