Al·legoria de Jan Brueghel de 1640, que denota que els propis contemporanis ja veien el comportament irreal. Es veuen monos imitant els comportaments dels comerciants de tulipes, i al fons significativament un enterrament. Foto: Wikimedia Commons
Al·legoria de Jan Brueghel de 1640, que denota que els propis contemporanis ja veien el comportament irreal. Es veuen monos imitant els comportaments dels comerciants de tulipes, i al fons significativament un enterrament. Foto: Wikimedia Commons

Al segle XVII als Països Baixos va haver una bombolla especulativa, la tulipomania, considerada la primera crisi financera d’aquest tipus a Europa. La culpable van ser els capolls o poncelles de tulipa, una flor peculiar portada des de Turquia que va aclimatar-se molt bé als terrenys sorrencs guanyats al mar. El tema és la incidència real de la crisi, l’evolució de les explicacions que es van anar donant i, per variar, les exageracions interessades que es van anar fent d’aquesta crisi en llarg de la història.

Una altra al·legoria sarcàstica de 1637 de Hendrik Gerritsz. Els teixidors de Haarlem seguint la deesa de les flors que va repartint tulipes. Al carro hi ha un rellotge sense busques, símbol de la mort i bufen un carro camí de l'aigua seguint un ocell. Foto: Wikimedia Commons
Una altra al·legoria sarcàstica de 1637 de Hendrik Gerritsz. Els teixidors de Haarlem seguint la deessa de les flors que va repartint tulipes. Al carro hi ha un rellotge sense busques, símbol de la mort un carro camí de l’aigua seguint un ocell. Els moralistes protestants van fer sang exagerant els esdeveniments i inventat tota mena d’històries “per il·lustrar” els mals de l’avarícia i altres pecats relacionats amb l’especulació. Foto: Wikimedia Commons

Tulipomania, una crisi de manual

La planta va arribar als Països Baixos cap a inici del segle XVII. De seguida les seves peculiars variacions de colors van cridar l’atenció. Els Països Baixos eren a començaments del segle XVII una potència econòmica i havia molts diners per a invertir, malgrat que formalment encara els Habsburg no havien reconegut la seva independència (no ho farien fins finalitzada la Guerra dels Trenta anys el 1648).

Així, les flors de tulipa es van convertir, com la pintura, un lloc on invertir diners amb l’esperança de què aquesta inversió donés rèdits a mitjà/llarg termini. De fet, el segle XVII està considerat el segle d’or neerlandès pel que fa a la pintura.

L’efecte va ser molt ràpid. La demanda de flors va créixer ràpidament, fet que feu augmentar el preu. Quan la importació ja no donava a l’abast, es van començar a comercialitzar les poncelles autòctones, els terrenys van començar també a pujar de preu. Les tulipes només afloren poques setmanes, i la resta de l’any són molt resistents, per tant eren fàcils d’emmagatzemar.

Preus a l’alça

La demanda, però, es va centrar en les excepcions que s’anaven produint de colors exuberants (llavors per procediments desconeguts) molt més reduïdes, pel que el preu encara va pujar més. Alguns inversors van pensar que, donat el preu que estaven arribant, valia la pena invertir-hi, i d’aquesta manera el preu pujà desorbitadament.

Aviat, per tant, el preu de venda final de les flors de tulipa al mercat no cobrien les inversions. Es va fer evident que havien invertit simplement en unes flors. El 1837 de sobte va esclatar el pànic, i molts inversors van córrer de cop a treure’s del damunt les seves poncelles, pel que els preus baixaren de cop (això sí que va quedar documentat). El que havia començat per una mena d’afició, en poc temps, donat que ja tothom tenia flors i no necessitava adquirir-ne de noves, va esdevenir un article a preus fora de tota realitat.

Altres especulacions semblants s’han anat donant i fins l’actualitat, algunes com a estafes com el fòrum filatèlic, però també al mercat com les “.com”. Altres es va donar amb articles de necessitat, com l’habitatge, i alguns diuen que amb el “bitcoin” podria estar passant una cosa semblant.

Charles Mackay, més pa que formatge

La tulipomania ha esdevingut una font d’exemples exagerats molt conegut, sempre citat per a casos de bombolles especulatives. El principal culpable de la visió distorsionada d’aquests fets va ser de l’escriptor escocès Charles Mackay, molt aficionat a exagerar. Al seu llibre Deliris populars extraordinaris i la bogeria de les mases de 1848 (el nom ja és força indicatiu) Mackay feia esment, sense referenciar, a la majoria d’exageracions que avui encara es reprodueixen a webs i fins i tot llibres, perquè no es contrasta mínimament la informació.

Algunes de les afirmacions són fàcilment desmuntables. L’esclat de la bombolla no va representar la fallida de l’economia de tots els Països Baixos, per exemple. Anne Goldgar que ha estudiat la documentació d’arxiu de l’època, no ha trobat ni pagaments de 10.000 florins (màxim 400) ni gent que es llancés als canals per suïcidar-se, ni especulacions salvatges com la venda a futur o de milers de poncelles d’un dia per a l’altre.

Pel que fa al contingut del llibre de Mackay, destacar que és literalment un conjunt de bogeries absurdes. On es recullen els deliris monetaris (com el de les tulipes) al mateix nivell que els alquimistes que cerquen la pedra filosofal, Paracelsus, les profecies de Nostradamus, cases encantades… com que només hi falta el bo del Sebastià D’Arbó per allà.

Mackay explicava una anècdota, sense documentar, per il·lustrar els preus. Un ric mercader había pagat 3.000 florins por una "rara" tulipa de tipus Semper Augustus. El comerciant va desaparèixer i quan va anar a buscar-los va trobar que un mariner havia confos la tulipa amb una ceba i se l'estava menjant. El mariner va ser condemanr a 6 mesos de presó. A la imatge, la pluja de riquesa. Foto: Wikimedia Commons
Mackay explicava una anècdota, sense documentar, per il·lustrar els preus. Un ric mercader
hauria pagat 3.000 florins per una “rara” tulipa de tipus Semper Augustus. El comerciant va desaparèixer i quan va anar a buscar-lo va trobar que un mariner havia confós la poncella amb una ceba i se l’estava menjant. El mariner va ser condemnat a alguns mesos de presó. A la imatge, la pluja de riquesa. Foto: Wikimedia Commons

La fixació per l’exemple descontextualitzat

És clar, per tant, que va haver una especulació que va arruïnar alguns inversors, però ni molt menys va ser una cosa generalitzada, com de forma sensacionalista es tendeix a anar reproduint amb el temut copy-paste. I qui copia? Doncs la tulipomania ha fet estralls entre el col·lectiu d’economistes. Dins la Història Cultural, la mateixa Goldgar fa una interpretació sobre els motius que van fer anar exagerant tant aquests fets. Ja contemporàniament, els neerlandesos van haver d’assimilar canvis socials importants, inclòs el del paisatge del seu país a causa de les tulipes. Unes inquietuds que, precisament, va quedar reflectida a l’art, amb la pintura.

Kindleberger i altres en llarg del segle XX van posar la tulipomania com a exemple dels risc que representava una estructura basada en deutes. En realitat, sembla que la tulipomania no va ser més que la típica crisi de creixement empesa per l’èxit de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals. Precisament, va ser aquesta riquesa la que va afavorir una planta exclusivament ornamental. Sense cap propietat ni curativa ni res d’especial més que colors cridaners molt macos per a pintar.


Més informació:

Tulipmania

In the 1630s the Netherlands was gripped by tulipmania: a speculative fever unprecedented in scale and, as popular history would have it, folly. We all know the outline of the story-how otherwise sensible merchants, nobles, and artisans spent all they had (and much that they didn’t) on tulip bulbs.

Van córrer molts pamflets populars amb invencions imaginatives sobre la tulipomania. Algunes se suposa que van ser recollides quasi 200 anys després per John Beckmann el 1797. Algunes d’aquestes van ser les que aniria recopilant Mackay en diverses edicions.

The Project Gutenberg eBook of A History of Inventions, Discoveries, and Origins, Volume II, by John Beckmann.

The Project Gutenberg EBook of A History of Inventions, Discoveries, and Origins, Volume II (of 2), by Johann Beckman This eBook is for the use of anyone anywhere in the United States and most other parts of the world at no cost and with almost no restrictions whatsoever.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...