Les àmfores del Fiskardo (font: bonculture.it)
Les àmfores del Fiskardo (font: bonculture.it)
Àrea excavaca a Banyeres del Penedès (font: el3devuit.cat)
Àrea excavaca a Banyeres del Penedès (font: el3devuit.cat)

El 2019 es tanca a casa nostra amb la confirmació d’un excepcional patrimoni que ja vam esmentar al resum de finals de l’any passat. L’acció sobre el terreny ha començat a desenterrar una minúscula part de l’entramat de la ciutat ibera de Banyeres del Penedès, documentada en tota la seva extensió gràcies a la prospecció per georadar. Els arqueòlegs han pogut constatar una alçada de murs de fins a 5 metres a la muralla1. Aquest fet obre grans expectatives pel que fa a l’abundant material que s’hi podrà recuperar i que potencialment, pot fer d’aquest enclavament el jaciment iber de referència a Catalunya. Esperarem amb impaciència.

6000 àmfores al fons de la mar Jònia

Una de les notícies que volem destacar sorgí de la Mar Jònia. És un vaixell d’època romana. Si bé son força nombroses les localitzacions de vaixells enfonsats a tota la Mediterrània i la informació que donen és òbviament similar, aquest és un cas excepcional. El carregament del “Fiskardo” era d’unes 6000 àmfores, el més gran documentat en un vaixell d’època clàssica fins ara. La detecció de les restes es donà durant un reconeixement en àrees naturals protegides al voltant de l’illa de Cefallonia entre 2013 i 2014. De fet, en aquesta prospecció també foren localitzats al fons del mar dos vaixells i un avió de la Segona Guerra Mundial.

La nau romana, datada entre el segles I aC i I dC, es troba a dues milles de la badia de Fiskardo, al nord-est de l’illa. Enguany, un article al Journal of Archaeological Science2 posa de manifest aquesta troballa i sobretot, el mètode emprat en la seva localització. Si bé la majoria dels naufragis localitzats a la Mediterrània ho han estat a partir de l’acció dels bussejadors, en aquest cas la prospecció ha tingut èxit a partir de la utilització de l’anomenat Sònar Lateral de gran resolució, instal·lat en un vaixell (anomenat Sòcrates). La imatge resultant es pot tractar posteriorment pel que fa al tractament de les textures, i això ajuda a diferenciar els objectes arqueològics d’altres relleus del fons marí.

Podem situar el Fiskardo al podi dels naufragis romans al Mare nostrum, i és el de major dimensions a la Mediterrània oriental. Els arqueòlegs el relacionen amb la població de la que ha agafat el nom, d’on suposadament hauria salpat o s’hi dirigia en el moment de l’accident. A Fiskardo s’hi conserven restes d’entre el 146 aC i el 330 dC, de manera que podem dir que els seus habitants van veure el naufragi. Caldran encara anys per conèixer què pot aportar el seu carregament sobre el comerç, les rutes marítimes, i la tecnologia naval d’aquest període. De moment, cal protegir-lo de la curiositat del turisme, cada vegada més nombrós a la zona.

Estudi del paleoclima

L'estudi del gel també és un mitjà per conèixer l'evolució de les temperatures (autor: Eugeni Junyent)
L’estudi del gel també és un mitjà per conèixer l’evolució de les temperatures (autor: Eugeni Junyent)

Donada la situació climàtica actual, l’anàlisi del paleoclima pren un paper cada vegada més protagonista en els estudis arqueològics. Aquest 2019, posem el focus sobre dues novetats que afecten directament el coneixement del clima del passat.

A l’abril, es feia públic que investigadors de la universitat de Heidelberg havien posat en pràctica un nou mètode de datació basat en l’aplicació de tècniques físiques quàntiques sobre mostres de gel3. L’estudi de les glaceres alpines permet l’accés a aire d’una antiguitat, d’entre 100 i 1000 anys que comporta la presència d’un tipus d’àtom, l’isòtop d’argó 39Ar. La nova tècnica emprada pels investigadors alemanys, requereix una mostra més petita molt més petita que la que necessària fins al moment, cosa que contribuirà a millorar el nostre coneixement sobre els canvis climàtics produïts en els darrers 1000 anys.

D’altra banda, un altre treball publicat a Scientific Reports ha posat sobre la taula la possibilitat d’extraure dades del paleoclima a partir dels mol·luscs4, donada la seva abundància al registre arqueològic des de fa 160.000 anys. El procés de datació es basa en la imatge làser. La novetat d’aquest nou protocol rau en que permetrà fer una anàlisi molt més massiva dels restes de mol·luscs, que fins ara havien de ser estudiats individualment. Això serà possible gràcies a l’ús de l’espectroscòpia làser, que permet de reconèixer de forma ràpida els anells de creixement dels mol·luscs, que donen informació sobre l’elaboració de temperatura del medi on van créixer. Aquesta tècnica permet estendre l’estudi de forma molt ràpida, i a cost molt més baix que fins al moment.

El Càucas, font d’innovacions

Una de les beques més ben dotades a Europa ha seleccionat, entre més de 2000 propostes, un projecte ambiciós centrat en l’estudi del desenvolupament d’innovacions tecnològiques tan importants com la roda, el treball del coure i els seus aliatges, la cria d’ovelles i la primera presència documentada al continent del metall d’argent5 entre els mil·lennis IV i III aC. El projecte rebrà 2,5 milions d’euros.

Aquest estudis es duran a terme a cavall entre Rússia i Geòrgia. El Càucas no és només la zona d’origen del vi a Europa, sinó que segons les hipòtesis dels investigadors, seria el punt d’entrada al continent d’aquestes innovacions, algunes d’elles provinents de Mesopotàmia. L’estudi dels diferents àmbits, apart de comptar amb especialistes de cada sector, també tindrà molt en compte els moviments de població com a factor determinant en a la seva expansió.

Els resultats d’aquest projecte s’emmarcaran dins l’Atles de les innovacions», de l’Institut alemany d’arqueologia, que es troba disponible a la xarxa des d’abril del 2018.

Etruscs a Còrsega

Sovint ubiquem la cultura etrusca al nord del Laci i la Toscana, a la costa de la Ligúria. O sigui, el terreny que ocupaven a mitjans del segle VIIIaC. Aquesta cultura però, s’expandí durant durant els dos segles següents per abarcar la costa oest de la península itàlica fins la Campània i les estribacions alpines cap al nord per ocupar tota la vall del Po. Les rutes comercials amb el sud de l’actual França també tenien però una via marítima per la mar Tirrena. Per la seva posició, Còrsega esdevingué un punt interessant ja des de la presència grega.

Detall de l'aixovar de la tomba d'Aléria, in situ (font: decouvertes-arqueologiques.blogspor.com)
Detall de l’aixovar de la tomba d’Aléria, in situ (font: decouvertes-arqueologiques.blogspor.com)

Cap al 540 aC, la batalla d’Alalia (el nom grec de la ciutat) va canviar l’equilibri polític a la Mediterrània occidental i la part oriental de Còrsega passà a domini etrusc. Entre el 500 aC i la conquesta romana de l’illa el 259 aC, Aleria, amb ua important població etrusca, mantingué una estreta relació amb la península. I això precisament és el que posen sota el focus les excavacions a la ciutat d’Aléria6.

Els estudis que s’hi ha realitzat des dels anys 60 havien posat al descobert una ciutat romana sobre una colònia jònia inicial del segle VI aC. Al sud de l’enclavament, la necròpoli etrusca de Casabianda, situada cronoloògicament en un interval entre el segle IV i mitjans del III aC, és un dels jaciment de la cultura etrusca més rics fora d’Itàlia.

Recentment s’hi ha descobert, al final d’una escala que condueix a un passadís de sis metres, una cambra sepulcral a més de dos metres de fondària. La cambra estava segellada i continuava intacta en el moment de la troballa. Segons els objectes que s’hi ha trobat, aquesta tomba podria datar-se al segle IV aC, però els avenços de les excavacions i anàlisis haurien de donar llum a qüestions encara sense resposta sobre la presència etrusca a Còrsega.


Notes

  1. https://www.diarimes.com/noticies/camp_tarragona/2019/12/03/els_primers_treballs_excavacio_confirmen_excepcionalitat_del_jaciment_iberic_banyeres_del_penedes_73490_1093.html
  2. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0305440319301190
  3. https://www.archaeologie-online.de/nachrichten/neue-messmethode-zur-datierung-von-gletschereis-4264/
  4. https://www.archaeologie-online.de/nachrichten/analyse-praehistorischer-klimaschwankungen-durch-muscheln-4229/
  5. https://www.archaeologie-online.de/nachrichten/technische-und-soziale-innovationen-im-kaukasus-4244/
  6. https://www.inrap.fr/en/discovery-etruscan-tomb-hypogeum-aleria-corsica-14210

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...