Detall d'una miniatura de la crema del gran mestre dels templers i altres membres de l'orde a l'illa dels jueus, després d'aquests fets illa dels templers. Procedent de les Cròniques de França St Denis, BL Royal MS 20 C vii f. 48r. Foto: Wikimedia Commons
Detall d'una miniatura de la crema del gran mestre dels templers i altres membres de l'orde a l'illa dels jueus, després d'aquests fets illa dels templers. Procedent de les Cròniques de França St Denis, BL Royal MS 20 C vii f. 48r. Foto: Wikimedia Commons

El 13 d’octubre de 1307, Jacques de Molay, l’últim gran mestre de l’orde del Temple, va ser empresonat a l’Hôtel du Temple per Guillem de Nogaret. Se’ls va acusar de profanació de la creu, heretgia, pactes amb el dimoni, idolatria, sodomia, fornicació, usura, etc. Conjuntament amb altres 140 cavallers va ser acusat falsament en el marc d’una conspiració dirigida per la corona francesa, en conxorxa amb els papes d’Avinyó, per apropiar-se de les riqueses del Temple. El 18 de març de 1314, finalment, Jacques de Molay va ser condemnat a la foguera.

Una versió popular de la llegenda atribuïa a la maledicció la mort per guillotina de Lluís XVI, “la 13a generació després de Felip el Bell”. El problema és que aquesta teoria també fallava, perquè la 13a generació va ser la dels fills de Lluís XIV.

El relat de la llegenda

Segons es recull a una enorme quantitat de llibres “històrics”, diaris, i webs suposadament de divulgació, un cop a la foguera Jacques de Molay hauria llençat una maledicció contra els seus principals botxins.

“Pape Clément! Roi Philippe! Avant un an, je vous cite à paraître au tribunal de Dieu pour y recevoir votre juste chatîment! Maudits! Maudits! Tous maudits jusqu’à la treizième génération de vos races!”

[TRADUCCIÓ] “Papa Clément! Rei Felip! Abans d’un any, us convido a comparèixer davant el tribunal de Déu per rebre allà el vostre just càstig! Maleïts! Maleïts! Tots maleïts fins a la 13a generació dels vostres descendents!”

I a més a més, per a major coincidència, resulta que els dos esmentats per la maledicció, efectivament, van morir. El papa Climent V moriria el 20 d’abril i el rei Felip IV el Bell el 29 de novembre tots al 1314. Per tant, es compliria així la maledicció de morir abans de passat un any. Molt teatral tot plegat, però mentida.

La manca de documentació i les especulacions conspiradores van alimentar la imaginació (com en el cas dels suposats tresors templers ocults). Tot plegat ha degenerat en un dels principals focus de pseudohistòria que perdura fins avui en dia, el templer.

L’origen de la frase

Aquesta frase, com tantes altres suposadament històriques, no va ser pronunciada mai pel protagonista. O no ho sabem, perquè no havien gravadores. La lògica més aviat indica que mentre era cremat viu segurament diria “aaaahh”, més que llançar frases connexes, i sinó provin vostès a cremar-se només que un dit, a veure si poden parlar gaire.

L’origen d’aquesta famosa frase atribuïda al pobre Jacques de Molay no va ser cap altre que una novel·la històrica. Unes novel·les ben ambientades, però que, com totes les novel·les, necessitaven omplir els buits no documentats, i principalment inventar-se els diàlegs. Maurice Druon va crear un personatge per a Jacques de Molay d’un dramatisme exitòs. Les novel·les, Els reis maldits, de 1955, van ser un èxit. Van ser reeditades diversos cops i se’n van fer sèries de televisió. És d’allà d’on surt la frase en el format en que es reprodueix actualment.

No existeixen imatges coetànies de De Molay. Com passa sovint, la suposada maledicció es va quedar curta. Ja posats, es podria dir que els capets s'estinguiren el 1328 (succeits pels Valois) i que el el principal executor, Guillem Nogaret, també va morir el 1314, tot sembla indicar que enverinat. Foto: domini públic Archive.org
No existeixen imatges coetànies de De Molay. Com passa sovint, la suposada maledicció es va quedar curta. Ja posats, es podria dir que els capets s’estinguiren el 1328 (succeïts pels Valois) i que el principal executor, Guillem Nogaret, també va morir el 1314, tot sembla indicar que enverinat. Foto: domini públic Archive.org

L’origen de la llegenda

El cert va ser que Maurice Druon tampoc es va inventar del tot la història de la maledicció. La frase sí, però no la història.

Segons la historiadora Colette Beaune, aquesta llegenda va néixer de la superstició popular. Com a una interpretació dels fets immediatament posteriors a la mort de Jacques de Molay. El fet que en un marge relativament curs de temps morissin els altres dos protagonistes de la història. Que la dinastia Capets, malgrat els tres fills de Felip IV, s’extingís, embolcallada en estranys accidents, impossibilitat de tenir fills mascles i morts de les mullers. I que a sobre França es veiés immersa en la Guerra dels Cent Anys, era massa per a una mentalitat medieval.

Tantes desgràcies juntes relacionades amb la mort, havien de tenir una explicació “lògica”. Una maledicció. Amb tot, la maledicció, inicialment, també era atribuïa al papa Bonifaci VIII, papa la mort del qual s’atribuïa a Felip IV, qui va enviar Guillem de Nogaret a assassinar-lo. No ho va aconseguir, perquè la gent del poble on el tenien segrestat el va alliberar. Però només un mes després de refugiar-se a Roma va morir sense poder-se resquitar.

La llegenda en època moderna

Segurament cap al segle XVI la llegenda de la maledicció estava a nivell popular ja consolidada. Paolo Emilio al llibre De rebus gestis francorum va ser el gran culpable de la creació de la “historicitat” d’aquests fets. Va posar l’escena de la mort de Jacques de Molay maleint al rei i al papa i fent venir al tribunal de Déu. Els historiadors posteriors simplement van anar repetint el seu relat. És a més, a partir d’ell, que qualsevol cosa es va poder interpretar com de “la maledicció de Jacques de Molay”. Per exemple, el juny de 1695 un llamp va provocar un incendi en el que es va perdre el cor de Felip IV i una creu del Temple.

La llegenda popular, més l’anotació “històrica”, van acabar d’agafar forma gràcies a l’art. El 1807 en una tragèdia a 3 actes es recollia la llegenda segons la qual “abans de pronunciar el seu últim sospir” de Molay “va comminar al rei de França i el papa, un en 40 dies i l’altra en 1 any, a presentar-se davant el judici de Déu”. D’aquesta forma apareix també el 1912 recollida la llegenda, pagina 28. Cal subratllar que estem parlant d’obres teatrals. D’aquí a Maurice Druon i l’afermament definitiu, un pas.

Guillaume de Nogaret va ser la mà executora de Felip IV per acabar amb l'orde. Va ser responsable de les detencions i tortures. Carta de Guillem de Nogaret a Étienne de Suisy, en què l'informa de la propera visita a terres italianes el març del 1303. Va ser l'encarregat d'assassinat l'antecessor de Climent V, Bofifaci VIII, però finalment va ser indultat. Tot sembla indicar que monarquia i papat havien arribat a acords econòmics importants. Foto: Wikimedia Commons
Guillaume de Nogaret va ser la mà executora de Felip IV per acabar amb l’orde. Va ser responsable de les detencions i tortures. Carta de Guillem de Nogaret a Étienne de Suisy, en què l’informa de la propera visita a terres italianes el març del 1303. Va ser l’encarregat d’assassinar l’antecessor de Climent V, Bonifaci VIII, però finalment va ser indultat. Tot sembla indicar que monarquia i papat havien arribat a acords econòmics importants. Foto: Wikimedia Commons

I al final resulta que eren innocents

Sota la pressió de Felip IV el papa Climent V va emetre el 3 d’abril de 1312 la butlla ad-providam, anunciant la supressió de l’orde. Al novembre del mateix any els templers catalans havien quedat absols de les acusacions, amb tot, Climent V va ordenar a Alfons el Benigne que lliurés tots els bens de l’orde als cavallers Hospitalers.

Pocs dies després, el papa nomenà els cardenals que jutjarien a Jacques de Molay, Godofred de Charnay i Hug de Pairaud. El judici a la cúpula templera havia trigat 6 anys en arribar. Van acabar confessant sota tortures tot del que se’ls acusava. Com que van confessar, van ser condemnats a cadena perpètua, però de Molay i Charnay es va retractar en públic i per tant van ser cremats a la foguera. Les cendres van ser recollides i portades a terra santa.

El 2001 la paleògrafa Barbara Frale va descobrir un document anomenat Pergamí de Chinon als Arxius Secrets Vaticans. Barbara Frale assegura que el 1308 el papa Climent V havia absolt a Jacques de Molay i la resta de cavallers templers. En aquest sentit, Ramon Sorabe ens puntualitza que els templers ajusticiats ho van ser per relapses, és a dir, reincidents, o que almenys aquesta va ser l’excusa oficial. El 2008 es va produir una graciosa demanda de restitució per part del Temple i el papa Benedicte XVI es va reservar un exemplar de l’edició facsímil del Pergamí de Chinon.


Més informació:

A banda dels enllaços al text, us recomanem també aquests llibres.

Tots els estats actuals han bastit una sèries de mites, majorment sense cap fonament històric, que serveixen per atorgar una pàtina honorable justificativa de la seva existència. França no és cap excepció.

50 idées reçues sur l’Histoire de France pour les Nuls

50 idées reçues sur l’Histoire de France à ne plus écouter et répéter !” La Saint-Barthélemy ? C’est Catherine de Médicis qui a tout manigancé… ” ; ” Félix Faure est mort pendant que sa maîtresse l’envoyait au septième ciel ! Si, si, je vous l’assure !

Un exemple de què encara hi ha per investigar, on s’ha de fer, que és als arxius:

Hallazgo de una carta inédita de Jacques de Molay

Un reciente hallazgo de Beatriz Canellas, Jefa del Departamento de Descripción del ACA, ha permitido localizar una carta, inédita, dirigida por Jacques de Molay, maestre general de la orden del Temple, a Ramon de Bell-lloc, comendador de la misma el 21 de enero de 1296.

Sobre la detenció dels monjos templers en l’operació dirigida per Guillem Nogaret en la qual es va donar caça a un miler de temples per tot França i l’impacte que va tenir a la Catalunya de Jaume II.

La fi dels templers catalans

La història de la creació, del màxim esplendor i l'anorreament de l'orde del Temple és un dels episodis més fascinants de la constant barreja de política i religió que va viure la cristiandat medieval.

Queens’ College : De rebus gestis Francorum

It was as Royal Historian to Charles VIII of France that the Veronese humanist Paolo Emilio (d. 1529) was invited to prepare this chronicle of the deeds of French kings. Writing in imitation of ancient models, Emilio began with Chlodio (c. 392-445/8) and continued up to Charles VIII (1470-98).


Notes complementàries:

  • A dues webs he trobat que es fa referència a unes suposades disculpes pronunciades al juny de 2011 pel papa Benet XVI, en que reconeixia que havien assassinat de Molay sense proves. No he estat capaç de trobar aquesta referència cercant al web oficial del Vaticà i desconeixem d’on pot haver sortit aquesta informació.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...