Les catacombes d'Alexandria dibuixades cap al 1882. L'ànsia per trobar els tresors dels faraons va provocar la destrossa de les capes intermitges on es trobaven les èpoques mitjana i moderna. i moltes vegades part de l'antiga i tot Foto: Wikimedia Commons
Les catacombes d'Alexandria de Kom el Shogafa dibuixades cap al 1882. L'ànsia per trobar els tresors dels faraons va provocar la destrossa de les capes intermitges on es trobaven les èpoques mitjana i moderna. i moltes vegades part de l'antiga i tot Foto: Wikimedia Commons

Potser va ser el més gran personatge de la història antiga, Alexandre, qui portà la cultura grega als extrems del món conegut. La seva acció marcà un canvi d’era i encetà el que s’ha anomenat hel·lenisme. Evidentment, la punta de llança d’aquesta expansió fou l’exèrcit, organitzat segons la falange macedònia, clau per a victòries com la del Grànic, Issos o Gaugamela els 334, 333 i 331 aC. Però també la fundació de ciutats, les Alexandries.

Exportant Grècia

En els primers anys d’avenç macedoni, va conquerir polis de l’Egeu i la Mediterrània oriental que estaven sota control persa des de mitjans del segle VI aC. Tal va ser el cas de Milet el 334, sota una tirania controlada per Pèrsia.

Relle d'Artaxerxes III a la seva tomba de Persèpolis (Iran). Autor: Eugeni Junyent
Relleu d’Artaxerxes III, pare de Parysatis, a la seva tomba de Persèpolis (Iran). Autor: Eugeni Junyent

El que va permetre un relatiu grau d’hel·lenització fins a l’Índia, objectiu difícil d’assolir tenint en compte la mida relativament petita de l’exèrcit, fou la tàctica basada sobretot en la creació de ciutats on s’hi establiren veterans i que actuaren de punts d’irradiació de la cultura grega.

Alhora, molts dels seus generals es casaren amb dones dels territoris conquerits en una estratègia complementària de barrejar la seva gent amb la població autòctona. Ell mateix predicà amb l’exemple casant-se amb princesa Bactriana Roxanna el 327 aC. Tres anys més tard, després de la derrota persa a Issos, la família de Darius III fou capturada i Alexandre es casà amb Stateira, filla del rei persa. En la mateixa cerimònia també prengué Parysatis, filla d’Artaxerxes III de Pèrsia, com a tercera esposa.

Les ciutats d’Alexandre

Les noves ciutats eren enclavaments amb una població d’uns 10.000 homes1, que correspondria a una població total d’unes 50.000 persones. S’hi adorava el panteó grec, s’hi utilitzava la dracma i s’hi parlava la llengua dels invasors, ja que els “bàrbars” hi aprenien la cultura hel·lènica, filosofia i literatura incloses. Es determinades zones, estaven distribuïdes en xarxa, a una distància d’un dia de trajecte entre elles.

Vista general del jaciment de Pella, on nasqué Alexandre el 356 aC (Macedònia, Grècia). Autor: Eugeni Junyent
Vista general del jaciment de Pella, on nasqué Alexandre el 356 aC (Macedònia, Grècia). Autor: Eugeni Junyent

Morfològicament, eren creades segons les directrius urbanístiques i tècniques arquitectòniques gregues i estaven envoltades per un cinturó de muralla que diferien en llargada. En el cas de l’Alexandria d’Egipte era de 80 estadis.

El principal exemple de les ciutats fundades pel macedoni és Alexandria, al nord de l’actual Egipte, fundada el 332 aC. i on encara avui, no està clar que el general pugui estar-hi enterrat. Algunes d’aquestes ciutats foren creades sobre enclavaments perses preexistents. En tots els casos però, part de la població la constituïen els veterans de l’exèrcit macedoni. Aquests no s’hi establiren sempre de bon grat, ja que eren molt lluny de casa, però després de servir a l’exèrcit, la seva missió passava a ser la de “colonitzar” el territori. Després de la mort d’Alexandre, molts d’ells tornaren a Grècia.

Tant l’estudi de les restes arqueològiques com els texts de Plutarc, Diodor o Arrià, deixen clar que la principal motivació del rei macedoni, en endegar aquesta política de creació de nous assentaments, era el triple objectiu militar, comercial i d’expansió de la cultura grega. És prou simbòlica l’afirmació de Plutarc quan expressa que “Alexandre havia estat més efectiu que Plató i Sòcrates en la diàspora de les idees gregues”.

Alexandre omnipresent

El nombre de noves ciutats ascendeix a vàries desenes. Segons Plutarc de Queronea, unes 70. I com que la seva existència responia a una raó política, gairebé publicitària, què millor que posar-los a totes el mateix nom? Doncs el resultat fou l’existència de desenes de ciutats anomenades Alexandria, una mena de “cadena intercontinental de l’hel·lenisme”.

Apart d’un evident egocentrisme, per quina raó batejà les ciutats amb el seu nom? Segurament Alexandre seguí el model del seu pare Philip, que el 342 havia posat el seu nom a una ciutat conquerida als tracis, Philippopolis. L’actual ciutat búlgara de Plovdiv no fou l’únic ni el primer exemple d’aquesta política de “nova toponímia”, ja que el 356 aC havia fet el mateix amb la que havia esdevingut Philippi, també a Tràcia i avui dia dins les fronteres gregues, a pocs quilòmetres de la costa del nord de l’Egeu.

Restes d'un temple a l'antiga Philippi (Mecedònia, Grècia). Eugor: Eugeni Junyent
Restes d’un temple a l’antiga Philippi (Mecedònia, Grècia). Eugor: Eugeni Junyent

La primera ciutat

Després de la seva primera victòria contra les tribus autòctones, Alexandre fundà el 340 aC la primera ciutat amb el seu nom a la Tràcia, pocs quilòmetres a l’oest de l’actual frontera turca. Curiosament, molt a prop s’hi creà molt posteriorment la que segurament ha estat la darrera ciutat en agafar el seu nom. Alexandropolis nasqué en època otomana amb el nom de Dedeagach i no rebé aquest topònim fins el 1920, amb motiu de la visita del rei Alexandre I de Grècia. No té res a veure per tant amb el macedoni, però el nom s’inspirava clarament en la ciutat creada el 340, Alexandropolis Maedica.

S’iniciava així un recorregut etern marcat per la personalitat del seu protagonista, qui segons el mite, tenia Aquilles com a avantpassat per part de la seva mare Olímpia. D’altra banda, Plutarc relatà que el seu pare Filip també hauria tingut un somni premonitori que els augurs interpretaren com un indici de la futura grandesa del seu fill. Res podia fallar.

La ruta cap a Àsia

El 333 aC, després del seu pas per la península anatòlica, a la frontera de les actuals Turquia i Síria hi fundà l’actual Iskenderun, amb el nom d’Alexandria ad Issum. La campanya seguí cap al sud la costa fenícia i després del famós setge de Tir arribà a Egipte on el 332 aC, hi fundaà la ciutat del futur Far, el Museu i la Biblioteca. A Egipte es feu erigir Faraó pel déu Amon a l’oasi de Siwa. Amb aquest títol nou de trinca, emprengué de nou marxa cap a l’est en direcció a Mesopotàmia i Pèrsia (actual Iran), on entre d’altres hi fundaria Alexandria Ària i Alexandria Portasia.

El 329, arribat a la serralada de l’Hindu Kush, hi establí Alexandria Paropamisos, ja que la serralada rebia aquest nom. Aquesta ciutat també fou coneguda com Alexandria del Càucas, ja que per la seva banda, els clàssics anomenaven així l’Hindu Kush. Els estudis estableixen la població en unes 7.000 persones, 3.000 d’elles veterans macedonis. Aquest assentament s’aixecà en una important cruïlla de rutes 70 km al nord de l’actual Kabul, sobre l’antiga Kapisa fundada pel rei persa Cir el gran cap al 500 aC. L’actual Charikar ja era conegut a inicis del segle XIX quan Charles Masson, soldat i explorador britànic, féu les primeres “excavacions” a la que havia estat la capital del regne indogrec, escindit del regne grec de la Bactriana el 180 aC.

Al mateix regne s’hi troben dues ciutats més amb el nom del fill de Filip. On l’Indus conflueix amb l’Acesines (actual Chenab), Alexandre ordenà a un altre Filip, fill del sàtrapa local, la construcció d’Alexandria de l’Indus.2

Restes d'Alexandria Arachosia, actual Kandahar, el 1881 (The British Library online gallery, public domain)
Restes d’Alexandria Arachosia, actual Kandahar, el 1881 (The British Library online gallery, public domain)

El gran amic Bufècal

Just un any abans de morir, i en la ruta de tornada cap a Babilònia, Plini el vell3 parla de la creació d’una nova Alexandria molt a prop de la desembocadura del riu Tigris, a l’actual Iraq. Alexandria de Susiana fou molt probablement la darrera ciutat que fundà i curiosament, hi establí un barri a la zona portuària (avui a quilòmetres de la línia de la costa) que batejà com Pella, igual que la seva ciutat natal. Un gest als orígens que no s’allargà en el temps, perquè, també segons Plini, la ciutat seria destruïda per efecte d’unes inundacions.

El 326 aC, l’exèrcit d’Alexandre s’enfrontà al del rei indú Porus a la regió del Punjab, concretament a tocar del riu Jhelum, anomenat pels grecs Hydaspes. Fou un dels enfrontaments de la falange contra elefants. Malgrat la rendició de Porus i l’eixamplament del seu domini cap a l’Índia, el grec va patir una gran pèrdua en la mort del cavall que l’havia acompanyat des de les planures de Macedònia.4 Per tal de fer un homenatge a Bucèfal, en aquesta ocasió el macedoni no fundà una ciutat sinó dues: Alexandria Nicea al mateix camp de batalla per a commemorar la victòria (Niké en grec) i una altra propera als voltants d’on haurien enterrat el cavall a l’oest del riu, amb el nom d’Alexandria Bucèfala. Malauradament, no hi ha restes físiques d’aquest enclavament excepte algunes troballes numismàtiques, de manera que en aquest cas, hem de creure els texts antics.

La darrera descoberta

A la ubicació de l’actual Kandahar, tristament famosa pels fets bèl·lics dels darrers anys, s’hi aixecà Alexandria a Arachosia també sobre una fortalesa persa del segle VI aC. Les intervencions dels anys 70 i també del 2008 donaren com a resultat la troballa de monedes, inscripcions i tombes que evidencien el passat hel·lènic.

Després de prospeccions amb drons sobre 60 hectàrees de terreny a tocar del pantà iraquià de Dokan, el 2016 un equip d’arqueòlegs britànics va iniciar les excavacions a Qalatga Darband, una ciutat localitzada a finals dels anys 90 gràcies a la desclasificació d’imatges aèries de satèl·lits espia dels anys 1960 dins les fronteres de l’Iraq.

Els estudis endegats, que són els primers des del seu descobriment, indiquen la importància de l’enclavament pel que fa al comerç del vi. S’ha constatat la presència de grans edificis d’arquitectura greco-romana (amb elements prou característics com teules de fang cuit), muralles i premses. Alhora, els arqueòlegs creuen que era un punt important en les rutes comercials del nord de Mesopotàmia. La presència d’un suposat temple amb dues escultures identificades com Persèfone i Adonis, dels segles II i I aC, dóna més pes al caire hel·lenístic del jaciment

Per les evidències obtingudes fins al moment, la ciutat hauria estat fundada el 331 aC. i seguint el model de la resta d’Alexandries, hauria allotjat uns 3.000 veterans del seu exèrcit. També compliria amb la funció de les desenes de ciutats d’Alexandre, impossibles de llistar aquí, repartides pel que al segle IV aC fou un imperi com mai s’havia conegut.


Notes:

1 Segons Plutarc, a Vida d’Alexandre, 72-7

2 Segons Arrinà a la seva Anabàsi d’Alexandre (VI, 15,3)

3 A Història natural, VI, 138

4 Segons autors com Flavi Arrià o Diodor Sícul


Fonts:

Hammond, N G L. Alexander’s newly-founded Cities. Greek, Roman and Byzantine studies, 39 (1998). Pp 243-269

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...