Pàgina principal de la DigiVatLib. C0l·leccionsDigitals. Captura del 20/03/2020
Pàgina principal de la DigiVatLib. Col·leccions Digitals. [Captura del 20/03/2020]

Les digitalitzacions del fons de la Biblioteca Vaticana Digital va ser una iniciativa d’una associació que va funcionar entre 2013 i 2019. El nom del projecte va tenir continuïtat, en passar a ser el nom del fons consultable. La pàgina d’aquesta entitat encara és activa amb un comptador de documents digitalitzats, uns 20.000 dels 80.000 que deien que era l’objectiu, una quantitat que va creixent. Aquesta digitalització és important, perquè són uns fons especialment complicats d’accedir-hi, donada la delicadesa dels materials i la complicació de la conservació.

Una tasca immensa

La iniciativa preveia en 15 anys digitalitzar un fons de 40 milions de pàgines, i compten que el pressupost serà d’uns 50 milions d’euros. La biblioteca va ser fundada formalment el 1475 i és el fons més important d’Europa. La tasca, per tant, de digitalització és cabdal per a la preservació de bona part de la història occidental. A través de voluntariats el fons es va digitalitzant, aprofitant per exemple dates significatives.

Els documents consultables interessants per exemple són relacionats amb Galileu Galilei. Una col·lecció d’incunables, llibres exclusivament creats durant el segle XV. Alguns gravats curiosos com aquest de lleis per a ciutadans i prínceps en què es veuen tres jueves (van marcades) mostrant la Torà, amb l’escut bavarès. De fet, la digitalització forma part del web principal de la Biblioteca Apostòlica Vaticana, que és el nom oficial. El web compta amb un subdomini per documents medievals on es pot llegir, per exemple, una Divina comèdia de Dante.

Web de l'associació que va impulsar el projecte Vaticana inicialment. Captura 20/03/2020
Web de l’associació que va impulsar el projecte de la Biblioteca Vaticana inicialment. [Captura 20/03/2020]

Accessibilitat del web

La web està en tres idiomes: italià, anglès i japonès. Està preparada per funcionar en els principals navegadors, però, el que ja és tradició, no és responsive. Disposa d’un catàleg de consulta digital i una col·lecció digital en la qual es poden consultar: monedes, manuscrits, estampats, incunables o materials gràfics i obres d’art.

Hi ha un cercador prou potent amb opcions de cerca per autor, localització, paraula clau o títol. Amb una cerca avançada on podem especificar més paraules, que contingui o que les exclogui de la cerca. Els resultats els ofereix separadament en diferents conceptes: per dates, idioma del document, nom de l’autor, etc.

La navegació per pàgina és simple. Dalt a l’esquerra sempre hi ha el logo visible per tornar a l’inici. I fins que no s’accedeix a un document, pots passar per menú d’una col·lecció a una altra.

Pel que fa al visor de documents és dels més potents. Conté un zoom en scroll, les pàgines es poden passar endavant enrere tant per fletxes als costats com passant pàgina. I sempre són visibles les pàgines en miniatura a sota, numerades i amb scroll. Aquest menú inferior es pot amagar per facilitar la lectura. També és molt fàcil girar el document per llegir anotacions girades.

Els documents es poden descarregar en PDF, només per a estudi. Si es vol donar un altre ús, s’ha d’obtenir una autorització per escrit. Tots els documents tenen marca d’aigua, però tenen una bona qualitat d’imatge. A informació dels documents hi ha la signatura i enllaços per compartir.

Mancances i possibles millores

Que no sigui responsive és una deficiència tècnica important de la majoria de fons d’aquest tipus. En aquest cas, a més, es troba a faltar un cercador intern dels documents, com sí que té Gallica (encara que no en tots els documents) o Google. El fons és, com la mateixa biblioteca, pensada per a especialistes. És a dir, no té descripcions dels documents i la majoria estan descrits per noms resumits que fa complicada la recerca més “manual”, sense el cercador.

DigiVatLib

The project aims to digitize the entire Library’s collection of manuscripts: 80,000 codices (excluding the archival units) mostly from Middle Age and Humanistic period. The project, started in 2010, focuses on two purposes: the long-term preservation of high resolution images and the online digital library.

Article anteriorLa mentida de la maledicció de Jacques de Molay
Proper articleLa Pesta Antonina o plaga de Galè
Llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Difusor històric. Cofundador del portal "Històries d'Europa" l'any 2013 juntament amb Jordi Bonvehí. Administrador del portal digital d'història "ElPrincipat.cat". Autor dels llibres "Història de Catalunya"(2021), Coautor de "Pseudohistòria Contra Catalunya"(2020), Coautor de "Mentides de la Història"(2019) i "Històries de l'Esport" (2018).