Mobuto amb el seu típic barret de lleopard reunit amb Nixon. El seu opositor ,Lumumba, havia estat assassinat per obrir-li el camí només dos mesos després de proclamada la independència. Foto: Wikimedia Commons
Mobuto amb el seu típic barret de lleopard reunit amb Nixon el 1973. El seu opositor ,Lumumba, havia estat assassinat per obrir-li el camí només uns mesos després de proclamada la independència. Foto: Wikimedia Commons

Només proclamar-se la independència del Congo Belga el 30 de juny de 1960 (actualment República Democràtica del Congo) es va produir la destitució, el mateix any, i posterior assassinat de Patrice Lumumba el 1961. El recent creat estat descolonitzat de seguida va caure en la teranyina de la Guerra Freda. Els belgues volien continuar dominant les mines de la zona, el govern provisional de Lumumba va demanar ajuda a l’URSS, pel que els EEUU van veure perillar els seus interessos i incentivaren l’ascens del recentment nomenat cap de l’exèrcit, Mobuto Sese Seko. Tot sembla indicar que Lumumba va ser assassinat amb el consentiment o iniciativa de la CIA, i que la candidatura de Seseko va ser convenientment finançada pels EEUU.

La revolta dels militars als territori va fer marxar precipitadament l’administració colonial belga. No va haver cap traspàs. D’un dia per l’altra, a causa del sistema colonial, el país va quedar sense ningú amb prou coneixements per portar una administració estatal. Ni economistes, ni enginyers, ni juristes… res!

Mobutu, model de dictador africà

A l’igual que altres dictadors africans, era un llumenera. El seu mèrit va ser el de deixar-se controlar i esdevenir l’home fort que controlava amb mà de ferro la seva població. Va fer gires per tot el món passejant la seva imatge de venerable africà descolonitzat amb el seu barret de lleopard i un bastó d’ivori. El 1970, “només” 10 anys després de ser al poder, va organitzar unes eleccions on va treure més del 98% dels vots. Les seves paperetes eren les verdes (positiu), i la dels opositors vermelles (negatiu), cosa la qual es va afanyar a destacar. Va afiliar forçadament tothom al seu partit, i com alternativa a les massacres tant típiques africanes va decidir comprar la lleialtat amb diners.

Una altra característica dels dictadors africans de la descolonització era la seva desmesura en tot. El 20% del pressupost del Zaire anava directament a les despeses quotidianes de Mobutu, com fer-se un palau sumptuós al seu poble natal de Gbadolite amb un aeroport internacional per a ell sol. En va acabar creant tota una ciutat que va ser coneguda com el Versalles de la Selva.

Idi Amin el sanguinari a l'esquerra amb Mobuto el 1977. A diferència, per això, d'altres dictadors africans Mobutu no era vist com un carnisser assedegat de sant. El seu deliri era robar, com van afirmar funcionaris del Fons Internacional Foto: Wikimedia Commons
Idi Amin el sanguinari a l’esquerra amb Mobutu el 1977. A diferència, per això, d’altres dictadors africans Mobutu no era vist com un carnisser assedegat de sant. El seu deliri era robar, com van afirmar funcionaris del Fons Internacional Foto: Wikimedia Commons

Una economia “nacionalitzada”

Entre moltes comes, perquè la “nacionalització” de 1973 d’empreses estrangeres van anar a parar a mans de familiars de Mobuto, i per suposat al seu propi conglomerat d’empreses. És més, Mobuto no tenia a diferència d’altres dictadors o reietons, els seus diners en comptes a Suïssa, sinó directament ens bancs propis al Zaire. L’economia del Zaire, mentre, no anava com la seva particular. De la inicial paritat del zaire (la moneda oficial en substitució del francs) amb el dolar, es va passar a una inflació galopant de 4 milions de zaires per dòlar. Zaire era un estat molt ric, però els diners els tenia tots Mobuto Sese Seko.

La companyia de telefònica estatal es va arruïnar. Les úniques empreses que funcionaven eren, paradoxalment, les de capital estranger que no podia controlar l’Estat com les petrolíferes. De la situació de colònia es va passar a una de descolonitzats amb 6 vegades menys de quilòmetres de carreteres transitables. Tot plegat va fer anar a una comissió del Banc Mundial a fer una inspecció al Zaire. Aquestes inspeccions van donar per moltes anècdotes, com al de “quina cara hi veu als bitllets, la meva oi? Doncs amb mi faig el que vull”. A dècada dels 80 Mobutu va aïllar el país dels ajuts internacionals, encara va ser pitjor.

Dels dirigents africans com Mobuto es tenen anècdotes a cabassos. Interrogat per un periodista belga sobre l’antiguitat i mancances del parc mòbil al Zaire (el seu no, ell en tenia més de 100 Mercedes) va dir tranquil·lament que:” en realitat als zairesos no els calen cotxes. La meva gent prefereix anar en bicicleta, als zairesos els encanta l’esport”.

Africanisme “autèntic”

Com a bon dirigent africà descolonitzat, Mobuto va donar exemple africanitzant-se el nom i abandonant els afrancesats Joseph-Desiré. El 1972 es fa fer dir “Mobutu Sese Seko Ngbendu Wa Za Banza”, el que vindria a ser “el gall que munta totes les gallines”. L’any anterior havia canviat el nom al país sencer, a partir de llavors Zaire. La paraula de Zaire provenia d’una mala pronunciació del portuguès.

També va intentar afavorir el vestit tradicional, que els homes deixessin de dur corbata i les dones minifaldilles. El problema era que el comú de gent prou feina tenia per vestir-se. Els zairesos van passar a ser ciutadans, molt a l’estil francès. Problema també aquí, que la majoria de la població, malgrat tot, no entenia el francès i l’escolarització estava sota mínims. Alhora, ell va enviar tots els seus fills a estudiar a Europa.

A Mobutu no se coneixien més tendències ideològiques que l’acumulació de diners. Mentre els diferents nous estats descolonitzats estaven debatent sobre com reafricanitzar-se, ell s’omplia les arques a cabassos. Amb tot, Mobutu va convertir el sacrificat Lumumba en un heroi nacional sense ni despentinar-se, amb dedicació de monument inclosa. Al seu aeroport era normal veure arribar els Concorde carregats de productes europeus, des de musclos a begudes o vins. La seva guàrdia personal, era belga.

On són els diners acumulats per Mobuto Sese Seko?

A partir del 1976 Mobuto es va enfrascar en una tasca més que lloable: lluitar contra la corrupció. Com és de suposar, infructuosament. A partir del 1977 va necessitar inversors internacionals per les diferents guerres internes. Per contra, la visió de molts dels seus conciutadans, era la d’un líder tribal, que de forma paternal després de saquejar el país feina magnànimes donacions per als damnificats pels diferents desastres. Ajudes que, igual que els fons internacionals, no arribaven mai a destinació, perquè es perdien en els diferents nivells de corrupció que ell mateix havia creat.

Cal tenir en compte que segons Mobutu en declaració a la televisió pública “Robar, si no es roba gaire, tampoc és tan greu”. A partir de 1990 va haver de cedir en la formació de partits polítics, era l’inici del final. Els militars vivien com a forces d’ocupació rampinyant el seu propi país, feien la competència a Air Zaire fins que ja no tenien peces de recanvi, les ambulàncies arribades d’Europa el 1992 es feien servir per repartir propaganda electoral de Mobutu, els diplomàtics a Europa es venien les seus per pagar-se bodes, pisos a Bèlgica i autobusos per portar els fills a l’escola.

El 1996, després de 36 anys seguits robant a 4 mans, la situació del Zaire va implosionar. En el marc de l’enfrontament entre hutus i tutsis, Ruanda va acabar per envair el Zaire i destituir Mobutu que va haver de fugir. Malgrat les demandes d’ajuda a francesos, belgues i EEUU, aquests es van desentendre del seu antic aliat. La Guerra Freda havia acabat. A la mort de Mobuto el Zaire tenia un deute de 13.000 milions de dòlars. La fortuna personal estimada de Mobuto estava calculada entre uns 4.000 o 6.000 milions.


Més informació:

Pallassos i monstres

La història tragicòmica de 8 dictadors africans. Unes històries que farien riure si no fossin terriblement certes. Aquesta és la història d’Idi Amin Dada, Bokassa, Banda, Mobutu Sese Keko, Sékou Touré, Haile Selassie, Macías i Obiang. Eren uns ignorants i es van investir mestres. Eren insignificants i es van creure déus.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...