Frescos de l'Ateneu Romanès de Bucarest, de Costin Petrescu, 1933-1937
Frescos de l'Ateneu Romanès de Bucarest, de Costin Petrescu, 1933-1937. (© Filarmonica George Enescu, 2011, http://tour.fge.org.ro/).

El protocronisme a Romania està arrelat a les suposades doctrines historiogràfiques nacionalistes, d’inspiració feixista, que es van difondre al país especialment a partir dels anys vint del segle XX. No es van tenir en compte en el món acadèmic fins al comunisme del règim dictatorial presidit per Nicolae Ceaușescu. Als anys 70, el Partit Comunista Romanès (PCR) integrà en el seu corpus ideològic el protocronisme per legitimar el poder absolut i el culte a la personalitat al dictador romanès que el van situar en la línia dels herois nacionals “romanesos” del passat, líders d’un poble que no necessitava la influència externa per sobreviure.

El terme protocronisme (“protos” = primer i “chronos” = temps) és un terme romanès que descriu la tendència a l’atribució i preferència en la descoberta, basant-se en gran mesura en dades qüestionables i en la interpretació subjectiva, d’un passat idealitzat al conjunt del país.

La Dàcia dels romans

Les idees del protocronisme romanès es van formular a partir d’un complex d’inferioritat present en el nacionalisme romanès literari i que mai s’ha aconseguit eradicar per complet. Els orígens del protocronisme es van produir molt probablement amb els punts de vista dels anys 70 del segle XIX de Bogdan Petriceicu Hasdeu. Per exemple, l’Etimologicum magnum Romaniae de Hasdeu no només afirmava que els dacis van donar a Roma molts dels seus emperadors, sinó que també les dinasties dominants de la Valàquia medieval i de Moldàvia eren descendents d’una casta de dacis establerta amb el rei daci Burebista.

Altres defensors de la idea abans de la Primera Guerra Mundial foren l’arqueòleg aficionat Cezar Bolliac, així com Teohari Antonescu i Nicolae Densuşianu. Aquest últim va compondre una complexa i no admesa teoria sobre Dàcia com a centre de la prehistòria europea, creant una estructura totalment paral·lela a la història oficial romanesa, que va incloure entre els dacis figures tan diverses com les de la dinastia Asen de Bulgària. El principal volum dels seus escrits és Dacia Preistorică i en ella s’hi formulaven importants idees que marcarien el protocronisme romanès, com el genocidi dels dacis per part dels romans o la presència romana com a “testimonial” i el predomini de la civilització dàcia per sobre la conquesta romana.

La “Gran Romania” d’entreguerres (1919-1939)

Amb el segle XX va arribar l’exaltació del racisme i l’ultranacionalisme a Europa, el que va portar a repensar-ho tot. Havien els romanesos d’identificar-se amb un invasor estranger? I si els dacis no haguessin estat exterminats i fossin l’autèntica essència de Romania? Naixia el “dacisme”. L’obra de Nicolae Densuşianu es va convertir en el nou dogma nacionalista: a Romania hi havia l’origen de la raça ària i els dacis eren els descendents més directes i purs. Roma no només no els va exterminar, sinó que la seva influència va ser merament superficial, ja que la civilització dàcia era més antiga i avançada.

Després de la Primera Guerra Mundial i durant tota l’existència de la “Gran Romania” (România Mare, que incloïa l’actual República de Moldàvia i la Dobruja oriental), la ideologia es va fer més atractiva.

La filo-feixista Guàrdia de Ferro va flirtejar amb el concepte, fent un paral·lelisme considerable entre els dacis i els romanesos del moment. Una ideologia que es podia transportar fàcilment al nazisme amb conceptes de raça aplicables en aquest cas als avantpassats dacis de la població de Romania.

Mircea Eliade es va preocupar sobretot pel culte de Zalmoxis (considerat el fundador de la civilització dels getes), donant arguments a favor dels seus vincles estructurals amb el cristianisme. La seva teoria sobre la història dels dacis considerava la romanització com un fenomen limitat en el temps.

En un context més neutral, l’escola d’arqueologia romanesa dirigida per Vasile Pârvan va investigar durant 25 anys jaciments dacis prèviament ignorats que van contribuir indirectament a l’atractiu de la idea en aquell moment. A la segona meitat de segle XIX comencen les excavacions a les ciutats de la Dàcia meridional, realitzades per Grigore Tocilescu.

Els dacis, convertits en autèntics romanesos

Romania no seria, per tant, successora dels colons llatins ni Trajà el seu fundador. El seu poble havia habitat sempre aquella terra, i el seu nou heroi era el rei Decèbal, aquell que va fer front a l’invasor estranger. El dacisme va triomfar sota règims suposadament antagònics: el filonazisme del mariscal Ion Antonescu als anys 40 i el comunisme nacionalista de Nicolae Ceauşescu a la dècada dels anys 70 i sobretot 80.

La ideologia pseudohistòrica estava clara, els dacis eren els “autèntics” pares dels romanesos. Roma, una conquesta, un punt i a part d’una trajectòria que venia marcada pels pobladors i civilitzadors autèntics, els dacis. Tanmateix es podria aplicar el mateix relat protocronista, als hongaresos, saxons, otomans i russos (que van ocupar i conquerir en diferents períodes el que avui es coneix com a Romania). Tots haurien fracassat en l’intent de conquerir la Romania indòmita i rebel.

Els dacis “la historia d’un poble indòmit”

A principis de la dècada de 1970, el règim de Nicolae Ceauşescu va utilitzar una interpretació nacionalista i qüestionable de la història antiga romanesa com a manera de legitimar el seu propi govern. Per exemple, Burebista, un gran conqueridor, va ser vist com un unificador de les tribus dàcies. Com a part d’aquesta tendència, el 1980 el govern romanès va declarar la celebració del 2050è aniversari de la fundació de l’unificat i centralitzat estat-daci de Burebista, fent comparacions amb la Romania de Ceauşescu i reclamant una ininterrompuda existència de l’estat des de Burebista a Ceauşescu.

El llatí arribaria a ser la llengua principal d’aquest territori daci [Romania], tot i que el romanès actual mostra un nombre important de paraules atribuïdes al daci-albanès.

La pel·lícula èpica Burebista (1980), basada en la vida del rei, va ser estrenada aquell mateix any, declarant el rei daci com el Pare de tots els romanesos. Aquesta commemoració es va dirigir amb una forta campanya a la premsa nacional per notar les semblances entre el rei Burebista i el conducător Ceauşescu. Fins i tot historiadors professionals i amb contrastada reputació com Horatiu Crişun van parlar sobre Burebista en termes similars als activistes. Igual que els llepaculs i buròcrates del partit comunista feien del mateix Ceauşescu. Però com va començar tot aquest idil·li entre un règim comunista ortodox i un nacionalisme banal?

Nicolae Ceauşescu va desenvolupar la seva noció d’un estat daci independent i centralitzat i va fer-se seus les teories protocronistes dels dacis. Fins i tot el germà del dictador, Ilie Ceauşescu, historiador i ministre de defensa, incorporaria als llibres d’historia militar la idea dels dacis com aglutinadors i unificadors del país, contra qualsevol atac exterior.

El 1974 Edgar Papu va publicar a la revista Secolul XX un assaig titulat El protocronisme romanès. Argumentava la prioritat cronològica romanesa per a alguns èxits europeus. La idea va ser adoptada ràpidament pel règim nacionalista de Nicolae Ceauşescu i el seu clan d’aduladors. Posteriorment va animar i amplificar un discurs cultural i històric reivindicant la prevalença de l’autòctonia sobre qualsevol influència estrangera. Ni els mateixos grecs, considerats els creadors de la cultura occidental, es salvarien del protocronisme romanès.

Protocronisme segons els comunistes

Els ideòlegs de l’aparell de propaganda de Ceauşescu van desenvolupar un concepte singular després de l’XI Congrés del Partit Comunista de Romania (PCR) del 1974. Van unir el protocronisme al marxisme oficial del partit, argumentant que els dacis havien produït un estat permanent tot i que no organitzat. L’anomenat vulgarment com a llatinisme romanès va ser la sortida dels romanesos per autoafirmar-se com a poble en un entorn hostil i justificar un projecte d’estat unificat i independent.

Aquest cop no eren els romans, sinó els russos. La nació romanesa es construïa així sobre el mite d’un genocidi daci, aplicant un cop més el model indòmit, no obeir ni seguir els passos de cap estranger. De Trajà fins a Stalin, els romanesos no acatarien mai les ordres rebudes dels estrangers sota cap precepte. Fins i tot Vlad Tepes (el Dràcula de les novel·les) fou proclamat heroi nacional de Romania l’any 1976 en aquesta esperpèntica visió etnogràfica del país. Com a expressió d’això, a partir del 1977, el concepte de protocronisme es va transformar en un discurs sostingut, o apropiat, per un grup d’intel·lectuals i va passar del nivell d’una actitud cultural o imperatiu a una forma de política cultural.

Estàtua del rei Decebal, al riu Danubi. La idea va partir de l’empresari romanès Iosif Constantin Dragan. L’historiador va perdre 10 anys (1994-2004) i va emprar a 12 escultors per acabar-la, amb un cost de més d’un milió de dòlars. Fotografia: Wilkipedia-Yanko Malinov.

El règim comunista de Bucarest va iniciar una associació amb el resident italià, antic guardià de ferro i multimilionari Iosif Constantin Drăgan, que va continuar escampant sense control “la causa daciana” fins i tot després de la caiguda de tot el clan dels Ceauşescu l’any 1989. De fet, l’any 2005 era el segon romanès més ric del país segons la premsa del seu país. Drăgan afirmaria sense cap tipus de pudor que els avantpassats dels romanesos van viure fa 100.000 anys. Una prova “eloqüent” que el poble romanès no era el més antic del continent, sinó de tot el món!

Crítiques al protocronisme

Els crítics d’avui en dia consideren aquests excessos com l’expressió d’un curs nacionalista econòmic, amalgamant les frustracions provincials i la retòrica nacionalista persistent. L’autarquia, la pobresa i l’aïllament cultural dels darrers anys del règim de Ceauşescu es van presentar amb un augment dels missatges protocronístics per camuflar a l’opinió pública un estat que estava pràcticament en fallida tècnica. Un estat que es negava a acceptar crèdits estrangers per salvar l’economia planificada del país. Vladimir Tismăneanu va escriure:

El “protocronisme” era la ideologia patrocinada pel partit comunista romanès que reivindicava la precedència romanesa en grans descobriments científics i culturals. Va ser en realitat la base de la tirania nacionalista de Ceaușescu.

A mitjan anys 80 van aparèixer encara noves teories del protocronisme daci. Tot criticant l’ús del predomini daci sobre la història nacional del país, adaptaven els seus passos a una conclusió més crítica. El 1986 l’investigador Nicolae Copoiu afirmava que era un error acceptar la validesa del concepte “romanització” per al cas de Dàcia, ja que aquest fet implicava la desaparició dels dacis.

Decebal, Regele erou (14 02 2014)

Tricouri cu motive dacice și tradiționale pe Dacia Art: http://dacia-art.ro/products-page/tricouri-barbati-colectia-dacia/ Decebal, Regele erou care s-a sacr…


Bibliografia de referència:

  • BOICU, Filip. (2014): Part 1: Phrotochronism before 1989 a “Protochronism / Protocronism” (pp. 16-30). Nottingham: University of Nottingham.

  • BOIA, L. (2001): History and Myth in Romanian Consciousness, Bucarest.

  • CARBÓ, J. R. (2012): “Arqueología, Antigüedad y Nacionalismo en Rumanía (ss. XIX-XX)”, Revista de Historiografía, 17, pp. 116-127.

  • ELIADE, Mircea. (2009): Bajo el signo de Zalmoxis. Saragossa: Unviersidad de Zaragoza.

  • POP, Ioan Aurel; NÄGLER, Thomas; BĂRBULESCU, Mihai. (2005): The History of Transylvania: Until 1541. Romanian Cultural Institute.


Més informació:

Dacii strămoşii noştri? „Ceauşescu se vedea un fel de Burebista comunist, care rezistă imperiului sovietic”

VIDEO “Dacii – Adevăruri tulburătoare 2012”: un film documentar, vizionat de sute de mii de români, răstoarnă toată istoria noastră

„Ceauşescu se vedea un fel de Burebista comunist, care rezistă imperiului sovietic”

Construcţia mitologică a dacilor a prins cote monumentale în discursul comunist al Epocii de Aur. Tovarăşul aproape că ajunsese să se creadă descendent direct din familia lui Decebal, însă Revoluţia din 1989 nu a pus capăt acestei aberaţii, dimpotrivă. De aceea am luat un scurt interviu despre Dacii – strămoşii noştri, profesorului universitar Adrian Cioroianu specialist in istoria comunismului românesc.


Llegeix més!

L’emperador Trajà el conquistador

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...