Cosacs a Abissinia (Etiòpia), un intent privat pel part de russos de tenir presència colonial a l'Àfrica.
Cosacs a Abissinia (Etiòpia), un intent privat pel part de russos de tenir presència colonial a l'Àfrica.

A finals del segle XIX molts estats europeus es van repartir l’Àfrica. Aquell continent – amb un interior poc conegut a Europa i que tot just començava a explorar-se – era el marc geogràfic en el qual les potències imperials van exercir una política de conquesta i domini amb conseqüències que han arribat fins avui. Grans àrees d’Àfrica es van repartir entre els països colonitzadors a partir de la Conferència de Berlín (1885). Allò fou l’inici de la carrera per arreplegar els millors territoris africans. Dues potències europees importants restaren, però, al marge del colonialisme al continent: Àustria-Hongria (centrada en els Balcans) i Rússia (que preferia expandir-se per l’Àsia Central, però amb un ull posat també als Balcans).

Nikolai Aixínov (1856-1902), aventurer i promotor de la creació de la "Nova Moscou" africana.
Nikolai Aixínov (1856-1902), aventurer i promotor de la creació de la “Nova Moscou” africana amb cosacs. Font: Cont.ws

Rússia i Abissínia

Tanmateix, des de Rússia van sorgir algunes iniciatives privades per tenir presència a l’Àfrica. La base d’aquest interès eren els contactes entre Sant Petersburg i la cort d’Abissínia (avui Etiòpia). Igual que Rússia, Abissínia era i és un país de religió cristiana ortodoxa. L’ortodòxia russa i l’etíop no són ben bé la mateixa, però sí que hi ha molts punts en comú.

A Rússia es veia aquell llunyà país amb simpatia, tal com eren vistos també els ortodoxos balcànics sotmesos a l’Imperi Otomà. A més, una presència russa a prop de la Banya d’Àfrica suposava tenir-hi un país aliat (Abissínia) i una possible base naval a la Mar Roja per assegurar el trajecte de vaixells russos des de la Mar Negra als Oceans Índic i Pacífic. En última instància – com hem dit abans – aquests plans eren fets des d’interessos i cercles privats i no des del govern.

Una aventura privada

Nikolái Aixínov (1856-1902) era un comerciant i aventurer rus que el 1883 havia visitat Abissínia. Allà va contactar amb la cort del Negus (emperador) Yohannes IV presentant-se com a representant oficial de l’Imperi rus. Tot i que la simpatia entre els dos països era evident, Aixínov no fou però capaç de convèncer al Negus de la necessitat de signar un pacte militar. Així que se’n tornà a Rússia.

L’Imperi rus no només va dominar territoris de la massa continental eurasiàtica: Els russos van tenir colònies a Alaska (la més coneguda) però també a la costa de Califòrnia – Fort Ross, un establiment comercial al nord de San Francisco venut el 1848 als Estats Units- i fins i tot un fortí militar a l’illa de Kauai, a les illes Hawaii. Aquesta darrera possessió va restar en poder rus només durant uns mesos de l’any 1817.

Al cap de pocs anys – el desembre de 1888 – Nikolai Aixínov va salpar des d’Odessa en un vaixell amb 150 cosacs, alguns monjos ortodoxos i uns quants colons. El govern rus no tenia coneixement dels plans de l’aventurer. L’objectiu era la costa de Sagallo, a l’actual Djibouti.

El lloc tenia un component estratègic important: situat al Golf d’Aden podia servir de base pels vaixells russos que feien la ruta del Canal de Suez. A més estava molt a prop d’Abissínia, país que tot i que no havia signat cap pacte amb l’Imperi rus sí que no li era hostil. 

L’aventura de Sagallo

En havent desembarcat a Sagallo el gener de 1889, l’expedició russa va començar la construcció d’un assentament anomenat Nóvaia Moskvà (Nova Moscou). Al cap de poc la iniciativa no va prosperar. Els cosacs no s’estigueren de saquejar els poblats dels voltants. A més el territori estava ja sota la influència de França. Les notícies de l’establiment d’uns russos en territori reclamat per França no van trigar a arribar a París.

El 5 de febrer de 1889 dos vaixells i dues canoneres franceses es van presentar davant Sagallo L’ultimàtum era clar: Aixínov, els seus cosacs, els colons i els monjos havien d’abandonar Nova Moscou. Tot i que en principi no en van fer cas, un bombardeig des dels vaixells francesos els va fer canviar d’opinió. La situació no va acabar en conflicte diplomàtic greu, ja que des de Sant Petersburg es va negar qualsevol relació amb l’expedició d’Aixínov. Aquest i la seva gent van retornar a Rússia.

L’aventura de Sagallo tot i ser un fracàs va fer augmentar l’interès rus cap a Abissínia. Alguns artistes, periodistes, religiosos, militars i escriptors van visitar el país fins a la Revolució Russa. Entre ells Nikolái Gumiliov (1886-1921), poeta i marit d’una de les millors poetesses de les lletres russes, Anna Akhmàtova (1889-1966).

Ajuda russa contra la invasió italiana

Abissínia era a finals del segle XIX l’únic estat africà independent (juntament amb Libèria). L’esperit expansionista europeu no s’aturava però. El 1895 Itàlia -que ja posseïa la costa d’Eritrea – llançà un atac per conquerir el país. El Negus Menelik II va haver de fer front a les tropes italianes amb un exèrcit gairebé medieval. En aquesta ocasió l’Imperi rus es va mobilitzar per ajudar als germans de pell fosca ortodoxos, tal com eren anomenats a la premsa russa. Es van enviar 130.000 fusells i es va crear un hospital de campanya amb personal sanitari rus a Addis Abeba.

Alguns militars russos foren autoritzats pel mateix tsar Nicolau II per deixar el servei a Rússia i traslladar-se a Abissínia. Allà van assessorar les tropes poc preparades de Menelik II. Amb ajuda russa o sense però el cas és que els italians foren derrotats a la Batalla d’Adua l’1 de març de 1896 i van haver de renunciar a la conquesta d’Abissínia. Aquesta malgrat tot, arribaria finalment quaranta anys més tard – el 1936 – quan Mussolini va ocupar el país després d’una brutal guerra. El país es va deslliurar del control italià el 1941 en plena Segona Guerra Mundial.


Més informació:

Article en rus sobre la presència russa a Sagallo, cosacs a cavall.

Русь Тропическая. Часть 7. Сагалло, или Русское Сомали – Очарованный странник – КОНТ

Вторая половина XIX века стала временем, когда западные державы активно захватывали колонии в Африке. Попытались к этому присоединиться и отдельные русские личности. Правда, без поддерж | Русь Тропическая. Часть 7. Сагалло, или Русское Сомали |Автор Очарованный странник. Больше статей автора читать на сайте.

 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...