La vaga de 1909 va ser transcendental per a la història de Suècia. Començà 2 dies després de la nostra Setmana Tràgica Va durar un mes. Tot i no aconseguir tot el que revindicaven, va significar l'inici de converses entre patronal i sindicats obreres que posaren les bases del famós estat del benestar suec. Canvis d'agulla dels tramvies buits per la vaga, foto: Wikimedia Commons
La vaga de 1909 va ser transcendental per a la història de Suècia. Començà dos dies després d'acabada la nostra Setmana Tràgica i va durar un mes. Tot i no aconseguir tot el que reivindicaven, va significar l'inici de converses entre patronal i sindicats obreres que posaren les bases del famós estat del benestar suec. A la fotografia, canvis d'agulla dels tramvies buits per la vaga. Arxiu: Wikimedia Commons

Els models socialistes germànics de principis d’ajuda mútua inaugurats per Bismarck al capdavant de l’estat alemany van assentar un precedent. El model escandinau, especialment el suec, s’hi emmirallaria. Si bé el govern de Bismarck va defensar els interessos dels estrats més poderosos i conservadors de la societat, mentre que en el cas suec el socialisme utòpic va aparèixer molt aviat, a final del segle XVIII. Per contrast, el socialisme científic trigaria en arribar a Suècia. El socialisme perquè es desenvolupessin mesures de caràcter social destinades a l’estabilitat política i social, va venir novament d’Alemanya via Dinamarca. Un exemple, la primera reunió d’obrers suecs no va ser fins 1879.

Socialisme i nou estat del benestar suec

La socialdemocràcia sueca, hereva directa del marxisme, va manifestar-se a partir del moviment socialista de forma reformista, pretenent atendre millores pràctiques, com l’accent en el parlamentarisme i la conquesta del sufragi universal. El fet de romandre neutrals durant les dues guerres mundials els afavorí políticament. En general, es va definir una ideologia diferent de la postulada pels fundadors del socialisme, sobretot pel que feia a l’esfera de l’economia. La influència del socialisme, però, no es va limitar a la lluita contra el capitalisme i l’opressió d’aquells qui no tenien mitjans de producció. Les idees d’igualtat, justícia social i democràcia van conformar ideologies polítiques que van ser emprades pels governs europeus i de la resta del món.

El 1898 es va fundar el LO, la Confederació Sindical del Treball sueca. L’aparició del socialisme i les idees de recerca del bé i la igualtat social van exercir un fort impacte en la política sueca. Així, el cas de col·laboració estreta entre sindicats i partit socialista va ser destacadament accentuat en el cas suec. Per exemple, la sindicació per als membres del partit era obligada.

L’emigració als Estats Units, que representava una solució a l’excedent demogràfic suec, es va reduir ràpidament. Mentre, a l’interior l’economia agrícola iniciava l’enlairament a l’igual que una rudimentària indústria. Particularment en la mineria.

Des del seu naixement, el partit suec va adoptar en el seu programa i en la seva actuació una postura que el situava a l’esquerra del moviment socialdemòcrata europeu. A partir de principis de segle XX, començava a materialitzar-se al país nòrdic una nova etapa caracteritzada pel creixement poblacional propiciat per la pau i la influència de la Revolució Industrial.

El miracle suec del segle XIX

Dos factors van condicionar la industrialització sueca des d’un inici: un mercat de mida reduïda i l’abundància de recursos naturals. Tots dos van influir tant en la projecció exterior del seu desenvolupament econòmic com en el seu paper en la divisió internacional de la feina.

Carl Lindhagen va ser un personatge clau en la conformació del model polític suec. Pacifista, antimilitarista, republicà convençut, milità en els drets a favor de les dones i lluità per millores laborals dels pagesos suecs. Va ser diputat i alcaldes d'Estocolm. Foto: Wikimedia Commons
Carl Lindhagen va ser un personatge clau en la conformació del model polític suec. Pacifista, antimilitarista, republicà convençut, milità en els drets a favor de les dones i lluità per millores laborals dels pagesos suecs. Va ser diputat i alcalde d’Estocolm. Foto: Wikimedia Commons

L’èxit de les exportacions sueques va radicar en el creixement del comerç mundial durant la segona dècada de segle XIX, així com la creixent demanda de cereals i de fusta per a la construcció. Aquest procés va ser estimulat per la caiguda del cost de les comunicacions i el transport.

La indústria agrícola i forestal va esdevenir la base del creixement i desenvolupament econòmic. El lent però sostingut creixement de l’economia i la demanda interna. Juntament amb el finançament extern i la base exportadora, va permetre el naixement de noves indústries. Per donar el pas següent en el procés de desenvolupament es va utilitzar la substitució d’importacions, que va no va obeir a canvis en la política econòmica sinó a les forces inherents al model, com l’augment de la demanda interna, l’expansió de les indústries exportadores i el desenvolupament de la construcció.

El creixement industrial dels recursos naturals

El procés d’industrialització suec ha portat a alguns historiadors econòmics a parlar de “miracle” . Es va constatar com encara el 1880, el PNB per càpita era inferior als d’estats llatins com Itàlia o Espanya i, no obstant això, 30 anys més tard es trobava al nivell de França, Gran Bretanya i Alemanya. Els tres grans estats industrialitzats europeus.

Les exportacions sueques més destacades ja al segle XVIII eren el quitrà, la brea, el coure, el ferro i l’acer. Després de la revolució agrària que va experimentar el país al començament de segle XIX s’hi varen unir a partir de la meitat de la centúria següent l’exportació de cereals. El pes d’aquest comerç va ser equivalent al del comerç del ferro o de productes forestals.

L’evolució de la demanda internacional va impulsar la diversificació del comerç exterior a dues línies de producció fins llavors infraexplotades: la indústria de la fusta i la de paper. A mesura que avançaven els processos d’urbanització a la resta d’Europa (a Anglaterra en particular) s’elevaven les vendes de fusta sueca mentre que la difusió de la cultura escrita va estimular el consum de paper, pasta produïa Suècia, en condicions avantatjoses.

Europa en guerra, Suècia en pau: el Folkhemmet

En aquest context, es va produir la Primera Guerra Mundial en la qual Suècia no hi va participar. Suècia va obtenir-ne importants beneficis en totes les esferes. Durant i immediatament després del conflicte, els suecs van proveir de productes agrícoles, peix i en alguna mesura, minerals a molts països d’Europa. Aquest fet va impulsar el seu desenvolupament i diversificació econòmica i va promoure importants canvis socials i polítics, com l’enfortiment del moviment sindical i del Partit Socialdemòcrata.

La superació de la Gran Depressió havia suposat a Suècia la col·locació de les bases del model nòrdic de l’Estat de benestar. Es basava en un ampli consens social i polític i en un concepte clau: el “Folkhemmet” (llar del poble) que garantiria que ningú en seria deixat al marge. Políticament, la maniobra clau va ser el pacte entre el partit agrari i la socialdemocràcia, en detriment fonamentalment dels conservadors.

Les associacions agrícola i industrial van influenciar en el quefer dels socialdemòcrates, al poder després de la Primera Guerra Mundial. La supremacia del parlament sobre el rei i el mètode de representació proporcional per evitar el frau electoral van formar un rerefons propici per al desenvolupament industrial.

Suècia, a diferència dels altres països europeus industrialitzats, no va dur a terme la seva industrialització ni la seva democratització sota l’ègida d’una important burgesia ascendent, opulenta i conscient. A més, les ciutats eren poques i comparades amb la mitjana de les europees, força petites. La burgesia constituïa un estrat social reduït a causa del caràcter predominantment agrari de la societat fins a la Gran Guerra.

Els feliços anys 20

D’aquesta manera, als anys 20 van ser escenari de la ruptura de les velles formes i l’arribada de la novetat. La forma de govern democràtica era una novetat representada per un partit que abraçava ja la majoria, malgrat la seva escissió de 1917 que va donar lloc a la creació del Partit de l’Esquerra amb idees molt més properes al comunisme, llavors en voga a Europa a causa de la influència de la Revolució d’octubre.

El 1917, els socialdemòcrates van patir una escissió a la seva esquerra protagonitzada pels joves del partit. Es va crear el Partit Socialdemòcrata d’Esquerra de Suècia, de llarga trajectòria i amb escissions fruit dels conflictes interns derivats de la dependència del comunisme soviètic.

Les contradiccions entre els burgesos i els socialistes no van frenar el desenvolupament industrial. En canvi, la caiguda dels preus en el mercat mundial va col·locar als camp suec en una greu situació econòmica i els va amenaçar amb la degradació social. La fugida del camp cap a les ciutats es va accentuar extraordinàriament.

La dècada dels 30

En els primers anys de la dècada dels 30 es va iniciar una nova i molt important col·laboració entre les organitzacions patronals i les sindicals -que tindria una influència extensa- il·lustrada en la creació de:

  • La Confederació Patronal Sueca (SAF) i la Confederació General de Treballadors (LO). Van signar l’anomenat “acord de Saltsjöbaden” (nom del lloc d’esbarjo, als afores d’Estocolm, on es va subscriure). Aquest acord va constituir una mena de “tractat de pau” que regularia les relacions laborals respecte a negociacions col·lectives i mesures conflictives.

  • La Confederació General de Funcionaris Empleats (Tjänstemännens Centralorganisation, TCO). Va ser fundada en aquell període com a resultat de la fusió de dues centrals sindicals, un que representava als empleats del sector privat (fundada el 1931) i una altra que integrava als funcionaris públics.

La societat sueca va patir els embats de la crisi de 1929 a 1933 a causa fonamentalment de la reducció de les exportacions per la contracció del mercat internacional. Però els efectes negatius van ser inferiors als dels seus veïns nòrdics i als que van suportar la majoria dels països d’Europa. De tota manera, la crisi va obligar a limitar considerablement la magnitud d’algunes reformes socials introduïdes en els anys anteriors pels governs socialdemòcrates, que només van romandre fora del poder de 1928 a 1932.

La sortida de les crisis econòmiques

Per Albin Hansson (1885-1946), primer ministre suec. Encyclopedia "Sveriges styresmän 1937"
Per Albin Hansson (1885-1946), primer ministre suec. Encyclopedia “Sveriges styresmän 1937”

El 1932 de Per Albin Hansson guanyava les eleccions. La victòria va provocar l’aprovació d’un paquet de mesures socials molt important: subsidis d’atur, millora en les pensions de jubilació, vacances pagades, l’atenció mèdica dental i un programa d’ocupació per combatre l’atur. En plena crisi mundial, els socialdemòcrates van plantejar una alternativa. Estaven en clara sintonia amb les idees keynesianes d’estimulació de la demanda i canvis fiscals per finançar obres públiques per tal de generar ocupació.

Un altre any clau en relació amb l’estat de benestar suec va ser 1938, quan es va signar l’acord de Saltsjöbaden. El van signar els sindicats i els empresaris per tal d’establir un model de relacions entre els treballadors i els patrons basat en la negociació. Fomentava la responsabilitat mútua d’uns i altres per solucionar els conflictes i augmentar la cooperació.

Al maig de 1938, davant la proximitat d’un nou conflicte mundial, els països escandinaus van fer a Estocolm una “Declaració Nòrdica de Neutralitat”. Només Suècia, però, va aconseguir mantenir-se neutral durant la contesa. Dinamarca i Noruega van ser ocupades aviat per Alemanya, i Finlàndia va haver d’enfrontar-se a la Unió Soviètica el 1939 i posteriorment es va aliar amb Hitler.


Més informació:

Sweden

For Sweden, the impact of the war was twofold. On the one hand, it was a test to the neutrality policy. Concessions and violations of neutrality got consequences for both foreign affairs and the economy. On a domestic level, it meant shortages and inflation.

Ungleiche Geschwister: Die Konstruktion von nationalsozialistischer Volksgemeinschaft und schwedischem Volksheim. Baden-Baden: Nomos, 2001. 598 pp.

Das zwanzigste Jahrhundert ist zu Recht als ein “Jahrhundert der Extreme” bezeichnet worden. Die in der historischen Bewertung so unterschiedlichen nationalen und sozialen Integrationskonzepte der Volksgemeinschaft in Deutschland und des

Per a parts d’aquest article hem fet servir el número 224, del 1875 a 1919, d’aquesta col·lecció. Concretament pàgines de la 155 a 161.

Historia general del socialismo. de los origenes a 1875.t.2.

HISTORIA GENERAL DEL SOCIALISMO. DE LOS ORIGENES A 1875. TOMO II DE DROZ, JACQUES (DIRECCION). ED. DESTINO: DESTINOLIBRO-213, 1984, IDIOMA: CASTELLANO

 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...