Recreació de la batalla de Grundwald o de Tannenberg de Jan Matejko, 1878. La unió lituano-polonesa va vèncer el 1410 als teutònics. Durant la Primera Guerra Mundial la victòria dels alemanys sobre els russos va prendre aquest nom simbòlic en record d'aquesta batalla, encara no es va produir al mateix indret. Foto: Wikimedia Commons​
Recreació de la batalla de Grundwald o de Tannenberg de Jan Matejko, 1878. La unió lituano-polonesa va vèncer el 1410 als teutònics. Durant la Primera Guerra Mundial la victòria dels alemanys sobre els russos va prendre aquest nom simbòlic en record d'aquesta batalla, encara que no es va produir al mateix indret. Foto: Wikimedia Commons​

L’Orde Teutònic va ser la institució central per entendre l’expansió germànica cap a l’est. Des del segle XII es controlaven les zones de Brandenburg, fins l’Oder, però més enllà era difícil penetrar. Des de l’Oder cap a l’est al segle XIII i XIV es va anar creant una nova marca, literalment Neumark. La tradicional frontera mental de l’Elba s’havia trencat. Amb la conversió dels hongaresos, bohemis i polonesos, només quedaven els pagans del Bàltic, al nord. Aquesta expansió des dels segles XIII al XIV es va fer per impuls dels prínceps locals, majorment eslaus, i dels cavallers a partir de les marques frontereres.

El que passà és que un cop arribats, els teutons no només ja no marxarien sinó que s’establiren fent-se forts aprofitant la superioritat germànica en molts àmbits, com l’econòmica. Bona part del desenvolupament social i econòmic de la zona compresa entre els rius Vístula i Memel el vertebrà l’orde. Per això encara inicialment reberen suport dels ducs eslaus a l’establiment de població germànica, ja existent prèviament, però que l’orde fomentà encara més. Fins al 1920 el riu Memel fou la frontera alemanya més al nord.

L’origen de l’orde teutònic

L’orde es va crear a Terra Santa durant la tercera croada al setge d’Acre, un dels pocs èxits de la croada. Ho van fer els pocs elements de l’exèrcit germànic que no havia retornat cap a casa després de la mort del rei Barba-roja. En aquesta fracassada croada, o millor dit, camí d’ella, va morir el Hohenstaufen Friedrich Barba-roja en circumstàncies sembla poc heroiques, doncs es va ofegar

Inicialment era un orde de caire caritatiu sostinguda econòmicament per les ciutats de Lübeck i Bremen, que donava suport als peregrins. D’aquí que se l’anomenés també l’orde de l’Hospital de Santa Maria de Jerusalem. Va passar a ser de caire militar al 1198. Un segle després es van veure obligats a marxar d’Acre i s’instal·laren inicialment a Transilvània, on havien reclamat els seus serveis. D’allà, quan no foren necessaris, van ser expulsats pels hongaresos al 1225, així que el gran mestre Hermann von Salza va anar a instal·lar-se finalment a Prússia on crearen un estat inicialment teocràtic.

Konrad I, duc polonès de Masòvia i Cracòvia de la dinastia Piast, va ser qui va cridar els teutònics el 1226 convidant-los a venir als límits del seu territori per sufocar una revolta dels prussians que havien estat recentment batejats. Als prussians això dels delmes, com havia passat abans amb els saxons, tampoc els va fer gaire gràcia. Inicialment deixaren que s’instal·lessin germànics al Vístula, però el mateix any reberen per part de l’emperador el dret a posseir les terres que conquerissin iniciant així la marxa cap a l’est.

Un territori en disputa amb els polonesos

ATENCIÓ: Cal no confondre els prussians, pobles històrics bàltics, amb l’Estat de Prússia. Els prussians originaris serien exterminats pels teutons a partir del segle XIII, cal dir amb l’ajut entusiasta dels polonesos.

Aquest territori, doncs, històricament ni era polonès ni alemany. És cert que havien hagut tribus germàniques, a l’igual que d’altres, que van patir els moviments migratoris de la fi de l’imperi romà. Però també era cert que en aquestes dates els prussians, pobles bàltics que van ocupar la zona, seran exterminats per la seva resistència a la conversió al cristianisme. Es convertiran en minoria ètnica i finalitzaran la seva existència com a cultura sense notaris ni apuntador cap al segle XVIII quan es morissin els darrers avis. Seran substituït llavors pels “prussians” d’origen germànic que crearen l’Estat amb el nom prestat: Prússia.

Els teutons ocuparen inicialment des del Vístula fins al Memel, quedava inicialment Pomerània a l’esquerra, una franja entre el Vístula i l’Oder en mans de tribus prussianes sense evangelitzar que van ser assimilades al segle XV. A la desembocadura del rius Memel se fundaren les ciutats de Memel i Tilsit i a la del Preguel fundaren Königsberg, la que seria capital de Prússia oriental. 

Marienburg, avui la ciutat polonesa de Malbork, va ser la capital de l’orde teutònic a partir del 1309. Va ser fundada per ells mateixos al 1274. Estava situada uns quilòmetres al sud de Danzig, avui Gdansk, port important al delta del Vístula. Danzig va ser conquerida el 1308 per l’orde, seguint els desitjos del príncep polonès Ladislau i en contra de Brandenburg que també la cobejava. Aquesta ciutat és un termòmetre com cap altre dels conflictes entre les comunitats poloneses i germàniques.

Hermann von Salza va ser el quart gran mestre de l'orde teutònic. El protagonista polític de la seva època, impulsor de l'establiment dels teutònics al bàltic. L'armadura no es correspon a l'època en que va viure, és molt posterior. Foto: Wikimedia Commons
Hermann von Salza va ser el quart gran mestre de l’orde teutònic. El protagonista polític de la seva època, impulsor de l’establiment dels teutònics al bàltic. L’armadura no es correspon al s XIII, és molt posterior. Foto: Wikimedia Commons

Consolidació prussiana a força de croada

A partir de la conquesta teutònica la ciutat de Danzig va conèixer el seu més gran auge. Al 1361 va entrar a la lliga hanseàtica. A la seva major part de població que ja era d’origen germànic s’hi van sumar nous barris només de colons alemanys i una fortificació, pel que la ciutat va créixer espectacularment convertint-se en l’objectiu de la cobdícia polonesa, amb l’excusa de la “sortida al mar”, durant segles.

A partir del segle XII, la idea de creuada, restringida fins llavors a terra santa, es va fer extensible al bàltic per la qual cosa ja no calia anar a la terra on Jesús va perdre els claus per expiar pecats lluitant contra l’infidel, ara el tenien al costat de casa mateix.

En el marc d’atorgament als Prínceps de completa llibertat durant la dinastia Hohenstaufen aquest atorgà també els mateixos privilegis als cavallers de l’orde: dret de quedar-se les terrers conquerides i d’exercir justícia als seus territoris. Per tant, el mateix any de l’arribada dels teutons es va iniciar la croada contra els pagans amb l’objectiu d’eliminar els prussians.

Una falsificació molt útil

El duc polonès Konrad, innocent, pensant-se que els teutons ho feien al seu servei, fomentà aquesta expansió dels teutònics. Però només 8 anys després d’arribar, el gran Mestre de l’orde va presentar un document fals al papa Gregori IX en el qual suposadament Konrad feia donació del seu territori a l’orde.

Aquí sí que Konrad va ser conscient de la presa de pèl de la que havia estat objecte pels teutons que ell mateix havia cridat. La confirmació de la possessió de terres a l’orde per part de l’emperador arribaria 30 anys després amb la Butlla de Rímini. Fins llavors els teutons havien restat menys o menys inoperants, per exasperació dels ducs polonesos. Cal destacar que aquesta confirmació de terres per part de l’emperador, era feta sobre terres que no formaven part de l’imperi, aquest detall serà molt important a l’entrada de l’època contemporània. 

Els Cavallers Portaespasa

Avui en dia l’orde encara existeix, de forma residual, com a activitat benèfica amb seu a Viena.

Els protagonistes teutònics van tenir uns secundaris de luxe: els Cavallers Portaespasa. Aquesta orde va ser creada al 1202 al golf de Riga per foragitar els Livonis. Riga era una ciutat fundada un any abans pels germànics, segurament sobre un nucli anterior livonià, que va ser membre de l’Hansa a partir de finals del XIII. Les dues ordes es van fusionar al 1237, pel que quedava una situació de domini d’un potent estat a tot el Bàltic, separada inicialment en dos parts per una franja estreta entre els rius Memel i Windau, més o menys a l’actual Lituània, però unificada ràpidament.

La colonització d’aquestes terres es veurà estroncada al 1410 amb la derrota davant una aliança de polonesos i el ducat de Lituània que llavors ocupava bona part del que avui és Bielorússia. Va ser la batalla de Tannenberg o anomenada també de Grünwald. Polonesos i lituans havien vist les seves sortides al mar completament tancades i per això es van aliar i revoltar contra l’orde.

Simbòlicament la creu negra sobre fons blanc, emblema dels teutònics, i per extensió després de Prússia, passarà a ser un arquetip que inspirarà creus militars al mèrit alemanyes. Fins i tot la creu que feia servir l'exèrcit alemany durant la segona guerra mundial hi estava inspirada
Simbòlicament la creu negra sobre fons blanc, emblema dels teutònics, i per extensió després de Prússia, passarà a ser un arquetip que inspirarà creus militars al mèrit alemanyes. Fins i tot la creu que feia servir l’exèrcit alemany durant la segona guerra mundial hi estava inspirada.

El control polonès

Progressivament, Prússia restà sota administració polonesa, sobretot després de la guerra dels Tretze Anys (1453-66) on els obligaren a acceptar ser infeudats per Polònia a més de ser obligats a cedir Prússia occidental, Danzig, i perdent el territori per sobre de Königsberg, és a dir, per sobre del riu Memel.

Malgrat tot, la població germànica de Prússia va romandre, sobretot a la part encara sota administració de l’orde (la part central de Prússia en el Vístula i Könignsberg). Van continuar mantenint forts lligams amb la resta del territori germànic gràcies al comerç de la lliga hanseàtica pel que quedava latent un fort sentiment de pertinença germànica que ressorgiria més endavant.

La batalla de Tannenberg significà per a Polònia i Lituània la creació d’importants mites. Els portà a exagerar i interpretar la victòria en claus nacionals, tot i que no per això deixà de ser una de les batalles més grans i importants d’Europa. En realitat, fins i tot molts germànics pagesos s’hi van tornar també contra l’orde, perquè aquests imposaven el feudalisme d’un estat teocràtic, per sobre de pagesos que s’hi havien instal·lat de forma lliure o perquè l’orde desaconsellava l’aplicació de la llei de Lübeck que tan afavoria les ciutats. 

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...