L'àngel de la mort pica a la porta a Roma durant la Pesta antonina. Gravat de Levasseur. Foto Wikimedia Commons
L'àngel de la mort pica a la porta a Roma durant la Pesta antonina. Gravat de Levasseur. Foto Wikimedia Commons

La Pesta antonina va ser una pandèmia portada a l’Imperi Romà per les tropes que tornaven de campanyes al Pròxim Orient. L’epidèmia va rebre el nom de la família d’emperadors governants llavors a Roma. El gendre de l’emperador Marc Aureli, Luci Aureli Ver, va morir sobtadament el 169 aC segurament a causa de l’epidèmia, per això el nom familiar ha quedat associat a l’episodi històric conjuntament amb el del metge Galè, qui va descriure la malaltia.

"Marc

L’origen de la pandèmia

Tot sembla indicar que va ser una malaltia provinent de la Xina. Allà, posteriorment, Ge Hong va ser el primer a descriure amb precisió els símptomes de la verola, com aquí havia fet Galè. L’historiador Rafe de Crespigny considerava que les plagues que afectaven l’imperi Han de la Xina durant els regnats de l’emperador Huan (146-168) i l’emperador Ling (168-189), amb diversos rebrots els anys posteriors, van estar connectades a la Pesta antonina.

Els camins per arribar fins Europa van passar través de les campanyes orientals de l’any 165, sobretot a la ciutat de Seleúcia (actual Irak). Altres teories apunten als ports d’Egipte. O fins i tot que va ser una gran coincidència l’expansió de la Pesta antonina el 166 coincidint amb l’arribada d’una ambaixada romana a la cort de l’emperador Han. Rafe de Crespigny apuntava la possibilitat que la plaga també s’hagués estès poc abans del 166 seguint rutes comercials.

La Pesta antonina, conjuntament amb la Pesta negra del segle XIV i la Grip espanyola del 1918, conformen les tres gran epidèmies que van transformar la societat europea. Per la seva gran afectació tant geogràfica com de mortalitat. La Pesta antonina es calcula que va provocar la mort a un 10% de la població.

Les observacions de Galè

Galè registrà les seves observacions i una descripció de l’epidèmia al tractat Methodus Medendi. Altres referències es troben molt fragmentades entre els seus escrits i a diferents fonts. L’avantatge de Galè és que va ser testimoni directe, tot acompanyant Marc Aureli a les campanyes marcomàniques (167-180).

Ammianus Marcellinus informà que la plaga es va estendre des del setge romà de Seleúcia l’hivern de 165-166 cap a la Gàlia amb les legions, i per tot el limes al llarg del Rin. Entre 162 i el 165, el metge i escriptor grec Galè va ser a Roma, d’on marxaria per tornar-hi el 168 quan el van convocar els dos augusts. Galè era present, per tant, quan l’epidèmia va fer estralls entre les tropes estacionades a Aquileia l’hivern del 168-169. I és que els germànics, aprofitant la debilitat romana, van travesar per primer cop el limes en més de 200 anys.

Galè va descriure la plaga com a gran i de llarga durada. Entre els símptomes va descriure la febre, diarrea de color negra, gola inflamada, tos i erupció cutània, de vegades seca i de vegades postular, la qual apareixia cap a novè dia de la malaltia. La informació proporcionada per Galè, per això, no defineix clarament la naturalesa de la malaltia, per això en alguns llibres es parla de “pesta” com la medieval. Però els estudiosos generalment han coincidit a diagnosticar-la com a verola.

La Pesta antonina i la posterior pesta de Cipriana (251-270) van poder ser brots de dues malalties diferents. William McNeill afirma que una de verola i una de xarampió. Tot i que hi ha consens en que el xarampió va ser posterior, cap al 500, el fet que la Cipriana causés també una forta mortalitat provoca dubtes. El cas va ser que la població sobrevivent va restar immune, i fins l’actualitat.

Una altra causa del col·lapse romà d’occident

S’estima que la malaltia va matar fins a 1/3 de la població en algunes zones. I que va arrasar amb l’exèrcit romà. Segons l’historiador Pau Orosi, moltes poblacions i pobles de la península italiana i de les províncies europees van perdre tots els seus habitants. La malaltia va esclatar de nou 9 anys després, segons l’historiador romà Cassi Dió, provocant fins a 2.000 morts al dia a Roma (que per llavors tenia 1 milió d’habitants). La Pesta antonina va tenir una taxa de mortalitat d’un 25%.

La Pesta antonina va coincidir al segle II amb el moment de major expansió i apogeu cultural de l'Imperi. El de la "Pax romana". Els pobles conquerits eren plenament llatinitzats. L'"orbis romanus"es va convertir en sinònim de civilització, més enllà de les fronteres hi havien "salvatges". Mapa: Wikimedia Commons
La Pesta antonina va coincidir al segle II amb el moment de major expansió i apogeu cultural de l’Imperi. El de la “Pax romana”. Els pobles conquerits eren plenament llatinitzats. L'”orbis romanus”es va convertir en sinònim de civilització, més enllà de les fronteres hi havien “salvatges”. Mapa: Wikimedia Commons

Evidentment, totes aquestes xifres cal agafar-les amb pinces. Són percepcions basades en testimonis, i càlculs estadístics aproximats, donat que no es tenien mitjans materials a l’època per realitzar uns recomptes tant exactes. Per tant, hi ha debat entre els experts sobre el nivell d’afectació d’aquesta Pesta antonina en funció de les xifres amb que es treballi.

Els efectes directes van ser l’escassetat de mà d’obra, la disminució en el cobrament d’impostos per les morts en època de necessitats per guerres, la baixada de la producció i la dificultat per trobar soldats. Altres efectes col·laterals van poder ser l’augment del cristianisme com a refugi. Conjuntament amb la pèrdua dels valors cívics clàssics que havien marcat els ciutadans de Romà.

Els exèrcits romans no eren capaços de controlar les tribus germàniques. Des del 167 fins a la seva mort, Marc Aureli va manar personalment legions a prop del Danubi, intentant, amb èxit parcial, controlar l’avanç dels pobles germànics a través del riu. Una important ofensiva contra els Marcomanni es va ajornar fins al 169 a causa de l’escassetat, precisament, de tropes imperials.

"<yoastmark

Les afectacions a l’economia

Per sort per als romans, a mesura que la malaltia va anar cap al nord del Rin, també va infectar els pobles germànics fora de les fronteres de l’Imperi. Durant uns anys, aquells grups del nord havien pressionat al sud a la recerca de més terres per sostenir les seves poblacions en creixement, però no van poder aprofitar la circumstància per consolidar-se a aquesta banda del limes.

La Pesta va afectar el comerç marítim romà a l’oceà Índic, com ho demostra el registre arqueològic que s’estén des d’Egipte a l’Índia. A més, va disminuir significativament el comerç romà amb el el sud-est asiàtic. Aquest esdeveniment van tallar les possibilitats del comerç romà de l’extrem Orient. Malgrat això, la historiografia xinesa insisteix en què més ambaixades romanes van arribar a la Xina a través del Vietnam el 226 i el 284 dC, on s’han trobat artefactes romans.

L’epidèmia va tenir efectes socials i polítics dràstics a tot l’Imperi Romà. La idea de la influència d’aquesta plaga en la fi de l’Imperi ja la va exposar Barthold Georg Niebuhr. Va dir que “a mesura que el regnat de Marc Aureli formava un punt d’inflexió en tantes coses, i sobretot en literatura i art, no en tinc cap dubte que la crisi hagi estat provocada per aquesta plaga”. El món antic no es va recuperar mai del cop infligit per la plaga que la va visitar durant el regnat de Marc Aureli.


Més informació:

A banda dels documents enllaçats, també hem consultat aquestes pàgines web:

Antonine Plague

The Antonine Plague, sometimes referred to as the Plague of Galen, erupted in 165 CE, at the height of Roman power throughout the Mediterranean world during the reign of the last of the Five Good Emperors, Marcus Aurelius Antoninus (161-180 CE).

Classical Corner: The Antonine Plague and the Spread of Christianity – Biblical Archaeology Society

From the March/April 2017 Biblical Archaeology Review Sarah K. Yeomans June 13, 2019 5 Comments 7616 views The year was 166 C.E., and the Roman Empire was at the zenith of its power. The triumphant Roman legions, under the command of Emperor Lucius Verrus, returned to Rome victorious after having defeated their Parthian enemies on the eastern border of the Roman Empire.

La peste Antonina: una peste global en el siglo II d.C

The Antonine plague: A global pestilence in the II century d.C Universidad de La Frontera, Temuco, Chile. Departamento de Ciencias Sociales. The Antonine plague was the first plague affecting globally the Western world. It affected all aspects of life of mankind in the Roman Empire: economics, politics, religion and the culture.

 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...