Ticià va anomenar
Ticià va anomenar "poesies" una sèrie de pintures de clara inspiració en Ovidi i les Metamorfosis. Aquest quadre, "Dànae rebent la pluja d'or" (1553), està considerada una de les seves principals obres mitològiques. Del quadre se'n van fer diferents versions al seu taller de Venècia. La dona amb les claus representa la guardiana de la torre, l'avarícia. L'or és Júpiter transformat representat pel llamp, de la relació naixeria Perseu. El gos simbolitza la fidelitat. Foto: Wikimedia Commons

Les Metamorfosis del poeta romà Ovidi (acabades durant la primera dècada de la nostra era) van ser, i són, una de les obres més influents en la cultura occidental. L’extensa obra de 15 llibres recollia la història del món des de la creació fins a Juli Cèsar a través de 250 mites grecs i romans. La seva importància va allargar-se fins l’edat mitjana a través de la literatura i la poesia. Després passaria a l’època moderna a través de l’humanisme. Inspiraria obres del barroc en el teatre i especialment en la pintura. El fil conductor de l’obra eren les transformacions, des del rapte d’Europa al mite d’Apol·lo i Dafne. La seva influència es va estendre a la literatura universal i ha estat aprofitada profusament pel cinema.

El rapte de Quadre de Rubens. Ganímedes segrestat per Júpiter, que n'estava enamorat, transformat en àliga. De fet, el mateix relat grec existia amb Zeus. Foto: Wikimedia Commons
Quadre de Rubens. Ganímedes segrestat per Júpiter, que n’estava enamorat, transformat en àliga. De fet, el mateix relat grec existia amb Zeus. Foto: Wikimedia Commons

Les Metamorfosis a l’edat mitjana

Durant l’edat mitjana el món religiós va ser l’encarregat de conservar i reproduir bona part de la cultura occidental. El problema era com llegir des d’un punt de vista cristià lectures profanes. Les Metamorfosis van ser molt conegudes i treballades, però no sempre de forma directa, el que va crear diversitat d’alteracions i versions. De vegades interessades, de vegades inventant simplement per completar forats.

Les Allegoriae super Ovidii Metamorphosin d’Arnulf d’Orleans, al segle XII són una bona mostra. Transformà els textos d’Ovidi a prosa dividint en 15 llibres de caire moralitzant. Arnulf va dedicar-se a la tasca docent, pel que les seves idees d’alt valor moralista van estendre’s. També Joan de Garlant, un dels fundadors de la universitat de Tolosa, va comentar Ovidi el 1234 al seu Integumenta super Ovidii Metamorphosin.

Les Metamorfosis al barroc

L’Humanisme va representar un recobrament del món clàssic grecoromà, del qual es traduïren les obres originals arribades a través de grecs que fugien de la presa de Constantinoble pels otomans el 1453. Ticià va ser el primer gran pintor internacional, en un món on la mobilitat dels artistes i autors acostumava a limitar-se als seus llocs d’origen. Gràcies a una llarga trajectòria professional i un estil inconfusible, va treballar per a les principals corts i mecenes de la seva època, inclòs Carles de Gant (futur emperador Carles V) i el seu fill Felip II.

L’estil de Ticià

Se’l considera un artista de transició. Algunes de les seves primeres obres tenen encara tocs de la pintura del Quattrocento. Ticià evolucionaria cap a autèntiques meravelles de la llum, amb més importància del color que del dibuix. Per això se’l va conèixer com “el sol entre les estrelles”. Ticià obriria un camí que després seguirien autors del barroc ple com Rubens o Velázquez. Algunes de les seves obres eren mitològiques.

Diana expulsa a Cal·listo, descobert el seu embaràs, després que Júpiter l'enganyés transformant-se en Diana. És un quadre de Sebastiano Ricci de 1712-14 inspirat en un quadre de Ticià. El de Ticià el va comprar el 2012 la National Gallery de Londres a un particular pel mòdic preu de 71 milions de dòlars. Al Prado hi ha un altre Ticià que representa quan Diana ho va descobrir. Foto: Wikimedia Commons
Diana expulsa a la ninfa Cal·listo després de descobrir el seu embaràs. Júpiter l’havia enganyada transformant-se en Diana. És un quadre de Sebastiano Ricci de 1712-14 inspirat en un quadre de Ticià. El de Ticià el va comprar el 2012 la National Gallery de Londres a un particular pel mòdic preu de 71 milions de dòlars. Al Prado hi ha un altre Ticià que representa el moment en què Diana ho va descobrir. Foto: Wikimedia Commons

En Ticià es mostren tocs sensuals pel peculiar estil que tenia per representar la carn humana, amb diferents capes aplicades amb els dits i que semblaven brillar de lluny. Ticià va morir el 1576 de causes naturals, no per la pesta declarada a Venècia aquell mateix any que sí s’emportaria el seu fill i 70.000 venecians més. D’aquesta forma es tancaria una època d’esplendor artística que es traslladaria al nord, amb el segle d’or neerlandès, el XVII. El cor de Ticià es troba enterrat a Santa Maria Gloriosa dei Frari de Venècia amb una de les seves primeres obres, el retaule ple de color, de llum i d’expressions.

Velázquez i les Filadores

Velázquez va aprendre molt de Rubens (i aquest de Ticià), a qui sembla que va conèixer a la cort de Felip IV Habsburg. A diferència de Ticià o altres grans mestres, que tenien un estudi/taller on deixebles fabricaven còpies i fins i tot quadres que després s’adjudicava el mestre, Velázquez va ser un pintor principalment de cambra. Pintor oficial de la cort. D’aquí que les seves temàtiques tampoc fossin tan variades com les de Ticià que dominava retrats, paisatges, motius religiosos i els mitològics.

El quadre de Velázquez "Les Filadores" amaga el mite d'Aracne (1655). Atenea, envejosa de que Aracé presumeixi de filar millor que ella la converteix en Aranya. Al quadre, la dona gran de l'esquerra és en realitat Atenea disfressada. Al fons es reprodueix el rapte d'Europa de Ticià (al recuadre) i la dona del casc és Atenea en el moment de convertir Aracne. Artísticament, és interessant la reproducció del mobiment en la filadora que realment fa impressió d'estar girant. Foto: Wikimedia Commons
El quadre de Velázquez “Les Filadores”(1655) amaga el mite d’Aracne. Atenea, envejosa de què Aracne presumeixi de filar millor que ella la converteix en Aranya. Al quadre, la dona gran de l’esquerra és en realitat Atenea disfressada. Al fons es reprodueix el rapte d’Europa de Ticià (al requadre) i la dona del casc és Atenea en el moment de convertir Aracne. Artísticament, és interessant la reproducció del moviment en la roda que realment fa impressió d’estar girant. Foto: Wikimedia Commons

Les Metamorfosis al teatre

La traducció a l’anglès d’Arthur Golding dels clàssics llatins van fer entrar el món anglosaxó en l’Humanisme. Fins llavors les obres d’Ovidi es coneixien a través de les obres moralitzants medievals com la Ouidius Moralizatus de 1340. Golding va ser una de les grans influències de William Shakespeare. Es troben inspiracions i referència a l’obra d’Ovidi a Romeu i Julieta on es reprodueix fil per randa el tràgic final dels amants de Píram i Tisbe. A Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare apareix també Píram i Tisbe en forma de metateatre inspirada en la seva història d’amor impossible i prohibit.

La inspiració de Shakespeare en Ovidi era tal que Francis Meres va escriure: “De la mateixa manera que es pensava que Euforb vivia en Pitàgores, així també la dolça i enginyosa ànima d’Ovidi viu en el deliciós Shakespeare”.

Die Verwandlung” (la Tranformació) o traduida com a “la Metamorfosi” de Kafka podria haver estat inspirada també en les obres d’Ovidi.

Un argument clàssic que segueix

Al segles XIX i XX l’antic rerefons de valor moral de les històries d’Ovidi s’adaptaran al terror provocat pel desconeixement dels altres “jos” (personals o socials) i a la ciència ficció. Transformacions adaptatives al món capitalista individualista i tecnològic que acabaran per convertir els antics mites en uns referents de còmic distorsionats. Dràcules, Hulks, Dr Jekyll, dones pantera i homes llop prendran el relleu trasformador als Júpiter, Zeus, Ateneas i Apol·los.

Per exemple, la pel·lícula Brave (2012) té un argument similar al de Cal·listo. Cal·listo era una ninfa violada per Júpiter que va quedar embarassada. La castedat era un mèrit i quan Cal·listo es descoberta per les seves companyes Diana (o Juno) l’assenyala i l’expulsa tot convertint-la en una ossa. Arca, el fill de cal·listo, persegueix l’ossa i la mata. Júpiter (o Zeus) penedit, fa Cal·listo immortal convertint-la en una constel·lació, l’Ossa Major. A la pel·lícula el personatge transformat en ossa era la mare i tot s’adjudicava a la bruixa malvada, però el fons era el mateix.


Més informació:

PUBLI OVIDI NASÓ. LES METAMORFOSIS: VERSIÓ CATALANA DEL SEGLE XV DE FRANCESC ALEGRE.

L’any 1494 l’impressor barceloní Pere Miquel va fer un tiratge de mil exemplars de les “Transformacions” de Francesc Alegre (ca.1452-ca.1508), una versió catalana de “Les metamorfosis” del poeta romà Publi Ovidi Nasó. A

 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...