Jaciment iber del Castell (Palamós, Baix Empordà). Autor: Eugeni Junyent
Jaciment iber del Castell (Palamós, Baix Empordà). Autor: Eugeni Junyent

Tenim un notable coneixement de la cultura ibera. L’activitat arqueològica ens ha llegat monedes, molta ceràmica, alguns textos i també estructures arquitectòniques. Aquestes fonts ens han donat la imatge dels ibers com una cultura eminentment de terra ferma. La seva economia es basava en l’agricultura, però també en el comerç amb grecs i cartaginesos i més tard, amb romans. El símbol per excel·lència de la cultura ibera és el genet, que apareix en figuretes i també representat pictòricament a la ceràmica i encunyat en monedes.

La cultura ibera ocupava la zona del llevant peninsular i per tant, una gran extensió de costa. Hi ha multitud d’espais de poblament a tocar del mar, com els jaciments de les Toixoneres a Calafell o el Castell a Palamós. Altres, sense estar a primera línia de la costa, en tenien un gran domini visual, com Puig Castellar a Santa Coloma de Gramenet. Aquestes ubicacions fan impensable que aquestes comunitats no tinguessin vinculació amb el mar. Així i tot, però, no tenim gaire informació de la relació de les comunitats iberes amb el mar i la navegació. Algunes de les proves són indirectes i poc abundants. A poc a poc, això va canviant.

Reconstrucció del jaciment iber costaner de les Toixoneres (Calafell).Font: wikimedia
Reconstrucció del jaciment iber costaner de les Toixoneres (Calafell). Font: wikimedia

Numismàtica amb peixos

Les monedes, en un moment en què la població no sabia llegir, no eren un element banal, i encara menys les escenes que s’hi representaven. A part del valor de la peça, que facilità part del comerç iber, la moneda tenia un paper comunicatiu destacat. És a la numismàtica on trobem alguns elements que fan referència a la mar i a les activitats que s’hi duien a terme.

Una moneda d’Arse, l’actual Sagunt al País Valencià, datada als segles II i I aC mostra al revers una proa de vaixell1. En aquest cas, i donada la seva datació, la iconografia respon a una imitació de les peces romanes que ja estaven en circulació prèviament. També una proa de vaixell és un motiu recurrent a monedes d’Untikesken, la posterior Emporion.

Altres figures representades a les monedes iberes són els peixos, sobretot tonyines. Apareixen en peces encunyades també a Arse, però sobretot, es documenten a les comunitats de la costa atlàntica, a Gadir (Cadis) i no arribaren a la costa nord-oriental de la península. Aquest motiu sembla heretat de la cultura fenícia, estretament relacionada amb la navegació.

Numismàtica amb motius marins

Monedes iberes d'Ilturo de mitjans s. II aC (font: La moneda de los iberos)
Monedes iberes d’Ilturo de mitjans s. II aC (Font: La moneda de los iberos)

Però també hi ha la presència d’altres motius marins. Així, també a Arse es documentà una moneda fraccionària del s. II aC que presenta una venera (petxina) a l’anvers i un dofí al revers. Aquest mateix model s’ha trobat a altres jaciments com Saitabi (Xàtiva) o també Lauro, actual Puig del Castell, al Vallès Oriental2. Tot i tractar-se d’un motiu marí, s’ha interpretat la presència del dofí com a símbol d’una divinitat, potser Apol·lo o bé Afrodita.

Tampoc és estrany trobar-hi les figures d’una àmfora o un caduceu, el bastó amb dues serps enllaçades de Mercuri, divinitat relacionada amb els camins i per tant, amb el comerç, no necessàriament terrestre.

Sempre, la ceràmica

Les manifestacions més explícites de la relació de la cultura ibera amb la navegació les trobem a la ceràmica decorada amb pintura, especialment rica als jaciments d’Andalusia i el País valencià.

En algunes d’aquestes peces hi ha representacions d’escenes nàutiques. Així, per exemple, l’anomenat Lebet del combat naval és un recipient trobat a Llíria i datat d’entre el 250 i el 150 aC en el que hi ha representada una lluita sobre barques.3 És una de les poques representacions d’aquests tipus. El que sí que trobem amb major nombre són representacions de fauna, entre ells peixos, en peces de la zona d’Elx-Archena. Les figures, però, no permeten d’identificar espècies. Per tant, no podem concretar si són peixos de riu, o marins, probablement objectes de la pesca.

La pesca al mar

La pesca ha pogut ser documentada a la zona del Barcelonès i a l’Empordà4. S’ha documentat una dieta que pel que fa a peixos del mar, podia incloure mol·luscs, orada, llobarro, anguila, anxova, verat, ostres, goràs, lapa o barb. Part d’aquest peix, i altres aliments, es conservaria gràcies a la sal assecada a les salines, a tocar de l’aigua.

El treball de camp a jaciments costaners han donat informació sobre les activitats dels seus habitants relacionades amb el mar. En el cas de les excavacions d’assentaments com Les Toixoneres de Calafell, han donat com a resultat multitud de petxines de mida similar. Aquest fet és fruit d’una sistematització en la seva recol·lecció com l’ús de xarxes o d’estris que garbellaven la mida de la closca recollida.

Malgrat que no ens han arribat restes de les barques de petites dimensions que haurien utilitzat per a la pesca al mar, la gran presència de closques l’apunten com una activitat quotidiana. Això queda consolidat per les troballes tant d’estris de pesca com hams de plom o bronze, com per la presència d’espines de peix tant en poblats de la costa com de l’interior. La pesca per tant, era una activitat tan fluvial com marina.

Pel que fa a la metodologia de pesca en aigua salada dels ibers, utilitzarien cordes farcides d’hams i també el sistema d’arrossegament des de bots. També pentinarien la sorra de platja amb rasclets.

La troballa de closques de mol·luscs en entorns rituals i també entre elements constructius mostren que eren un element amb una especial significació. Hipotèticament, podrien ser un element relacionat amb la fertilitat, donada la seva semblança amb els genitals femenins, per tant, un element de vitalitat i alhora, d’eternitat.

Treball sota l’aigua

La tasca arqueològica s’estén més enllà de la línia de la costa. La constatació de la relació directa de les comunitats iberes amb el mar ha vingut, precisament, del fons marí. L’estudi per part del Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC) de les restes d’un vaixell al nord del Cap de Creus, van establir una tipologia de nau que divergia de les conegudes per l’època. És l’anomenat Cap de vol, de 15 metres de llargada. Una moneda ibera del 15 aC inserida durant la construcció en l’estructura de la base del pal, va permetre datar la nau.

Excavació al peci Cap de Vol. La mar ha aportat molta informació. (font: http://patrimoni.gencat.cat)
Excavació al peci Cap de Vol. La mar ha aportat molta informació. (font: http://patrimoni.gencat.cat)

Uns anys més tard, una segona troballa de cronologia uns decennis anterior confirmava aquesta tipologia. Aquest segon peci ja havia estat localitzat a finals del s. XIX per acció de Romuald Alfarràs, figura influent del patrimoni arqueològic de la zona que havia rebut notícies sobre el vaixell. El mateix Alfarràs organitzà una primera acció el 1894. De menors dimensions, els aproximadament 10 metres d’eslora de la Cala Cativa I seguia la mateixa tecnologia constructiva. Per la seva mida, no podria tenir una procedència gaire llunyana i la càrrega d’àmfores Pascual 1 donà una cronologia del segle I aC.

Les intervencions del segle XXI comptaren amb l’ajut de recursos tècnics com un petit submarí. A part de l’estudi en detall del casc, trobaren les dues úniques àmfores senceres del Cap de vol que havien sobreviscut a les antigues intervencions, i a l’acció dels furtius.

A partir de l’estudi de les restes del Cap de vol i Cala Cativa, es va construir un model de casc com a element d’arqueologia experimental. Aquest va ser exposat amb motiu d’exposició el 201.

Construcció naval ibera

Les característiques d’ambdues naus indiquen que la seva construcció va tenir lloc a l’actual costa catalana. El casc era força més pla que el dels vaixells romans del segle I aC. Aquesta morfologia responia sobretot a la necessitat de navegar per aiguamolls. Aquests eren molt nombrosos fa 2.000 anys al voltant d’Empúries i l’actual Roses, però també a tota la costa des d’Alacant al Rosselló. Aquesta estructura afavoriria també la navegació fluvial, però la manca de quilla els feia de més difícil control davant els vents de mar obert.

En els dos casos documentats, la construcció es feia a partir del casc, al qual hi afegien les quadernes com a elements de reforç. Si bé són vaixells construïts en territori iber, aquests unien diferents tradicions. El sistema d’unió de les quadernes és hereu de l’utilitzat per fenicis i cartaginesos. D’altra banda, el fet d’ubicar una moneda a la base de l’arbre de la nau era una tradició itàlica.

Comerç marítim

Les 400 àmfores del Cap de Vol i el centenar trobades a la cala Cativa I contenien vi de la zona de Baetulo (actual Badalona) i tindrien Narbo (Narbona) com a destinació. La capital de la Galia Narbonensis era un port fluvial en un indret envoltat de llacunes. D’allà, els productes es distribuïen cap a l’interior.

La mar era, durant força mesos l’any, la principal via de comunicació de l’antiguitat. I no és d’estranyar que, a part de grecs, romans i cartaginesos, les comunitats iberes hi tinguessin el seu paper. En una navegació de cabotatge, sempre a la vista de la costa, els derelictes excavats són exemples primerencs d’exportació.


Notes:

(1) Els ibers…. p. 182

(2) La imatge monetària...

(3) Els ibers… p. 197

(4) Els productes alimentaris…


Per saber-ne més:

El company de Twitter @joanferrerijane ens ha comentat que existeix una àncora amb la inscripció Baitolo en escriptura ibèrica al Museu de Badalona. Podeu consultar els documents en català o anglès al web Academia

  • D. a. La moneda de los iberos. Ilturo y los talleres layetanos. Ed. Alejandro G. Siner. 2012.

  • D. a. Els ibers, prínceps d’occident. Fundació La Caixa. 1998.

  • Buxó R, Pons, E. Els productes alimentaris d’origen vegetal a l’Edat del Ferro de l’Europa occidental: de la producció al consum. Actes del XXII Col·loqui Internacional per a l’Estudi de l’Edat del Ferro; 1998 21 a 24 de maig. Girona: Museu d’Arqueologia de Catalunya, 1999

  • Llorens F, Maria del Mar. La imatge monetària dels pobles ibers de la citerior. La moneda en la societat Ibèrica. Gabinet Numismàtic de Catalunya, 1998.

  • Montaner, Jordi, i al. El paleopaisatge fluvio-estuari d’Empúries. Estudis del Baix Empordà. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols. 2014 (núm. 33, pp 11 a 53)

  • Los pecios de Cap del Vol y Cala Cativa, España | Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. UNESCO. http://www.unesco.org/new/es/culture/themes/underwater-cultural-heritage/underwater-cultural-heritage/best-practices-of-underwater-cultural-heritage/cap-del-vol-and-cala-cativa-shipwrecks-spain/ 

Article anteriorAldo Moro, víctima de la Guerra Freda?
Proper articleQuè saps de la història de Catalunya?
Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Arqueòleg, delienant i tècnic informàtic, veig en la fotografia un camp de gran interès tant patrimonial com estètic. Editor d'Històries d'Europa des del 2014.