Material en una excavació arqueològica
Material en una excavació arqueològica

L’arribada de la Covid 19 al primer trimestre de l’any ha donat lloc a un canvi radical en la majoria d’àmbits de la nostra vida el 2020 i, òbviament, també en totes les fases de l’activitat arqueològica. Pel que fa al darrer estadi d’aquesta, la difusió al gran públic, la tecnologia s’ha fet encara més present. A mesura que es generalitzaven els confinaments arreu del continent, paral·lelament s’han estès les mesures per fer possible, des de la pantalla, l’accés del públic a part del contingut de fons de museus i exposicions.

Igualment, s’han generalitzat les conferències i els debats en línia. Un exemple de l’adequació de l’activitat de difusió al nou context ha estat el festival anual Tarraco Viva. Enguany, ha distribuït bona part de les seves activitats al canal de YouTube, mantenint el nivell de qualitat de cada any. Senzillament, ens ha permès al públic de fora de Tarragona assistir a les xerrades i activitats, una molt bona notícia donades les circumstàncies. Esperem que en l’escenari post covid, els canals digitals segueixin presents en la divulgació i estudi. I també, com a alternativa real a les activitats presencials.

Digitalització i 3D

La digitalització esdevé una eina important també per als investigadors, que durant mesos no han pogut accedir a arxius i biblioteques. No ens referim només a documents, sinó també a la digitalització de peces i col·leccions arqueològiques i també d’estructures, mapes, etc. En aquest sentit, la realitat augmentada també és una excel·lent opció per incloure dades en un entorn digital atractiu. I absolutament fidel a la realitat.

Von Mossul nach Palmyra – Behind the Art

VON MOSSUL NACH PALMYRAEINE VIRTUELLE REISE DURCH DAS WELTKULTURERBE30. August bis 3. November 2019in der Bundeskunsthalle, Bonn„Eine Ausstellung, die Geschi…

L’Institut del Món Àrab de París (IMA) ha elaborat una exposició basada en la realitat virtual i les restitucions 3D. Ha estat allotjada al Bundeskunsthalle durant el segon semestre del 2020. Tracta, entre altres, el patrimoni arqueològic malmès per l’acció de DAESH a Síria i al nord d’Àfrica. Aquest treball permet d’endinsar-se de nou al temple de Baal a Palmira, volat amb explosius l’agost del 2015. Mostra la destrucció, però també la restauració virtual d’altres jaciments com Leptis Magna, a Líbia. És un fantàstic exemple de la utilitat de la tecnologia no només en la difusió, sinó també per a l’estudi d’estructures fora del nostre abast per causes diverses.

Imatge d'una Taberna a Pompeia on un dels plats preferits era el formatge cuinat amb mel en diverses formes. Fotografia: CORBIS
Imatge d’una Taberna a Pompeia on un dels plats preferits era el formatge cuinat amb mel en diverses formes. Fotografia: CORBIS

Una nova taverna

Però l’arqueologia de camp ha continuat la seva tasca. Fa poc, altra vegada Pompeia donava una altra notícia que ja no hauria de ser novetat. La conservació de les estructures que van sortint a la llum, fa que cada avenç dels arqueòlegs doni elements patrimonials destacats.

Per tancar l’any 2020, la premsa parla d‘un nou thermopolium, un local de menjar ràpid obert al carrer. La decoració de pintures al fresc és extraordinàriament ben conservada, i els grans recipients ceràmics incrustats als taulells d’obra encara conserven restes d’aliments.  El seu estudi donarà encara més coneixement sobre l’alimentació del segle I dC.

L’efecte de la cendra sobre els frescos

Precisament les pintures pompeianes son objecte d’un projecte de la Universitat del País Basc (UPV/EHU), que n’estudia l’efecte de la cendra volcànica. Els investigadors bascos fa més de dotze anys que treballen sobre els frescos pompeians, tant per la seva protecció com per a una millor restauració. El 2020 han fet públics els resultats d’un dels estudis que atorguen un doble paper als materials piroclàstics sobre les pintures. Per una banda, és un element que les conserva mentre estan soterrades, però quan els arqueòlegs les treuen a la llum, aquesta mateixa capa de material piroclàstic les malmet. El contacte amb l’oxigen i la humitat dóna pas a la formació de sals que poden comportar la pèrdua de pigment i morter.

Gràcies a l’avenç en aquesta investigació ha estat possible identificar un marcador, concretament ions de fluor, que permet de conèixer els murals més afectats. L’objectiu final és fer un inventari de l’afectació dels frescos i també poder establir pautes de cara a una millor conservació en el moment que els arqueòlegs en desenterrin de nous.

Noves interpretacions

Disc de Nebra. Font: Wikipedia Commons

L’Arqueologia també és sinònim de recerca constant. Les teories i estudis sempre estan subjectes a noves interpretacions a mesura que la tècnica ho permet. Un exemple el tenim amb l’anomenat disc de Nebra que darrerament, ha estat objecte d’una nova interpretació pel que fa a la seva cronologia. Investigadors de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic han proposat de reinterpretar l’antiguitat de l’objecte, acceptat fins ara de l’edat del bronze, per fer-lo uns 1000 anys més jove.

La conclusió es basa en un estudi de l’indret de la troballa, fruit d’una intervenció il·legal el 1999, així com dels objectes que inicialment es varen considerar com pertanyents al mateix conjunt. L’anàlisi de les restes de terra adherides al disc i a les espases de bronze donen resultats diferents i, per tant, no formaven part del mateix lot. En conseqüència, no hi ha base per mantenir la cronologia a l’edat de bronze.

Arqueologia de la salut el 2020

Més que mai, el 2020 és pertinent de preguntar-nos si l’arqueologia pot jugar un paper en la salut. Els estudis de paleopatologies ens han donat informació sobre les malalties de l’antiguitat, sobretot les que deixen rastres físics en l’esquelet. Sabem que Tutankamon va morir d’un cop al cap, l’estat dels ossos ens donen informació sobre malformacions o artrosi, les infeccions importants també deixen rastre sobre els ossos, etc. L’estudi sobre les malalties i l’estat de salut dels individus del passat no és només informació històrica. Ens pot ajudar a conèixer millor problemes actuals.

Recentment, s’ha publicat el resultat d’una recerca que ha aconseguit identificar bacteris en dues latrines dels segles XIV i XV de Riga i de Jerusalem. La importància del resultat rau en el fet que l’entorn era de difícil conservació, donada, entre altres, la complexitat de distingir entre els bacteris provinents dels intestins dels individus que utilitzaren les latrines, dels bacteris presents als sediments del sol.

La localització dels bacteris dóna informació important sobre els microbiomes o microorganismes dels intestins de la comunitat que utilitzà les latrines, ja que el seu ús era compartit. La constatació de certes similituds entre els dos casos estudiats i les diferències d’aquests valors amb els de les comunitats actuals obre la via per, en el cas d’obtenir un major univers de mostres, conèixer amb detall els canvis del microbioma amb els segles, i les possibles causes. Una informació molt valuosa sobre la salut de les comunitats humanes.