Els nazis no cal dir que van utilitzar el monument de recordatori de la Batalla de Tannenberg de 1914 amb finalitat propagandística. El 1935 parada militar amb foc a Hohenstein durant un míting del Führer. Foto: Wikimedia Commons
Els nazis no cal dir que van utilitzar el monument de recordatori de la Batalla de Tannenberg de 1914 amb finalitat propagandística. El 1935 parada militar amb foc a Hohenstein durant un míting del Führer. Foto: Wikimedia Commons

Durant la Primera Guerra Mundial una batalla guanyada als russos pels alemanys va ser considerada per l’Alt Comandament de Berlín com una venjança per una derrota de feia uns cinc-cents anys. Es va vendre al públic que l’enfrontament militar entre el 26 i el 30 d’agost de 1914 prop de Hohenstein (avui Olsztynek, a Polònia) era la cara de la moneda de la batalla de Grunwald (coneguda pels alemanys com a batalla de Tannenberg) del 15 de juliol de 1410. Aquella data, les tropes poloneso-lituanes (ajudades també per combatents russos i tàtars) derrotaren a l’Orde Teutònic alemany. Es va acabar així amb l’expansió germànica cap a l’est.

La batalla de Tannenberg de 1914 tingué lloc a uns 35 quilòmetres de l’enfrontament de 1410. Això no fou impediment perquè el mariscal Paul von Hindenburg i el general Erich Ludendorff anomenessin la victòria que havien aconseguit contra els russos amb el nom amb el qual la batalla de Grunwald era coneguda a Alemanya. De fet, les dues batalles havien succeït a la mateixa regió, la Prússia Oriental – avui territori repartit entre Polònia i Rússia (Kaliningrad)- i l’enemic segons ells era el mateix: els pobles eslaus que sempre havien estat vistos com una amenaça. La memòria dels antics cavallers teutònics quedava així venjada als seus ulls.

L’ús de la imatge de l’Orde Teutònic per part de l’Imperi alemany va ser força freqüent. Els militars alemanys de principis del segle XX que es van enfrontar a l’Imperi rus eren vistos com a successors d’aquells cavallers medievals que havien conquerit el litoral bàltic entre els segles XIII i XV enfrontant-se als pobles bàltics i eslaus. De la mateixa manera, més tard les SS nazis també deien agafar molts elements d’aquesta orde medieval germànica.

Rússia envaeix la Prússia Oriental

En esclatar la Primera Guerra Mundial l’agost de 1914 els plans militars de l’Imperi rus eren molt clars: envair la Prússia Oriental alemanya i caure sobre Königsberg (avui Kaliningrad). Al mateix temps l’ofensiva russa desviaria l’atenció alemanya del Front Occidental, on aquests havien fet grans progressos en poc temps (ocupar Bèlgica i aproximar-se a la ciutat de París).

Els russos comptaven amb un enorme potencial humà (l’Imperi rus s’havia compromès amb França de disposar de 800.000 homes per a la invasió de la Prússia Oriental) però materialment les seves tropes estaven molt menys preparades que les alemanyes. A més, la xarxa de ferrocarrils per desplaçar els soldats era molt deficitària i lenta. Tot i això, el 17 d’agost de 1914 els russos van entrar a territori alemany.

Al principi semblava que podien avançar més endins del territori enemic. A la batalla de Gumbinnen (20 d’agost) les tropes russes van infligir una derrota als alemanys. Aquests havien quedat ben sorpresos, però uns dies més tard a la rodalia de Hohenstein no tornarien a consentir perdre.

Hindenburg, retratat al 1914. Es va convertir en heroi. El vaixell insignia de la flota o el Zeppelin transoceànic portaren el seu nom. Hindelburg va presenciar coma a president els primers moviments del nazis al poder. No li agrada Hitler de qui opinava que era un imbècil. Foto: Wikimedia Commons
Hindenburg, retratat al 1914. Es va convertir en heroi. El vaixell insígnia de la flota o un Zeppelin transoceànic portaren el seu nom. Hindenburg, ja molt gran, va assistir impotent als primers moviments del nazis al poder. No li agradava Hitler de qui opinava que era un imbècil. Foto: Wikimedia Commons

Una paorosa derrota russa

El 26 d’agost els dos exèrcits van tornar a xocar. Tot i la victòria de Gumbinnen, els comandants russos no van saber capitalitzar l’èxit i van ser aturats pels alemanys. A causa de la derrota del 20 d’agost, des del Front Occidental s’havia enviat a la Prússia Oriental a una de les figures més prestigioses de l’exèrcit alemany, el mariscal Paul von Hindenburg. Juntament amb el general Erich Ludendorff foren el tàndem responsable de la victòria alemanya de Tannenberg. Bé, de fet els russos també hi posaren força de la seva part.

Els dos comandants d’aquests eren uns vells coneguts de la guerra russo-japonesa (1904-05). El general Aleksandr Samsónov i el general Pàvel Rennenkampf (nom russificat de Paul von Rennenkampf, membre d’aquella aristocràcia germànica del Bàltic que des del segle XVIII havia servit als tsars) es tenien un odi profund. S’havien arribat a batre a cops de puny durant la guerra contra el Japó a causa de l’acusació de Samsónov que Rennenkampf l’havia deixat a l’estacada durant la batalla de Mukden.

Al cap de quatre dies, el 30 d’agost, els russos es van rendir. El general Samsónov es va suïcidar d’un tret al cap. Els alemanys van fer fins a 92.000 presoners. Pel que fa a les seves tropes, havien tingut unes 20.000 baixes. Hindenburg i Ludendorff van passar a ser els caps visibles de la victòria de Tannenberg. Durant la resta de la guerra la seva popularitat fou fins i tot superior a la del mateix kàiser Guillem II.

No és estrany que aquesta rivalitat jugués a favor del desordre a les tropes russes. La falta de coordinació entre els dos homes era patent. A més, els russos no xifraven els seus missatges de ràdio, així que als intèrprets alemanys els era molt fàcil saber els moviments. Situació després del contraatac del VIII exèrcit alemany i la Victòria de Gumbinnen (al cercle). Mapa: Wikimedia Commons
No és estrany que aquesta rivalitat jugués a favor del desordre a les tropes russes. La falta de coordinació entre els dos homes era patent. A més, els russos no xifraven els seus missatges de ràdio, així que als intèrprets alemanys els era molt fàcil saber els moviments. Situació després del contraatac del VIII exèrcit alemany i la Victòria de Gumbinnen (al cercle). Mapa: Wikimedia Commons

El Monument de Tannenberg

Un cop acabada la guerra, la memòria de Tannenberg continuava ben viva. Tot i haver perdut, la nova República de Weimar no va renunciar a recordar les victòries de l’Imperi alemany, i Tannenberg precisament fou una de les més grans. Per això, entre 1924 i 1927 es construí a Hohenstein -on tingué lloc el combat de 1914- un complex monumental gegant.

El monument tenia l’estructura de castell medieval circular. Estava inspirat en Castel del Monte, construït per l’emperador del Sacre Imperi Frederic II Hohenstaufen el 1240 a la regió italiana de Pulla, quan era rei de Sicília. Aquesta inspiració entroncava amb el passat medieval germànic i així també indirectament amb el record de l’Orde Teutònic.

Rússia va continuar lluitant contra els Imperis Centrals fins al triomf de la Revolució Russa. Fou Lenin qui retirà el país de la Primera Guerra Mundial mitjançant el Tractat de Brest-Litovsk el març de 1918. A partir de llavors els aliats occidentals van perdre l’ajut de Rússia. Però van tenir la sort de comptar amb un nou aliat recent: els Estats Units.

El lloc fou utilitzat com a santuari militar i lloc de sepulcre. Quan Paul von Hindenburg – que fou president d’Alemanya entre 1925 i 1934 – morí, fou enterrat allà amb tota la pompa militar sota la mirada d’Adolf Hitler.

El 1945, quan l’avenç soviètic era imminent, els alemanys van retirar el sarcòfag amb el cos de Hindenburg i el van traslladar a Marburg. Quan les tropes soviètiques van arribar, el monument ja estava dinamitat per les detonacions que s’hi havien posat abans de la retirada. La Prússia Oriental finalment deixava de ser territori alemany.


Més informació:

Battles – The Battle of Tannenberg, 1914

Perhaps the most spectacular and complete German victory of the First World War, the encirclement and destruction of the Russian Second Army in late August 1914 virtually ended Russia’s invasion of East Prussia before it had really started. Russia’s incursion into German territory was two-pronged.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...