La pel·lícula El Planeta dels simis (1968) juga amb a possibilitat que altres espècies de simis poguessin adquirir raonament cognitiu, sense perdre les seves facultats físiques ni un total caminar bípede. Foto: Wikimedia Commons
La pel·lícula El Planeta dels simis (1968) juga amb a possibilitat que altres espècies de simis poguessin adquirir raonament cognitiu, sense perdre les seves facultats físiques ni adquirir un total caminar bípede. Foto: Wikimedia Commons

La prehistòria és l’espai cronològic més ample de la història del planeta, i evidentment de la vida en ell. I dins de la vida, de les diferents espècies d’homínids que van coexistir fins arribar a l’actual Homo sapiens. Malgrat això, la informació de la qual se’n disposa és certament escassa, pel que molts dels coneixements s’han de deduir o transposar fins que no n’hi hagi més dades. La font principal per a l’estudi de la prehistòria és l’arqueologia. La cultura, per tant, s’ha de reproduir a partir de les restes de cultura material que ens han arribat, principalment a partir d’arqueologia experimental i l’Antropologia. Tenint en compte aquestes limitacions, es pot respondre la pregunta que sovint es planteja sobre: des de quan els humans sàpiens pensem com en l’actualitat? 

Crani de dona modern trobat al jaciment de Qafzeh a Israel anomenat Qafzeh 9. Està datat de fa uns 120.000 anys. Foto: Wikimedia Commons
Crani de dona modern trobat al jaciment de Qafzeh a Israel anomenat Qafzeh 9. Està datat de fa uns 120.000 anys. Foto: Wikimedia Commons

L’espècie Homo sapiens

Es calcula que la nostra espècie va sortir per primera vegada d’Àfrica ara fa uns 150.000 anys. La primera sortida d’Àfrica va acabar en fracàs, perquè a Europa i l’Orient Mitjà llavors senyoraven els neandertals. Una segona sortida cap a fa 70 o 80.000 anys va ser diferent. Els nous sàpiens, evolucionats a l’Àfrica, es van sobreposar a tota la resta d’espècies humanes fins esdevenir l’única espècie humana existent en l’actualitat. La resta es van anar extingint.

Els motius del triomf d’aquesta segona intentona i les diferències entre els “2 sàpiens”, (l’evolucionat a l’Àfrica i el del primer intent) són motiu de discussió, perquè anatòmicament eren pràcticament idèntics. Científicament se’ls considera anatòmicament moderns. A més, cal tenir en compte els jaciments on s’han trobat especímens que tenen característiques de les dues espècies, neandertal i sàpiens.

Malgrat que se continua parlant d'”edat de pedra”, actualment se sap que la immensa majoria d’eines necessitaven d’elements de fusta. Mànecs, suports, proteccions, etc. El problema és que en tractar-se de materials peribles no s’han conservat, excepte en molt rares circumstàncies. Per tant, aquesta imatge del prehistòric carregat de pedres és falsa.

Una possible diferència seria el desenvolupament cognitiu. Mentre que els primers sàpiens eren més semblants als seus correlegionaris neandertals, els segons podrien haver realitzat aquest canvi. Com i de quina forma? No se sap. Segurament, casualitat evolutiva. Al Paleolític mitjà, per tant, van coexistir els neandertals a Europa I Orient Mitjà, i els Homo sapiens a l’Àfrica, com els homes de Kibish trobats a Etiòpia. Tot i que el 2017 van trobar restes més antigues d’Homo sapiens al Marroc, fet que podria indicar que podrien haver colonitzat Àfrica abans del que es pensava.

Famosa figureta meitat humana, meitat lleó. Datada de fa 32.000 anys. La interpretació sobre el seu ús, si religiós o femení, és discutible. Ara bé, es tracta d'una figura innexistent en el món real, inventada. Per tant, els qui la van crear ja disposaven d'un cervell amb facultats cognitives com el nostre. Foto: Wikimedia Commons
Famosa figureta meitat humana, meitat lleó. Es troba a Ulm i està datada de fa 32.000 anys. La interpretació sobre el seu ús, si religiós o femení, és discutible. Ara bé, es tracta d’una figura inexistent en el món real, inventada. Per tant, els qui la van crear ja disposaven d’un cervell amb facultats cognitives com el nostre. Foto: Wikimedia Commons

L’aparició de la ment cognitiva

En algun moment, l’Homo sapiens, tots nosaltres, vam adquirir les capacitat de raonament abstracte i processament cognitiu de la informació. Els avenços en investigació animal cada vegada tendeixen a posar més en quarantena els suposats trets distintius clàssics que fins ara es consideraven exclusius dels humans. La comunicació, el bipedisme, la capacitat de crear eines….ni són exclusives dels humans ni de vegades són cap avantatge, almenys no tant com volar, per exemple. Malgrat tot, encara s’ensenyen a les escoles.

La que va semblar una autèntica diferència va ser la capacitat d’inventar, d’imaginar, és a dir, crear o veure coses que no existien en la natura, ni tan sols en el món real. Aquesta és encara una capacitat exclusiva dels humans. A partir d’aquí, el llenguatge humà es va complicar enormement, per la necessitat de definir aquests elements inexistents (inclòs el passat o el futur). De rebot, la capacitat per emmagatzemar informació va ser una distinció evolutiva a l’alça. Efectivament, si el cervell humà només hagués necessitat de retenir la informació bàsica per menjar, abrigar-se i reproduir-se, no hagués necessitat de generar el munt de connexions neuronals actuals.

Per tant, aspectes de la cultura humana com la religió, l’art, el coneixement social (o ciència) i finalment la capacitat de transformar la realitat que l’envolta en base a aquestes imaginacions seria el tret distintiu de la nostra espècie.

Les glaciacions a Europa amb els seus límits. Foto: Wikimedia Commons
Les glaciacions a Europa amb els seus límits. Foto: Wikimedia Commons

I quan va passar això?

Durant el Paleolític Mitjà, entre la segona sortida d’Àfrica i fa uns 30.000 anys (32.000 si diem aC). La segona sortida d’Àfrica dels sàpiens va estar marcada per les glaciacions Würmianes. Van haver 3. Durant la primera va aparèixer el neandertal, molt especialitzat en el clima fred. Durant la segona, més o menys va coincidir amb la segona sortida (80.000-45.000 aC.) i expansió dels sàpiens. Després de la segona glaciació de Würm va haver un període interglacial en què els sàpiens pràcticament van arraconar els neandertals portant-los a l’extinció (45.000 i el 32.000 aC). A la qual va seguir l’última glaciació La (del 32.000 fins al 12000-10.000 aC). Encara, evidentment, s’estaria parlant de caçadors recol·lectors.

Precisament, una altra diferència entre els sàpiens i els neandertals, gràcies al pensament cognitiu, va ser la gestió de grans grups. Mentre els neandertals eren grups cada cop més reduïts, els grups de sàpiens eren cada vegada més nombrosos. Igualment que els humans actuals gestionem grans masses de gent que comparteixen coses que no existeixen a la natura, són invencions (des de’un Estat a uns colors, passant per religions o associacions-generalment sentiments), els nostres avantpassats també van poder generar estratègies de gestió de grups. L’home sàpiens és un ésser de cultura completament simbòlica.

Cap als 35.000 aC van aparèixer les venus paleolítiques, representacions simbòliques de dones amb els genitals clarament marcats que s’han interpretat com símbols de fertilitat. Encara així, faltarien uns 20.000 anys (20.000!) perquè arribés la revolució agrícola i el sedentarisme, amb l’aparició de civilitzacions. Pel que l’evolució va ser molt lenta. Però aquesta serà una altra història…


Més informació:

Sàpiens. Una breu història de la humanitat – Yuval Noah Harari | Grup62

Fitxa tècnica Data de publicació: 04/09/2014 | Idioma: Català | ISBN: 978-84-297-7318-7 | Codi: 10041422 | Format: 15 x 23 cm. | Tinta: Diverses il·lustraciosn en blanc i negre | Presentació: Tapa dura amb sobrecoberta | Col·lecció: Llibres a l’Abast | Traductor: Marc Rubió | Sentit de lectura: Occidental

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...