La Fira de l'avet d'Espinelves és la més important del sector al nostre país. Des de la dècada dels 60 del segle XX que la producció d'avets de Nadal es va convertir en el motor econòmic de la zona. Anteriorment ja es cultivaven des d'inicis de segle, però no de forma intensiva. Foto: Histories d'Europa
La Fira de l'avet d'Espinelves és la més important del sector al nostre país. Des de la dècada dels 60 del segle XX que la producció d'avets de Nadal es va convertir en el motor econòmic de la zona. Anteriorment ja es cultivaven des d'inicis de segle, però no de forma intensiva. Foto: Histories d'Europa

L’arbre de Nadal, com tants altres costums, no és d’origen catòlic. Els cristians van anar adaptant-lo a partir de tradicions molt arrelades. L’origen històric de l’avet de Nadal és molt confús i s’hi barregen mites i tradicions. A més, cal comptar que el costum de posar plantes en general era més estès, també a la Mediterrània. Inicialment, les informacions es refereixen a l’arbre decorat a l’exterior, públic. Una altra cosa és quan es va generalitzar posar-lo a casa. Tant si es parla d’una tradició dels teutons, o del primer arbre a la catedral d’Estrasburg o a Riga el 1510, una cosa sí sembla que certa, l’origen germànic de la tradició.

Tutmosis III prenent fruita de l'arbre. Una tradició que també s'ha apuntat com a origen de la bíblica d'Adam i Eva. De fet, el 24 de desembre era el dia dedicat a Adam i Eva per l'església cristiana medieval. Foto: Wikimedia Commons
Tutmosis III prenent fruita de l’arbre. Una tradició que també s’ha apuntat com a origen de la bíblica de l’Edèn. De fet, el 24 de desembre era el dia dedicat a Adam i Eva per l’església cristiana medieval. Foto: Wikimedia Commons.

Origen germànic

En realitat, els orígens antics són pocs clars. La tribu germànica dels teutons feien ofrenes a Freia, però en forma de branques i no amb l’arbre sencer. Les dates eren aproximadament per Nadal, pel solstici. Igualment, cap a final d’any els romans decoraven la llar amb branques de llorer. Altra com branques i no l’arbre sencer.

Originalment l’arbre era una representació de l’univers mitològic germànic, per això alguns afirmen que la tradició de decorar amb estels prové d’aquí. Les representacions haurien estat substituïdes per símbols cristians, pomes i espelmes, que representaven el pecat d’Adam i Eva i la llum, i que són les actuals boles.

El culte als arbres encara podria ser més antic i compartit per cultures indoeuropees, com l’Irminsul o el Roure de Thor. També els celtes tenien arbres sagrats associats a Benelus, igual com els germànics a Freia o els grecs a Zeus, qui meditava sota una alzina. Però no tots aquests casos estan relacionats amb el Nadal.

De detall burgès, a nobiliari i a popular

Segons una de les múltiples tradicions populars no contrastada, el 1419 es va posar un arbre de Nadal a Freiburg Breisgau. Es feia públicament, i només la gent rica podia permetre’s el luxe de tenir un arbre a casa. Els avets eren escassos i no va ser fins al segle XIX que es va estendre el consum.

Històricament, Weber-Kellermann documentà per primer cop l’any 1597 un petit avet decorat amb pomes, fruits secs, bretzels i flors de paper al comú dels gremis de Bremen. D’aquí passaria a les famílies del món urbà. A Alsàcia es documenten ja de manera força generalitzada al segle XVII. Era un costum públic. Nina Gockerell també afirma aquest extrem. També s’esmenta el costum a Basel el 1597, quan els aprenents de la ciutat portaven un arbre decorat amb pomes i formatge. Precisament, el teòleg luterà Johann Conrad Dannhauer es queixava al segle XVII de qua l’arbre distreia de l’atenció deguda a la paraula de Déu.

El 1611, la duquessa Dorothea Sibylle de Silèsia va decorar el primer arbre de Nadal il·luminat amb espelmes. A la seva novel·la Els dolors de jove Werther de 1774, Goethe va tenir el seu protagonista encantat un diumenge abans de Nadal per un arbre amb espelmes de cera, caramels de sucre i pomes. Durant el segle XVIII i fins inicis del XIX, el costum de l’arbre va quedar lligat al protestantisme a Alemanya, de forma que els catòlics ho veien com un costum pagà. Seguia essent un costum urbà i no del camp, i de gentt rica que avançat el segle XIX s’estendria a la noblesa. El primer arbre de Nadal a Viena va instal·lar-se l’any posterior al Congrés de Viena i a França, el va posar la duquessa d’Orleans el 1840. I d’aquí a les principals corts europees…

La nova burgesia industrial va copiar la monarquia. La reina Victòria va popularitzar l'arbre, un costum que seguramnet havia portat la seva àvia Carlota cap al 1800. El príncep Albert també es va dur la fama per importar arbres poc despres de casar-se amb Victòria. Foro: Wikimedia Commons
La reina Victòria va popularitzar l’arbre, un costum que segurament havia portat la seva àvia Carlota cap al 1800. El príncep Albert també va ser conegut per importar arbres poc després de casar-se amb Victòria. A la nova burgesia industrial, els nous rics, els agradava copiar els costums de la monarquia. Foto: Wikimedia Commons.

El salt a l’espectacle actual als Estats Units

Com tantes altres tradicions europees, van ser els nord-americans qui les rebotaren a tot el món. El 1832, un professor d’origen alemany a Harvard va posar un arbre de Nadal a casa seva, portant així la tradició als Estats Units. El 1882 va aparèixer el primer arbre il·luminat amb energia elèctrica gràcies a Edward Johnson i el 1891 ja se’n va posar un a la Casa Blanca.

El tema es va convertir ràpidament en negoci als Estats Units. El 1913, els grans magatzems Sears Roebuck & Company van començar a comercialitzar arbres artificials. Eren de sobretaula, i es feien tenyint plomes grogues de color verd i enganxant-les sobre un pal de fusta. Eren terriblement inflamables. Posteriorment, l‘Addis Brusch Company va comercialitzar-ne un altre més compacte, aprofitant el mateix sistema i maquinària que feien servir per fabricar les escombretes per al lavabo.

Malgrat tot, fins la Segona Guerra Mundial molta gent els anava a tallar al bosc. Aquesta sobreexplotació va fer que a partir de 1900 la població d’arbres disminuís alarmantment. Per això, el 1901 W V McGalliard va començar a plantar exemplars d’avet vermell a Nova Jersey. Paral·lelament, el president Theodore Roosevelt va tractar de frenar la talla indiscriminada d’arbres, amb moltes resistències.

Com a anècdota, comentar que al Vaticà no s’hi va posar una arbre de Nadal fins l’any 1982!


Més informació:

Aquest article el vam posar en marxa arran d’un comentari de @marcrubio11 sobre l’origen dels arbres de Nadal.

Deixa aquí el teu comentari

Loading Facebook Comments ...