El pintor Ramon Martí Alsina va ser dels primers a crear les imatges heroiques sobre els Setges de Girona, bandera espanyola inclosa. Al 1809 feia quasi 100 anys que Felip V havia abolit els símbols i institucions catalanes. Foto: Wikimedia Commons
El pintor Ramon Martí Alsina va ser dels primers a crear les imatges heroiques sobre els Setges de Girona, bandera espanyola inclosa. Al 1809 feia quasi 100 anys que Felip V havia abolit els símbols i institucions catalanes. Foto: Wikimedia Commons

El nacionalisme espanyolista que s’estava formant a partir de les Corts de Cadis van veure en la Guerra del Francès una oportunitat adoctrinadora uniformitzant de primera. Sota l’eslògan d’una suposada “lluita per la independència” van transformar el que era un general consuetudinari sentiment antigavatxo dels catalans en un suposat fervent patriotisme espanyolista. La Guerra del Francès va ser la primera en què la propaganda va ser una arma més, utilitzada profusament pels dos bàndols, i que va aconseguir confondre durant dècades els historiadors catalans. L’exemple més paradigmàtic seria el dels Setges de Girona.

Catalans defensant-se sols

Fets com el de Girona només s’imposaven per part dels comandaments borbònics quan els qui morien eren catalans. Mentre que quan els resistents eren militars castellans, marxaven sense disparar un tret. L’exemple paradigmàtic d’això últim va ser l’escàndol d’Andrés Torres, el 1794 durant la Guerra Gran, en que la guarnició del castell de Sant Ferran a Figueres, amb 8.000 soldats, va ser abandonada sense disparar un sol tret. Malgrat era completament proveïda d’armes, municions i provisions per a 10.000 homes i comptava amb 200 canons.

Era la primera vegada que aquesta fortificació podria haver servit per a alguna cosa, donat que havia estat inaugurada el 1766, però els soldats castellans es van inhibir, al capdavall per a ells representava lluitar per una terra estrangera, com era Catalunya, on no valia la pena arriscar-hi la vida. Els francesos van anomenar aquesta costosa obra la “belle inutile” i feien burla dient que era la fortificació francesa que havia resultat més econòmica. Els responsables militars van ser jutjats, inicialment condemnats per covardia, però Andrés Torres mateix el 1814 ja era rehabilitat i amb el mateix grau.

Quadre també de Ramon_Martí Alsina representant dels dones de la Companyia de Sant Bàrbara. Lluny de ser cap heroïcitat, representa la desesperació d'una població esgotada obligada a sacrificar-se fins a l'últim extrem. Foto: Wikimedia Commons
Quadre també de Ramon Martí Alsina representant dels dones de la Companyia de Santa Bàrbara. Lluny de ser cap heroïcitat, representa la desesperació d’una població esgotada obligada a sacrificar-se fins a l’últim extrem. Foto: Wikimedia Commons.

La importància de Girona

Aquesta inhibició de l’exèrcit borbònic provocava que qualsevol invasió francesa l’obstacle més important que es trobés abans d’arribar a Barcelona fos Girona, l’única ciutat mínimament defensable. També Hostalric esdevenia bàsica per tallar el camí entre Barcelona i la frontera, força a prop de Girona. Tot i que se’n parla molt de Girona, poblacions com Hostalric i altres del voltant també va patir les conseqüències de la invasió. Després de resistir durant 5 mesos de bombardeigs un cop caiguda Girona, a Hostalric només van quedar 4 cases dempeus de les més de 200 que tenia. Importants van ser els sometents de Breda, Tordera, Sant Celoni i fins i tot procedents del Vallès i el Maresme per fustigar les línies d’abastiment franceses, tant des la costa com per l’interior, un sistema que va continuar fins la marxa dels francesos i que no calia de sacrificis de sang com els de Girona.

La cronologia dels setges

Tot i que en realitat de setge formal només va ser el tercer (l’etiqueta de setges forma part del mite), va ser la següent:

  • El primer setge es va produir arran de la creació al juny de 1808 de la Junta de Defensa pel que el general Duhesme va atacar la ciutat amb 5.000 soldats contra només uns centenars de defensors, majorment miquelets i mariners de Sant Feliu de Guíxols. Els primers atacs francesos fracassaren i Duhesme es va retirar momentàniament, el que va permetre l’entrada de reforços de Barcelona a la ciutat.
  • El segon setge va començar 20 de juliol, aquest cop Duhesme va tornar amb més efectius i artilleria amb la intenció d’assetjar la ciutat que va ser durament bombardejada durant un mes, fins que el 20 d’agost els defensors passaren al contraatac ajudats a la rereguarda per una columna de voluntaris procedent d’Hostalric. Aquest fet va obligar novament a Duhesme a retirar-se, tot quedant encerclat a Barcelona en una situació delicada.

A la tercera va la vençuda

  • Això va oblidar el mateix Saint-Cyr a baixar des de França el 1809 en la seva ajuda amb el VII cos d’exèrcit per trencar el bloqueig de Barcelona. Un cop assegurada la línia francesa del Llobregat, es va dirigir cap a Girona per assegurar la línia fins Figueres i la frontera. Mentre la defensa es va encarregar a Mariano Álvarez de Castro. Era un fracassat que arrossegava el trauma d’haver lliurat el castell de Montjuïc de Barcelona als francesos sense oposar cap tipus de resistència. El setge se formalitzà el 6 de juny. El 10 d’agost els francesos havien aconseguit ocupar el castell de Montjuïc de Girona, fet que al setembre els va permetre iniciar el tercer dels setges (el de debò), davant la impossibilitat de prendre la ciutat a l’assalt. El setge va durar 7 mesos, els 2 últims de bombardeigs constants.

L’agost i encara l’1 de setembre, miquelets de la Garrotxa i unitats regulars van aconseguir introduir-se a Girona per sumar-se a la defensa amb queviures. El 19 de setembre el general Verdier va manar un atac general, va ser “El gran dia de Girona” descrit pel mateix Saint-Cyr al seu diari. Hi van destacar la companyia de dones de Santa Bàrbara creada al juliol per donar suport logístic (portar aigua, municions i evacuar ferits), i que aquest dia es van destacar també a primera línia de foc. Se les identificava per la seva cinta de color vermell al braç esquerre. A finals de setembre, els intents d’entrar combois de subministres van fracassar.

Les notícies dels fracassos dels intents francesos de prendre la ciutat durant el tercer setge van arribar a Barcelona, on el Baró de Maldà recollia els molts morts francesos.

Un sacrifici i carnisseria inútil

A l’octubre la situació de la ciutat era límit. El general Augereau, que havia substituït el 14 d’octubre a Saint-Cyr (enfrontat personalment amb Verdier), va oferir una capitulació honrosa que estalviés el sacrifici cruel i inútil de la població. Mariano Àlvarez la va refusar tot afegint que es disparés contra qui intentés marxar de la primera línia. A les objeccions de la seva guarnició sobre la falta d’aliments va respondre “pues que se mueran de hambre”. L’oferta de capitulació es va reiterar el 7 de novembre, i aquesta vegada Mariano Àlvarez no va ni respondre. Mariano Àlvarez intentava emular Palafox a Saragossa.

Al desembre, la ciutat havia quedat enrunada i més de la meitat de la població civil havia mort, es calculen entre unes 4.000 i 5.000 víctimes sobre uns 8.000 habitants, a les que s’haurien d’afegir soldats i refugiats (F. Xavier Hernàndez parla de 10.000 víctimes civils i 5.000 de militars) la majoria no per la guerra, sinó de gana i malalties.

Rendició final

El 10 de desembre el general Bolívar es va rendir aprofitant que Mariano Àlvarez era malalt. El comandant de la defensa de Girona, Mariano Álvarez de Castro, va ser, i és, anomenat com a ”heroic”. És venerat precisament al lloc de vergonya i covardia de l’exèrcit borbònic, el castell de Sant Ferran, lloc on era empresonat pels francesos quan va morir. En realitat, va dirigir la resistència d’una ciutat que no podia ser ajudada, amb unes defenses destruïdes i pocs efectius, pràcticament sense armes ni municions, contra 20.000 soldats experimentats, en el que va ser una massacre innecessària. Malgrat l’evidència, qualsevol intent de capitulació, sota pena de mort, va quedar descartat pel ban de Mariano Álvarez de Castro d’abril de 1809.

A què es va deure la tenaç i fora mida resistència dels gironins?

El sentiment antigavatxo pot explicar una part de la mentalitat, però no aquella follia sagnant. Les versions de Manuel Cúndaro, primer enaltidor post mortem de Mariano Àlvarez, o l’enginyer militar Guillermo Minali, van ser les primeres dels setges, de caràcter patriòtic, publicitari i conservador, extremadament parcials. Primer, aquesta suposada “tenaç resistència” forma part del mite. La defensa es va veure afavorida per factors externs, com el climàtic o la complicada orografia que impedia, per exemple, posar artilleria sobre les parts més febles de la muralla, al Mercadal, per les riuades. Aquest fet comportà que se centressin en Montjuïc. O la pressió de sometents de les comarques del voltant, que també dificultaren els primers intents de prendre la ciutat.

El gran nombre de víctimes no va ser causat per grans enfrontaments, sinó per malalties i fam.

Pel que fa a la suposada unanimitat patriòtica en la defensa. Aquesta va ser deguda a una devoció religiosa, amb una presència de religiosos d’1 de cada 4 habitants, que va ser alimentada pels 2 primers intents fracassats de prendre la ciutat.

Religiositat fanàtica

Aquests dues primeres victòries de 1808 (pírriques), van servir pes esperonar la població tot adjudicant el fet a Sant Narcís, que va ser nomenat generalíssim. El clergat hi veia en els revolucionaris, i amb raó, el dimoni, i temien la política anticlerical de Napoleó. Fins a tal punt la religiositat era un factor predominant que el batalló de voluntaris que es va aixecar per defensar la ciutat es va anomenar Croada Gironina. Encara en plena desfeta del setge, el 29 d’octubre de 1809, no va poder faltar la processó de Sant Narcís sota les bombes.

Entre els voluntaris de la Croada Gironina hi havia el capità, i franciscà, Manuel Cúndaro, cronista dels setges en primera persona. Evidentment, l’altra factor va ser la por als mateixos efectius castellans comandats per Mariano Àlvarez, que eren l’enemic a dins les portes de la ciutat. Tot i que no nombrosos, suficients per mantenir Girona en estat de control militar.

El Gran dia de Girona, el 19 de setembre de 1809. Arran del fracàs de l’assalt es va desistir de prendre la ciutat i van reforçar el setge. A finals de setembre els intents d'entrar queviures a la ciutat van fracassar. La ciutat ja es veia que no podria resistir, per això el mateix Mariano Àlvarez va haver de fer marxar els reforços últims que havien arribat, per no poder-los sostenir. Quadre també de tipus historicista de Cèsar Álvarez. Foto: Wikimedia Commons
El Gran dia de Girona, el 19 de setembre de 1809. Arran del fracàs de l’assalt es va desistir de prendre la ciutat i van reforçar el setge. A finals de setembre els intents d’entrar queviures a la ciutat van fracassar. La ciutat ja es veia que no podria resistir, per això el mateix Mariano Àlvarez va haver de fer marxar els reforços últims que havien arribat, per no poder-los sostenir. Quadre també de tipus historicista de Cèsar Álvarez. Foto: Wikimedia Commons.

Pors i administració francesa

Altres com que els gironins tinguessin por de represàlies. Com la del Motí de l’Ascensió del maig del mateix any a Barcelona, haurien d’haver fet efecte només als primers compassos del tercer setge (de fet, el setge pròpiament dit, els dos primers van ser intents de prendre la ciutat). Aquestes pors haurien d’haver-se anul·lat per les constants ofertes de capitulació (no rendició). Igual passaria amb la por als saqueigs per part dels francesos, una pràctica habitual a l’època i que els francesos posaren en pràctica diversos cops a Mataró o Tarragona (juny de 1811).

Finalment, Girona no era una ciutat tan indefensable com semblava. Sí que tenia les defenses en mal estat, amb tot, la força i el riu eren una protecció natural poderosa. I els passos estrets de les bretxes a les muralles redueixen l’impacte de la superioritat numèrica dels francesos. A més, malgrat que l’exèrcit napoleònic és venut com una massa impersonal uniforme, no ho era pas. Era un conjunt multinacional i multicultural difícil de manar i de mantenir una disciplina en situacions de setge llargs.

Malgrat tot, els francesos van seguir la política d’indultar i desmobilitzar els combatents catalans, mentre els regulars eren enviats a presó, per congraciar-se els gironins supervivents. No només no van haver represàlies contra la ciutat (quedava poc per represa deliar), sinó que Girona va ser convertida en capital de la prefectura del Ter, el prefecte era l’afrencesat Tomàs Puig, que ja era el prefecte de Figueres. Aquesta política inicial catalanitzadora, però, es va transformar amb el canvi d’Augereau pel nou mariscal Mac Donald.


Bibliografia:

Anàlisi històrica de la identitat catalana

Anàlisi històrica de la identitat catalana és una obra col·lectiva de recerca històrica que renova la visió del sorgiment de la identitat catalana a l’edat mitjana a partir de vectors com la convergència de trets socioeconòmics, la percepció externa, el desenvolupament institucional i la representativitat política; ressegueix l’adaptació i les expressions d’aquesta identitat sota els canvis dels segles XVI-XVIII; analitza l’adequació, represa i formulació de la identitat catalana dins de l’Espanya contemporània fins a la fi del franquisme, i atén la funció transmissora d’uns eixos transversals al llarg del temps com poden ser la llengua, el dret i l’art.

 

Història militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de revolta

Història militar de Catalunya. Vol. IV: Temps de revolta | 9788423206735 | Tot i les guerres a l’exterior i les vingudes de l’exterior, a la Catalunya dels segles XIX i XX el principal protagonisme correspongué a l’enfrontament interior, vinculat a la gènesi de la societat industrial.

L’ocupació de Figueres pels napoleònics:

Figueres en la guerra del francès

Figueres en la guerra del francès Diari de Girona L’articulista explica l’ocupació de les tropes franceses del castell de Sant Ferran de Figueres i com se’ls va fer fora Fa pocs dies Diari de Girona va publicar un suplement especial sobre “Girona en armes.

Card


Més informació:

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...