El control del que podria haver estat una pandèmia va ser magistral, en només 19 dies, blocant Moscou, només 3 víctimes.
El control del que podria haver estat una pandèmia va ser magistral, en només 19 dies, blocant Moscou, només 3 víctimes. Fotografia: https://www.ntv.ru/

A finals de 1959 la ciutat de Moscou fou l’epicentre d’un brot de verola que hagués pogut convertir-se en una gran epidèmia. Aquesta terrible malaltia estava molt controlada a Europa però en altres continents encara causava milers de morts. Des del segle XVIII que se’n coneixia una vacuna, però no fou fins al 1980 que l’OMS no la va declarar oficialment erradicada. Avui – tot i que no hi ha casos – alguns laboratoris dels Estats Units i Rússia encara tenen guardades algunes mostres del virus.

La verola és causada pel Variola virus. Després del contagi el pacient desenvolupa febre, dolor generalitzat i el més característic, unes butllofes i marques a la pell que un cop desaparegudes deixen cicatrius per sempre. Tot i que no és necessàriament mortal, un 30% dels contagiats acabaven morint. És, per tant, una malaltia molt perillosa.

L’última persona en morir oficialment de verola fou la britànica Janet Parker, que es va contagiar en un laboratori de Birmingham a l’estiu de 1978. Parker treballava de fotògrafa al departament de medicina de l’escola mèdica universitària d’aquella ciutat i va agafar el virus en un dels laboratoris de recerca. Es creu que hi va haver almenys dues morts més relacionades amb aquest cas.

Aleksei Kokorekin, el pacient zero

El 23 de desembre de 1959 el pintor soviètic Aleksei Kokorekin arribava a l’aeroport de Vnúkovo a Moscou. Havia estat unes setmanes a l’Índia. Atret del folklore d’aquell país, havia obtingut un permís oficial per anar-hi a pintar escenes exòtiques. Kokorekin era un artista molt reconegut a l’URSS, guardonat amb dos Premis Stalin i autor d’alguns dels cartells propagandístics soviètics més coneguts de la Segona Guerra Mundial.

Al cap d’un parell de dies de la tornada, Kokorekin es va començar a trobar malament. Tenia febre, molta tos i dolor generalitzat. Un cop al consultori, fou diagnosticat de grip i enviat a casa. El 27 de desembre el pacient havia empitjorat i va ser ingressat a l’Hospital Botkin de Moscou. Allà aparegueren les característiques butllofes a la pell de la verola. Kokorekin, de 53 anys, estava infectat amb el virus. El 29 de desembre de 1959 va morir. Els metges però van atribuir les marques a la pell a una reacció al·lèrgica als medicaments.

A l’Índia el pintor havia assistit a la cremació d’un braman (sacerdot hinduista). S’havia acostat al cadàver i tocat alguna de les teles que l’embolcallaven abans que fos cremat. Aquesta fou l’explicació que un acompanyant del seu viatge donà més tard i que els metges agafaren com a més que probable origen del contagi.

El pacient zero, va ser un cartellista molt famós i premiat a l'URSS. Foto: Wikimedia Commons
El pacient zero, va ser un cartellista molt famós i premiat a l’URSS. Foto: Wikimedia Commons

Moscou sota quarantena

Al cap de 2 setmanes de la mort de Kokorekin alguns metges, infermeres i pacients de l’Hospital Botkin van començar a manifestar símptomes de la verola. A diferència del que havia passat amb l’artista, el diagnòstic aquest cop fou clar. Calia actuar ràpidament.

Es va aïllar completament l’hospital i es van buscar un per un els contactes de Kokorekin. 150 estudiants de la Universitat de Moscou van ser aïllats en hospitals perquè havien estat a prop de la filla del pintor, Valèria. En total 9.342 persones van ser posades sota quarantena estricta. L’activitat de tots els transports urbans i aeris, edificis oficials i educatius va cessar. Controls policials tancaven els accessos a la capital.

La vacunació esdevingué obligatòria per a tothom. Les vacunes es van portar des de tota l’URSS en transport militars. Es van posar altaveus per tota la ciutat informant la gent d’aquesta mesura i indicant els centres de vacunació més propers. Uns 9 milions de persones foren punxades a Moscou i la seva regió, en una de les vacunacions massives més ràpides de la història. Entre que es declarà el brot i l’erradicació del perill van passar 44 dies.

La reacció immediata des que es van conèixer els primers casos va fer que només es declaressin 45 casos de contagi de verola. El nombre de víctimes mortals fou de 3 en total. Aquestes foren les dades que es van donar oficialment.

La Unió Soviètica va guardar mostres del virus per a experimentació en armament biològic. A l’illa Vozrojdenia, al mar d’Aral (entre els actuals Uzbekistan i Kazakhstan) hi havia un laboratori en el qual s’hi guardaven no només verola, sinó també bacils de la pesta i àntrax. El laboratori es va clausurar el novembre de 1991. No totes les mostres es van destruir.

El testimoni literari d’Ismail Kadaré

L’escriptor albanès Ismail Kadaré (nascut el 1936) va deixar un testimoni escrit del brot de verola moscovita en una de les seves obres, El ocaso de los dioses de la estepa (1978, trad. castellana 1991). En aquest llibre hi descriu la seva estada a l’Institut de Literatura Gorki de Moscou com a estudiant estranger, quan el seu país era un ferm aliat de l’URSS. Mentre estudiava a Moscou visqué la quarantena.

En un fragment, Kadaré ens parla de l’actitud d’alguns ciutadans soviètics enfront de la verola. Aquesta – a causa de la procedència original índia – és vista no sense xenofòbia. Això en una època on la Unió Soviètica estava enfocant la seva política internacional cap a l’anomenat Tercer Món:

“-Ja ens està bé – va murmurar Kurgànov – Massa amistat havíem fet amb aquesta Índia.

-Per què? És de l’Índia d’on ve l’epidèmia? – va preguntar algú.

-I d’on creus, tu? – se li va girar Kurgànov. – No creuràs que ha vingut d’Alemanya Occidental?

-En Kurgànov té raó – va dir Maskiavicius, sortint d’alguna part. – Massa amistat hem fet amb aquestes Índies i Brahmaputres – algú es posà a riure” (Kadaré, 1991, 154).

Silenciar el brot?

En un altre fragment, Kadaré testimonia com alguns soviètics estaven a favor de silenciar el brot per no perjudicar la imatge de l’URSS internacionalment:

“L’oncle de l’Ala […] argumentava que no hi podia haver quarantena perquè, a part d’altres raons, produiria mal efecte des del punt de vista polític […]. Si depengués de mi, prosseguia, ni tan sols s’hauria anunciat l’existència de l’epidèmia. Això és el que estan desitjant els nostres enemics. Com si en els seus països no hi hagués verola, pesta o moltes altres calamitats. Només és que ells són llestos, la roba bruta la renten a casa […].” (Kadaré, 1991, 161).


Més informació:

Vídeo (en rus) sobre el brot de verola moscovita:

Черная оспа: как в СССР остановили смертельную болезнь

История о том, как наша страна столкнулась с проблемой пострашнее коронавируса, началась в декабре 1959 года. В аэропорту Внуково приземлился самолет, прилет…

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...